84, Charing Cross Road


Amb quatre mots: un clàssic, epistolar, encantador, també divertit (recull de la correspondència entre l’autora americana i la llibreria Marks & Co de Londres durant vint anys 1949-1969)
Recomanada per:  en dos anys i mig que fa que tinc el blog és, possiblement, un dels llibres que més he vist, ja sigui en una ressenya o en una recomanació. Fins avui no l’he llegit i no he descobert tot el conté.
El llibre
Títol original: 84, Charing Cross Road, 1970
Títol Traducció:84, Charing Cross Road, 2002 Editorial Anagrama, pàg. 126. Traducció Javier Calzada.
“Un dia d’octubre de 1949, Helene Hanff, una jove i desconeguda escriptora, envia una carta des de Nova York a Mark & Co, la llibreria que hi ha a 84 de Charing Cross Road de Londres. Apassionada, maniàtica, extravagant i moltes vegades sense diners, la senyoreta Hanff reclama al llibreter Frank Doel llibres, la majoria de segona mà, perquè aquest li envií. Vint anys més tard encara continuen cartejant-se i la familiaritat de les cartes es converteix en una intimitat que podria semblar amorosa. Aquesta correspondència excèntrica i plena d’encant es una petita joia que evoca, amb infinita delicadesa el lloc que ocupen en la nostra els llibres… i les llibreries.”
M’ho he passat molt bé llegint el llibre. L’he llegit d’una tirada i, encara que és curtet, el seu contingut, que podria ser repetitiu i escrit en forma de llista de compres, és del tot agradable i de seguida es fa entranyable. Els personatges que hi apareixen, ja sigui la Helen, en Frank o els diferents interlocutors de l’autora tenen una manera molt especial i sincera d’explicar-se, o millor dit, de respondre les atencions i la correspondència que els hi arriba des de  l’altre cantó de l’Atlàntic.
No crec desvetllar cap secret a questes alçades si dic que la clau del llibre, al meu parer, queda desvetllada quan arribem al final, en el Post Scriptum,  en el qual se’ns explica que el llibre està format per la correspondència real que varen mantenir durant 20 anys Helen Hanff i els diferents membres de la llibreria Marks & Co, sobretot en Frank Doel. Això jo no ho he sabut fins que he acabar el llibre i m’ha sorprès gratament. Aquet fet no és menor, li dóna encara més valor al contingut de les cartes, al mateix temps que li treu importància a l’estil o la presentació de les mateixes. És real, no hi ha recursos literaris ni tècniques d’escriptura per fer-les més agradable de llegir o per donar-li un cert cos i suspens al conjunt. És un recull de cartes que es presenten en forma de llibre. I jo, que no ho sabia, mentre el llegia pensava que el fet de retardar el viatge de la Helen a Londres, els obsequis altruistes d’enviament de menjar cap a Londres, el preu dels llibres i tants d’altres detalls eren fruit de l’escriptura de l’autora. Ara, un cop vist que va ser real encara l’he trobat més encantador.
La ironia i l’humor són una de les constants de la correspondència i, encara que la majoria de vegades venen per part de la clienta, la mateixa Helene Hanff de qui se li pot dir que és una americana amb sentit de l’humor anglès, el llibreter les accepta gratament perquè de seguida se n’adona de la intensitat i sinceritat dels escrits.
Vint any donen per molt i els canvis resulten quasi inevitables. Els encapçalaments de les cartes que escriu la Helen canvien constantment al igual que la forma d’acomiadar-se, depenen, segurament, del seu estat d’ànim, de la presa a ser atesa o simplement formen part del seu tarannà expressiu. En el cas de la correspondència d’en Frank els encapçalament no varien ja que sempre s’utilitza els estàndards d’una carta d’empresa, sempre seriosa. On si que es permet fer canvis és quan s’acomiada o en la intimitat que de mica en mica va incorporant en els textos. Sempre són cartes respectuoses, educades i sinceres, fins i tot quan la Helen utilitza les majúscules per indicar-li al seu lector que està enfadada o quan necessita cridat, això sí, sempre d’una manera cordial i amigable.
¡Vamos, Frank Doel…! ¿Se puede saber qué HACE usted ahí? No veo que haga NADA, salvo pasarse todo el día SENTADO…
¡Ande, no se quede ahí sentado! Vaya a burcarlo. La verdad es que no sé cómo puede seguir funcionando esa tienda.” pàg. 21
I, al ser una correspondència basada en la compra de llibres, en el viatge de Londres cap als Estats Units, és inevitable que els llibres siguin el fil conductor que uneix, en un primer moment, els dos principals interlocutors. I la seva publicació, es converteix en un agraïment a la feina del llibreter, però no a tots els llibreters, només aquells que viuen el seu ofici i fan de la seva feina una passió, la mateixa passió que sent la Helen, quan els compra. Després, passat els anys l’amistat serà més forta que l’amor que senten els dos, ara ja sí, amics, pels llibres.
També ens trobem davant d’un document històric que, sense cap pretensió i sense voler-ho ser, ens parla de primera mà de les penúries de l’Europa de la postguerra y de la força emergent que començava a despuntar-se als Estats Units. Tot plegat, fan del llibre una petita joia – com diuen en la majoria de ressenyes- , un petit llibre que resulta del tot encantador, agradable i divertit de llegir.
Hi ha una versió cinematogràfica del llibre i, segons he llegit hi ha qui diu que el supera. Jo no ho puc dir ja que encara no l’he vist. Aquí ens va arriba traduïda com “La última carta” protagonitzada per Anne Bancroft, y Anthony Hopkins. Us deixo l’enllaç de Tierra de cinéfalos que en parla. La Isabel Coixet també la va portar al teatre fa uns anys. En tot cas, començar pel llibre és sempre una bona opció.
llibreria-84-Charing
 “Es una tiendecita antigua y encantadora, que parece salida directamente de las páginas de una novela de Dickens! ¡Te chiflará cuando la veas! (pàg. 47)
Diu una de les cartes que li envia la Maxime, un amiga de la Helen, quan viatja a Londres.
Helen Hanf (Filadèlfia, 1918 – Nova York, 1997)
De formació autodidacta, va començar escrivint obres de teatre y després guions per la televisió, llibres infantils, assajos històrics i polítics. La fama li va arribar amb la publicació del llibre l’any 1970.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

51 thoughts on “84, Charing Cross Road

  1. CarmeNo Gravatar

    Entranyable és una paraula que s’hi adiu molt bé, és ben bé així, aquest llibre. Jo vaig veure també l’obra al teatre i em va encantar de nou.

    Respon
  2. OffuscatioNo Gravatar

    Coincido contigo en la importancia de se tratar de una reprodución fidedigna de la correspondencia entre Helen y los empleados de esa emblemática librería ubicada durante años en una zona priveligiada de Londres; pero, a mí, personalmemte, lo que más me gustó fue la espontaneidad presente en las cartas de Helen, y sus peculiares gustos en lo que a los libros como objetos se refiere.
    Seguramente lo volveré a leer en el futuro.
    Buena reseña. Un beso,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Es verdad la espontaneidad es otro rasgo característico de Helen, igual que su humor. Respeto a los libros, la verdad no he querido entrar en el tema y por eso no he citado ninguno.

      Respon
  3. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Oooohhh!! Que maca!! Per fi has caigut a la temptació!! Un llibre extraordinari d’una amistad entranyable per culpa dels llibres, sí senyor. Tinc pendent la peli (no sabia que n’hi havia una) i em vaig perdre l’obra de teatre 🙁

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Vaig trobar-lo de casualitat buscant altres llibres a la biblioteca i al arribar a casa la vaig començar i acabar d’una tirada. Pendent la pel•li, també.

      Respon
  4. CarolNo Gravatar

    Me encantó este libro, me alegra que te hayas animado, es verdad que quien lo lee queda encantado, yo lo recomiendo mucho, especialmente a los no lectores. Bsos

    Respon
  5. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Hola 🙂
    Yo también creo que es uno de los libros que más he visto reseñado pero aún no lo he leído. Lleva ya tiempo en la lista de pendientes y guardado en la estantría. Algún día lo leeré, es cortito y me gustan los libros que hablan sobre libros. Me llama la tecnión lo de la americana con sentido del humor inglés, eso es insólito. Una abraçada 🙂

    Respon
  6. mientrasleoNo Gravatar

    Me pareció un libro precioso, seguramente porque estaba además basado en una historia real.
    Me encantó, la verdad. Ya sabes, libros sobre libros…
    Besos

    Respon
  7. dsdmonaNo Gravatar

    Es un llibre preciós. Molt sentimental que descriu les sensacions i el estats d’ànim dels protagonistes a mesura que es va desenvolupant les cartes.

    La película protagonitzada per Anthony Hopkins i Anne Bancroft té el mateix encant i posa imatges a les paraules.

    D.

    Respon
  8. AssumptaNo Gravatar

    Has llegit “La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey”? (hehehe el títol és una miqueta llarg)… Jo el vaig llegir i em va agradar moltíssim… Molt, molt.

    Llavors la gent em va dir que si m’havia agradat aquest, segur que m’agradaria 84, Charing Cross Road… el vaig demanar a la biblioteca i… ostreeeeees… Sí que em va agradar, però… ves… se’m va fer trist. Trist. Tenia tantes ganes que la Helen pogués viatjar a Londres! Amb cada retard, passava jo un disgust… En fi. Sé que és un llibre maco. Un llibre d’amor als llibres… però a mi em va donar per la vena trista.

    Tot i així, m’apunto a la recomanació, eh? És molt maco i saber que és històric també impressiona 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No, no he llegit el llibre que em comentes, me l’apunto per si el trobo, gràcies. El títol no sé si dir-li simpàtic o estrafolari.

      Jo no l’he trobat trist (encara que hi hagi trossets durs per l’actualitat del moment) al final, al descobrir que era basat en fets reals el vaig trobar admirable. Una bonica relació, però el fet que no es coneguessin en persona la Helen i en Frank… sí això és trist.

      Respon
  9. Olga XirinacsNo Gravatar

    Fantàstic. Veuràs com la pel·li supera el llibre, com diu ‘cinéfalos’. És entranyable i difícilment oblidable. És clar, els veritables ‘tresorets’ no solen seguir les modes ni els promouen. Quina llàstima.
    De totes maneres, aquest llibre s’ha venut força i l’expliques molt bé.
    Però, fent una redundància, veuràs com la força de la imatge i la interpretació l’enriqueixen.
    Als que ens agraden els llibres de veritat, no ens pot faltar aquesta pel·li.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ja en tinc moltes ganes de veure la pel•lícula. Espero tenir-la aviat.

      Crec que és un dels llibres que m’he trobat més en els blogs. Un petit tresor, és veritat.

      Respon
  10. Pilar GonzálezNo Gravatar

    No lo he leído pero es verdad que todas las opiniones son muy favorables. A ver si lo leo antes de ver la película, que me apetece casi más. Un beso

    Respon
  11. BlancaNo Gravatar

    És un llibre magnífic, un xicotet homenatge a la literatura i a l’amor pels llibres. El que estiga basat en fets reals encara fa que ho apreciem més. Com dius és quasi un document històric.
    Un abraç

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda, Blanca.

      El descobrir que les cartes són reals em va impactar, i va fer que li donés al llibre un doble valor. Si, sense pretendre-ho van escriure un petit document històric.

      Respon
  12. MargaramonNo Gravatar

    Una petita joia. És un dels meus llibres preferits, l’he llegit unes quantes vegades. És una meravella veure les amistats que sorgeixen amb les cartes i els llibres.
    Una besada

    Respon
  13. AinetaNo Gravatar

    Com molt ben dius el llibre és encantador i entranyable. A mi em va agradar molt. Desconeixia l’existència de la pel·lícula. Moltes gràcies.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo he descobert la pel•lícula mentre preparava el post. L’Olga Xirinacs n’ha parlat molt bé d’ella. Serà qüestió de mirar-la.

      Gràcies a tu per passar.

      Respon
  14. Apunts de LecturaNo Gravatar

    Un bon llibre si, però potser un xic reiteratiu al meu entendre. La pelicula guanya amb la síntesi que fa de la trama i les interpretacions són magnífiques. De tota manera molt recomanable per incentivar l’amor als llibres.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Repecte al fet reiteratiu, crec que al tractar-se de cartes reals i no pensades per formar part d’un llibre aquest aspecte, que en ocasions hi és, no m’ha molestat. Sí, crec que és una bona lectura i segons sembla la pel·lícula, encara més.

      Respon
  15. DavidNo Gravatar

    Tot just he acabat de llegir “Entre paréntesis”, un recull d’articles de Roberto Bolaño i resulta que n’hi ha un que el dedica a aquest llibre que descriu en termes elogiosos. Serà qüestió de seguir-ne la pista. Salut!

    Respon
  16. YáizaNo Gravatar

    Oh, oh! Aquest sí que l’he llegit! El vaig trobar fa mesos… no sé quants, menys d’un any, diria. Editat per Labutxaca, amb una edició molt cridanera (com si fos un sobre de carta, amb alquell ribet blau i vermell), que em va fer gràcia i me’l vaig quedar. El vaig llegir d’una revolada, i coincideixo força amb tu i amb la teva opinió. Un format de llibre “real” molt curiós, i que val la pena no deixar-se perdre. Suposo que l’hauria gaudit molt més si tingués alguna noció de literatura anglesa! 😉

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No sabia que estava en català, sempre l’he vist en la mateixa edició castellana.

      No crec que el coneixement o no de la literatura anglesa sigui un factor per gaudir-ne més. Crec que si en comptes de ser llibres el tema de l’intercanvi comercial fossin altres “objectes” la relació entre uns i altres hagués estat similar. I, en el fons, crec que és un llibre o unes cartes on la personalitat del personatges és més forta que l’intercanvi comercial.

      A mi m’ha agradt força, malgrat no tenir noció de la literatura anglesa 🙂

      Gràcies.

      Respon
    • YáizaNo Gravatar

      Ja, si tens raó. Però comenten llibres i passatges de llibres que si ho llegeix algú que sap de què parlen, deu fer molta gràcia. Suposo que seria un valor afegit.

      Respon
  17. TizireNo Gravatar

    Lo leí hace algunos meses y me gustó mucho: la relación que se establece entre Helen y el dueño de la librería es especial, y las conversaciones son encantadoras. Me sentí una más de los personajes, creo que eso muestra lo absorbente que es la historia. Me alegra que te haya gustado. 1beso!

    Respon
  18. ToniNo Gravatar

    Un llibre molt bonic, ideal per a la relectura. Me l’has fet recordar. El vaig llegir fa dos o tres anys després de llegir-ne moltes recomanacions. L’autora és molt hàbil introduint els sentiments de Frank Doel progressivament en la narració, com deies en la ressenya.

    Yáiza té raó: es pot trobar en català en Labutxaca i en Empúries. Jo la tinc en aquesta última i és una edició atractiva.

    Respon
  19. Quadern de motsNo Gravatar

    El més m’ha sorprès és que el llibre no ha estat pensat com a llibre. Són cartes reals, i aquesta introducció dels sentiments que apuntes són l’apropament entre una relació client/vendor fins a esdevenir una relació amic/amic.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top