Diuen que el primer que et ve al cap és el què penses de veritat, el que val. Diuen que s’ha de fer cas a la intuïció, als rampells, diuen… També diuen que quan et pregunten i respons sense pensar, t’equivoques, i en això, jo sóc una artista. Sempre m’equivoco. Per això, vaig pensar quina podria ser la meva paraula a aparaular.
aParaula’m, quina, i per què?
…pensant
Devessall, una bonica paraula que vaig descobrir l’any passat llegint en Joan-Lluís Lluís i que m’he anat troban en lectures posteriors, gairebé sempre en un sentit figurat. És dolça i la majoria de vegades fràgil.
Devessall (Fabra 1981)
m.
Desfet de pluja. Fig. Un devessall de llàgrimes. Un devessall de paraules.
“ Uns fragments de la seva pell volen fer-la-hi baixar i massa sovint gira els ulls cap allà, cap el vilatge que no veu però del qual sent el devessall d’energia que esquitxa la vall.” Pàg.95
Joan-Lluís Lluís, El dia de l’ós
aParaula’m, quina, i per què?
Però, la primera paraula que m’ha vingut al cap ha estat Xiuxiuejar. M’agrada la seva sonoritat, el què denota i com ho denota, però també el què amaga i com ho amaga. Una paraula que s’utilitza per parla amb algú a cau d’orella però que també es pot fer servir per parlar amb un mateix.
Xiuxiuejar és el títol d’un petit article que vaig escriure com a primer post del blog, on explicava què volia dir per a mi xiuxiuejar. I res, el vaig esborrar i no el vaig penjar.
aParaula’m
He aparaulat Xiuxiuejar.
sense pensar…
Xiuxiuejar (Fabra 1981)
v. intr
Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú; fer certes coses una remor sorda i tenuíssima.
Xiuxiuejar (DCVB)
v. intr. o tr.
Fer xiu-xiu; parlar en veu molt baixa o fer una remor semblant a la del qui parla en veu molt baixa; cast. bisbisear, cuchichear. Mes tot seguit a l’aigua del còrrec xiuxiuegen, Atlàntida i. No sé què xiuxiuejaria arran mateix de sas galtonas, Pons Auca 192.
Fer xiu-xiu; parlar en veu molt baixa o fer una remor semblant a la del qui parla en veu molt baixa; cast. bisbisear, cuchichear. Mes tot seguit a l’aigua del còrrec xiuxiuegen, Atlàntida i. No sé què xiuxiuejaria arran mateix de sas galtonas, Pons Auca 192.
És el primer mot que vaig pensar quan vaig llegir la proposta d’en Víctor Pàmies. L’he anat recollit com a mot acaronat en alguna ocasió, sempre d’una manera molt personal i absolutament subjectiva. Us aconsello llegir el trosset Joseph Smith, El llop i us adonareu d’aquesta doble vessant. Xiuxiuejar pot comportar connotacions d’amor, de timidesa, de confirmació personal, d’inseguretat o d’agressió verbal.
“<Ningú no em pot ajudar>, va xiuxiuejar mentre m’abraçava.” Pàg.57
“…,em va abraçar i em va xiuxiuejar a l’orella: <En quina vida anterior ens vam conèixer?> <En tantes>, li vaig respondre jo, i vaig esclatar a plorar.” Pàg.142
Susanna Tamaro, Vés on et porti el cor
“…l’home trontolla entre les seves ovelles, i va de la una a l’altra amb els braços oberts de la falsa tendresa, xiuxiuejant per reconfortar-les i calmar-les; els mateixos xiuxiuejos que farà servir quan les bèsties notin la fulla del ganivet contra el coll.” Pàg.35
Joseph Smith, El llop
aParaula’m
He fet trampa, en sóc conscient.
Us he posat dues paraules.
Aparaulo Xiuxiuejar i us regalo Devessall.
Us he posat dues paraules.
Aparaulo Xiuxiuejar i us regalo Devessall.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari