Assumpta Montellà a Òmnium Sabadell

Data: 03/05/2012
Lloc:Sala d’actes de l’Escola d’Idiomes de Sabadell

Hora: 19:30 (ha començat puntual).

Assistents: no ho sé, la sala era pràcticament plena.

Estava programada pel 29/03, però es va haver d’ajornar al coincidir amb el dia de la vaga general. La xerrada ha durat una hora, on l’Assumpta, amb un guió molt ben estudiat, ens ha fet un repàs d’alguns aspectes del llibre La Maternitat d’Elna.

 

No calia fer masses presentacions ja que tots els assistents, crec, érem coneixedors tant del llibre com de la tasca de divulgació que fa l’autora. El repàs ha consistit en explicar-nos aspectes, encara que coneguts, nous del llibre. En un primer moment ens ha parlat de l’experiència de dos exiliats, un de l’exèrcit republicà i l’altre d’un senyor de Montornès del Vallès, ambdues històries colpidore. Ens ha parlar de la necessitat personal d’explicar tot el que anava coneixent de la Maternitat d’Elna, primer en forma de reportatge a la revista Sapiens i després culminant amb l’encàrrec de fer el llibre que molts ja coneixem.

Prenia notes a la meva llibreta, però arribat un punt, m’he adonat que les notes eren cada cop més curtes, i ho eren fonamentalment per dos motius, l’atenció i tensió de les històries i, la importància que determinats mots tenien dins el relat. Per aquest motiu, recullo en forma de glossari, les impressions que he tingut de la xerrada, descrites (si no m’he equivocat) tal i com ho va fer l’Assumpta.

Exili: la generació tapada que va viure solapada entre dues guerres, la del 36 i la del 39.
Gent petita: tota la gent anònima que sens dubte varen formar part d’un trosset d’història oblidada. La memòria de la qual és imprescindible per entendre la Història en majúscules.
Memòria oral: la recerca en cafès, geriàtrics, clíniques, de tota la gent petita que té moltes coses per explicar perquè no podem oblidar que, només els homes i dones ara ja grans, ens poden ajudar a entendre el nostre passat.
Fa mal: el record, la memòria, la por, la lluita, el dolor, la mort, el passat fa mal.
Barça: un punt d’inflexió, un dels elements de distensió que obre les portes als avis per entrar en el seus records i ajudar-los a confiar i obrir-se a l’interlocutora, l’Assumpta.
Eines: una gravadora, paciència, molta paciència i, aprendre a jugar al dòmino, don Remigio, set i mig, botifarra… per apropar-se als avis i poder ser ben rebuda. Imprescindible perquè hi hagi connexió.
Plorar: quan els sentiments surten a flor de pell, quan recordar i també escoltar és dolorós, fa mal.
Caixa de sabates: o qualsevol caixa similar. Utensili valuosíssim on els avis encara guarden els seus tresors, fotos, papers, xiulets… tota la seva memòria personal.
Estirar el fil: procés lent i dolorós que l’Assumpta fa amb tota la subtilesa del món perquè els avis tinguin el valor i l’ànim de parlar.
Maleta: objecte massa petit on s’ha de posar tot el que et vols endur. Esdevé en poc temps un objecte innecessari, dolorós, quan es converteix en l’estri de fer-se preguntes com; què posar?, què necessito?, Per què he de marxar? Què passarà amb tot el que deixo? Què he fet?
Camí marcat: és el camí de l’exili, on, a costat i costat es troben els objectes i la gent que no pot continuar caminant.
Silenci dels vençuts: el so mut de la gent que camina cap a l’exili.
Allez-allez: el primer que varen sentir en francés. Allez-allez: passa, tira, espavila, calla… els crits d’adusts gendarmes que empenyien la gent cap al seu camp com qui es treu una nosa”.
Senyoreta Elisabet: la persona que ho dóna tot a canvi de res, la dona que ajuda a sobreviure dignament, la llum dins la foscor. L’ordre, la disciplina, l’amor i la tendresa.
Dignitat: l’únic que els hi queda als exiliats un cop ho han perdut tot.
Xiulet: instrument fet amb canyes que servia a les noies per avisar a les mares que corrien perill de violació per parts dels qui les vigilaven. L’Assumpta en troba alguns en les caixes de sabates d’algunes dones que van estar als camps d’Argelers.
Dolor mut: quan el dolor és tan gran, emmudeix.
Elna: el nom prové d’Elena. A Catalunya hi ha unes 192 nenes i unes 5 a punt de néixer que se’n diuen o es diran com a símbol de vida, en record a la Maternitat d’Elna. A Catalunya també hi ha guarderies i places amb el nom d’Elna o Maternitat d’Elna, no vaig apuntar quantes, no més d’una desena. A hores d’ara no hi ha cap nena a França que es digui Elna.
Francesos: Si bé el govern francès no va estar a l’alçada de les circumstàncies, van haver-hi molts francesos, a nivell particular, que van ajudar tant com van poder.
L’ordre d’aquest glossari és l’ordre en que els he anat apuntat a la llibreta, tot seguint el fil de la història. 

L’Assumpta, ininterrompudament va anar filant el relat ple d’emoció i tendresa, a cops en forma de diàlegs que creava entre ella i els avis a qui havia entrevistat, recreant les converses d’una manera molt impactant. En altres ocasions simplement narrant la història de com va anar descobrint què era la Maternitat i quins varen ser els motius que la van conduir a voler fer aquesta tasca. 

Després va ser el torn de les preguntes, poques. Es va preguntar si hi havia traducció al francès i, de moment no n’hi ha cap. Els francesos no estan massa contents d’aquest trosset de la seva història. Sembla que ara, la nova fornada d’historiadors hi estan interessats.

Entre els assistents hi havia dues dones que van estar a Argelers. Una quan només tenia un any i mig, va marxar quan des d’España es va dir que tots els republicans sense delictes de sang no els hi passaria res, al tornar el seu pare fou empresonat i morí malalt tres anys després. La segona dona hi va arribar més tard, cap al final, amb 14 anys, quan ja hi havia barracons i les condicions havien millorat, una mica.

Va ser una xerrada molt enriquidora i ben portada.

Llibres que tinc ressenyats de l’autora; Pa, crosta i molla i La Maternitat d’Elna

Blog de l’Assumpta Montellà:  Sentiments a flor de pell

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

22 thoughts on “Assumpta Montellà a Òmnium Sabadell

  1. Jordi DorcaNo Gravatar

    Sens dubte, el que més devia costar és estirar el fil. Ho entenc i en comparteixo el sentiment. Que el dolor mut encara dura. Encara se sent.
    I després, és clar, aquest gran paper de les “democràcies europees”… Molta grandesa, molta, molta, molta. Sempre presumint de la seva carcassa buida i resclosida. Quina grandesa, i quina raó! Si us plau, que s’ho facin mirar.
    PS: m’ha agradat moltíssim la teva manera d’explicar-nos el desenvolupament de la trobada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Obrir ferides sempre costa i quan estem parlant de gent de més de 80 anys, encara més. Jordi, si no has llegit el llibre ho has de fer, t’agradarà.

      Mentre preparava la ressenya pensava quina era la millor manera de transmetre el que vaig sentir. Fer un relat del què va explicar no s’ho hagués llegit pràcticament ningú, d’aquesta forma, com a petit glossari, crida més l’atenció i pot arribar a més lectors. Celebro que t’hagi agradat.

      Respon
  2. mafaldasNo Gravatar

    Aunque pasen los años hay historias y vivencias de las que cuesta hablar pero es necesario hacerlo. Tuvo que ser un encuentro muy interesante, gracias por compartir tus impresiones con nosotros.
    Musus.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Fue una buena e interesante tertulia. Fueron muchos los exiliados de la guerra civil y la gente anónima fue la que peor parte se llevó. Creo que es importante recordar para mantener viva la memoria histórica, no solo de un país sino de toda su gente.
      Petonets 🙂

      Respon
  3. Glo.bos.blogNo Gravatar

    Vaig conèixer a la Assumpta Montella al Vapor Vell, va parlar del seu llibre “La Maternitat d’Elna”. Es confessava més historiadora que novel·lista.
    Un post molt interessant i àgil d’un tema colpidor.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aquí també presentava el llibre, però va fer una mica de repàs del com i del perquè del llibre.

      Saps què em va agradar, hi havia gent jove, nois i noies que no passen del 25 anys , segon varem deduir les meves amigues i jo. I les dues àvies, públic espontani , valent i emocionat.

      Si, ella es sent més historiadora que escriptora. Ara està preparant un altre llibre sobre les colònies tèxtils i tot el què varen significar. Serà interessant.

      Respon
  4. mientrasleoNo Gravatar

    Siempre me ha parecido importante conservar la memoria, alejada de sentimentalismos resultones que distorsionen la realidad, pero conservarla.
    Es lo que nos queda
    Muchas gracias por tu interesantísima entrada
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Conocer o recordar el pasado y sobre todo este tipo de pasado como mero sentimentalismo no sirve de nada, desaparece. Se debe conocer el pasado para argumentar y fortalecer el futuro, como personas y como pueblo. Es doloroso pero necesario. La guerra y todas las guerras hacen mucho daño, no se debe olvidar para salvaguardar la dignidad de todos los que sufrieron.
      Fue una conferencia muy bien presentada y resulto muy interesante.

      Respon
  5. ElfreelangNo Gravatar

    M’agrada com ho expliques…episodis com els de la maternitat d’Elna que va donar vida i atenció i esperança a tantes mares i criatures es mereix estar en les dates memorables, aquelles que no hem d’oblidar mai ….

    Respon
  6. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Yo también creo que hay que conservar la memoria de todo lo que sucedió, así que intentaré conseguir el libro para leerlo, porque es un tema muy interesante. Muy acertado el glosario que incluyes. Un beso

    Respon
  7. M. RoserNo Gravatar

    Veig que vas anar a una de les interessants xerrada de l’Assumpta…I m’han agradat molt les notes que vas prendre, trobo que aquest petit glossari, t’ha sortit rodó.
    Una abraçada.

    Respon
  8. fanal blauNo Gravatar

    Mira que m’hauria agradat, Carme. Però no s’arriba a tot arreu. Ja saps que aquests indrets em mouen emocions. Un apunt fantàstic!
    Aquest capvespre, però, he compartit una estoneta ben agradable amb la Maria Barbal!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Doncs també hagués estat bé el capvespre amb la Maria Barbal. Jo no sóc de sortir i, la veritat, és que em perdo moltes coses interessants. Crec que la xerrada amb l’Assumpta t’hagués agradat.

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top