Bandera negra – Jordi Santasusagna

Amb quatre mots: setge de Cardona, Guerra Successió  (Un trosset de la nostre història).
Recomanada per: l’Editorial Gregal m’ha enviat el llibre, gràcies.
El llibre: Bandera negra, 2014 Editorial Gregal. pàg. 300
“Som a la tardor de 1711, en plena Guerra de Successió per la corona espanyola. L’exèrcit borbònic avança imparable per la Catalunya austriacista per arribar abans de l’hivern a les portes de Barcelona. A Cardona, però, hi  troba un castell amb poc més d’un miler d’homes disposats a defensar-lo fins al final.”
La novel·la, basada en el setge de Cardona de 1711, ens narra no només un trosset de la nostra història, sinó també, un trosset de la vida dels seus habitants, centrant-la principalment en dues famílies, els Llobet i els Fàbrega. El llibre, que novel·la aquest dur episodi, inclou elements com una creu que s’ha de recuperar i tornar-la al poble o un mapa que ha de permetre l’entrada al castell per fer caure el setge, elements que donen una certa dosi d’intriga i que li serveixen a l’autor per lligar la trama.
Escrita en forma de dietari, el primer capítol comença l’abril de 1711 fins el darrer 18 de gener de 1712, assistirem, capítol a capítol, al desenllaç del setge en tres localitzacions molt concretes: dins el castell, dins la taverna dels Fàbrega a Cardona i pels afores de la ciutat seguint el recorregut d’en Llobet. D’aquesta manera en cada capítol l’autor ens inclou trossets dels tres escenaris que ens permeten en tot moment veure la història en el seu conjunt. Sentiments com amor, odi, venjança, gelosia, honor, malicia i tenen cabuda, sentiments, tots ells, que canvien el destí de les persones i també el de la història.
I per damunt,de tot, una bandera negra com a símbol de resistència ”Aquesta és la bandera que els dirà i els repetirà, de dia i de nit, que viurem lliures o morirem!”. Perquè la gent de Cardona, com qualsevol altre que se sent ultratjada, ha de trobar quelcom comú que li doni força i l’ajudi a no defallir i, en aquest cas, què millor que una bandera onejant al capdamunt del castell.
Jordi Santasusagna, ha volgut mostrar-nos, també, l’altre cara del setge, la de la gent del poble. Una població que lluita per no ser aixafada però que veu com, sigui qui sigui el vencedor, ho acabarà perdent tot; la casa, les pertinences i fins i tot la vida, sense poder-ne fer pràcticament res. La novel·la combina personatges de ficció amb personatges reals com Manuel Desvalls o el coronel Pere Montaner. I com ens diu l’autor hi podem descobrir com “hi ha borbònics que no són tan dolents com els pinten i austriacistes que no són tan herois com ens sembla”. Sense la força narrativa de Victus, Bandera negra, s’obre pas entre els llibres que ens parlen de la guerra de Successió i resulta, també, una bona oportunitat per conèixer aquest trosset del nostre passat. 
Tastets
En aquesta ocasió els tastes ens porten a un article de Nació digital on es parla de la novel·la.
 
Cardona (1711-1714)
“Cardona es va buidar durant el setge. “És un èxode de refugiats, de les 2.500 persones que hi vivien no va quedar absolutament ningú. Les cases van ser saquejades per un exèrcit de 12.000 soldats borbònics”, La victòria catalana a Cardona va allargar la guerra tres anys més, fins el setembre de 1714. El 18 de setembre de 1714, una setmana més tard que Barcelona, i quan tot el país ja estava controlat per l’exèrcit borbònic, el castell de Cardona va capitular a mans de Felip V i es va posar el punt final a la Guerra de Successió.”
Bandera Negra
“És la bandera que s’hissa per informar l’enemic que no esperi rebre quarter; és a dir, que no hi haurà clemència, que es lluitarà fins a la mort. De fet, Santasusagna explica que de Cardona surt la famosa proclama ‘viurem lliures o morirem’ amb la bandera negra hissada per Manuel Desvalls, el governador del castell. “
Jordi Santasusagna i Davins (Cardona, 1967)
jordi-santasusagna-cardonaLligat al món del teatre, és autor d’una dotzena d’obres teatrals. Debutà com a novel·lista l’any 2010 amb “Infern d’alabastre”, un thriller ambientat, també a Cardona.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

11 thoughts on “Bandera negra – Jordi Santasusagna

  1. BruixetaNo Gravatar

    La novel•la històrica es de les meves preferides. Encara en tinc un parell a la prestatgeria de pendents, però en sembla que aquest els acompanyarà aviat

    Respon
  2. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    M’agrada que escriptors de novel.la històrica apropin temes tan nostres com la Guerra de Successió (el principi de la fi). I m’agrada especialment que Santasusagna ho faci des de la perspectiva del poble perquè tots els pobles perden les guerres, sempre. Els únics que guanyen són el governants. Ptns

    Respon
  3. M. RoserNo Gravatar

    Fixa’t, jo en vaig parlar en un post i el vaig encarregar a la llibreria…Fins ahir no me’l van portar i tu ja l’has llegit…A l’última visita que vaig fer al castell de Cardona, vaig conèixer l’autor. Em la seva dona feien una explicació escenificada del setge..Si fas una ullada al blog, veuràs les fotos. A mi em fa il·lusió perquè conec molt bé aquelles terres.
    Petonets, Carme.

    Respon
  4. ElfreelangNo Gravatar

    si em va agradar Victus em fa l’efecte que aquest també m’agradaria , moltes gràcies! el que passa és que en tinc una bona pila de llibres esperant que tingui temps de devorar-los

    Respon
  5. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Encara tinc “Victus” per llegir. Se m’està acumulant la feina…
    Així i tot me l’apunto, em sembla interessant.
    Gràcies per la ressenya!

    Respon
  6. Pilar GonzálezNo Gravatar

    La verdad es que ahora mismo me cuesta un montón animarme con el género histórico. Tengo apuntados muchos títulos pero luego no me decido a leerlos, así que momento no me lo llevo a la lista. Besos

    Respon
  7. BotikaNo Gravatar

    Aquesta sí que me l’apunto, no he llegit cap novel·la sobre la guerra de successió i Victus no la llegiré (no m’agrada l’autor…)

    Respon
  8. Olga XirinacsNo Gravatar

    He nodrit el meu Kindle amb un munt de novel·les per passar l’estiu. Cap de guerra.
    Cal lloar les teves ressenyes, sempre intel·ligents i ben treballades, i que els autors agraïm tant quan som objecte de lectura, anàlisi i recomanació.
    Et desitjo bones lectures.

    Respon
  9. Mientras LeoNo Gravatar

    Lo que más me llama la atención es el formato elegido para contar la historia, dietario.
    La novela en sí, no sabría qué decirte, me suelen dar miedo este tipo de historias así que miraré un poco primero con más calma
    Besos

    Respon
  10. Apunts de LecturaNo Gravatar

    Benvolguda Carme, Et trobarem a faltar, les teves resenyes són plenes de sentit i reflexen amor pels llibres, no tardis gaire a tornar que els teus lectors t’esperen.
    Que siguis feliç en la teva pausa.
    Carles Salvador

    Respon

Respon a Mientras Leo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top