Amb quatre mots: aire clàssic, prosa neta (Brooklyn és només l’escenari, la història és irlandesa. Retrat d’una vida quotidiana)
Recomanada per: després de llegir Un llarg hivern, em van recomanar aquesta novel·la, i jo, que acostumo a fer cas de les recomanacions, quan n’he tingut l’oportunitat l’he llegit.
El llibre
Títol original: Brooklyn, 2009
Títol Traducció: Brooklyn, 2010 Ara Llibres SCCL Traducció Ferran Ràfols Gesa, pàg. 238
“Eilis Lacey, la jove irlandesa que es veu forçada a emigrar sola del petit Enniscorthy a la immensa NovaYork de la meitat del segle XX, es converteix a desgrat seu en l’heroïna d’una gran història construïda a base de petites peces.” Sincerament, després de llegir Un llarg hivern, on l’autor ens explica una història plena d’angoixes i sentiments amagats en un paisatge fred i inhòspit de muntanya, vaig pressuposar que aquest Brooklyn s’hi assemblaria d’alguna manera. La sensació mentre llegia la novel·la ha estat una mica estranya, esperava que passessin coses que fessin trontollar a la protagonista o que la fessin reaccionar d’una manera més activa, però no. Brooklyn, és la història d’una vida quotidiana, d’una noia que assumeix sense pràcticament cap reserva, el moment que li ha tocat viure i que, d’una manera molt senzilla i sense estridències, busca sentir-se realitzada i feliç. I ara, rellegint les dues ressenyes, hi veig les traces d’un ritme pausat i la senzillesa d’una escriptura, que no són més que l’empremta d’un bon narrador.
Brooklyn és només un destí, un escenari on la protagonista de la novel·la, l’Eilis, es trasllada per buscar feina i una vida millor que la que el petit poble irlandès on viu, li pot oferir. I a través de l’Eilis en Colm Tólbín ens mostra d’una manera molt senzilla però real, els problemes, dubtes, sacrificis i vides, dels milers d’immigrants irlandesos que varen haver de marxar dels seus pobles per anar a buscar una feina i una nova vida al país de les oportunitats. I la recreació del Brooklyn irlandès dels anys 50 és excel·lent, no hi ha grans descripcions, tan sols les suficients perquè el lector percebi la soledat individual i l’escalf d’una comunitat que es reuneix i s’ajuda ara que tots són lluny de casa. El ball dels diumenges a la tarda, els gots de cervesa, les cançons o la presència de l’església, porten el segell irlandès al Brooklyn que camina cap a la modernitat de mitjans del segle XIX.
Mentre llegia la novel·la tenia la sensació de llegir una novel·la escrita a l’estil d’abans “d’aires clàssics” com diuen a la contracoberta. En trobem amb una trama molt lineal, un personatge central que és el motor de la narració, amb una vida un tant grisa i monòtona, descrita en un estil suau, sobri, però que sap omplir al lector.
I ara, quan he llegit alguna de les ressenyes del llibre me n’adono que l’Eilis recorda a les protagonistes de Jane Austen, dones que viuen atrapades en un temps i que malgrat la pressió social saben adaptar-se sense deixar de ser elles. I per això l’Eilis és una lluitadora, marxa sola de casa, treballa i estudia per les nits per intentar ser una dona emancipada i lliure, encara que el pes social i familiar no l’acabin de deixar ser ella mateixa.
“Colm Tóibín se estudio la novela de Jane Austen “Orgullo y Perjuicio” antes de escribir “Brooklyn”, ambas novelas son de desarrollo personal, basadas en la vida intima de una joven que debe madurar para superar algunas crisis, una es de finales del XVIII y principios del XIX, y la otra de los años cincuenta, y las dos giran alrededor del baile.” Ens diuen des de ¡Peligro! Se lee.
La novel·la ens mostra els efectes de la immigració, les absències i les nostàlgies dels qui viuen fora de casa, però també sap copsar la lluita diària dels qui volen trobar el seu lloc al món, no és gens fàcil ja que apareix el sentiment de no sentir-se d’enlloc. I Brooklyn no és la història ni d’un barri ni d’una ciutat, és la història de la seva gent. Com el mateix Tólbín va dir “buscava recrear la psicologia dels seus habitants” més que la topografia de la ciutat. I ho aconsegueix, centrant-se, això si, en la comunitat irlandesa. Els anys 50 són anys de canvis socials, i en la novel·la es dibuixen d’una manera natural, formant part del relat, sense sobresortint-ne, perquè només són importants si afecten a l’Eilis: els drets civils dels negres, el naixement de la societat de consum i ja en un major grau el creixement del sentiment feminista. L’Eilis lluita, sense ser-ne conscient, per l’alliberació de la dona, mentre busca la seva independència. I, a mesura que la protagonista es fa adulta la lluita interna es cada cop més forta; el que vol fer i el que cal fer, el que vol aconseguir i el que ha de renunciar, el que esperen d’ella i el que ella espera de la seva vida…
El ritme de la novel·la és pausat, sense ser lent. Només en el tram final, quan les decisions a prendre són, segurament, molt més importants que el fet de marxar sola a Brooklyn, s’accelera d’una forma quasi exponencial (com també passa a Un llarg hivern). El futur de la protagonista s’obre, i només ella, o qui sap si les circumstàncies de l’època, la poden fer triar un camí o un altre. I en Colm no ens ho deixa clar, és el lector qui decideix el perquè la protagonista segueix un rumb i no un altre, el perquè tria una vida i no una altre.
Des del Vilaweb li fan una entrevista després de la publicació de “Brooklyn”: Colm Tóibín, l’ambaixador (hi podreu enllaçar amb un interessant vídeo).
També n’han parlat a La màquina de fer llibres (web del traductor), koratai, entre altres.
Colm Tóibín (Irlanda, 1955)
Escriptor i crític literari, és un dels novel·listes contemporanis més importants d’Irlanda. Ha estat seleccionat per al premi Booker dues vegades i amb Brooklyn va guanyar el Costa prinze el 2009. L’any 2010, Òmnium Cultural li va atorgar el Premi Memorial Joan B. Cendrós.
Escriptor i crític literari, és un dels novel·listes contemporanis més importants d’Irlanda. Ha estat seleccionat per al premi Booker dues vegades i amb Brooklyn va guanyar el Costa prinze el 2009. L’any 2010, Òmnium Cultural li va atorgar el Premi Memorial Joan B. Cendrós.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari