Brooklyn

Amb quatre mots: aire clàssic, prosa neta (Brooklyn és només l’escenari, la història és irlandesa. Retrat d’una vida quotidiana)
Recomanada per:  després de llegir Un llarg hivern, em van recomanar aquesta novel·la, i jo, que acostumo a fer cas de les recomanacions, quan n’he tingut l’oportunitat l’he llegit.
El llibre
Títol original: Brooklyn,  2009
Títol Traducció: Brooklyn,  2010 Ara Llibres SCCL Traducció Ferran Ràfols Gesa, pàg. 238
brooklyn-Colom-Torbin“Eilis Lacey, la jove irlandesa que es veu forçada a emigrar sola del petit Enniscorthy a la immensa NovaYork de la meitat del segle XX, es converteix a desgrat seu en l’heroïna d’una gran història construïda a base de petites peces.”
Sincerament, després de llegir Un llarg hivern, on l’autor ens explica una història plena d’angoixes i sentiments amagats en un paisatge fred i inhòspit de muntanya, vaig pressuposar que aquest Brooklyn s’hi assemblaria d’alguna manera. La sensació mentre llegia la novel·la ha estat una mica estranya, esperava que passessin coses que fessin trontollar a la protagonista o que la fessin reaccionar d’una manera més activa, però no. Brooklyn, és la història d’una vida quotidiana, d’una noia que assumeix sense pràcticament cap reserva, el moment que li ha tocat viure i que, d’una manera molt senzilla i sense estridències, busca sentir-se realitzada i feliç. I ara, rellegint les dues ressenyes, hi veig les traces d’un ritme pausat i la senzillesa d’una escriptura, que no són més que l’empremta d’un bon narrador.
Brooklyn és només un destí, un escenari on la protagonista de la novel·la, l’Eilis, es trasllada per buscar feina i una vida millor que la que el petit poble irlandès on viu, li pot oferir. I a través de l’Eilis en Colm Tólbín ens mostra d’una manera molt senzilla però real, els problemes, dubtes, sacrificis i vides, dels milers d’immigrants irlandesos que varen haver de marxar dels seus pobles per anar a buscar una feina i una nova vida al país de les oportunitats. I la recreació del Brooklyn irlandès dels anys 50 és excel·lent, no hi ha grans descripcions, tan sols les suficients perquè el lector percebi la soledat individual i l’escalf d’una comunitat que es reuneix i s’ajuda ara que tots són lluny de casa. El ball dels diumenges a la tarda, els gots de cervesa, les cançons o la presència de l’església, porten el segell irlandès al Brooklyn que camina cap a la modernitat de mitjans del segle XIX. 
Mentre llegia la novel·la tenia la sensació de llegir una novel·la escrita a l’estil d’abans “d’aires clàssics” com diuen a la contracoberta. En trobem amb una trama molt lineal, un personatge central que és el motor de la narració, amb una vida un tant grisa i monòtona, descrita en un estil suau, sobri, però que sap omplir al lector.
I ara, quan he llegit alguna de les ressenyes del llibre me n’adono que l’Eilis recorda a les protagonistes de Jane Austen, dones que viuen atrapades en un temps i que malgrat la pressió social saben adaptar-se sense deixar de ser elles. I per això l’Eilis és una lluitadora, marxa sola de casa, treballa i estudia per les nits per intentar ser una dona emancipada i lliure, encara que el pes social i familiar no l’acabin de deixar ser ella mateixa.
“Colm Tóibín se estudio la novela de Jane Austen “Orgullo y Perjuicio” antes de escribir “Brooklyn”, ambas novelas son de desarrollo personal, basadas en la vida intima de una joven que debe madurar para superar algunas crisis, una es de finales del XVIII y principios del XIX, y la otra de los años cincuenta, y las dos giran alrededor del baile.” Ens diuen des de ¡Peligro! Se lee.
 
La novel·la ens mostra els efectes de la immigració, les absències i les nostàlgies dels qui viuen fora de casa, però també sap copsar la lluita diària dels qui volen trobar el seu lloc al món, no és gens fàcil ja que apareix el sentiment de no sentir-se d’enlloc. I Brooklyn no és la història ni d’un barri ni d’una ciutat, és la història de la seva gent. Com el mateix Tólbín va dir “buscava recrear la psicologia dels seus habitants” més que la topografia de la ciutat. I ho aconsegueix, centrant-se, això si, en la comunitat irlandesa. Els anys 50 són anys de canvis socials, i en la novel·la es dibuixen d’una manera natural, formant part del relat, sense sobresortint-ne, perquè només són importants si afecten a l’Eilis: els drets civils dels negres, el naixement de la societat de consum i ja en un major grau el creixement del sentiment feminista. L’Eilis lluita, sense ser-ne conscient, per l’alliberació de la dona, mentre busca la seva independència. I, a mesura que la protagonista es fa adulta la lluita interna es cada cop més forta; el que vol fer i el que cal fer, el que vol aconseguir i el que ha de renunciar, el que esperen d’ella i el que ella espera de la seva vida…
El ritme de la novel·la és pausat, sense ser lent. Només en el tram final, quan les decisions a prendre són, segurament, molt més importants que el fet de marxar sola a Brooklyn, s’accelera d’una forma quasi exponencial (com també passa a Un llarg hivern). El futur de la protagonista s’obre, i només ella, o qui sap si les circumstàncies de l’època, la poden fer triar un camí o un altre. I en Colm no ens ho deixa clar, és el lector qui decideix el perquè la protagonista segueix un rumb i no un altre, el perquè tria una vida i no una altre. 

Des del Vilaweb li fan una entrevista després de la publicació de “Brooklyn”: Colm Tóibín, l’ambaixador (hi podreu enllaçar amb un interessant vídeo).

També n’han parlat a  La màquina de fer llibres (web del traductor), koratai, entre altres.


Colm Tóibín (Irlanda, 1955)

Colm-T-C3-B3ib-C3-ADn-BrooklynEscriptor i crític literari, és un dels novel·listes contemporanis més importants d’Irlanda. Ha estat seleccionat per al premi Booker dues vegades i amb Brooklyn va guanyar el Costa prinze el 2009. L’any 2010, Òmnium Cultural li va atorgar el Premi Memorial Joan B. Cendrós.

 

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

36 thoughts on “Brooklyn

  1. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Tinc ganes de conéixer aquest autor perquè he sentit a parlar molt bé d’ell. Potser m’atrau més començar per aquest “Brooklyn” amb personatges “austenians”. Bona recomanació.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda, koratai

      Me gustó tu reseña y qué mejor que compartir. Además, las gracias se las tienes que dar a Tólbín, ya que al leer su libro y al preparar mi reseña he encontrado tu blog.

      Respon
  2. OffuscatioNo Gravatar

    Una reseña muy completa, aunque creo que es la primera vez que me tropiezo con este autor. Como ya viene siendo habitual, traes a este rincón un libro totalmente desconocido para mi y que me parece que guarda una buena historia en sus páginas. Lo mismo me ha pasado con tu reseña de Capote, la que todavía no he conseguido olvidar. ¡Gracias!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Creo que Tólbín es un gran narrador, sencillo pero eficaz. La historia me ha gustado sin entusiasmarme, me gusto más el primer libro que leí del autor, Un llarg hivern.

      Me parece que te gustará más Capote.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hola Josep, per ser un home que descansa igual sí que fa mandra posar-se amb el llibre.

      I, aventurant-me et diré, que sense conèixer els teus gustos literaris, millor que triïs un altre llibre. Crec que aquest no fa per tu i el següent que ressenyaré, tampoc. Haurem d’esperar per coincidir amb les lectures, i per cert, m’agradaria saber quins llibres t’agraden, ja que els meus ja els conec 🙂

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Uf, no si són llibres del meu gust, però si me’n trobo , de casualitat un, igual em decideixo. He hagut de mirar l’autor, que no recordava i resulta que ja havia llegit alguna ressenya. Et passo l’enllaç per si t’interessa. El blog és interessant i segur que trobes forces llibres del teu gust. Ep, però no t’ho dic perquè no tornis al Quadern eh!

      http://llibressenyordolent.blogspot.com.es/2012/05/fante-un-legado-de-escritura-alcohol-y.html

      La pista m’ha quedat més que clara 🙂

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      És d’aquells llibres que mentre el llegia tenia una sensació estranya, condicionada segurament pel primer llibre que vaig llegir de l’autor que em va agradar força. Pel meu gust li hagués donat una mica més de força a la protagonista, li hagués fet treure caràcter, per la resta l’ambientació a Brooklyn l’he trobat molt bona.

      Només he llegir un llibre de Jane Austen, Persuació, i em vaig quedar amb la mateixa sensació del tema de la resignació de les protagonistes, suposo que és el que Colm buscava ja que vist ara el tractament femení queda una mica massa tou. Eilis és una dona forta i decidida però a estones.

      Respon
  3. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Me lo apunto, la recreación del Brooklyn de los años 50, una irlandesa que viaja a buscar trabajo y todo escrito por un irlandés, irresistible, sé que me va a gustar mucho. El nombre del autor viene resonando hace tiempo aunque no sé muy bien de donde, habré leído algo en una revista literaria supongo. Leo la reseña de Un llarg hivern a ver qué tal 🙂 Bon Any Nou i una abraçada 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      La recreación del Brooklyn de los 50 dentro del ambiente irlandés es quizá de lo mejor de la novela. A mí me gusto bastante más “Un llarg hivern”, pero claro, tengo debilidad por los paisajes fríos e inhóspitos, además, hay una sensación de angustia y tensión durante la narración que engancha.

      Respon
  4. BotikaNo Gravatar

    No conec aquest escriptor, però crec que serà del meu gust, tan aquest llibre com l’altre que comentes (Un llarg hivern). Me l’apunto. A més no té gaires pàgines, encara que pugui semblar una mica lent com dius, no crec que sigui gaire.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      AJo prefereixo Un llarg hivern, però crec que els dos et poden agradar.
      La sensació de lentitud és deguda, al meu parer, per la monotonia de la vida de l’Eilis, però l’estil de la narració és dels que fan que la lectura sigui agradable.

      Respon
  5. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Jo no me l’apunto, em sembla que no m’agradarà. Aquestes protagonistes sense caràcter no m’agraden gaire – potser perquè jo en els fons també soc una mica bleda…
    Gràcies per la ressenya, Quadern, tan complerta sempre que ens ajuda molt a l’hora d’escollir llibres.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Pel meu gust li falta una mica de caràcter però és una dona forta i que obre camins. Res doncs, a triar-ne un altre que per sort n’hi ha molts per llegir.

      Respon
  6. racoperllegirNo Gravatar

    Vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb l’autor en una conferència poc després d’haver llegit el llibre, i va ser la “cirereta del pastís” perquè la novel·la és excel·lent i Toibín sap com transmetre’n tota l’essència.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aquestes coses són per gaudir-les, ja m’hagués agradat anar a la conferència.

      La novel•la està bé, ben escrita i sobretot molt ben ambientada però a mi em va agradar més Un llarg hivern, en tot cas, es nota que és un gran narrador, ho fa senzill i això el fa bo.

      Respon
  7. Gregori SamsaNo Gravatar

    Bé, sembla interessant
    no sempre les històries han de explicar-se a través d’accions trepidants i diàlegs picats
    L’ultima novel.la que vaig llegir amb Brooklyn com escenari, va ser “Brooklyn Follies” de l’Auster i em va agradar força.
    A veure que tal aquesta…

    salut i peles

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aqui res d’acció ni dialegs picants, no es troben a faltar, però.

      No he llegit el Brooklyn de l’Auster i ara que ho menciones crec que hi han més novel·les que duen el mateix nom.

      Respon
  8. mientrasleoNo Gravatar

    No se, no conocía el libro y la historia no termina de convencerme. Creo que es la primera vez que no me apunto directamente un libroq ue pase por aquí… mi bolsillo está a punto de llorar de alegría
    Besos

    Respon
  9. pons007No Gravatar

    Si han fet una versió de Orgullo y prejució convertint-la en Orgullo, prejució y zombis, també faran una de Brooklyn y zombis? Potser després me la llegeixo 😛

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    Collins Pons!!
    Dubtava de tu i he hagut d’anar al Google. M’has fet mirar això de les versions zoombis i he trobat dos llibres d’aquesta versió. No cal dir que no estan fets per mi, i de moment l’original, tampoc em convenç massa.

    En fi, sort que hi ha gustos per tot i per tots. Brooklyn i zoombis ecs, quin horror :p i :p (pels zoombis)

    Respon
  11. Olga XirinacsNo Gravatar

    Ara que marxen els bons llibreters, fas una bona feina estudiant, ressenyant i recomanant els llibres que t’agraden. Per això et felicito.
    I també pel premi de can Roger Tartera, que tinc entès que has guanyat alguna cosa… Comences bé l’any, doncs.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gràcies Olga, la veritat per mi és tot un plaer llegir i fer ressenyes, m’ho passo molt bé, i si això li serveix a algú per triar o descartar un llibre ja m’està bé.

      Això d’en Roger Tartera ha estat un divertiment, i mira, he guanyat un lot de llibres de l’autor. Així descobriré com escriu que encara no he llegit res. d’ell.

      Respon
  12. Pilar GonzálezNo Gravatar

    No conozco al autor, pero me gustan estas historias de mujeres fuertes y decididas, a lo Jane Austen. Apunto el título, que he visto que además está en edición de bolsillo, y a ver si no tardo mucho en poder hacerle un hueco. Besos

    Respon
  13. TizireNo Gravatar

    Soy otra del club “no conocía este libro”, pero reconozco que tu reseña ha logrado que capte mi atención: el tema de la emigración en la época que mencionan la novela me interesa mucho. 1beso!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda, Tizire.

      El libro nos acerca a la inmigración irlandesa de los años 50 en Brooklyn a través de la vida diaria de una joven. Pero también nos habla de inquietudes personales en una época de constantes cambios sociales. Espero que lo encuentres y te guste.

      Respon

Respon a Quadern de mots Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top