Cafè Zoo

Amb quatre mots: original, lectura seductora, ben escrit (una encantadora història retrats en paraules, petits contes fets d’imatges”)
Recomanada per: m’han dit que creien que m’agradaria. L’han encertat de ple. 
El llibre: Cafè Zoo, 2012 Viena Edicions. Viena Narrativa. Pàg. 219
Premis: 21è Premi literari Ciutat de Badalona de Narrativa
            25è Premi Països Catalans Solstici d’Estiu
“Hi ha històries que emmudeixen de sobte i que no es desperten fins al cap de molts anys, quan una fotografia vella abandonada dalt d¡un armari en una capsa de sabates decideix que vol venir a parar a les nostres mans. Històries inacabades com la de la Laura, que emprendrà un viatge des del cor de l’eixample barceloní fins a la terrassa del Cafè Zoo, situat al centre de la capital de Namíbia, a l’Àfrica austral, només per retrobar a l’Otto, el seu primer amor, al cap de gairebé vint anys.”
En ocasions els llibres t’entren pels ulls, i després, t’hi acostes amb la necessitat de que la primera impressió no t’hagi decebut. Aquest és un d’aquests casos. L’alegria que desprenen els músics de la portada ja invita a trobar-hi alguna cosa especial. No es tracte d’una novel·la i, encara que la seva autora en una breu nota introductòria ens diu, mig de passada, que són contes, jo, no els he llegit com a tals. El he llegit com a relats, molt ben escrits i treballats que ens duen, sense gairebé adonar-nos, a lligar una història. La història d’un local que és el punt de partida de moltes coses, d’un Cafè Zoo –que existeix- situat a l’Àfrica austral i, a través d’aquest Cafè colonial, anirem resseguint la història d’un país amb colors i contrastos i amb ell, dibuixarem la història d’un continent i de la seva gent.
 
Els relats van acompanyats d’unes magnífiques fotografies, totes en blanc i negre, que ens introdueixen, junt amb el títol, al contingut del relat. I mentre llegim, ens adonem que res no és gratuït, tot s’enllaça per formar part d’una història més gran, la història de l’Àfrica colonial, de l’Àfrica profunda, de l’Àfrica que no vol perdre la identitat però també la que veu la necessitat de canviar. I al mig del continent negre, la taca de l’home blanc com a referent sempre present del passat i del present del país. No com una crítica, és tan sols una constatació de la realitat.
 
El llibre se’ns presenta com una història coral de personatges, blancs i negres, que tenen en comú una vinculació amb aquest Cafè Zoo, personatges que lluiten pels seus somnis, per la seva dignitat o per conservar el seu poder. En una barreja de cultures i ritmes on poden arribar a conviure, només cal trobar el punt on cap estigui per sobre de l’altre i, encara que és una realitat molt difícil, en ocasions, ni que sigui en petites dosis, ho podem veure. Un equilibri que moltes vegades va més enllà de la tradició i la modernitat, forma part intrínseca de les persones.
 
És el primer llibre de l’autora i crec, sincerament, que ho ha fet molt bé. Ens descobreix a través del llibre, una Namíbia diferent, que no te res a veure amb el país turístic que podem portar al nostre imaginari. Fruit, segurament, tant dels seus estudis de postgrau sobre Societats Africanes i Desenvolupament com pel fet d’haver-hi viscut durant dos anys. Ens acosta al país des de dins, des de la seva gent, des de les seves històries, des de la seva tradició a través de la visió que ens dóna en cadascun dels relats. I aquest acostament és en dos colors, blanc i negre, com la realitat del país després del colonialisme, en aquest cas alemany. “Abordant temes com el colonialisme, el debat entre tradició i modernitat a les societats africanes o els prejudicis racials”. En el relat El llit de la Frida ens explica d’una forma molt bonica i gràfica com, a vegades, per amor i justícia ens cal canviar “No es tracta del trencament d’una tradició, sinó del naixement d’una de nova  pàg. 121. 
I, malgrat que els colors principals del llibre siguin el blanc i el negre, no és un llibre de bons i dolent, d’esclaus i d’esclavitzats, és potser com diu la mateixa Laura en una de les cartes que li envia a l’Otto des del Cafè Zoo I me adonat que gaudeixo moltíssim segrestant moments de la gent que conec a la ciutat. No fotografies en paper setinat, sinó retrats en paraules, petits contes fets d’imatges” pàg 32 I són tots aquest trossets els que trobem magníficament escrits, descrits i lligats els que confecciones aquesta història. Una història que té moments durs, com totes, però que en el fons ens parla de la felicitat, de l’amor, l’amistat, la fidelitat, la justícia, la tradició d’una gent, blancs i negres, que necessiten trobar els seus esquitxos de colors, els mateixos que fan brillar un continent com l’Africà, un país com Namíbia o un lloc com el cafè Zoo.
 
Però aquest Cafè Zoo també és un llibre original, que sedueix des de primer moment. Aquests contes o capítols tenen veus diferents, ja sigui per la correspondència de la Laura, per les faules explicades a la taula del Cafè, per la veu del narrador o per la veu de qualsevol dels seus protagonistes. I tots, per fer-nos arribar, des del passat, el present d’aquesta noia de l’eixample barceloní que trobem asseguda al Cafè Zoo. “Sí, definitivament, jo visc un present ple d’espurnes del passat” pàg. 70 I la història d’aquest viatge de la Laura ens durà inevitablement a conèixer la història del país africà i de la seva gent.
 
Un llibre per gaudir relat a relat, i descobrir una història, explicada d’una manera original, tendre i sobretot molt seductora pel lector. I si la història comença com un joc, quan l’Otto regala una fotografia a la Laura, acabarà amb una altra fotografia, aquest cop lliurada per la Laura i qui sap, si com a començament d’un altre relat. Un bon llibre i se’ns dubte una molt bona lectura.
 
 
“I al capvespre, quan el sol ja gairebé ha arribat a casa seva, tot s’il·lumina de vermell i un nou silenci, nascut de la contemplació de la bellesa, s’esllavissa tímidament dins les finestres de les cases dels voltants.” Pàg. 56
 
“I els ònix, que aquell vespre s’havien deslliurat de ser caçats i que rondaven aquells indrets abans de la posta de sol, van pensar que en Jonas era un beneit. Ells sabien com tothom hauria de saber que al món no hi ha persones lliures. Com tampoc ho són les bèsties. Tots som esclaus dels nostres desitjos. El desig de llibertat d’en Jonas no faria res més que esclavitzar-lo. Igual que el desig del lleó el manté esclavitzat al seu instint de caçador.”  Pàg. 130
 
“Sota la terrassa del cafè, un nen d’origen alemany aprèn a cantar, encuriosit, una cançó de bressol owambo que li ensenya la mainadera. Totes les històries del món brillen en els seus
ulls.” Pàg. 161
Tastes
> Llengua || 3. Llenguatge o conjunt de mots i formes de parlar propi d’una nació
Com tothom sap, una de les riqueses d’un país és la seva llengua. A l’Àfrica aquesta, riquesa va molt més enllà d’una frontera, forma part de léssència de la seva gent
>Katutura
“Katutura, que vol dir <el lloc on no volem anar> en oshiwambo. I que té aquesta nom perquè el barri havia estat creat de nou per un govern sud-africà que volia que la gent negre de l’Old Location no representés una molèstia per al centre blanc de la ciutat (…) D’això ara fa molts anys i ara Katutura ha canviat el seu significat i vol dir <el lloc de la gent>. El pas del temps allibera els noms del seu sentit i omple un nou lloc amb milers de petites històries.” Pàg 37
>Omai
“Nosaltres, els oshiwambo, als ous els anomenem <omai>, que vol dir <res de bo> . I es que quan menges molts ous vol dir que escasseja la carn, que és el que més ens agrada.” Pàg. 113
 
El llibre és ple d’aquests descobriments d’un país que utilitza la seva llengua per comunicar d’una manera molt concreta uns sentiments o unes sensacions. Canviant-la quan cal, quan canvia el seu significat, no d’una manera arbitrària.
Ana Moya (Barcelona, 1974)

Ana-Moya-Cafe-ZooLlicenciada en Psicologia Infantil per la UB i actualment cursa estudis de Filologia  a la mateixa universitat i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. L’any 2004 va fer un curs de post grau sobre Societats Africanes i Desenvolupament a la Pompeu Fabra. A viscut durant dos anys a Namíbia, on va conèixer el veritable Cafè Zoo, en el qual va inspirar-se per escriure la novel·la.

Foto treta d’aquí
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

36 thoughts on “Cafè Zoo

  1. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Me gustan mucho los cuentos, los intercalo con otras lecturas muy bien, son menos exigentes y por su extensión, si es demasiada materia, puedo parar sin perder el hilo. Este libro que nos traes me encanta desdee ya, me ha llamado la atención la portada y tú nos hablas en la reseña de una fotografía vieja olvidada. Historias bien escritas y tiernas. Me lo apunto por si algún día puedo leerlo. El léxico de esta entrada es especialmente exótico jeje. Una abraçada :)

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Me ha gustado y sorprendido mucho, es original en el planteamiento y de muy buena lectura. Seguro que te gustará.

      Bueno, lo del léxico ha sido un capricho mí, me encantan esas palabras que son más que un simple significado, y creo que la cultura africana esta llena de ellas. :-)

      Respon
  2. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Després de llegir “Ébano” del gran Kapuscinski, tinc moltes ganes de continuar mirant postals de l’Àfrica colonial i l’Àfrica de sempre. Aquest llibre m’ha cridat pel títol (això de partir d’un cafè sempre és una gran promesa) i, com tu dius, per l’alegria que despren la portada. Prenc bona nota d’aquests relats, o contes 😉

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Segur que t’agradarà. Aquí hi trobaràs un munt de postals, no totes bucòliques, però si que et serviran per acostar-te a la realitat del continent.

      Prenc nota “Ébano”, gràcies.

      Respon
    • Apunts de LecturaNo Gravatar

      Hola Quadern: Sento debilitat pels relats sobre Âfrica. Prenc nota d’aquets contes. Si no has llegit “Ebano” no te la pots perdre, els seus escrits són com una fotografia, de l’ambient, les persones i el paisatge. Jo que conec diversos paísos africans, quan estic llegint Kapuscinski crec que al obrir la porta de casa em trobarè al centre de Duala o Lagos.
      Bones Festes.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Doncs, aquesta mateixa debilitat i admiració per Àfrica t’ha de dur al Cafè Zoo, segur que t’agradarà. Hi trobaràs un conjunt de retrats humans plens de sensibilitat que no et deixeran indiferent.

      Bones Festes!!

      Respon
  3. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola!
    Jo no sóc molt de contes, però reconec que aquest té bona pinta. Gràcies per trobar i ensenyarnos tantes petites joies.

    Una abraçada ben forta, guapa

    Respon
  4. El porquetNo Gravatar

    Interessant ressenya. Jo, puc fer la meva humil aportació dient que, de lectures sobre Àfrica, de les que més m’han fet gaudir són les d’en Richard Kapuchinsky (o com s’escrigui). “Eben”, per exemple, em va apassionar. Mostra una Àfrica captivadora, però molt dura i violenta també.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ja tinc apuntat a la meva llarga llista el llibre que comentes. No puc comparar, però aquest ens mostra l’Àfrica real però d’una forma molt subtil, sense violència, malgrat que hi ha moltes històries que en certa manera en desprenen. Destaco també la seva originalitat alhora d’estructurar la historia central. Crec que et pot agradar.

      Respon
  5. Olga XirinacsNo Gravatar

    Aventures africanes, mmmmm…A la meva memòria de nena les “Cinc setmanes en globus”, de Verne. Hi deu haver moltes Àfriques en l’extens territori, però jo em trio la de muntanyes verdes.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aquí no hi trobaràs el color verd de l’Àfrica dels paisatges naturals, aquí més aviat i trobaràs l’Àfrica dels paisatges humans. Em sembla que aquesta visió et pot agradar.

      Respon
  6. KayenaNo Gravatar

    Una reseña fantástica de un libro que no conocía. Cuanta razón llevas al decir que a veces los libros nos entran por los ojos, pero lo mejor, en ocasiones, está dentro y es como un regalo ¿verdad?

    Un beso.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      La portada ha sido la presentación de un libro que me ha sorprendido muy gratamente. El contenido, también lleno de fotografias, ha sido una gratificante lectura. Tienes toda la razón una buena lectura es como un buen regalo. Gracias.

      Respon
  7. ElfreelangNo Gravatar

    M’ha impressionat de debò….i que katatura hagi canviat de significat em fascina …..me l’anoto ! i et desitjo unes bones lectures i un Bon nadal!

    Respon
  8. mafaldasNo Gravatar

    No suelo ser lectora de relatos pero este libro me ha hecho recordar a Ébano. Tiene toda la pinta de ser un libro para disfrutar pausadamente y dejarse llevar tanto por el texto como por las fotografías que lo pueblan, lástima que solo esté disponible en catalán.
    Musus.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ya me he apuntado Ébano, gracias, lo tendré en cuenta.

      Es una lástima que no este traducido, creo que te gustaria ya que se lee más como una historia que como un libro de relatos o cuentos. Almenos yo lo he leído así.

      Respon
  9. ToniNo Gravatar

    He de reconèixer que aquest llibre m’ha sorprès; no l’havia sentit i és difícil que mai me n’hagueren arribat notícies. La veritat és que Viena Edicions sol tenir bones històries amagades. Que el bar siga el centre de les històries em recorda una mica l’estructura de Desfent el nus del mocador, de Ramon Erra.

    Gràcies per la ressenya tan interessant i bon Nadal,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Si en tens l’oportunitat llegeix-lo, et sorpendrà i crec que t’agradarà força. És un llibre molt nou. Tots els llibres que he llegit de Viena m’han agradat, tenen alguna cosa que els fa especials.

      No he llegit res d’en Ramon Erra, aquest any 2013 em vull estrenar.

      Bon Nadal!!!

      Respon
  10. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Hola, después de unos días griposilla y fuera de onda, me paso a ver los blogs amigos y a felicitar las Navidades. Aunque el libro que nos traes no esté traducido, siempre es interesante descubrir autores y libros que no conozco. Me ha gustado mucho tu reseña.
    Feliz Año. Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gracias Pilar, làstima que no este traducido, no tiene que ver nada con los que acostumbras a leer pero creo que te gustaría.

      Un abrazo y Bon Any Nou!!!

      Respon
  11. Olga XirinacsNo Gravatar

    Un nou comentari per agrair el teu d’avui. Que bona gent que sou els blogaires… Tocaré de gust la nadala per a tothom.
    Que els mots es rendeixin a les teves mans per tot el ’13. L’altre ja en tornerem a parlar. Una abraçada,
    Olga

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top