Dos joves germans irlandesos són obligats a abandonar el seu país i allistar-se en un vaixell de la marina anglesa l’any 1780. A bord del vaixell, comandat per un vell contramestre sense cap tipus d’humanitat que els tracta com esclaus, desembarquen a l’illa de Menorca, en aquell moment sota dominació anglesa. És tot just abans de l’atac de l’exèrcit espanyol, que aspira a recuperar l’illa, i al que la tripulació del vaixell ha de fer front.
Camins sense retorn és la novel·la que enceta la nova col·lecció de novel·la històrica de l’editorial Llibres del Delicte, DeLite. Una novel·la curta i àgil que m’ha recordat, en alguns aspectes, la manera original i personal que té l’editorial de sorprendre’ns alhora de tractar el gènere negre i que ara sembla haver traslladat a la novel·la històrica. Cal felicitar-los per l’aposta i per la possibilitat d’oferir noves mirades dins d’un determinat gènere. Espero que d’una manera o altre els llibres de la nova col·lecció sàpiguen sorprendre al lector tan positivament com ho fan els del gènere negracriminal, per trama, estructura, llenguatge, personatges, temàtica…
Com apunta el mateix Josep Masanés en una entrevista que li varen fer a Fantastik, La base de les meves novel·les sempre són les aventures. Després la novel·la pot ser una mica més negra o històrica o poètica o fantàstica, però les aventures són indispensables. L’aventura comença amb el viatge dels germans irlandesos Tibbets que, capturats per la tripulació del el vaixell de guerra britànic,Temerary, són obligats a marxar de casa per emprendre camí cap a Menorca, rumb a la guarnició de Sant Felip. A bord, el contramestre Davis, dur i implacable, els farà la vida encara més difícil, un cop arribats a terra, però, el malson no s’acaba. I sí, hi trobem aventura, en forma del viatge d’Irlanda a Menorca en una travessia on s’hi respira una atmosfera bruta, moguda, plena d’entrebancs, assalts i morts a l’estil de les aventures de corsaris. Un cop a terra, més que aventura, hi haurà estratègia i supervivència.
La novel·la està dividida en capítols molt curts, tret d’un parell que, sense ser massa llargs, ens descriuen l’arribada a Maó i la recerca d’homes en edat de lluitar. Aquesta estructura i sobretot les frases curtes, les descripcions netes de palla i la utilització abundant de la conjunció i que tant fa servir per ajuntar frases com per anomenar adjectius en una descripció, donen la sensació de rapidesa, d’anar per feina. I això, sense ser dolent, marca un ritme singular en la lectura i, al meu parer, l’allunya de la novel·la històrica, dignem-ne, més convencional de ritmes més reposats o de descripcions més carregades. Josep Masanés escriu amb un llenguatge planer i directe, incorporant, amb naturalitat, mots del parlar menorquí i vocabulari poc usual que li aporten musicalitat i riquesa i acaben donant caràcter a la novel·la.
…havien barrejat els irlandesos amb homes antics que estaven plens de nafres i cicatrius i blaus i tumefaccions i amb inflamacions fusiformes i desnerits. (pàg 26)
Camins sense retorn, centra el seu relat històric en la defensa i caiguda de la guarnició de Sant Felip i ho fa a través de la mirada i les accions de cadascun dels germans Tibbets, amb una acurada posada en escena, tant en la descripció del paisatge com en el detall de determinades seqüències bèl·liques. Les ganes de sobreviure, de tornar a casa, de ser forts i de lluitar per venjança o per poder decidir el futur, marquen els trets dels germans i de la història. Una història que comença amb una escena prou dura de misèria i patiment en un camp de patates en una Irlanda pobre de finals del S. XVIII i que continuarà en una altra illa, Menorca, on la supervivència es mesura, bàsicament, en com esquivar les bales. Una bona lectura.
No hem nascut per acomplir els nostres somnis. Tot just per sobreviure i encara gràcies. (pàg. 144)
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Camins sense retorn, 2015 pàg. 153
Autor: Josep Masanés Nogués
Premi: 25e Premi de Novel·la Josep Saperas
Editorial: Llibres del Delicte – Col·lecció DeLite
[/box]
Deixa un comentari