Categoria: Mots

Capcinejar: v. intr. Moure el cap; cast. cabecear. “El Temerary va començar a agafar velocitat i capcinejava en una mar massa tranquil·la.” (pàg.56) Josep Masanés, Camins sense retorn

Corcat, destruït o deteriorat pels corcs L’esplanada estava corcada per les basses de les últimes pluges. (pàg. 106) Miquel Aguirre – Els morts no parlen

Pessic || 4. Bocí, trosset o petita porció d’una cosa (Gir., Olot, Barc., Tarr.). || 5. fig. Acte de prendre una porció d’alguna cosa. “I quan volgués expressar una petita quantitat d’alguna cosa, com que ell no cuina, no diria pessic i si cuinés, diria un pensament.” (pàg. 27) Sam Savaget – El crit del…

Soldadura || 1. Acció i efecte de soldar. Soldar | 2. per ext., Adherir sòlidament qualsevol cosa. Soldar (el cel amb núvols) Pàg. 30 “Vaig anar-hi un dimarts hivernal, sota una soldadura de cel que assotava ratxes de vent humit contra les parets…” Com no podia ser d’una altra manera aquesta imatge potent de cel…

Rajolí, m. Raig prim.  “I em vaig ficar al llit després d’haver tancat els finestrons. Per les escletxes entrava algun rajolí de claredat, però la cambreta romania en una bona penombra. Se’m cloïen les parpelles”. (pàg. 83) Enric Valor – 100anysdevalor – L’ambició d’Aleix

Sargit L’adob que es fa a una roba sargint-la.             Sargir  Refer amb l’agulla el teixit (d’una roba foradada o esclarida). Pàg. 19 “El seu salt era un sargit de banda a banda, un punt de sutura sobre el buit.” Erri De Luca, El pes de la papallona http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Capoladora: Ganivet de fulla ampla i robusta que serveix per capolar carn Capolar 1. Tallar a trossets petits    3. Fatigar fortament “El terra era moll com si l’acabessin de regar, a conseqüència d’aquella humitat capoladora d’ossos que, amb molta freqüència envaeix Barcelona.” (pàg.80) Carme Riera, Natura quasi morta

esgarrinxar || 2. Esgarrapar, fregar amb les ungles. “EL sol de cap al tard s’entossudia a quedar-se, i esgarrinxava el cel que sagnava.” (pàg. 37) “Un llampec va esgarrinxar el cel i un tro llunyà espetegava.” (pàg. 103) Sílvia Alcàntara – La casa cantonera

Llançar (o llençar), deixar anar amb fort impuls una cosa per inútil, per no poder-la retenir, per dur-la a perdre, etc.  “En Mateu no respon. Tomba el cap i llançà una mirada ben lluny, riu enllà, procurant evitar creuar-se amb els ulls de la Judit.” (p+ag. 189) Rubèn Intente – Mapa mut

Espetec, soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament  “El silenci, allà dins, era tan intens que sentia l’espetec de les gotes contra terra després de regalimar-me cos avall.” (pag. 168) Pau Vidal – Aigua bruta