Categoria: ressenyes
-
Solitud
Víctor Català (L’escala 1869-1966) (sinònim de Caterina Albert i Paradís) 28/01/11 Solitud, és un d’aquells llibres que hom ha de llegir –com a mínim un cop -. No és un llibre per passar l’estona, més o menys entretinguda, és un llibre que es necessita llegir des de dins, com una bella i tràgica història…
-
Sempre queda un dubte
Núria Mínguez , (Barcelona, 1936 ) Llibre senzill, ben escrit, de lectura amable i agradable. Però, darrera de les seves lletres sempre se’ns plantejarà un dubte – o més d’un sí són petits – . El dubte de si diem el que realment pensem, el dubte de si fem el que realment volem, el…
-
La vostra sang
Francesca Forrellad, (Sabadell, 1927 ) “Qui perd els orígens perd la identitat” cantava en Raimon, i som qui som gràcies a tota la gent que ha cregut en cada moment en els seu país, el nostre. Pàg. 250 “Serem un poble diferent. Un poble intrínsec, constitutiu, que naixerà com un brot nou d’arrel antiga.” Brillant,…
-
El viatge de les ampolles buides
—
per
Kader Abdolah , ( pseudònim de Hossein Sadjadi Ghaemmaghami Farahani, Iran 1954 ) “Els dies passaven volant. Les nits, també. El temps a Holanda era diferent del de la meva terra. El contingut de les nits, també.” En Bolfazi, un exiliat, un refugiat, que fuig del seu país per anar a buscar una altra vida a Holanda,…
-
El crit del peresós
Sam Savage, (USA, 1940 ) El crit del peresós és un crit agònic, lent, que va sortint de mica en mica, però quan esclata i el sents, el seu so agut i penetrant et fa tremolar perquè és igual que el crit apagat d’algú que pateix. És un llibre original. Cartes. Aquesta és l’estructura bàsica…
-
Una lectora poc corrent
Alan Bennett , (Anglaterra,1934 ) Quan els cop que buscant per la biblioteca m’apareix per segona vegada el mateix llibre, sé que m’està esperant, és com si el llibre m’intentés seduir, amb una seducció més subtil que la d’una bona portada o una suggerent contraportada, no ho sabria explicar, és com si em digués –…
-
Taula reservada
Dolors Borau , ( Barcelona, 1963 ) Vaig agafar el llibre de la biblioteca sense adonar-me que es tractava d’històries curtes, aquelles que d’entrada em fan ràbia llegir – sobretot si són bones i s’acaben aviat -. Sort que me’l vaig endur. Cada història t’endinsa en les profunditats d’uns personatges adolorits i afligits, carregats de…