Cendra viva

La Josefina, una noia nascuda a finals del segle XIX en un poble del nostre territori, està casada amb un hereu i viu a la casa pairal de la família del seu marit. El seu home treballa i viu a ciutat, i ella s’està al casalot amb l’única companyia de la Cisqueta, una vella minyona, i les esporàdiques visites de la seva sogra. Un esdeveniment colpidor obliga la protagonista de l’obra a enfrontar-se –com a víctima– als prejudicis de la Catalunya rural de principis del segle XX.

quadern-de-mots-cendra-viva-maria-vilanovaCendra viva és una novel•la costumista ambientada a finals del segle XIX i principis del XX. El dibuix d’una època centrat en la vida de la seva protagonista, la Josefina, que veurà com els seus anhels a poc a poc es difuminen en pro d’unes normes i d’uns prejudicis que la tenallen i que li impedeixen poder aixecar cap. La novel·la, que conté la càrrega emocional de saber que la història està basada en un personatge real, està narrada des de dins, amb la sensibilitat i l’elegància d’una prosa i d’un llenguatge molt ben treballats, demostrant-nos, un cop més, les qualitats narratives de Maria Vilanova, tant en les escenes i ambientacions com en l’excel•lent perfil de cadascun del personatges.

La novel•la comença amb una breu explicació, A manera de prefaci, on l’autora ens explica d’on surt la història de la seva protagonista. Unes antigues llibretes escrites per una dona jove casada amb l’hereu d’una casa pairal. Maria Vilanova recull i novel•la una part d’aquest colpidor dietari, el que fa referència, bàsicament, a la vida de la Josefina durant l’any 1918, família, matrimoni, maternitat i els pensaments oprimits d’una dona que vol refer-se i ser feliç.

Aquesta és la història de la Josefina, l’autora i protagonista de les pàgines que venen a continuació i que podria ser ben bé la mare, l’àvia o la besavia de qualsevol de nosaltres, ens diu l’autora. Sí, perquè en el fons, el dietari i amb ell la història, són el testimoni històric d’una època i d’una manera de viure que, en major o menor mesura, tots poden tenir com a referent.

Cendra viva està narrada en primera persona i en temps present, la mateixa Josefina és qui ens explica la seva història. Aquest fet apropa el relat al lector i el fa partícip de les angoixes, dubtes i dolors de la seva protagonista. Una història que en molts aspectes ens resulta dura, no només per un fet molt dolorós i traumàtic que viurà pràcticament al principi sinó perquè el lector viu, des del primer moment, l’opressió i l’ofec a la que se sent sotmesa. La culpabilitat mal entesa és, segurament, el que defineix millor aquest caràcter poruc i vulnerable de la Josefina. Es culpabilitza de tot, d’haver fallat al marit i a la sogra, de no saber ocupar amb dignitat el lloc que li correspon, del desitjos de llibertat i felicitat als que aspira, fins i tot, del que ella desconeix, com l’herència d’un passat familiar de dubtosa moralitat o la vida d’una cunyada a qui no ha vist mai. S’ha de fer perdonar. La Josefina se’ns mostra com una ànima càndida, dòcil, obedient, submisa, i malgrat tot el viscut o els petits gestos de desobediència o rebel·lia que es concedeix, la trobarem dèbil. I és dèbil i resignada per educació, tal com manen els cànons de l’època.

Ens traslladarem en un temps on les relacions socials, familiars, culturals i religioses seguien unes normes molt rígides i on sortir-se’n no només era molt difícil, sinó sobretot, mal vist. I la Josefina, que ha de ser forta i soferta per aguantar la càrrega dolorosa que arrossega, no té prou força per governar la seva vida com voldria i es veu resignada a esperar l’arribada d’un temps que li sigui més venturós, a poder ser, allunyada d’una sogra manipuladora i cruel que ho controla tot. Una veu interior, en forma de diàlegs que només coneix el lector, i que prudentment amaga als seus interlocutors en el relat, ens aproparan íntimament a la protagonista, ens mostraran el grau de frustració, les alegries per les petites victòries personals o els anhels de futur d’una dona que necessita deixar de sentir-se culpable per ser feliç. Una molt bona lectura.

El llibre: Cendra viva, 2015 pàg. 254
Autor: Maria Vilanova i Vila-Abadal
Editorial: Editorial Gregal

×

2 thoughts on “Cendra viva

  1. bruixetaNo Gravatar

    Lo meu es per fer-so mirar… encara no he llegit res d’aquesta autora tot i que es la guanyadora d’un dels premis literaris mes importants de la comarca on visc… Cada vegada que he llegit una ressenya teva, d’una obra seva, penso que ja és hora de solucionar-ho… i aquest cas no és pas l’excepció. Apuntat a la llista de pendents, a veure si al final em faig cas a mi mateixa

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top