Contra l’aparador

Sense diners, sense feina i sense futur, la novia d’en David està embarassada i vol anar a viure junts abans que naixi el seu fill, així que el pressiona per aconseguir diners sigui com sigui. El noi enreda tres amics per encastar un cotxe contra l’aparador d’una joieria. Un pla fàcil. Calés ràpids. El germà d’en David és a l’hospital esperant que els metges salvin la vida del fill. Una baralla amb un dels doctors i la posterior amenaça cap al metge el posaran en una dubtosa posició davant la policia quan el fill del metge desaparegui sense deixar cap pista. La sergent dels Mossos que investiga un assassinat al barri dels germans, amb problemes personals per buscar l’èxit professional i no passar temps amb la filla, aviat anirà a parar al pis dels dos nois, on tothom amaga alguna cosa.

quadern-de-mots-contra-laparador-marc-moreno

Contra l’aparador, és una novel·la realista, dura i actual on les circumstàncies i fatalitats dels seus protagonistes desencadenen, sense voler-ho, reaccions mal enfocades, esdeveniments incontrolables i accions no desitjades que duen el relat a treure la part fosca i freda d’uns personatges atrapats per la desesperació, la por i el dolor. Una novel·la que, si d’entrada no és negra, s’hi torna, i esdevé, una nova manera de presentar el gènere per part de l’editorial. Amb la particularitat que, en aquest cas, part de la trama suca de l’ànima del seu autor.

La novel·la segueix tres fils argumentals que corresponen als seus tres protagonistes, els germans David i Oscar i la sergent Carla Claver, en tres trames que aniran entrelligant-se i creixent en força, tensió i agressivitat per acabar de manera dura però alhora brillant. Sense concessions ni melancolies, fruit d’uns esdeveniments que podrien seguir més la realitat que la ficció.

Contra l’aparador m’ha sorprès. Sense deixar, el ritme ràpid i l’estil directe dels diàleg als que ens té acostumats l’autor – aquí amb més cos-, en Marc Moreno, ha sabut donar força i profunditat no només als tres personatges principals, sinó que ha treballat, des d’òptiques diferents, temes com la família, la paternitat, la feina, les llargues malalties, la falta de comunicació o l’exclusió social. Desengrunant, sense pressa, cadascuna de les tres històries i deixant que cada personatge es manifesti des de l’interior, en un exercici on la trama, però, també els lectors hi hem sortit guanyant. No és estrany, doncs, que aquesta sigui la novel·la que tots els lectors que seguim al Marc, definim com la més treballada i alhora més reeixida.

Contra l’aparador, conté elements d’estil singulars com ara el fet que només els capítols de la sergent Claver estiguin escrits en primera persona en una manera de fer-nos veure, qui sap, que la mossa no pertany ni al barri ni al món de l’Oscar i el David. Les pinzellades d’humor, a vegades un tan corrosives, contrasten amb les sensacions que desperten en els lectors tota la part que fa referència a l’hospital, on detalls com l’edat de les infermeres, la sensació de lentitud de les escenes, la blancor i resignació en les esperes, la singular relació amb el metge o l’essència mateixa dels trasplantaments, envaeixen l’ambient. I un barri, la Verneda, viu i singular, amb gent que, a la seva manera, volen el que tots volem, viure millor.

Com s’ha dit en altres ressenyes i on el mateix autor en parla, Contra l’aparador, és una novel·la de perdedors, de famílies desestructurades, de malentesos que emboliquen les coses, de coses no dites que duen a camins no desitjats, en definitiva, de desesperació per deixar enrere dolor i misèria. Sortir dels pous. Sortir del pou que cada personatge duu en la seva existència. Per això, a vegades, costi el què costi, no s’ha de deixar mai de buscar una vida millor, més digna, amb una família normal, amb una feina reconeguda i sobretot, amb una malaltia superada.

Així doncs, encastar el cotxe contra l’aparador per poder robar, aconseguir diners i poder començar una vida millor formant una nova família esdevé l’inici de la història i també el seu final. Una molt bona lectura.

El llibre: Contra l’aparador, 2015 pàg. 296
L’autor: Marc Moreno
Editorial: Llibres del Delicte

×

6 thoughts on “Contra l’aparador

  1. JOMATEIXANo Gravatar

    A mi és el que m’ha agradat més de l’autor.
    Ha treballat molt bé els personatges i això fa que t’arribin les diferents històries amb més força.

    Respon
  2. BotikaNo Gravatar

    Essent d’aquesta col.lecció ja diu molt, i amb la ressenya ho confirmes, que me l’apunto.
    Bones festes i bones lectures!

    Respon
  3. ElfreelangNo Gravatar

    No conec aquest autor , me’l anoto per dies millors ( vaig curta de temps i tinc una llarga llista pendent de llegir ) aprofito per desitjar.te bones lectures i bon nadal !!!!

    Respon
  4. Pingback: Presentació de Contra l’aparador, de Marc Moreno, a la llibreria La Temerària – Xavier Serrahima: escriptor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top