Desolacions (Caribou Island)

Amb quatre mots  dura de contingut, excel·lent narració (“un retrat de la desolació, la violència i la foscor de l’ànima” i jo hi afegiria, una manera valenta i sincera de veure’ns des de dins)
Recomanada per:  encuriosida després de llegir-ne bones, però inquietants ressenyes tant de Sukkwan Island com d’aquesta Desolacions.
 
Desolació f. Acte i efecte de desolar;
Desolar v. tr.: || 1. Deixar desert, solitari. || 2. Colpir profundament qualcú una pena o pèrdua grossa, deixant-lo com si li faltés tot.
Volia començar per Sukkwan Island i em vaig trobar amb Desolacions a les mans. Abans de parlar del llibre he de dir que, lluny de deixar-me desolada, m’ha captivat, perquè he trobat brillant i sincera la manera que té d’enfocar i parlar de les desolacions que hi planteja. Desolació física en el magnífic i absorbent escenari que és Alaska. Desolacions humanes en cadascuna de les vides dels seus personatges. He llegit qui diu que,  s’ha d’arribar al llibre amb un bon estat d’ànim, ja que pràcticament no hi ha concessions.  No ho sé, el meu estat d’ànim no és del tot saludable, però hi he entrat sense problemes. 
                                                                                                                
M’atrau l’hivern, el fred, la solitud, el paisatge feréstec, suposo perquè m’atrau un cert aïllament físic. Alaska sembla tenir aquests ingredients, aquest “desert, solitari”. Segons diu l’autor no és fàcil viure-hi i segurament des d’aquí se’ns presenta –o  me l’imagino- com un paisatge bucòlic en plena natura salvatge. Però desolar també vol dir “colpir profundament a algú, com si li faltés tot” i en el llibre d’una manera o una altra tots els seus protagonistes es senten desolats. Un colpiment que els porta a compartir la seva vida amb el buit interior i, sobretot, a adonar-se’n que aquest buit es fa gran i, ells no disposen dels mecanismes per omplir-lo, o si, qui sap. Cadascú a la seva manera intentarà omplir el seu buit,  assolir-ho no sempre fàcil i, no sempre se’n surten.
“La recriminació vivia a dins seu com una entitat viva, com un pou insondable” pàg.25
“Era un plor amb volum i profunditat, com un espai físic al seu interior, un buit, una excavació” pàg. 50
David Vann ens presenta el trencament definitiu d’un matrimoni. Un matrimoni que després de més de trenta anys de convivència i renuncies mútues, arriba al punt on cada pas que donen és el començament d’una esquerda, i aquestes, inevitablement, desemboquen en un profund abisme. I quan sembla que la situació familiar hauria de ser la més plàcida, fills independents, jubilació, somnis, resulta que és el moment on tot trontolla, amargor, solitud, engany, fracàs, frustració: desolació, que aplana inevitablement el camí cap a l’autodestrucció.
“Perquè pots triar la persona amb qui comparteixes la vida, però no en qui es convertirà aquesta persona.” Pàg. 95
Una novel·la dura, freda, incisiva i devastadora com el mateix paisatge on es troben els personatges, l’ Alaska que comença a caminar cap el dur hivern.  I l’arribada de la nova estació serà ràpida, una mica a deshora, però a la fi inevitable, com el ritme de la trama familiar. El cel gris, plujós i ventós, d’aigües cada cop més glaçades es barrejarà amb la tempesta de retrets, incomunicació, frustració i dolor, que portarà al matrimoni, a pensar i dir-se les veritats, de cop. Escopint-les de la pitjor manera que es pot fer. I això fa molt mal. I arribats aquest punt ja no hi ha marxa enrere.
Paral·lelament al trencament del matrimoni (Gary i Irene) assistirem a la desolació de la resta dels personatges. Tots amaguen els seus pensaments, callen per no enfrontar-s’hi, per comoditat o per por i, conscients que la realitat en la que viuen és un engany, prefereixen continuar a canviar o enfrontar-s’hi. La Rhoda sap que no serà feliç, en Jim necessitarà enganyar per a ser feliç, en Mark s’evadeix per tirar endavant. Fins i tot en el cas dels nouvinguts, la Monique i en Carl, els turistes ocasionals a Alaska, .
Segons he llegit ens tornem a trobar amb elements autobiogràfics dins la novel·la, com ja havia passat en Sukkwan Island. Aquí les migranyes de la Irene són les mateixes doloroses migranyes que en David Vann va patir durant dos anys i, el suïcidi de la mare de la Irene també té una ombra de realitat. Si voleu us deixo l’enllaç de l’article arallegim.
L’angoixa, el patiment i  la càrrega emocional de tots ells és aclaparadora i, en Dan Vann ens descriu els personatges des de dins, per això hi ha cops que les seves reaccions  se’t claven com gotes de pluja gelada sobre la cara, tallant i fent mal. Parlo dels diàlegs entre Irene i Rhoda (mare i filla) o ja al final entre en Gary i la Irene. Crec que aquesta sinceritat alhora d’escriure els pensaments dels personatges és el que més m’ha convençut de la novel·la i, aquest portar fins el final, el ritme creixen entre l’acció de la natura i l’acció dels esdeveniments. 

No és una novel·la plàcida de llegir si el què volem és veure una simple història ambientada en un excel·lent paisatge. És una excel·lent novel·la si no ens fa res llegir, en el fons, el més amagat de cadascú de nosaltres.

“A l’extrem oposat de la badia, les muntanyes s’alçaven en fileres dentades com sorgides del mar amb els cims nevats. Els estols de corbs de mar travessaven la platja de sorra negra i l’aigua pampalluguejava amb el sol del capvespre. Mirant cap a la badia, protegint-se els ulls de la resplendor, va veure com brollava amb una lluentor daurada el raig d’aigua d’una balena amb gep i com després les gotetes voletejaven per damunt de la superfície del mar endutes pel vent. En un indret així hi podria viure, va pensar. Llavors va recórrer els molls, tot admirant els vaixells, i va conèixer un pescador de cabells foscos i ulls blaus que li va parlar del cranc reial, de l’halibut i de la dolçor de la mar durant la nit.” Pàg.45
“Al seu voltant, els arbres gairebé semblaven un públic que, dempeus, l’observés a l’expectativa. Sentinelles en les ombres, amagats en la nit sense lluna. No s’havia acabat d’acostumar mai a aquell indret, mai no s’havia sentit com a casa.” pàg. 106
“Se suposava que aquella costa era la seva llar. I aquells arbres. I les muntanyes, i la manera com s’hi posaven els núvols i convertien els cims en un acte de la memòria. Tanmateix, no se sentia com a casa”. Pàg.208
La primera descripció del paisatge correspon al Carl, turista ocasional, meravellat per l’escenari i complagut pel magnífic espectacle, segurament com ho faria jo si hi anés. Les altres dues descripcions són de la Irene i de la Rhoda, els estats d’ànim i les percepcions no són les mateixes.
 
El llibre

Títol original: Caribou Island,  2011
Títol Traducció: Desolacions, 2011 Editorial Empúries. Traducció Francesc Rovira, pàg. 261

David Vann (Alaska, 1966)
Professor de la Universitat de San Francisco. No és reconegut fins que aconsegueix que se li publiqui Sukkwan Island amb la qual aconsegueix nombrosos premis, entre ells el Premi Llibreter 2011.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

36 thoughts on “Desolacions (Caribou Island)

  1. ElfreelangNo Gravatar

    M’agrada com expliques els llibres…No tenia el gust de conèixer l’autor , gràcies! i que segeuixein les bones lectures i els bons posts!

    Respon
  2. XeXuNo Gravatar

    La veritat és que no em van quedar massa ganes de llegir aquest altre llibre després de Sukkwan Island. Em sembla que de moment passo…

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sóc una mica rara en els gustos literaris, però crec que si hagués llegit primer Sukkwan Island com tu, igual no hagués continuat amb aquesta. Ara, però, m’atreviré –més endavant- amb la que tu has llegit.

      Respon
  3. PabloNo Gravatar

    Tengo muchísimas ganas de leer ese libro. Lo vi por primera vez en una web española, y hace poco llegó a Chile. Seguro lo compro pronto.
    Un abrazo.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvingut, Pablo

      Con lo buen lector que eres creo que te va a gustar. De entrada yo creía que no me gustaría pero me atrapó desde el principio, espero que te guste.

      Gracias por pasarte por aquí, y hacer tantos quilómetros. Yo te sigo desde hacer relativamente poco.
      Un abrazo.

      Respon
  4. ToniNo Gravatar

    També a mi m’agrada com has explicat el llibre: tan propera. Sembla una novel·la dura però apassionant; m’ha interessat moltíssim. M’agraden els llibres amb tanta introspecció psicològica. Algunes cites eren també colpidores. Me l’anote com a prioritat. De fet, havia tret de la biblioteca aquesta setmana Sukkwan Island perquè en tenia grans referències. Per cert, no puc accedir a l’enllaç d’Ara Llegim que comentaves; potser és un problema meu.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      És una novel•la dura perquè assistim al pensament íntim i sense concessions dels seus personatges, i xoca amb al lector que veu com de doloroses poden ser les relacions humanes explicades des de dins. Això és el que jo he trobat. Hi ha un tros de diàleg entre mare i filla i mentre el llegia pensava “collons” jo com a mare seria més suau, però aquí no. Aquest aspecte i tot l’entramat psicològic és el que em va captivar. I evidentment, l’esplèndid paisatge.

      Ja he arreglat els problemes amb l’enllaç “Mea culpa” per no fer les comprovacions

      Respon
  5. M. RoserNo Gravatar

    Aquests fragments que has reproduït del llibre m’han semblat d’allò més interesants…M’ha cridat l’atenció que algú que està rodejat de la bellesa esplèndida de la natura , no si sent gents integrat…
    Bona diada de Sant Jordi.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      En aquest cas Roser, és la desolació interna la que no convida a veure el magnífic espectacle que ha de ser Alaska. Després, en Mark (el turista), també es sentirà decebut de la fredor d’aquella terra, quan es trobi sense rumb i sòl. Són les nostres sensacions i estats d`ànims el que ens fa gaudir o no de les coses. Una abraçada.

      Respon
  6. mientrasleoNo Gravatar

    Te comento…
    Este autor me ganó con su primer libro, Sukkwand Island. Lo leí y me pareció una historia tremenda, sobrecogedora de principio a fin y más conociendo la historia del autor y la relación con la trama.
    Cuando he visto que había otro libro suyo me he lanzado a por él y me ha sabido a “segunda mano”, no tengo claro el motivo. Tal vez porque hay cosas que me suenan.. pero ya había perdido la frescura del descubrimiento.
    Veremos si saca otro, el desempate..
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Este aspecto que dices lo leí en la entrevista que enlazo, Vann decía que hasta que no los termina no es consciente de las conexiones. Pero supongo que hasta cierto punto es inevitable y más tratándose de temas tan personales. No sé, habrá que leer el primer libro, ya te contaré…

      Respon
  7. PilarNo Gravatar

    Bona Diada de S. Jordi, Quadern!!! Estic impacient per veure quins llibres em regalen i quins em saltaran a les mans. ^0^

    Respon
  8. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Yo tenía apuntado el de Sukkwan island pero no me decidía a buscarlo y leerlo pero veo que tengo que animarme a leer uno de los dos. A ver cuál encuentro. Estupenda reseña. Besos y feliz día de Sant Jordi.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ja m’ho pensava que no t’atrauria massa.
      A mi m’ha sorprès, em pensava que no el podria acabar, les ressenyes apuntaven que era molt dura, que ho és, però molt ben portada. M’ha agradat.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo volia començar per la primera però a la biblioteca em vaig trobar aquesta, tot un encert, crec.
      De crítiques també n’he llegit de dolentes, en el sentit que el llibre no aporta res, o només angoixa d’uns personatges infeliços. Per a mi està molt ben tramada i manté un bon ritme creixent i angoixant. Espero que t’agradi.

      Respon
  9. BotikaNo Gravatar

    Una ressenya excel·lent, però només el títol em deprimeix, el mateix em va passar quan vaig llegir una ressenya de Sukkwann Island en un altre blog. Un o altre caurà, però potser cap a la tardor.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sóc del parer que cada llibre té els seus moments i si no encertem el moment, el llibre ens pot decebre. La tardor , l’hivern, l’estiu… en el teu moment. Gràcies.

      Respon
  10. ·M·No Gravatar

    hola holaaaaaaaaaa! lo primero, encantada!! 😀

    me encanta encontrarme con gente que opina tan distinto de un libro q me guste… cuenta cuenta! que es lo que no te ha convencido? la historia del medico fantasma? es que es heavy hasta para el libro…

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda, .M.

      Hola, primero espera a que termine el libro, luego espera a que haga la reseña y ten paciencia para que finalmente la cuelgue en el blog. (te aviso, soy lenta reseñando) 🙂

      Me ha gustado tu blog, pero tu comentario en el mío me ha sorprendido gratamente, sobretodo la manera de escribirlo. No todos los libros inspiran las mismas sensaciones a los lectores y esto creo que es fantástico. Me gusta coincidir pero también es muy importante saber opinar distinto. El libro está bien y es “heavy”, pero me esperaba otra cosa. Un saludo.

      Respon
  11. Jordi DorcaNo Gravatar

    No l’he llegit. Però m’adono que aquesta tirada cap al paisatge desolat i cru que l’autor ens proposa es allò que ara més ens cal. I potser no és ben bé ell qui ens ho proposa. Ben mirat, potser demanem això al llibre: entotsolar-nos una mica, per refermar la plenitud del “jo”, el viatge a l’interior que tant ens convé. No ho sé. La fotografia de la portada també ens diu moltes coses. Ens sedueix.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      El llibre és dur perquè expressa els sentiments lliurament, sense concessions ni miraments, però també ho és per les conseqüències que s’hi desprenen, tant per la violència psicològica com per la física. A mi m’ha agradat perquè sóc solitària, i si no agrada, crec, que és per una certa por a no trobar-hi solucions entre el què fem i el què pensem, al fracàs i sobretot a la frustració.

      La portada és magnífica, un trosset de la riba del llac que ens porta a l’altre costat indefinit.

      Respon
  12. llunaNo Gravatar

    Bona ressenya. Segur que acabaré llegint-lo. Acabo de llegir Sukkwan Island i m’ha agradat molt. Molt dur de llegir i sembla que pel que dius molt semblant a aquest. Aquest autor ha estat una gran descoberta.

    Respon
  13. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Me pasa como a ti, me atraen el frío, la nieve, el invierno… He leído Sukkwan y quiero leer este, además, el autor tiene uno recien publicado que se llama Dirt. Siempre me han dicho que este autor pierde el “facor” sorpresa, que deja de gustar pronto pero yo por ahora quiero seguir leyendo 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Pues vamos al revés, yo todavía tengo pendiente Sukkwan.

      El libro me gustó porque en el fondo y aunque parezca cruel sus personajes son sinceros y sus reacciones, si se analizan bien, pueden llegar a ser previsibles. Eso asusta y por eso es difícil de que guste.

      Respon
  14. Núria PujolàsNo Gravatar

    Brillant, com sempre. M’ha agradat llegir-lo després d’haver llegit el llibre…i estic completament d’acord amb cadascun dels teus mots. Un petó, bonica!

    Respon

Respon a Quadern de mots Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top