Amb quatre mots: saga familiar, rural, (Una novel·la, a voltes dura, molt humana, teixida per molts petits fils que la converteixen en un esplèndid relat)
Recomanada per: Ha estat una bona tria i, gràcies a l’Editorial Gregal l’he pogut llegir.
El llibre: Després de l’hivern, 2011 Editorial Gregal pàg. 277
Premi: La novel·la s’ha desenvolupat a partir d’una narració que, amb el mateix títol, va rebre el primer premi del Vè Premi de Narració Literària «Pirineus», patrocinat per l’Ajuntament de Montellà i Martinet.
“La duresa de la vida rural a l’alta muntanya a començament del segle XX i les angoixes dels canvis polítics −des de la dictadura de Primo de Rivera a la guerra i les dificultats de la postguerra− són el marc geogràfic i històric en què es desenvolupa la trama argumental de l’obra.”La vida rural és dura, i encara més, a l’alta muntanya. Un escenari fred, isolat, gairebé inaccessible però amorós i bell per qui hi viu i l’estima, per qui se’l fa seu des de dins, des del cor. Aquí és on viuen els de Can Rovira, a Montferrís. Primer en Pere Rovira i la Remei amb les seves tres filles, la Agneta -la gran- la Maria i l’Angelina -la petita-. La Rosa Nebot ens narra la història d’aquesta nissaga familiar, en concret la de tres generacions que es mouen entre el Pallars i la Barcelona dels anys cinquanta, entre la vida a muntanya i la incipient modernitat barcelonina.
L’autora ens fa pujar a l’alta muntanya per mostrar-nos amb una prosa rica i atractiva i amb un estil planer i molt eficaç tot el que pot renéixer després dels hiverns. El temps que marca el cel, el bestiar i els conreus, s’aniran barrejant amb el temps dels canvis politics i socials.
En aquest Alt Pallars de començaments del segle XX els canvis polítics arriben d’una manera, diguem-ne, esmorteïda però esquitxen fins impactar de forma fulminant i dolorosa les vides del seus habitants, i en concret les de la família Rovira. Perquè per molt aïllat que un es cregui i per molt o poc que es pensi que allà dalt només interessa el dia a dia inamovible i rutinari de pagès, a vegades, cal prendre partit, tant polític com personal, i cal lluitar pel que un creu, encara que això suposi allunyar-te dels teus. És temps de revoltes, de nous pensaments, de llibertats però també de repressió, de maquis, d’exiliats, de guerra, de dolor i, per sobre de tot, és temps per pensar amb el què significa la família. I, dins la família hi ha tant amor com rancúnia, tant felicitat com dolor, tant temps per la festa com per la feina, temps per ser-hi, sempre, fins i tot en la distància.
En aquest marc geogràfic i històric que va des de la dictadura de Primo de Rivera passant per la guerra civil i la postguerra, la Rosa Nebot ens mostrarà a través dels Rovira, un calidoscopi humà de gent humil i lluitadora que és capaç de tirar endavant malgrat els entrebancs que la vida els hi posa al davant perquè saben, que després de l’hivern, tot, o gairebé tot, torna a començar i revifar. Així, de la mateixa manera que després del fred i l’aïllament de l’hivern, arriba la primavera plena de verd i llum, després dels hiverns interiors plens de desgràcies i ensorraments emocionals ha d’arribar, necessariament, el bon temps en forma d’alegria i la felicitat.
Després de l’hivern és una novel·la de bell regust clàssic que, amb un ritme pausat, ens acosta tant al detall de l’escenari com a les interioritats dels personatges. Es tracte d’una novel·la de plàcida lectura, d’aquelles on et resulta fàcil compartir espai i confidències amb la gent de Can Rovira. Constitueix un relat realista que segueix el passat recent de la nostra història, on les vides de tots els seus protagonistes han estat estroncades pels recels, la guerra, o pels propis esdeveniments. Uns personatges carregats de lluites internes que miren de sortir-ne com millor poden, ja sigui per lleialtat, per amor o per dignitat, en un paratge a voltes inhòspit però sempre magnífic, encisador i bell. I, en la història de la família Rovira se’ns aniran perfilant els canvis socials de l’època, també dins el món rural, on les noves generacions necessitaran cercar lluny de les muntanyes el seu propi camí, sense que això suposi deixar-les de tenir sempre presents.
Què atrapa?
Cadascun del personatges i cascuna de les seves històries. El paisatge, sempre imponent, presidit per les altes muntanyes, la neu, el bosc, el fred i el caliu de la llar i la seva gent.
Què m’ha quedat?
- El plaer d’una bona lectura.
- Compartir, des de la distància, les històries tant diferent de les tres germanes per veure-hi tot el què tenen en comú.
- Una novel·la, a voltes dura, molt humana, teixida per molts petits fils que la converteixen en un esplèndid relat.
Tastets
CabalerCABALER m.
|| 1. ant. Negociant. Los mercaders fan cabalers que trameten guanyar per lo mon, e vam que aquells cabalers donen lo ters o’l quart de tot so que guanyen, Llull Cont. 116.
|| 2. Fill que no és hereu (Cerdanya, Vall d’Àneu, Conca de Tremp, Solsona, Lleida, Pla d’Urgell, Penedès, Vendrell, Valls);“-Que tal vegada eres un cabaler tu’ Els pares em van cercar un bon hereu! Nosaltres no ens n’hem d’ocupat prou, de les nostres tres filles…1 (pàg.50)Rebre caradesCARADA f.
|| 1. Reprensió o paraules aspres que es dirigeixen a la cara de qualcú (or., occ.); (Tremp, Barcelona., Camp de Tarragona.)“-potser no, però la vida d’un jornaler és molt dura i si, a sobre, rep carades…” (pàg.55)
PòndolPONDO o PÒNDOL m.
Pes, càrrega (en sentit immaterial); govern i administració d’una casa, d’una hisenda, d’una corporació, etc.“De mica en mica ha tornat a portar el pòndol de la casa i fins i tot treu el geni i escridassa quan troba que la feina no es fa prou bé. (pàg. 159)
Rosa Nebot i Carrió (Barcelona, 1934)
Prové de l’àmbit docent. Ha treballat durant més de trenta anys com a professora de català per a adults. S’hi va iniciar acabada la dictadura amb el reciclatge de mestres i professors d’institut per tal de capacitar-los per a exercir l’ensenyament en català i posar en marxa la immersió lingüística. També ha col·laborat amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i ha participat, com a coautora, en l’elaboració de manuals d’aprenentatge de la llengua.
La seva vocació literària ha excel·lit en la narració curta i la novel·la. Després de rebre el reconeixement en diversos certàmens, Columna Edicions li va editar, el 2008, Fang i llimones, una obra ambientada bàsicament en ambients urbans.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari