Amb quatre mots: sacsejades de consciències, intriga (un relat entretingut i àgil que conté un final d’aquells que s’anomenen “políticament incorrectes”)
Recomanada per: després de llegir-ne una ressenya l’editorial, molt amablement, em va enviar la novel·la. Gràcies Editorial Gregal.
El llibre: Deulofeu, 2013 Editorial Gregal, pàg. 162
“En Iuri Matamala, un mediocre professor d’història, ha trepitjat merda: com si no en tingués prou amb la mort del seu pare víctima d’un càncer i l’empresonament del seu fill Pol, quan la seva dona Alba l’abandoni per un amant molt més jove que ell es veurà obligat a deixar temporalment la feina i a intentar reconstruir la seva vida en un petit apartament de la zona gairebé deserta del Fòrum de Barcelona.” A trets molt generals aquest seria l’argument d’aquesta curta novel·la, però l’aparició de dos personatges marcaran, d’una manera decisiva, la trajectòria i perquè no l’ànima, d’aquest professor d’història quan semblava que ja havia tocat fons. Primer però, assistirem a l’estranya relació que manté en Iuri amb la seva mare, una relació que no arribem a entendre i que fa mal. Una mare, a voltes cruel i sarcàstica, que no pot arribar a estimar el fill, ja que viu del record, del marit mort i del fill que va perdre amb només cinc anys. Aquest és un misteri que enganxa de primeres al lector, volem saber més, ens cal saber el passat, però la narració àgilment avança cap endavant, deixant-nos, hàbilment, en suspens. Mentre, en Iuri acaba d’instal·lar-se en un pis del Fòrum.
Serà l’aparició del misteriós i enigmàtic veí, en Deulofeu, qui s’encarregarà de donar el primer tomb a la seva vida. Un veí que no coneix de res però que en canvi ell sembla conèixer-lo a fons i, “en una espècie de pacte mefistofèlic” li proposa concedir-li el seu desig més íntim a canvi de no res. Pot algú concedir desitjos a canvi de res? Incrèdul, en Iuri accepta perquè a hores d’ara, què més pot perdre. I demana el que més desitja en aquest món, tornar a ser estimat per la dona, aconseguir el respecte del fill i perquè no, descobrir el perquè la mare no l’ha estimat mai. Però cal estar preparat per recuperar el temps perdut i transformar els desitjos en realitats. I per fer-ho, l’Israel Calvache, introdueix un segon personatge, la Marta. I serà la seva aparició -amb una potent dosi de sexe- qui farà aflorar la força i el poder que semblaven que no li pertanyien. I la Marta es convertirà, en un primer moment, en el camí per recuperar l’autoestima i encaminar-lo, d’una forma un tan singular, a aconseguir tot el que li ha demanat a Deulofeu.
Una novel·la plena de dobles morals, on la ratlla que separa el que està bé i el que no és correcte és tan fina i vulnerable com densa i políticament incorrecte, on el lector no li cal posicionar-se perquè són els mateixos protagonistes els qui fan de les seves eleccions la seva supervivència. I tots, a la seva manera, participen d’aquesta doble moral, tant en Iuri com la mare, el sogre o l’Alba, la seva dona. I la vida d’en Iuri només serà plena quan sigui capaç d’escoltar i fer cas a la seva consciència. Un final que pot inquietar, i segons a qui fins i tot molestar, però que, objectivament, no hauria de sorprendre.
L’autor se’n surt prou bé en aquesta primera novel·la i té l’encert d’afegir-hi el misteri i la dosi d’intriga com a ganxo per atrapar al lector des de les primeres pàgines. Ha estat una bona lectura que m’ha servit per conèixer un autor novell, cosa que sempre em resulta interessant.
“Sempre havia tingut la certesa que els esdeveniments importants d’una vida tendeixen a acabar al mateix lloc que comencen…” (pàg. 35)
Tastets
>Xarons. Xaró adj. Mancat d’art, de gràcia o d’elegància“…els apartaments decorats amb mobles senzills i objectes xarons que, a causa d’algun motiu sentimental, els propietaris no es veuen amb cor de llençar a la bassa…” (pàg.39)
Israel Calvache Masuet (Granollers, 1972)
Llicenciat en geografia i història, es va dedicar durant un breu període de temps a la investigació. Actualment via a Aiguafreda on compagina l’activisme polític i el periodisme local.. Aquesta és la seva primera novel·la.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari