El camí de la pesta

Un brot de pesta inesperat i resistent, que s’ha declarat sobtadament a Boston i que s’estén com una taca d’oli per tot el món occidental, amenaça d’acabar amb la humanitat. L’epidèmia té un origen misteriós, qui sap si relacionat amb experiments biològics de l’antiga Unió Soviètica, amb animals salvatges o amb radiacions, i no es disposa d’un antibiòtic que pugui fer front a aquest bacteri letal. 

Mentre els morts s’acumulen i els millors científics mundials lluiten en va contra la pandèmia, els protagonistes desxifraran un enigmàtic manuscrit medieval que els durà pel sud de França i el nord de Catalunya en una cursa contra rellotge a la recerca d’un antídot. Els grans poders econòmics i les xarxes criminals, però, també ambicionen aquest tresor.

quadern-de-mots-el-cami-de-la-pesta-daniel-closa

El camí de la pesta és un thriller científic àgil i ben escrit que ens porta un dels pitjors malsons de la societat medieval fins als nostres dies, la pesta. Serà una cursa trepidant i plena d’obstacles de tota mena que durà als protagonistes a treballar per aconseguir un antídot quan la pandèmia s’escampa amenaçant el món. En un còctel on s’hi barregen elements científics com la mateixa pesta, la resistència als bacteris, els centres de recerca, els interessos de les farmacèutiques, el poder econòmic i polític amb la història d’un home, el seu pergamí i unes llavors que poden salvar al món.

La novel·la aconsegueix un gran dinamisme i resulta engrescadora de llegir gràcies, sobretot, a l’estructura de capítols curts on es van succeint en paral·lel els diferents fils argumentals arreu del món i que recorda, en molts aspectes, els guions cinematogràfics de temàtiques catastròfiques. Així, el que comença com un cas rar i gairebé aïllat de pesta a la ciutat de Boston, a poc a poc, però sense aturador, s’estén per diferents parts del planeta sense saber com. Mentre, l’equip català de recerca de l’empresa NewABio, que està punt de tancar portes per manca de finançament, veu l’oportunitat d’aturar la pandèmia  i de retruc seguir treballant si troba el valuós antídot. La pista, comença per desxifrar un enigmàtic manuscrit medieval i per trobar la tomba del seu propietari, l’Artal, i continua per seguir desxifrant, ara al laboratori, l’antídot per salvar el món.

La novel·la, que no deixa de ser ficció, sobretot pel que fa a les referències medievals, però, resulten efectives dins el suspens de la trama i li donen cert exotisme al relat, el que esdevé una mica inquietat és la part més realista i actual. El realisme de la mateixa pandèmia (només cal pensar amb l’Ebola de fa quatre dies) se li ha d’afegir tot el món que envolta la manca de finançament per als centres de recerca, l’abús de determinades farmacèutiques, l’espionatge científic o l’ús polític i econòmic que determinats governs poden fer davant d’un virus, provocat, o no.

En la novel·la en Daniel Closa ens mostra el món científic des de dins, amb terminologia i feines de laboratori, amb virus, bacteris i temps de reacció que en cap cas són feixuccs de seguir per a un lector poc o gens avesat en la matèria. Com diu el mateix autor del llibre és una barreja que m’ho ha fet passar molt bé mentre l’escrivia. He de dir que la realitat m’ha ajudat. La idea va començar durant l’epidèmia de la grip A, va prendre forma durant la crisi de l’Ebola i surt a la llum en ple brot del Zika. Una realitat inquietant, oi? Es tracte d’una novel·la força entretinguda que manté al lector ben enganxat.

El camí de la pesta és un dels tres títols del nou segell editorial Capital Books que neix amb la idea d’oferir best-sellers locals.  El Zohar de Barcelona de F. Xavier Hernàndez Cardona i Infidels a la pàtria de Jordi Panella, són les dues novel·les que acompanyen aquesta trepidant novel·la de ficció científica.

 

El llibre: El camí de la pesta, la platja, 2016 pàg. 336
Autor: Daniel Closa
Premi: XXIX  Premi Sebastià Juan Arbó
Editorial: 
Capital Boocks

×

2 thoughts on “El camí de la pesta

  1. JOMATEIXANo Gravatar

    M’agraden els llibres científics, i les pandèmies, encara que sigui un tema que ja s’ha tocat molts cops, segueix sent força atractiu i no em cansa.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top