El Gorg Negre – Margarida Aritzeta

Amb quatre mots: aventures, llegendes, paisatge, Montseny (una història d’aventures en un entorn real i proper com és el Montseny en un temps on les llegendes i la màgia es viu).
Recomanada per: el títol i la portada em van seduir des del primer dia. Fins ara lo l’he trobat.
El llibre: El Gorg Negre, 2012 Grup Editorial 62  Estrella Polar. pàg. 569
Literatura juvenil: Editada per Estrella Polar està pensada pel jovent a partir de 14-15 anys. Té molts dels elements de la novel·la fantàstica i d’aventures que agraden als joves, el nou al·licient és que després poden trepitjar tots els llocs on ha transcorregut la història: el Montseny.
El-gorg-negre-a-quadern-de-mots“L’Alba, turmentada pels malsons sobre el seu germà desaparegut, abandonarà la casa de Gualba per buscar-lo. S’endinsarà en un món desconegut i fantàstic que, tot i semblar-li sorprenentment familiar, aviat descobrirà que és molt perillós. Pel camí viurà grans aventures i trobarà amics, però també éssers amb qui l’enfrontament serà quasi inevitable. I haurà d’aprendre a reconèixer-los. “

Llegir literatura juvenil quan una ja té certa edat, sembla que no sigui massa.. no sé. I una pensa, amb els llibres que hi ha per llegir he de triar una novel·la d’aventures adreçada als joves? Oh, sí!. Mai he tingut manies, quan el llibre es llegeix bé, té qualitats i et fa passar una bona estona, les etiquetes sobren. Estrenar-me amb l’autora amb aquest títol tan seductor ha estat tot un plaer, confessant, però, que en el meu punt de mira s’hi troba des que es va publicar El pou dels maquis, el seu darrer llibre.
Ja sabeu que per preparar les meves ressenyes sempre tafanejo per la xarxa per descobrir que n’han dit els altres lectors i així poder aportar, si s’hi escau, aspectes perquè qui em llegeixi pugui valorar si el llibre li fa el pes o no. Diu la mateixa Margarida Aritzeta en el blog del llibre:
“D’entrada puc dir que és un homenatge al gènere de cavalleries. I d’aquest, al Lancelot del cicle artúric, a la novel·la Tirant lo Blanc i al Quijote. És un homenatge a Tolkien (El Senyor dels anells, però també el Hòbbit)  i a Jaume Fuster, que se’n reconeixia admirador. Té cites gairebé explícites que ens condueixen al Hamlet de Shakespeare. A El Inmortalde Borges. A Pinya de rosa de Ruyra. I en el fons de diverses històries hi planen les Metamorfosis d’Ovidi.”

 

Queda tot dir, oi? Si us agrada aquest món fantàstic, ple de màgia, de personatges boscans petits i eixerits, de personatges negres i malvats, de por, de misteri, de boires que tot s’ho empassen i tot ho amaguen, de verdor, de neu, del caliu a la caseta del forat de l’arbre, de camins perduts, de personatges adormits, de gegants i follets, d’amors i desamors, de criatures bones i de dolentes… segur que us sedueix. I tot això amb el tic-tac del temps que corre, cal anar per feina.
A tot això, que no és porc, hi afegeixo l’encant que suposa traslladar tot aquest món fantàstic a un escenari que molts hem trepitjat: el Montseny.  La muntanya i el seu entorn, recorre els seus pobles, els seus rius, els seus boscos. Qui no ha vist follets mentre era al bosc? “Per tal d’escriure aquest relat he recorregut a un repertori de personatges, llegendes i mites localitzades a la zona del Montseny” i que l’autora ens ho explica al final del relat en les Notes de Lectura; el cavaller de Sant Celoni Soler de Vilardell, el follet d’Arbúcies, la mestressa de Can Prat com a goja d’aigua, la bruixa Guillema, el castell de Montsoriu, l’espasa Vilardella, els rellotges de sol…i el paisatge, agrest i acollidor del Montseny. Aquest aspecte l’he trobat molt interessant i li dóna una personalitat nova com a llibre d’aventures, el fa proper. Només ens toca viatjar en el temps, l’espai el coneixem i el podem anar a visitar sempre que ens vingui de gust.
És d’aquells llibres que em fa utilitzar contínuament la meva llibreta recol·lectora: mots nous per a mi, mots en desús, molts bonics i plens de gràcia, en definitiva un lèxic molt ric i acurat que sap vestir perfectament el text sense necessitat d’ornamentar-lo. Un estil perfeccionista i acurat, una prosa treballada que no enfarfega, car és llegeix molt bé. La novel·la està dividida en dos llibres que alhora estan dividits en cinc capítols cadascun.
No he parlat de l’aventura. L’Alba ha de viatjar al passat i mirar de fer tornar el seu germà que s’hi ha quedat atrapat. Per fer-ho haurà de traspassar una porta que es troba precisament en el Gorg Negre. I, com totes les novel·les d’aventures, el temps per fer-ho serà limitat, cal donar-se presa però fer-ho bé, el futur en depèn. L’únic lligam entre el passat i el present serà la cara de la seva àvia que anirà apareguen desdibuixada a l’aigua indicant-li, a la seva manera, el que cal fer. Per aconseguir trencar el temps i fer que el Poder Fosc reculi i perdi s’ajudarà bàsicament d’un grup de personatges singulars: un follet verd, un mig gegant, un cavaller, el seu germà que coneix els dos móns i algun secundari més. I mentre l’Alba viu l’aventura creixerà també com a persona, donant sentit al valor de l’amistat i el respecte, en una superació personal que la farà més gran, més forta i més persona.
Un ritme fluid i ràpid on sempre hi passen coses, ningú es pot aturar perquè el temps no juga a favor, cal avançar per tancar tots els cercles. Encara que el desenllaç sigui previsible, el relat conté tocs de suspens que, junt amb els elements màgics i fantàstics ens fan passar una bona estona. No seria sincera si no us digués que malgrat aquest ritme, a la segona part de llibre, en alguna ocasió se m’ha fet lent de passar via. I això en cap manera m’ha impedit gaudir d’una bona lectura, entretinguda, diferent i propera.  
 “El Gorg Negre és l’obra que m’hagués agradat llegir de jove. És una aventura èpica, on hi apareixen fets de la història del passat traslladat a un escenari nostre.” Fragment d’una entrevista feta al diari La notícia.
 
“El massís, marcat de rieres i puntejat de gorgs, clapejat d’aram brillant de fulla seca, estava empolsat als cims per la primera neu” pàg. 12
També n’han parlat a El cofre de NebeIsabel Canet
 
Tastets

 

>>Gorg1. Clot pregon en el llit d’un riu o torrent, on l’aigua s’entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí (Ribagorça, Segarra, Val.), sia encalmant-s’hi (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall.
>>Gorg  Negre (Montseny)
el-gorg-negre
 La foto l’he tret del blog d’en Ferran Alexandri, hi podeu seguir la ruta.

>>La ressenya de l’Ona.
Mentre buscava informació m’he trobat aquesta entrada de la Biblioteca d’Arbúcies. M’ha agradat moltíssim per això l’he afegit als meus tastets.
“Tot i que el llibre està pensat per uns 14 o 15 anys, vam fer una prova amb una àvida lectora d’Arbúcies, que té 12 anys… El va anar llegint capítol rere capítol, i sabem que així l’anava explicant a família i amics.”  Com podeu suposar, després alguns companys s’hi van animar a llegir-lo.
Aquestes són les iniciatives que creen lectors, aquests són el tipus de llibres que engresquen als joves lectors.
 
(no conec ni a la lectora ni he estat mai a la biblioteca d’Arbúcies)        
>> Recull de mots
>Ormeig|| 2. Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc. (Bal.)
“-Ja hi vaig, ja hi vaig!- va remugar, mentre el temor desapareixia i els dits destriaven amb llestesa els ormeigs per anar a la pesquera, com si tot de cop s’haguessin alliberat de les tenalles de l’artrosi” pàg. 21
>Buscallm. || 2. Tros de branquilló molt prim, que serveix per cremar (Sort, Gandesa, Morella, Mall.)
“El foc s’havia apagat i l’Alba hi va posar un parell de tions d’alzina i un buscall per encendre’ls.” Pàg. 24
>Escudellarv. tr. || 1. Distribuir la minestra o altre aliment passant-lo de l’olla o recipient gran als plats, escudelles o altres recipients individuals (or., occ., val., eiv.)
“La dona li va escudellar un plat de sopes d’all, calentones i aromàtiques.” Pàg.97
>Pedrenyal|| 2. Arma de foc, a manera d’escopeta curta, que s’usava en els segles XVI i XVII i es disparava amb pedrenyera;
>Badall|| 2. Crull, escletxa produïda entre dues parts d’una cosa trencada (Gandesa, Val., Al.);
“A la tercera, un vell molt vell va treure el cap pel badall de la porta” pàg. 102
>Soll (dial. assoll i aixoll). f. (i dial. també m.):
Lloc tancat de paret on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (Penedès, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Priorat, Maestrat, Morella, Bal.)
“I no era cosa de llençar el gra a la soll” pàg.190
“Però estic segur que no et mereixes ser el seu cubell de les escopinades, el seu fregall de la soll dels porcs…” pàg.458
>Malfardades.Malfardat v. tr. Vestir malament, de qualsevol manera; cast. malvestir.
“…mai l’Alba no s’havia trobat al davant persones més miserables i malfardades.” pàg.323
>Badar || 2. Obrir una cosa sense separar completament les seves parts;
“-Com badarem els ous? –en Montseny.
-No els podem badar… Ningú no els pot trencar sinó les serps mateixes quan neixin…” pàg. 482
>Tocaboires|| 2. Tarambana (Barc., ap. Aguiló Dicc.).
“-Sí que tens raó, però és un tocaboires no el convenceràs amb arguments de seny i de raó –va protestar l’Aram-, li falta un bull, com tots els cavallers que roden pel món.” pàg.511
>>Més mots
Cornucòpies, bruells, escudellar, olifant, pedrenyal, piafar, fremir, magolats, xaragalls, nervi desguitarrat, esbucat, malfardades,…
Margarida Aritzeta i Abad (Valls, 1953) 
Margarida-Aritzeta-el-gorg-negreEscriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili.
El blog del llibre El Gorg Negre
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

34 thoughts on “El Gorg Negre – Margarida Aritzeta

  1. CarmeNo Gravatar

    A mi també m’hagués agradat llegir-lo quan era jove, seguríssim.

    I tot i que no tinc massa manies a l’hora de llegir llibres, ja siguin per a joves o no… ara de moment crec que no m’hi enganxaré. Necessito una altra mena de lectures.

    De tota manera, com sempre, un plaer llegir la ressenya.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo vaig una mica al revés, de jove no llegia massa i per això he de recuperar el temps “perdut”. Jo amb les lectures sóc una mica caòtica, llegeixo un popurri molt variat i la literatura per a joves sempre m’ha agradat.

      Respon
  2. Jordi DorcaNo Gravatar

    I un homenatge, també, als gorgs negres d’arreu del país, aquells que tantes estones de conversa ens han donat.
    El tocaboires m’ha arribat al cor.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gorg és un d’aquells mots amb carisma, a mi sempre em transporta a …

      T’ha arribat al cor tocaboires, a mi també, hi ha mots bonics i aquest n’és un . I tu ets del racó de la boira.

      Respon
  3. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    M’agrada la literatura juvenil, sempre dic que en pots trobar veritables joies en aquest gènere. Però sobretot m’encanta la literatura fantástica i Tolkien i Shakespeare, així que aquest me l’emporto sí o sí 🙂 Petonets!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ja he vist que tens una secció dedicada a les lectures de la teva filla, et felicito per això.
      Espero que li agradi a la teva filla i tu, no perdis l’oportunitat de llegir-lo també. Després una bona passejada pel Montseny a veure follets i identificar rellotges 🙂

      Respon
  4. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Pues me voy con Alba 🙂 Me gustan estas historias fantásticas de aventuras( aunque no sabía qué es un gorg), de ritmo rápido, así para desconectar y soñar un rato y me encanta siempre el recull de mots 🙂 Una abraçada 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Si te vas con Alba tienes que estar preparado para no parar, caminar, correr, ir en caballo, luchar… desconectar siempre va bien.

      Pues hoy he traído unos cuantos Tastets, hay libros que los llenan desde la primera página.

      Respon
  5. TizireNo Gravatar

    A mí me gusta leer de vez en cuando literatura juvenil, por lo que no me importaría aventurarme con este libro… Pero de momento le estoy dando un descanso a las historias fantasiosas, por lo que no puedo prometer que conoceré pronto a sus protagonistas. Me alegra que haya sido una lectura tan enriquecedora, 1beso!

    Respon
  6. M. RoserNo Gravatar

    Miraré si el trobo perquè el tema és molt llaminer per a mi, i no m’agrada fer la classificació de llibres per adults i llibres juvenils, d’aquests n’hi ha que m’han agradat molt.
    Petonets.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Espero que el trobis i que t’agradi. Les classificacions a vegades són necessàries però això no ha d’impedir poder escollir segons altres criteris, els nostres, que en definitiva són els importants.

      Respon
  7. OffuscatioNo Gravatar

    ¡Qué recuerdos! Tu recomendación sobre este libro, me recuerda un día en que entré en una librería más o menos a los 15 años y el librero se acercó muy entusiasmado con una novela que acaba de llegar: Las crónicas de Narnia. Y, claro, me lo llevé; pero jamás he conseguido pasar de las primeras páginas. Creo que mis gustos literarios no han cambiado mucho. Un beso,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ja ja ja, deduzco que somos de épocas distintas. Las crónicas de Narnia se las regalaron a mi hijo en un aniversario, él no las leyó (no es lector) y a mí no me atrajeron nada y tampoco lo hice.

      Lo demás, es verdad, tenemos gustos muy distintos, por eso me gusta pasarme por tu blog y descubrir libros que de entrada no estaban en mi lista y así descubrir y llevarme alguno para encontrar el momento adecuado para leerlo.

      Respon
  8. Hojas de AlisioNo Gravatar

    Quina ressenya més maca i qué complerta !

    La veritat és que m’atreu molt tot el que expliques i a més si transcorre al Montseny, quin paradís!, m’hauré d’espabilar i llegir-lo.

    Molts petons 😉

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      La historia, segueix l’esquema de les novel•les d’aventures fantàstiques però el fet de fer-la propera amb el paisatge i les llegendes del Montseny la fa doblement atractiva. Espero que t’agradi.

      Respon
  9. Margarida AritzetaNo Gravatar

    Gràcies per la teva lectura i, sobretot, la teva ressenya apassionada i apassionant. Va ser un plaer escriure’l (organitzar un món fantàstic amb totes les seves criatures té alguna cosa de demiürgic) i ara és un plaer igual de gran llegir aquest comentari tan complet.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gràcies Margarida per passar.

      El proper que vull llegir és “El pou dels maquis”, un registre molt diferent i interessant, on hi ha, també, molta feina de recerca.

      Una abraçada.

      Respon
  10. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Pues sí que parece interesante este libro, me gustan las aventuras fantásticas y la literatura juvenil a veces es muy entretenida. Si se publica en castellano lo leeré. Un beso

    Respon
  11. Leona LecturópataNo Gravatar

    M’agrada molt la literatura fantàstica (juvenil i adulta) i encara mes si l’historia passa a un lloc conegut. Molt bona ressenya i estupend blog 😉

    Petons!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda Leona Lecturópata.

      A mi m’agrada llegir una mica de tot i la literatura juvenil mai l’he descartat, n’hi ha de molt interessant.

      Ja m’he passat pel teu blog i he tafanejar una mica, en algun llibre crec que podem coincidir. Gràcies per passar. Una abraçada.

      Respon
  12. BotikaNo Gravatar

    Em passa com tu, no acostumo a llegir pràcticament mai literatura juvenil, però m’agrada la teva ressenya i potser serà el moment de fer un regal a un fill per després aprofitar-me… 😉
    A més, cada cop agraeixo més lectures properes al nostre país.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Un dels aspectes que més m’ha agradat de la novel·la és la proximitat de l’escenari. És un atractiu que, junt amb riquesa del lèxic i les llegendes del país la fan del tot recomanable.

      Espero que al teu fill i de retruc a tu t’agradi.

      (jo mai he deixat de llegir literatura juvenil, sempre m’ha agradat llegir-ne)

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No creo que sea un problema la edad, creo que te gano :-), pero lo que si es cierto es que hay gustos para todos y para todos los públicos. Un abrazo.

      Respon
  13. Jordi Valls i MiquelNo Gravatar

    Vaig llegir d’aquesta autora La maleta sarda i em va agradar molt, és per això que em vaig comprar El Gorg Negre que puc reiterar tot el que diu aquest blog, crec que és un molt bona novel·la, no crec que sigui nomès juvenil ni molt menys. L’escenari del Monseny que conec una mica està molt ben integrat. Tinc en cartera per aquest estiu El pou dels maquis.
    Seguiré el teu blog amb interès, avui que es publica tant, sempre és bo una mica de guia.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvingut Jordi Valls i Miquel

      Jo tot just m’he estrenat ara amb l’autora i no m’ha decebut gens, he trobat el que m’esperava, una novel·la amb aires fantàstics i juvenils moooolt ben ambientada en un escenari proper.
      Tinc moltes ganes de llegir “El pou dels maquis” amb les dues versions, la novel·lada i el llibre de la documentació, però crec que encara em tocarà esperar. M’apunto “La maleta sarda”, gràcies.

      Per cert, em dic Carme 🙂

      Respon
    • Jordi Valls i MiquelNo Gravatar

      Gracies Carme per contestar el comentari.
      El proses de descobrir un autor i desprès anar enrere, m’ha passat més d’un cop. Per exemple amb el Jaume Cabre i tambè amb novel·la negre que m’agrada llegir a l’estiu sobretot. Em va passar amb Henning Mankell que la primera que vaig llegir era El tallafoc i desprès vaig haver de comprar-me les anteriors.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Descobrir un autor i després anar estirant el fil i endinsar-se en la seva obra sempre està bé, m’agrada fer-ho. No es pot valorar mai a ningú només per una única cosa (o llibre, en aquest cas). El problema és que hi ha molt on escollir i a vegades l’elecció no és fàcil o no està al teu abast.

      Si t’agrada la novel•la negra en el blog en trobaràs, aquest any la tinc classificada en la columna de la dreta però en tinc més. Quan tingui una mica de temps miraré de fer la classificació de les lectures d’anys anteriors.

      Les gràcies te les he de donar a tu per passar i comentar, és una cosa que sempre agraeixo molt.

      Respon

Respon a Yossi Barzilai Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top