El jersei

Amb quatre mots: bona lectura, entranyable personatge (teixint el passat i el present des de la perspectiva que dóna l’edat, l’experiència i la intel·ligència, però també amb un punt d’ironia fresc d’una àvia que es fa estimar)
Recomanada per:  aquest llibre me l’ha deixat la Montse sabent que m’agradaria. L’ha encertat, com sempre. 

El llibre: El jersei,2006. Edició Debolsillo 2012, pàg.222.
el-jerseiEn trobem amb l’àvia Dolors, asseguda en una cadira a casa de la filla petita, la Leonor. Teixeix un jersei per la néta, la Sandra, o Sandreta com l’anomenarà a estones. Una dona que ara, als seus vuitanta sis anys es veu asseguda tot el dia a la cadira, sense parla, i amb una mobilitat reduïda, però que conserva tota la intel·ligència, que veu i mira les coses des de la perspectiva de la serenor que li dóna l’edat, des de la ironia de qui va de tornada, des de l’analítica de l’experiència i des de l’amor de mare i àvia.
La novel·la es converteix pràcticament en un monòleg, format per la veu interior de la seva protagonista, l’àvia Dolors, en un repàs del què ha viscut i del que ara li toca viure. Uns pensaments que barregen els records, amb l’ara, el present dels qui constantment passen pel seu costat o s’aturen a parlar-li. Un anar al passat i tornar al present més immediat,  tot barrejat i sense avisar, en uns flashback vitals, perquè ja se sap que a certa edat el passat fa acte de presència quan vol, cridat per les espurnes que, moltes vegades, des del present li reclamen acte de presència. I tot, mentre teixeix el magnífic i bonic jersei que fa d’amagat per la néta, passada a passada; ara el coll, ara les cises o les mànigues, fins a tenir-lo pràcticament llest. I així és com els salts temporals ens arriben, en paràgrafs diferents però amb sintonia, sense que el lector hagi de fer cap esforç, gairebé com una cosa natural. En una estructura que bé marcada per l’ordre dels pensaments, tal com ragen, i que li donen a la novel·la una de les seves forces narratives.
L’altre, evidentment, és la pròpia personalitat de la Dolors, una dona intel·ligent que ha patit i estimat, que ha fet en la vida el que ha cregut més oportú, s’equivoqués o no. Una dona que anirem descobrint de mica en mica, mentre els records li tornin i ens els deixi veure, fins i tot el que té més ben amagat: el secret. Sí, ens el mostrarà i justificarà que per això va estudiar filosofia i sap raonar les coses. I ella, que es mostra convençuda que sap tot sobre tots els qui viuen a casa, callarà no només perquè se li fa difícil comunicar-se sense parla, sinó perquè creu que hi ha coses que són millor que no es coneguin, segurament, pensant en el bé familiar. I ella, asseguda a la cadira es convertirà en el mur de les lamentacions familiars, no parla però no ha perdut la capacitat d’escoltar, pensar i deduir.
El jersei s’acaba com tot en aquesta vida, i la Dolors, seguirà sent aquell mur necessari que tots en algun moment donat necessitem, i les lamentacions familiars seguiran arribant, ara, en forma de monòlegs interiors el mateix dia de l’enterrament. I un a un, tots, ens mostraran el seu “secret”, com si ara que l’àvia és morta els hi fos més fàcil mostrar-los, qui sap si per estalviar-se una resposta. Segur que a l’àvia li hagués agradat escoltar-los tots, perquè com ella mateixa deia: “… hi ha secrets a tot arreu, i, és més, els secrets  són els que mantenen el caliu d’una vida. Si no hi ha secrets, la vida no val la pena de ser viscuda…” I una mica és això.
Però el llibre no és només un repàs de l’àvia Dolors, la Blanca Busquets, introdueix temes transversals en el temps, conductes o situacions que es repeteixen cíclicament en algun moment o altre: l’adulteri, l’anorèxia, l’homosexualitat, l’autoestima, assetjament laboral…  concentrades totes elles en l’entorn familiar de la Dolors. I una té la sensació que si per un costat cada casa és un món i tots tenim els nostres “secrets”, la família de la Dolors supera totes les estadístiques, de carrer. Això no fa nosa perquè la ironia i el sarcasme de la Dolors s’encarreguen, no de treure-li la importància que tenen, sinó més aviat de fer-los aflorar ja que formen part de les nostres vides en més o menys mesura.
Una novel·la que es converteix en una lectura agradable, sobretot per l’humor i ironia que transmet el personatge de la Dolors, aquesta simpàtica velleta que ens demostra que no cal moure’s per veure les coses i ella, amb la seva particular filosofia, ens les mostra tal com són. Una novel·la ben escrita, amb un llenguatge proper i amb un ritme marcat pels punts que, de mica en mica fan aparèixer el jersei, i la història. 
“Mentir o no mentir. Una mica de tot, pensa la Dolors mentre esguarda en Martí. Sinceritat mentre parlant clar no es fereixi ningú. Si s’ha de fer mal a algú, per això s’han inventat les mentides; ella n’ha dit moltes i no es penedeix de cap.” Pàg. 54
“Cada sentiment intens nou que tenim es menja l’anterior, en fa miquetes i aconsegueix que ens n’oblidem. Així és la vida, sospira la Dolors.” Pàg. 64
“Si la Dolors pogués parlar, ara mateix diria al nét, vine, que t’explicaré una història molt llarga, la història d’una vida viscuda a fons, xuclada a consciència, espremuda com una taronja de les que fan suc, sense deixar-ne ni una sola gota.” Pàg.189
“Ja ho veus, mare, aquí tots tenim els nostres secrets. Secrets que ens fan de barca al llarg del riu de la vida i que impedeixen que ens enfonsem” pàg. 216
Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961)

Blanca-BusquetsEscriptora i periodista. És una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs i hi continua essent membre del comitè organitzador. Autora de La nevada del cucut, guardonada amb el Premi Llibreter 2011.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

37 thoughts on “El jersei

    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sí, però no creguis que es una àvia corrent, és més aviat avançada al seu temps, intel•ligent i té una manera d’explicar-se força divertida.

      Respon
  1. OffuscatioNo Gravatar

    Pese a que no conocía el libro que hoy nos presentas, parece que ya me he enamorado de esa protagonista de pocas palabras, de ese muro que brinda conforto a los demás. No logro descubrir que secreto guarda en su interior, pero, desde luego, parece que tenemos aquí a un personaje muy cercano, con un gran poder de evocación. ¡Gracias por la descubierta!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No puedo desvelar el secreto, dejaría de serlo 🙂

      ¿Quién no tiene un secreto? Los secretos esconden hechos o pensamientos que son prohibidos o mal vistos, pero que son los que nos ayudan a seguir. Sí, l’àvia Dolors se nos muestra como un personaje omnipresente, cercano y entrañable.

      Respon
  2. Pilar GonzálezNo Gravatar

    No conocía este libro pero me resulta muy apetecible. Todo lo que tiene que ver con tricotar me atrae porque me recuerda a mi madre con la que yo pasaba horas haciendo jerseys y charlando. Además, tengo ganas de leer algo de esta autora, de hecho varias veces he buscado en la biblioteca su libro “A saber donde está el cielo” que también tiene buena pinta, pero estaba prestado. Espero que tengan éste. Un beso

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ahora que hablas del tricotar, no he indicado en la reseña que cada capítulo lleva por título una parte del jersey que l’àvia Dolors está haciendo; cintura, cuello… hasta llegar a las costura y el estreno.

      Yo me he estrenado con la autora con este libro y ya tengo otro en espera. Deseo que lo encuentre, te creo que te gustará.

      Respon
  3. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Muy, muy atractiva propuesta. Me gusta todo lo que destacas. Un personaje podríamos decir quizás, carismático, la historia de una mirada atrás a los años pasados y un punto de ironía y humor, creo que es una lectura perfecta. Lo busco. Una abraçada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Más que carismática, l’àvia Dolors, es una mujer con mucha personalidad, que hace en todo momento lo que cree más oportuno, sabe escoger en cada momento el camino más adecuado, aunque no siempre sea el más fácil o el socialmente correcto.

      Respon
  4. mafaldasNo Gravatar

    Lo que más me llama la atención es que tanto la historia como el personaje de Dolores parecen muy cercanos y la reseña que has escrito invita a adentrarse en las páginas del libro y descubrir qué secreto guarda la protagonista.
    Musus.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Tendrás que descubrir tu el secreto leyendo el libro. Sólo te digo que cuando lo descubrí dije “collons”, pero el libro contiene muchos aspectos más, todos relacionados a través de la lucidez de l’àvia Dolors.

      Respon
  5. BotikaNo Gravatar

    Des que vaig llegir “Tren a Puigcerdà” que el tinc apuntat a la llista de lectures pendents i quan vaig a la biblioteca no me’n recordo mai de mirar si el tenen, potser ja va sent hora, el personatge de la Dolors és molt atractiu.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      L’amiga que m’ha deixat el llibre ja m’ha portat “La nevada del cucut” i té pendent de comprar-se “Tren a Puigcerdà” (que també acabaré llegint).

      Crec que et pot agradar.

      Respon
  6. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Acabo de llegir “La nevada del cucut”. M’ha agradat, no m’ha entusiasmat, però.
    Crec que la llegiré aquesta novel·la, això del secret m’ha intrigat.
    Gràcies pel teu post!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Vaig tenir ocasió de llegir “La nevada del cucut” i no ho vaig voler fer, simplement per manies meves. Després de llegir-ne alguna ressenya i sobretot ara, després d’estrenar-me amb l’autora me’l llegiré.

      Crec que t’agradarà.

      Respon
  7. ElfreelangNo Gravatar

    ara mateix en la situació laboral indecent i docent que visc amb prou feines puc passejar-me pels blocs…o sia que llegir…ho tinc magre, de moment, tanmateix he fruit , com sempre , d’una ressenya estupenda ….un altre llibre que m’anoto!

    Respon
  8. CarmenNo Gravatar

    La verdad es que nos dejas una reseña muy cautivadora y que invita. Todo lo que nos cuentas de la historia y los personajes me ha gustado mucho. Tomo nota!
    Besines,

    Respon
  9. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola!
    Quina bona pinta que té aquest llibre! Me l’apunto ara mateix. Noia, no sé com t’ho fas però sempre trobes pepites joies per llegir … quina sort! I quina sort nosaltres també perquè les comparteixes amb tots nosaltres. Moltes gràcies per les teves recomanacions, guapa!

    Un petonet

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Després del comentari de l’altre dia, esperava el teu, pensava que ja havies llegit i que el comentaríem. Res, tens un llibre pendent, segur que t’agrada.
      Aquest llibre me l’ha recomanat i deixat una bona amiga lectora, d’ella és tot el mèrit per haver-me’l deixat.

      Respon
  10. mientrasleoNo Gravatar

    Este lo he leído y… te quieres creer que a ratos me hacía emocionar la abuela Dolores?
    La imagen que me quedó grabada de ella tenía una fuerza tremenda. La verdad que traes un libro que me gustó
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      L’àvia Dolors tiene momentos buenos, sobre todo cuando sus pensamientos la hacen reír, o porque se ríe de lo que los demás piensan que piensa. Parece un lío 🙂

      Respon
  11. ToniNo Gravatar

    La nevada del cucut em va agradar: és un llibre amable i senzill, com aquest que presentes. Crec que la primera part de la novel·la (la història més antiga) té més força que la segona, però el conjunt és llegidor.
    El que contes de l’argument d’aquest m’ha interessant: històries molt humanes, històries intemporals. Tinc a casa també pendent Tren a Puigcerdà. A veure si tinc temps per a tots.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      L’amiga que m’ha deixat el llibre també m’ha portat La nevada i no tardarà
      a tenir Tren a Puigcerdà, així que repetiré, segur.

      Ja recordo la teva ressenya, vaig ser una mica reticent a llegir-la en el seu dia, però ara ho faré.

      Temps… això és el que em falta 🙂

      Respon
  12. DafneNo Gravatar

    Gràcies per la ressenya, de vegades veient les àvies, i ens quedem amb el que veiem en el moment, però elles han viscut, han patit, i perquè no han amagat algun secret.
    Me l’apunto a la llista del que vull llegir.

    Respon
  13. DafneNo Gravatar

    Em passen unes coses, l’havia escrit i m’ha desaparegut!!!
    Comentava que de vegades veiem les àvies, i ens quedem amb la imatge del traç final de la vida, i no pensem que elles han estat joves, i han viscut tot tipus d’històries, fins i tot, amaguen algun secret, per què no!
    M’agrada la ressenya, i ara mateix me l’apunto a la llista del que vull llegir.
    Gràcies!!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Tots necessitem una mica aquesta “sal de la vida” ja sigui en forma de secrets o de qualsevol altra manera. El que importa a l’àvia del llibre, i en general de totes les dones, és fer allò que volem fer, fer la nostra tria, sigui pel camí fàcil o no i, per això cal tenir, a vegades, secrets.

      Espero que t’agradi.

      Respon
  14. AinetaNo Gravatar

    Una entrada fantàstica, com sempre. Sembla molt interessant que la protagonista sigui una dona gran, els grans oblidats i apartats.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top