El venedor de dolços

Amb quatre mots: contrastos entre tradició i modernitat (a través de la visió oposada i distant d’un pare i un fill veurem el retrat d’una Índia que veu com la modernitat i els canvis culturals s’apoderen d’un país carregat de tradicions, olors i colors)
Recomanada per:  vaig llegir-ne una ressenya a els orfes del senyor Boix.
Literatura juvenil: L’he trobat recomanada com a literatura juvenil, per a nois a partir de 14 anys. El tema no crec que sigui massa de l’interés del jovent, encara que sigui fàcil i agradable de llegir.
El llibre
Títol original: The Vendor of Sweets, 1967
Títol Traducció: El venedor de dolços, 2011 Editorial Bambú. Traducció Jordi Martín Lloret, pàg. 219
 
“La vida d’en Jagan, el venedor de dolços més popular de la ciutat índia de Malgudi, transcorre plàcida entre les safates de dolços i les converses amb «el cosí», l’amic fidel. El món d’en Jagan s’ensorrarà quan el seu fill Mali deixi els estudis i marxi als Estats Units per fer-se escriptor.” Aquest és l’aspecte més superficial de la novel·la, una petitíssima part del què podem trobar en un llibre agradable de llegir que ens parla d’un país que de mica en mica s’enfronta al seu futur. I ens porta, de la mà d’aquest curt relat, petits elements que ajuden a apropar-nos a un país carregat de tradicions, colors i sabors peculiars.
Un llibre ple de contrastos entre el nou i el vell, la tradició i la modernitat, els colors i els grisos, les espècies i la carn, la paciència i la impaciència, la lentitud i la velocitat… representat en dos personatges, pare i fill, que no volen, o no saben, comunicar-se. I això, els impedirà aprendre a conviure i a compartir maneres diferents i distants de veure la vida i, en definitiva, el món. Una incomunicació que farà que en Jagan i el seu fill Mali visquin en la mateixa casa sense pràcticament veure’s ni parlar, fet, que sobrepassa tots els límits raonables dels problemes típicament generacionals. Per això, penso que la novel·la no es planteja com la problemàtica entre pares i fills, va més enllà. És el descobriment d’una cultura mil·lenària que no vol avançar però, que en el fons ho necessita, d’uns canvis i d’una modernitat que de mica en mica s’imposaran en pro del seu futur. És el convenciment d’una societat tradicional que no creu convenient reinventar-se, viure com fins ara ja els hi està bé, en un ritme de vida i unes creences que els hi són suficients. Perquè els canvis signifiquen perdre valors en els que sempre han cregut i aquesta modernitat, d’entrada, suposa més pèrdues que avantatges. I el fill, en Mali, representarà el futur i els nous paràmetres que els poden permetre no només sobreviure, sinó viure millor.
I aquesta incomunicació entre pare i fill és la mateixa que hi ha entre les dues cultures, la de l’Índia i la nord americana que, inevitablement, estan obligades a entendre’s per millorar i avançar (cal recordar que el llibre fou escrit l’any 1967). I quan dos no s’entenen necessiten d’un tercer. I per això, l’autor fa servir un personatge, singular i eficaç com l’anomena’t cosí  que s’encarregarà de relacionar el pare i el fill al mateix temps que funciona com a comodí –ajut- en les relacions de gran part de la gent del poble. Un personatge que juga a cavall entre el què és tradicional i el què és modern i que no rebutja res, simplement analitza d’una manera pragmàtica quines són les millors opcions per tirar endavant i resoldre problemes. Escolta i aconsella. I després, cada part tria el seu camí. Un personatge que tots necessiten, respecten i escolten, convertint-se en l’element clau entre el nou i el vell, entre el passat i el futur. El cosí és la veu que comunica els dos mons.
El llibre esta dividit en catorze capítols curts on en Jagan ens anirà explicant els seus problemes amb el fill i els seus records. El venedor de dolços anirà desgranant el passat a mesura que va coneixent –indirectament- el present del seu fill, en una vida plena de tradicions i que transcorre a un ritme lent, marcada pel reconeixement i seguiment de la filosofia del seu admirat Gandhi. I veurem com en Mali, el seu fill, representarà en tots els aspectes, l’antítesi del seu pare.

 

Al final del llibre ens trobem amb un glossari de termes en hindi que faciliten la comprensió del text, la majoria ens descriuen diferents tipus de dolços: bonda (dolç fregit amb forma de bola), dosai (tipus de crep servit amb espècies), ghee (mantega clarificada amb llet), jaggery (sucre tradicional no refinat), jilebi (dolç típic) …
El llibre està publicat per l’editorial Bambú, destinada a llibres per als joves a partir dels 14 anys. No hi estic d’acord, simplement perquè crec que la majoria de jovent no comparteix aquestes inquietuds lectores i el tema no crec que sigui atractiu per a ells, encara que sigui un llibre fàcil de llegir. Altra cosa és el jovent que gaudeix de tot tipus de literatura, com passa amb els adults, aquests hi trobaran una bona lectura. Una forma agradable d’aprendre certs aspectes d’un país exòtic com l’Índia.
“-Conquereix el gust i t’hauràs conquerit a tu mateix –va dir en Jagan al seu interlocutor, que en acabat li va demanar:
I per què cal conquerir-se a un mateix?
I en Jagan va contestar:
-No ho sé, però tots els nostres savis ens ho aconsellen.”
Així comença el relat.
Tastets
Entotsolat adj. Que està tot sol;
“Entotsolat amb els seus pensaments, es va abstreure en una introspecció cavil·losa mentre caminava per la vora del carrer.” pàg. 19
Escriptor/escrivent
“En el diccionari personal d’en Jagan la paraula escriptor no hi sortia; ell només coneixia la paraula escrivent, que significava el mateix que clerk, un terme angloindi i colonial de l’època en què Macalay va crear un sistema educatiu per tal de proporcionar una reserva constant de personal administratiu a la Companyia de les Índies orientals.” pàg.35
Va de granotes
Granotes en un pou. Persona curta d’enteniments.
Expressió que prové del títol d’una paràbola dels místics del segle XIX Ramakrishna que explica que una granota que viu en un pou no es creu el que li explica un altre granota que ve de mar; que hi ha extensions d’aigua molt més grans que la que coneix.
“La gent tenia idees preconcebudes. Quina colla de ximples! Granotes en un pou!” pàg.65

 

R.K. Narayan (Madràs, 1906-2001 –Índia-)
2005102800100801Diverses de les seves obres estan ambientades en el territori fictici de Malgudi. L’any 1958 la seva novel·la “El guia” va rebre el premi nacional de l’Acadèmica Índia, el màxim honor literari del seu país.1980 va ser guardonat amb la medalla A.C. Benson de la reial Societat de Literatura britànica. 1982 va ser nomenat membre Honorífic de l’Acadèmia i Institut de les arts i les Lletres Nord americanes.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

25 thoughts on “El venedor de dolços

  1. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Parece muy interesante, el padre encarna la tradición y los valores de una cultura ancestral mientras que el niño tiene ansias de descubrir el mundo en que vivimos. me gusta el tema y no me molesta que sea literatura juvenil y más si está bien escrita. Lo tengo en cuenta. Gracias y un saludo.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Es un libro agradable de leer. El eterno tema y dilema de padre/hijo, viejo/nuevo, es interesante y desde aquí sirve para darnos una visión de la India que, aunque simple, no deja de ser interesante. Eso de las etiquetas “literatura juvenil” daría mucho de qué hablar, a mí en general este tipo de literatura también me gusta y seduce.

      Respon
  2. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    M’ha agradat la ressenya i m’ha agradat especialment el tastet de les granotes.
    Segur que hi ha una realitat més àmplia que la que ara ens encaixona. Sovint som granotes en un pou…

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Els autors de cultures tan diferents a la nostra aporten un estil i sobretot maneres de veure i entendre la vida tan diferent que m’atrauen moltíssim. A vegades, gaudeixo més descobrint aquests tastets que del llibre en general.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      És un llibre curtet i, encara que hi ha coses que no m’acaben de convèncer està força bé. Crec que t’agradarà.

      En ocasions el llibre explica a peu de pàgina conceptes, personatges o girs com aquest ja que si no ho fes els qui no coneixem la cultura de l’Índia, malauradament, ens perdríem.

      Respon
  3. Aprendiz de muchoNo Gravatar

    M’agrada molt l’estil de les teves resenyes, tan pausades i adients, descrivint el superficial però deixant clar el rerefons de la trama, tot donant-nos aquells tastets tan saborosos.
    Una abraçada

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Es veritat, deixo moltes coses a la llibreta, per no explicar massa i per no fer-me pesada. Intento donar una visió general i objectiva de la novel•la, després cadascú que triï.

      Respon
  4. Glo.bos.blogNo Gravatar

    Aquest me’l apunto, pot ser aquest estiu aconseguiré posar-me al dia de tants llibres que tinc anotats!
    Com sempre, gracies per les teves exhaustives ressenyes, que m’ajuden a seleccionar el que he de llegir. Una abraçada!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Si el llegeixes espero que t’agradi.
      T’avanço però, que la relació que hi ha entre pare i fill no t’agradarà, a mi, tampoc. Suposo que es per fer-nos veure la diferència abismal que hi ha entre les dues cultures, però…

      Respon
  5. carinaNo Gravatar

    L’apunto com a lectura per als de 3r d’ESO, sempre és bo que coneguin altres realitats diferents a la seva. Gràcies per la recomanació i el comentari.

    Respon
  6. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Molt bona ressenya, m’ha convençut aquest llibre i el visitaré, sense dubte. Això del prestatge de novel.la juvenil és sangrant: jo he trobat veritables joies per a adults, la veritat. La classificacio és subjectiva. Queda apuntat. Petons!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Totalment d’acord amb la subjectivitat de les classificacions. Hi ha llibres juvenils que no crec que interessin massa al jovent, temàtiques que són molt bones, llibres molt ben escrits però poc propers al que la majoria de lectors joves busquen. Aquest, amb alguns peròs, podria ser-ne un cas. Això no vol dir ni que el llibre sigui dolent ni que el públic sigui mal lector. Si el llegeixes, espero que t’agradi.

      Respon
  7. BotikaNo Gravatar

    No és el tipus de lectura que acostumo a llegir, però qualsevol dia pot caure a les meves mans, aprofitant que pot ser una lectura escolar, tot el que hi hagi a l’abast és susceptible de ser llegit.
    Felicitacions per la magnífica ressenya.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Les etiquetes només són etiquetes, aquest llibre m’ha agradat (ja he passat la meva joventut fa anys) i, a la majoria de jovent no crec que li entusiasmi. Gràcies.

      Respon
  8. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola!
    Aquest de moment no l’apunto que tinc massa llibres pendents a la llista. Però estic totalment d’acord amb tu, la gent classifica els llibres com vol i en moltes ocasions no coincideix gens amb el que tu haguessis triat. T’ho diu una bibliotecària que es passa el dia catalogant…

    Bona ressenya, com sempre!

    Molts petonets

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Feina difícil la de catalogar els llibres, no només en gèneres sinó també en les edats a les que van destinats. En aquest cas, el llibre és fàcil de llegir però la temàtica no cec que entusiasmi, en general, al públic a qui va destinat.

      És un llibre que està bé, però si no el llegeixes, no passa res. Gràcies.

      Respon
  9. M. RoserNo Gravatar

    A mi hi ha molts llibres de literatura juvenil(?), que m’agraden molt més que alguns per “adults”…Aquest sembla molt interessant. En conec més d’una d’aquestes granotes…
    Bona nit.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Estic d’acord, hi ha llibres catalogats com a juvenils que són molt millors que altres per adults. Això és el que dic, hi ha bona o mala literatura, la resta de classificacions són més arbitràries, a vegades.

      Mooooltes granotes…

      Respon
  10. AssumptaNo Gravatar

    El títol ja l’he trobat atractiu… i la teva ressenya és tan bona que m’has fet venir ganes de llegir-lo 🙂

    Vols dir que no podria agradar a molta gent jove? (ai, potser sóc massa optimista jo… però… hehe)

    Bé, un altre que va a la llista!!

    Això de les granotes en un pou m’ha fet recordar una mica allò del Mite de la caverna de Plató… bé, no és el mateix, però m’hi ha fet pensar ;-))

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Intento explicar-me i no crec que sigui qüestió de ser optimista o no, crec que és més aviat ser realista. Als joves, en general, no els hi atrauen massa els llibres. I quan llegeixen, en general, agafen llibres que els hi atrauen, amb ritmes i accions molt marcats, triant temes que els hi són propers; fantasia, aventures, o realitats de personatges de carn i ossos. Els que són lectors, com també passa amb els adults, ens agrada llegir de tot una mica, encara que tinguem les nostres preferències.
      Aquest llibre en parla de la nul•la relació entre pare i fill i, que en el fons, és la difícil acceptació de dues cultures molt diferents. No hi ha comunicació i per tant costa molt veure i comprendre a l’altre. El llibre ens parla més del pare que del fill i, no crec que desperti massa simpatia del jovent, per molt independent que vulgui semblar. Cal remarcar on i quan va estar escrit el llibre.
      És un llibre interessant en molts aspectes, però crec que és un llibre per gaudir de qui ja li agrada llegir. Si aquests tipus de llibres, sempre parlo en general, els fem llegir al jovent que no li agrada massa llegir, podem crear l’efecte contrari, el poden trobar avorrit. Sóc molt crítica en aquest aspecte, penso que si volem fomentar la lectura s’ha de començar preguntant al jovent què volen llegir i deixar-los llegir al seu gust. La lectura crea lectors, o com a mínim hi té molt a veure. De tota manera, és molt millor aquest llibre per al jovent que alguns dels que han llegit els meus fills com a lectura obligatòria.

      Mira’t aquest enllaç, no tant pel llibre sinó per l’actitud de la professora. Això és l’important, aquí es comença a fomentar la lectura i a guanyar lectors.
      http://www.nervi.cat/els-jocs-de-la-fam/

      Si el trobes a la biblioteca agafa’l, crec que t’agradarà, encara que hi ha molts aspectes que et faran arronsar el nas. Jo al fill no l’entenc i no m’agrada. El pare, fins a cert punt el puc arribar a entendre però no comparteixo la manera de fer respecte al fill. La incomunicació, sempre és mala companya de viatge. Excel•lent ambientació de colors i aromes del país, on s’hi pot fer un tastet, sempre interessant, de la seva cultura.

      Ja veus quin rotllo!!

      Respon
    • AssumptaNo Gravatar

      Noooo, cap rotllo, al contrari 🙂

      Sí, conec molta gent enganxada als Jocs de la Fam. Tinc una amiga de la meva edat que els va devorar tots en anglès i ara els està rellegint per acabar de posar els detalls que se li van escapar en la primera llegida perquè diu que tenia tantes ganes de saber com anava que només amb anar seguint el fil ja tirava endavant 🙂 Jo llegeixo de què va i m’esgarrifo. De fet, sé bastant de què va perquè ella m’ho va explicar força… em sembla una bestiesa, però el cert és que ha fet que molta gent llegís.

      En quant a això de les lectures obligatòries, sí que et dono la raó. Es podria donar una llista ben àmplia i variada de llibres de la qual els alumnes n’haguessin de triar “x” durant el curs… però deixar-los anar una mica al seu aire.

      Respon

Respon a carina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top