El viatge de les ampolles buides

Kader Abdolah , pseudònim de Hossein Sadjadi Ghaemmaghami Farahani, Iran 1954 )                         
“Els dies passaven volant. Les nits, també. El temps a Holanda era diferent del de la meva terra. El contingut de les nits, també.” En Bolfazi, un exiliat, un refugiat, que fuig del seu país per anar a buscar una altra vida a Holanda, als Països Baixos. Però la vida no és gens fàcil, ni aquí ni allà. I quan vas – refugiat o no – a un país diferent t’hi vols adaptar, però costa, costa que la gent t’accepti, costa que tu t’adaptis, però el que més li costa a en Bolfazi és viure amb aquella sensació d’estar a dos llocs alhora i, al mateix temps no ser-ne de cap. 
Pag. 78 “Jo mateix era igual de somiador. Tenia els dos peus sobre el sòl humit d’Holanda, però el meu cap es trobava en un món de fantasia, en el món del meu passat.”
El passat el té lligat sense deixar-lo avançar, perquè  té por. Por d’oblidar els records, el poble, el colors de les coses, les cares…, por d’oblidar-se de tot i tots els que ha hagut de deixat enrere. Per això s’aferra al passat i, per això cada cosa que fa a l’exili li provoca una forta enyorança. Només el seu veí René, des del respecte mutu, i a la seva manera, creia que podia entendre’l, i ara un cop mort haurà d’aprendre a espavilar-se. Finalment ho fa, quan descobreix que exiliar-se vol dir actuar.
Pàg. 97 “Al meu país no es pot incinerar la memòria. La cavitat de la memòria ha de quedar intacta.”
Pàg. 109 “Però no es pot posar cap punt després d’una història. Les històries tenen les seves lleis. La gent no pot pas canviar el transcurs dels relats. Una història mor o viu per als segles dels segles.”
Pàg. 129 “Exiliar-se no era cap manera de triar, sinó d’actuar. Es tracta d’un procés que passa fora d’un mateix. No es pot guiar.”
Pàg. 142 “L’exili no era altra cosa que tornar al lloc d’on havies fugit. En realitat, no es fuig mai, sempre s’està tornant. Anar-se’n no existeix. Tornar sí. Voles lluny, voles molt amunt, però tornes a caure al lloc d’on t’has enlairat. Però per més que això fos la llei de la fugida, jo no volia caure en el mateix lloc.”
En el llibre hi veiem contrastades les dues cultures, l’iraniana i la holandesa, en els temes tan susceptibles com l’homosexualitat, el divorci, la incineració, la dona, la religió. El xoc entre ambdues cultures és del tot evident, però en el llibre són tractades amb sensibilitat i fins i tot m’atreviria a dir amb certa dosi d’humor i simpatia.
Si voleu llegir un llibre de Kader Abdolah, jo us recomanaria que comencéssiu per La casa de la mezquita , ens parla no només dels costum iranians, sinó també de sensibilitats i, de la lluita d’un mateix per triar el camí correcte davant els continus entrebancs del progrés, la política i del fanatisme.  Per a mi va ser un llibre d’olors i colors ,i el descobriment de nous horitzons. 
Els mots:      cosit
Cosit    acció de cosir; conjunt de punts amb què s’ha cosit alguna cosa
Pàg.118  “Feia fred i el cel era cosit d’estels.”
La fitxa:         Kader Abdolah ( 20033 ). El viatge de les ampollesbuides 1era ed. 2003 Barcelona. Edicions 1984, S.L. Traducció Enric Satué  155 pàg.
L’enllaç:
Valoració:    QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top