X.R. Trigo (Betanzos, A Coruña.1959)      
       
La novel·la històrica té els seus encants, saber ajustar la dosi de realitat i ficció de tal manera que no només sigui creïble sinó que també sigui agradable de llegir, no és una tasca fàcil. Al meu entendre, és un tipus de novel·la on l’autor i el lector han de saber moure’s i veure, sense confondre’s, la línea que separa la realitat històrica i la ficció novel·lada. Suposo que per aquest motiu no és fàcil d’escriure i si s’és un autor exigent, la documentació i la veracitat són indispensables. 
“En aquell turbulent, 1348, el recinte sagrat del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que comportarà greus conseqüències a tota la comunitat.
Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis catalans, s’amaga encara un secret mai revelat: el manuscrit d’un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que amenaça de capgirar la història tal com la coneixem fins ara.”
poblet_tombre2
Tombes reials a l’interior del monestir de Poblet

La reina Elionor de Portugal,  esposa de Pere III el Cerimoniós,  té secrets. El principal secret del què ens parla el llibre és el de la seva mort, un secret que ella segurament no va descobrir, va morir enverinada: aquesta és la ficció. La realitat històrica, com constaten tots els llibres d’història és que morí com a conseqüència de la pesta negre, que es va escampar per tot Europa a mitjans del segle XIV. 

 

“Un assassinat revela el misteri ocult rere els murs de Poblet” Aquesta és la frase que trobem a la portada. Un jove historiador, el Ricard,  és assassinat al seu pis, tot indica que el mòbil no és el robatori. Dos companys, també historiadors, l’Enric i la Bea, aniran a casa de l’amic, i a partir d’una fotografia que el Ricard semblava tenir amagada en una preuada col·lecció de segells, començaran la recerca del dietari del mestre Aloi de Montbrian . Tot sembla indicar que aquest dietari o manuscrit està amagat rere els murs del monestir de Poblet.
El llibre és de lectura àgil i engrescadora, amb una alternança entre la vida del mestre escultor Aloi de Montbrai en plena Edat Mitjana i els historiadors protagonistes de les investigacions, Bea i Enric, en la Catalunya actual. Crec que el ritme és l’encert del llibre; els salts constants – capítols alternatius- entre el passat i el present, la creació d’un cert suspens al final dels capítols, o la veu dels pensaments de l’Enric –que és qui explica la història- , dóna ritme a la recerca del dietari. En el dietari que suposadament va escriure el mestre Aloi,  explica les relacions que va mantenir amb la reina Elionor de Portugal durant el període que van coincidir al monestir de Poblet. Els joves historiadors creuen que en el manuscrit hi ha la clau de les verdaderes causes de la mort de la reina. Comença la investigació detectivesca.
El misteri de l’actual abat del monestir, l’abat Rubí, que els impedeix als amics llegir el contingut del dietari,  lluny de desanimar-los els engresca a seguir investigant. S’ajudaran de l’antic abat de Poblet, ara apartat del monestir i destinat a Vallbona de les Monges, l’exabat Guillem Rosa. Guillem Rosa va llegir el dietari quan era abat de Poblet, ara l’Enric i Bea, li han creat la necessitat de rellegir-lo i acabar la seva lectura. Decideix ajudar-los, utilitzant cops amagats i estratagemes divertides.
El llibre comença amb “A manera de pròleg” , una carta signada per Guillem Rosa al llibre que escriu el jove historiador Enric Grau sobre les dificultats  que ha tingut per arribar a la recerca de la veritat. Diu l’exabat “I ho ha fet a partir del seu esperit generós, de d’una mirada crítica però respectuosa amb la complexitat dels elements que configuren els fets narrats en El secret de la reina.” Perquè de fet, el llibre, l’escriu el jove historiador Enric Grau, explicant en tercera persona, les seves tasques d’investigació resseguint la història, buscant les peces per recompondre i ordenar el passat.
En l’epíleg, escriu l’Enric Grau, “-La investigació històrica és el que més m’agrada en aquesta vida. No sé què faria si no pogués investigar”. Després de l’aventura, l’Enric escriurà el llibre i continuarà amb la seva vida pausada d’abans. Tot té un principi i un final, i el parèntesi que li ha suposat fer la investigació la portat a plantejar-se sobre el seu tarannà personal.
Buscant informació del llibre he trobat el blog que té l’autor al vilaweb, on diu en la presentació que va fer del llibre:  “La meva intenció ha estat combinar dos gèneres que m’agraden molt, el d’intriga i l’històric.” El violinista celest.  Compareu les dues frases anteriors, la del protagonista Enric Grau i la de l’autor X.R. Trigo. 
Des de diari d’un llibre vell, punto de lectura (de la Vanguardia), un altre invent,  també n’han parlat.
Pàg. 94 “Recordo les paraules d’Ezra Pound que vaig llegir alguna vegada:<Quan desapareix la curiositat la gent mor.>”
Pàg. 195 “-Potser sí, Beatriu, però recordes l’única màxima que el professor Badia explicava com a imprescindible?
-Sí, la recordo. S’ha d’anar pas a pas, deia. Els detalls ens portaran a la veritat.”
 
Tastets
Monestir de Poblet

>> mots

Murada 1. Muralla
Pàg. 235 “La murada del monestir és a pocs metres de distància i en Guillem Rosa es posa al front del petit grup d’assalt.”
Rellent | 2. m. Humitat de l’atmosfera, sobretot la nocturna
Pàg. 246 “Deu pensar que som uns personatges ben estranys, asseguts al rellent de la nit vora les quatre de la matinada, concentrats en un llibre vell.”
<< Benvolgut Abat Arnulf. Li envio el nostre missatge per comunicar-li la imperiosa necessitat segons la Santa Seu d’il·lustrar tots els edificis amb els llibres sagrats atesa la mancança de fidels que puguin llegir les Sagrades Escriptures.
No hi ha espai al monestir que es resisteixi a burins i cistells de l’artista, perquè la seva obra té la funció del llenguatge.>>
ILDESINDO
Pare abat de Sant Pere de Rodes
Ens diu l’autor abans de començar.
M’agrada la novel·la històrica, aquella que sap barrejar la realitat i la ficció. Llegir-la per plaer, no com a realitat històrica. L’estructura de la novel·la, aquesta alternança en el temps i en els relats, la fa dinàmica, entretinguda i d’agradable lectura.
El mot:           
La fitxa:           Els secrets de la reina, X.R.Trigo, 2008 1ra ed. 2008 Columna edicions, S.A.261 pàg.
L’enllaç:              http://blocs.mesvilaweb.cat/elviolinistacelest
http://www.escriptors.cat/autors/trigoxr/index.php
Valoració:        QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Comentaris

8 respostes a «Els secrets de la reina»

  1. M’agrada la novel·la històrica, però veig que hi has posat molt poqueta puntuació així que em sembla que l’evitaré…

  2. Reconec que n’he llegit poca de novel.la històrica encara que pensant-ho bé la línia que separa la ficció i la veritat en la novel.la històrica de vegades és tan primeta que molts lectors poc avesats o poc cultes o simplement desconeixedors del referent històric en qüestió poden quedar confosos entre l’una i l’altra , vull dir que hi ha molta gent que et parla del Codigo Da vinci ( que no he llegit ni penso llegir) com si fos història de totes totes i m’agafa una certa prevenció cap aquests llibres, que com bé escrius requereixen d’un autor exigent i informat….però això són manies meves…el teu apunt com sempre esplèndid i detallat i no li trec cap mèrit al contrari però saps? el que més m’agrada és el vocabulari del final…. ah t’he proposat al premis c@t!

  3. Magia, és una novel•la entretinguda que es deixa llegir bé, a vegades amb això ja n’hi ha prou. El problema és quan tens un munt de llibres per triar i has de seleccionar. Una molt bona novel•la històrica “La vostra sang”, mira’t la ressenya.

    Elfreelang a mi m’agrada la novel•la històrica, però hi ha cops que sóc una mala lectora i em puc arribar a empassar coses que no són reals. Fer servir la història com a referents d’una novel•la crec que es una molt bona opció.
    Jo he llegit “El Codi Da Vinci”, em va agradar. Una novel•la entretinguda, trepidant i punt. Jo sóc del parer que tot llibre és bo si engresca a llegir, després el lector ja s’anirà fent. No tothom vol ni sap llegir-ho tot.
    Ja he tafanejat pels premis C@t, moltes gràcies. Ara em toca a mi fer la tria.

  4. Sempre m’ha fet l’efecte que la novel·la històrica és costosíssima de fer, però suposo que la recollida de dades, la investigació, t’acaba facilitant les coses.
    Entre els tastets, m’agrada molt el RELLENT, mot que encara coneixen algunes (per bé que molt poques) persones del sector de les Guilleries, i sempre associat a l’ambient nocturn.
    Una abraçada virtual.

  5. Ui, aquesta me l’apunto que fa molt bona pinta! L’únic problema que tinc amb la novel·la històrica és que no en sé prou (d’història) i em costa destriar el gra de la palla, però em sembla que això li passa a més d’un perquè recordo que en Dan Brown va haver de fer unes declaracions per deixar clar que el seu llibre era una novel·la (es veu que el galliner s’havia esvalotat massa!).

    Ep, que la paraula rellent és ben viva! Jo la faig servir tant per la humitat nocturna, com per la roba de l’estenedor quan encara no és prou eixuta, com per les barres de pa que queden com un xiclet 😀

  6. Jordi, jo rellent no l’havia sentit mai, cada dia aprenc mots nous, tota una satisfacció.

    Montse, jo sóc de les qui no sap filtrar massa en la novel•la història, gran error, però tot i així m’agraden força. Aquesta és força entretinguda de llegir. De tota manera hi ha llibre i llibres, i creure’s que “El Codi da Vinci” és història… entretingut de llegir i punt.

    Rellent, per la roba humida si, però per la barra de pa tipus xiclet?? Ostres!!

  7. Un llibre que semblava oblidat en l’imaginari literari més recent. M’has plantejat un dilema(hehehe). Si llegir-ne aquest o “La reina oculta” d’en Jordi Molist.
    Tots dos són literatura històrica i tots dos escrits per mestres escriptors així que….
    Vosaltres quin triaríeu?

  8. J.Policaro benvingut.
    Et resoldré el dilema ràpidament. Jo de tu llegiria les dues novel•les, i així no et quedaries amb cap dubte. ;D
    Són novel•les històriques i entretingudes, però diferents,”La reina oculta” es desenvolupa totalment a l’Edat Mitjana, en canvi “Els secrets de la reina” alterna capítols del passat amb investigacions detectivesques a la Catalunya actual. A part de la temàtica aquesta és la gran diferència. Totes dues recomanables.
    Si no les hagués llegit, segurament començaria per “La reina oculta”. Espero haver-te ajudat.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *