X.R. Trigo (Betanzos, A Coruña.1959)
La novel·la històrica té els seus encants, saber ajustar la dosi de realitat i ficció de tal manera que no només sigui creïble sinó que també sigui agradable de llegir, no és una tasca fàcil. Al meu entendre, és un tipus de novel·la on l’autor i el lector han de saber moure’s i veure, sense confondre’s, la línea que separa la realitat històrica i la ficció novel·lada. Suposo que per aquest motiu no és fàcil d’escriure i si s’és un autor exigent, la documentació i la veracitat són indispensables. “En aquell turbulent, 1348, el recinte sagrat del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que comportarà greus conseqüències a tota la comunitat.
Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis catalans, s’amaga encara un secret mai revelat: el manuscrit d’un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que amenaça de capgirar la història tal com la coneixem fins ara.”
 |
|
Tombes reials a l’interior del monestir de Poblet
|
La reina Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós, té secrets. El principal secret del què ens parla el llibre és el de la seva mort, un secret que ella segurament no va descobrir, va morir enverinada: aquesta és la ficció. La realitat històrica, com constaten tots els llibres d’història és que morí com a conseqüència de la pesta negre, que es va escampar per tot Europa a mitjans del segle XIV.
“Un assassinat revela el misteri ocult rere els murs de Poblet” Aquesta és la frase que trobem a la portada. Un jove historiador, el Ricard, és assassinat al seu pis, tot indica que el mòbil no és el robatori. Dos companys, també historiadors, l’Enric i la Bea, aniran a casa de l’amic, i a partir d’una fotografia que el Ricard semblava tenir amagada en una preuada col·lecció de segells, començaran la recerca del dietari del mestre Aloi de Montbrian . Tot sembla indicar que aquest dietari o manuscrit està amagat rere els murs del monestir de Poblet.
El llibre és de lectura àgil i engrescadora, amb una alternança entre la vida del mestre escultor Aloi de Montbrai en plena Edat Mitjana i els historiadors protagonistes de les investigacions, Bea i Enric, en la Catalunya actual. Crec que el ritme és l’encert del llibre; els salts constants – capítols alternatius- entre el passat i el present, la creació d’un cert suspens al final dels capítols, o la veu dels pensaments de l’Enric –que és qui explica la història- , dóna ritme a la recerca del dietari. En el dietari que suposadament va escriure el mestre Aloi, explica les relacions que va mantenir amb la reina Elionor de Portugal durant el període que van coincidir al monestir de Poblet. Els joves historiadors creuen que en el manuscrit hi ha la clau de les verdaderes causes de la mort de la reina. Comença la investigació detectivesca.
El misteri de l’actual abat del monestir, l’abat Rubí, que els impedeix als amics llegir el contingut del dietari, lluny de desanimar-los els engresca a seguir investigant. S’ajudaran de l’antic abat de Poblet, ara apartat del monestir i destinat a Vallbona de les Monges, l’exabat Guillem Rosa. Guillem Rosa va llegir el dietari quan era abat de Poblet, ara l’Enric i Bea, li han creat la necessitat de rellegir-lo i acabar la seva lectura. Decideix ajudar-los, utilitzant cops amagats i estratagemes divertides.
El llibre comença amb “A manera de pròleg” , una carta signada per Guillem Rosa al llibre que escriu el jove historiador Enric Grau sobre les dificultats que ha tingut per arribar a la recerca de la veritat. Diu l’exabat “I ho ha fet a partir del seu esperit generós, de d’una mirada crítica però respectuosa amb la complexitat dels elements que configuren els fets narrats en El secret de la reina.” Perquè de fet, el llibre, l’escriu el jove historiador Enric Grau, explicant en tercera persona, les seves tasques d’investigació resseguint la història, buscant les peces per recompondre i ordenar el passat.
En l’epíleg, escriu l’Enric Grau, “-La investigació històrica és el que més m’agrada en aquesta vida. No sé què faria si no pogués investigar”. Després de l’aventura, l’Enric escriurà el llibre i continuarà amb la seva vida pausada d’abans. Tot té un principi i un final, i el parèntesi que li ha suposat fer la investigació la portat a plantejar-se sobre el seu tarannà personal.
Buscant informació del llibre he trobat el blog que té l’autor al vilaweb, on diu en la presentació que va fer del llibre: “La meva intenció ha estat combinar dos gèneres que m’agraden molt, el d’intriga i l’històric.” El violinista celest. Compareu les dues frases anteriors, la del protagonista Enric Grau i la de l’autor X.R. Trigo.
Des de diari d’un llibre vell, punto de lectura (de la Vanguardia), un altre invent, també n’han parlat.
Pàg. 94 “Recordo les paraules d’Ezra Pound que vaig llegir alguna vegada:<Quan desapareix la curiositat la gent mor.>”
Pàg. 195 “-Potser sí, Beatriu, però recordes l’única màxima que el professor Badia explicava com a imprescindible?
-Sí, la recordo. S’ha d’anar pas a pas, deia. Els detalls ens portaran a la veritat.”
Tastets
 |
|
| Monestir de Poblet |
>> mots
Murada 1. Muralla
Pàg. 235 “La murada del monestir és a pocs metres de distància i en Guillem Rosa es posa al front del petit grup d’assalt.”
Rellent | 2. m. Humitat de l’atmosfera, sobretot la nocturna
Pàg. 246 “Deu pensar que som uns personatges ben estranys, asseguts al rellent de la nit vora les quatre de la matinada, concentrats en un llibre vell.”
<< Benvolgut Abat Arnulf. Li envio el nostre missatge per comunicar-li la imperiosa necessitat segons la Santa Seu d’il·lustrar tots els edificis amb els llibres sagrats atesa la mancança de fidels que puguin llegir les Sagrades Escriptures.
No hi ha espai al monestir que es resisteixi a burins i cistells de l’artista, perquè la seva obra té la funció del llenguatge.>>
ILDESINDO
Pare abat de Sant Pere de Rodes
Ens diu l’autor abans de començar.
M’agrada la novel·la històrica, aquella que sap barrejar la realitat i la ficció. Llegir-la per plaer, no com a realitat històrica. L’estructura de la novel·la, aquesta alternança en el temps i en els relats, la fa dinàmica, entretinguda i d’agradable lectura.
El mot:
La fitxa: Els secrets de la reina, X.R.Trigo, 2008 1ra ed. 2008 Columna edicions, S.A.261 pàg.
Valoració: QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari