Els silencis de Derrís

La correspondència escrita al llarg d’anys per persones diverses, vinculades a un poble de la Vall d’Àneu, demostra que la llei del silenci es pot arribar a imposar duna manera inquietant. Una mort misteriosa plana damunt la vida quotidiana d’uns personatges que no són aliens a la història política i social del segle XX.

quadern-de-mots-els-silencis-de-derrisDesprés de la lectura de Fets pols!, vaig tenir la necessitat de descobrir la única novel•la de Bartomeu Cruells, Els silencis de Derrís. Una joia. La meva fal•lera per llegir-la em va fer passar per alt l’editorial –Editorial Cruïlla-, que vol dir en aquest cas, que es tracta d’una novel•la adreçada a un públic juvenil – va obtenir el Premi Aguilar 1999-. Que això no us condicioni, que això no us tiri enrere alhora de llegir-la. És una novel•la en majúscules, malgrat la seva curta extensió, amb “saviesa narrativa” com diu en Joan Josep Isern. Original en la seva estructura, acurada en la seva prosa, rica en el lèxic pallarès i que sorprenen per la forma tan singular de fer el repàs històric de gairebé tot un segle, de 1909-1999.

La novel•la ressegueix dues línies argumentals, una que envolta tot el que te a veure amb l’assassinat d’un pastor comés l’any 1929 i una segona que comença amb la primera carta datada el 1909, on l’autor enceta aquest recorregut històrics del país. L’assassinat, que plana en tot moment en la novel•la, li aporta l’element negra i el suspens, lligant al lector no només a la trama sinó també al repàs històric que conté.

El relat comença amb una esquela, la de l’antic jutge de Derrís que va morir a Barcelona l’any 2000. A partir d’aquí la novel•la s’estructura de forma epistolar, cartes que envien personatges diferents que tenen en comú la relació que mantenen amb el petit poble del Pallars. No és un intercanvi de correspondència, de fet, només una de les cartes obté resposta, l’última, i tarda 20 anys en ser escrita i enviada, just quan tots els qui varen viure el misteriós assassinat del pastor de Derrís són morts.

Un del aspectes que fa tan especial Els silencis de Derrís és la subtil barreja que fa l’autor alhora d’explicar-nos tot el que envolta l’assassinat, a partir de les històries personals de qui escriu una carta, ens esquitxa amb elements del cas, mentre teixeix magistralment la història del país i en concret la de la gent de l’alta muntanya. Hi desfila el cacic, el capellà, el jutge, el soldat, els forasters o els veïns de tota la vida, sotmesos, a voluntat, a les lleis no escrites d’un pacte de silenci. Els silencis tapen, protegeixen, perquè tot el que no es diu no ha passat o simplement ha de quedar colgat pel bé comú. Un silenci pot provocar malentesos, però en un poble petit com Derrís també provoca, rancúnies i odis. Només el jutge hi insisteix perquè vol tancar l’únic cas que li queda per resoldre, el seu primer cas, aquell brutal assassinat d’un pastor al qual li varen robar el cor i el sexe. Hi ha qui diu que varen esser els animals salvatges, altres apunten a coses del dimoni, però tot callen. Els silencis parlen mentre la vida segueix el seu curs.

Us deixo l’enllaç de la ressenya que en va fer en Joan Josep Isern, parla d’aspectes puntuals força interessants que jo no he esmentat. També treu un tema que sempre m’ha resultat molt interessant. Apunta alguns dels paràmetres que fan que determinades novel•les es classifiquin com a literatura juvenil. Parla de Pedra de tartera i Els silencis de Derrís, ambdues classificades com a literatura juvenil que, si no vaig errada, són de lectura obligatòria (o ho eren) a ESO. No crec en les lectures obligatòries i en aquestes, tampoc. Sembla que Pedra tartera no gaudeix de massa acceptació entre el públic juvenil, tot i tractant-se d’una magnífica novel•la. Per què serà?

Hi ha una traducció al castellà editada per Flamma Editorial amb el títol ¡No hay para tanto¡ que es la traducció de l’expressió Mai tant! (exclamació de protesta o d’admiració davant d’una notícia inesperada o exagerada) pròpia del llenguatge pallarès i que Bartomeu Cruells fa aparèixer al llarg de la novel•la.

Si en teniu oportunitat no us deixeu perdre aquesta brillant novel•la.

 

El llibre: Els silencis de Derrís, 2000 pàg. 109
Autor: Bartomeu Cruells
Premi: Premi Gran Angular 1999
Editorial: Editorial Cruïlla

×

2 thoughts on “Els silencis de Derrís

  1. bruixetaNo Gravatar

    els llibres epistolars ja son, de per si, un gran repte. Sona força interessant, deixant de banda si és o no literatura juvenil, mai faig cas d’aquesta etiqueta ja que molts d’ells m’han sorprès gratament. El tindré molt en compte

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top