D’un bloc a un altre saltant com els esquirols enmig d’un atapeït bosc, he arribat a un Post-it penjat, en el El Blog de l’Assumpta, i ostres, m’ha fet gràcia. Però també he pensat, jo ara tot just començo i veig tot el que m’he perdut, però lluny de desanimar-me m’he engrescat .Així doncs he anat a Tens un racó a dalt del món per veure la proposta de Jesús M. Tibau.
Uf, m’ha costat una mica escriure amb “bona” lletra en el Post-it, i després fer una foto on es veies mínimament bé l‘escrit ( la qualitat de la meva càmera ha quedat al descobert) però m’ho he passat molt bé. D’això es tractava. He trobat la idea divertida i original.
Com ha fet l’Assumpta deixo testimoni de la grandària del meu Post-it, és l’únic que tenia per casa.
Palplantat. Esperant el bus. Sota un cel cendrós de núvols canosos que deixen caure un plugim fred i plomós. Violentament enlluernat pel llampegueig d’un tret no gosa moure’s, garrativat per la por. I palplantat per la imatge tèrbola d’un cos desplomant-se lànguidament, com en càmera lenta… i cap soroll destorba la pluja que comença a caure amb força. Ara, no gosa ni respirar, no fos cas que algú l’entrelluqués dins la boira… Quadern de mots
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari