Entre dos fills de Maria Vilanova i Vila-Abadal

Entre dos fills és la història verídica que la mare d’un antic alumne de la Maria Vilanova i Vila-Abadal va confiar a l’autora, perquè l’expliqués al món. Un relat per conèixer els límits del nostre amor i la nostra compassió. Tots podríem trobar-nos en el lloc d’aquesta mare.

quadern-de-mots-entre-dos-fills-maria-vilanova

Entre dos fills és la història novel·lada d’una colpidora història real. És el relat, excel·lentment escrit d’uns fets ocorreguts a prop. En un temps i un espai que podrien estar a tocar de molts lectors, i això, segurament, encara ens fa encongir més el cor. No parlem del que pot passar, ha passat i a prop nostre.

Una història que comença just en el moment en que una mare posa al corrent d’una antiga professora del seu fill (la mateixa autora) uns fets gravíssims. I espera, que l’antiga professora -l’escriptora- els narri. Per deixar constància, diu. Perquè la seva experiència fos útil a altres persones, explica. Colpidor. I és a partir d’aquí on l’autora ens anirà desgranant no només el tràgic fet, sinó, sobretot, el pensament i l’evolució interior d’una mare abatuda pel seu doble dolor.

A Cendra viva, l’anterior novel·la de la Maria Vilanova ja havia narrat una historia basada en fets reals a partir d’un dietari. Però la història i els personatges quedaven lluny. Aquí, l’autora en forma part activa i esdevé, al meu parer, part del relat.

La Maria Vilanova és una gran narradora i aquí ho ha tornat a demostrar. Ha sabut escriure i explicar uns fets amb tendresa i paciència. Un text que enganxa des del principi, primer, perquè de manera conscient no ens narra el drama en sí, deixa que el lector hi arribi, donant  una certa tensió i angoixa al relat.  Preparant-nos el terreny mentre ens mostra a partir de la mare, la família i la seva història.

La novel·la està estructurada en capítols relativament curts i sempre encapçalats amb citacions de les tragèdies clàssiques. Capítols on l’autora hi barreja parts escrites en primera persona, quan és ella qui s’adreça al lector i altres en tercera persona quan ens narra pròpiament el relat. El text incorpora part del dietari que la mare li dóna a l’autora per poder escriure el llibre. Escrits íntims, reflexions personals que poden resultar demolidores. Un dietari escrit tal com raja, des del profund dolor però també des de l’amor més incondicionat ver els fills.

La mare, la Blanca, ha perdut un fill i això, sens dubte, és el pitjor que li pot passar a una mare. El dolor i l’immens patiment per la pèrdua s’hi barrejarà la ràbia i el sofriment per sentir-se’n, en certa manera, culpable. Vol perdonar a l’autor, però no pot. Només ho faria, si en pugés entendre el motiu, si sabés què la dut a cometre tal atrocitat. La lluita de la Blanca és doble, per un costat ha de conviure amb el dolor del fill mort i per una altre cercar un punt d’equilibri emocional que la deixi continuar vivint. Tirar endavant no només per ella sinó també per tots els qui estima. Tots.

Deia més amunt que l’autora també forma part del relat, n’és una de les protagonistes, si és que en aquesta ocasió es pot dir així. La Maria Vilanova intervé en el relat de manera directa, com a mestre i com a escriptora. I, encara que es manté al marge dels fets en la part pròpiament de la història si que intervé relacionant-se tant amb la Blanca com amb l’assassí. I, encara que documentar-se i escoltar pugui formar part de la seva feina, crec que també ha de ser dur. O això és el que he pensat com a lectora. La Maria Vilanova intervé però quedant-se al marge, escoltant, recollint informació i de tant en tant exposant-nos el què en pensa, sense jutjar.

Entre dos fills és un relat intens i dur que es llegeix amb plaer, gairebé d’una tirada.  Pot quedar molt malament dir que la lectura és plaent, sobretot al saber que es tracte d’uns fets reals i tan propers. Però ho és. L’encert en l’estructura, la manera planera d’estar escrit i la llargada adequada del relat, fan de la novel·la una bona lectura. L’autora ha sabut donar veu al patiment de la mare escrivint un relat on ens mostra la capacitat de l’ésser humà per gestionar el dolor. I el perdó. Sobretot quan aquest es produeix de manera tan terrible. El dolor és un sentiment molt íntim i difícil de compartit ( (pàg. 46). Cadascú gestiona les pèrdues i el dolor de manera molt diferent, i com pot, i la Blanca, també.

Jo em quedo amb els pensaments de la Blanca, uns sentiments intransferibles, interiors, que surten de l’ànima d’un cor trencat. Uns sentiments que evolucionen, creixen i s’adapten per poder sobreviure, tot i que en ocasions es fan difícils de gestionar i encara més difícils d’explicar. Ho fa per ella i sobretot per tots els qui estima i ha estimat. I això és el que crec que la mare ha volgut transmetre en el paper i la Maria Vilanova ens ha narrat.

La Blanca va sentir una fiblada penetrant, una gran pena en contemplar-lo en aquelles circumstàncies. Estranyament, no va sentir ni rancúnia ni odi; tan sols molt dolor, i una profunda angoixa. (pàg. 52)

 

Una novel·la que no us podeu deixar perdre.

Felicitats per la novel·la, Maria. Una abraçada ben forta, Blanca.

 

El llibre: Entre dos fills, 2016 pàg. 183
Autor: Maria Vilanova i Vila-Abadal
Editorial: Llibres del Delicte – col·lecció DeLite

×

 

 

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

3 thoughts on “Entre dos fills de Maria Vilanova i Vila-Abadal

  1. BotikaNo Gravatar

    Sens dubte excepcional com a relat d’una història real, no sé si la llegiré, com a mare m’arriba tant al cor que fa mal.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top