Gabriel Ferrater, Si puc

(Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972).

Participar en una iniciativa com aquesta, la celebració de 90 anys sense Gabriel Ferrater, és una mica –força- agosarat per part meva. Fa gairebé un any que tinc “Les dones i els dies” en una versió de 1968 d’Edicions 62 i, tot just aquest divendres, l’he obert.  Mai és tard per descobrir en Ferrater i, crec, que iniciatives com aquestes, a vegades, són la clau per descobrir tresors que teníem amagats o simplement l’excusa perfecte per apropar-nos a un escriptor. A mi m’agrada veure-ho així, per això he escrit aquest post. Tot i que ja havia anat llegint els seus poemes des de fa anys, sempre ho he fet d’una forma desordenada i minsa. Espero poder aprendre’n una miqueta més a partir d’ara.

Ja he dit en més d’una ocasió que la poesia no és el gènere que llegeixo normalment i per això a vegades se’m fa una mica feixuga de seguir.  Fullejant el llibre m’he sorprès gratament de la força d’alguns poemes, de la plasticitat dels altres i de la complicitat de tots els que he llegit. El meu criteri és tan personal com ràpid, m’he guiat per un aspecte tan subjectiu com el títol dels poemes: Dits, Boira, Si puc, A través dels temperaments, Posseït, Mudances, Neu.. M’he quedat amb aquest.
Si puc
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

El poema pertany a Menja’t una cama de 1962
Simplement m’ha agradat perquè hi veig la necessitat que tenim de guardar els instants que més ens agraden, allò que fa que un gest o un acte sigui sublim, diferent, perdurable i, sigui, només nostre. La necessitat de recordar, de no oblidar i portar de tornada els bons moments.  I per si de cas els perdéssim ens cal allò que ens els pugui apropar – aquell clic màgic que ens el recorda- i així, reconèixer en un gest, en un simple objecte, un mot o un poema, l’instant que ens ha fet feliç. Tan se val que el record no ens arribi perfecte, aquest és el principi del cabdell, desembolicar-lo i estirar-lo ja és més fàcil, a vegades. I llegint en Ferrater i preparant aquest escrit he recordant un d’aquest moments del meu passat, a qui em va parlar per primera vegada d’en Ferrater, ara ja fa, un munt d’anys… 

Si voleu conèixer en Ferrater a fons uns deixo l’enllaç del blog Un fres de móres negres: Apunts sobre Gabriel Ferrater, on podreu gaudir de la bona feina que fa l’Enric Blanes. Jo fa tot just un parell de dies que l’he descobert..O podeu visitar la revista digital Veus baixes, desconeguda també fins fa dos dies.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

22 thoughts on “Gabriel Ferrater, Si puc

  1. ElfreelangNo Gravatar

    En Gabriel Ferrater s’ho mereix tot, una rara avis en el panorama cultural català …traductor, assagista, matemàtic, critic, poeta, lingüista….professor universitari…autodidacta, va ser un geni! ei fa temps que tinc al meu blogroll un fres de móres negres impressionant i excel·lent bloc dedicat a Ferrater , Veus Baixes a partir d’ara ja l’he posat en les adreces d’interès del meu navegador…Ben escrit ben dit Quadern!

    Respon
  2. SílviaNo Gravatar

    És un dels poemes que més m’agraden de Ferrater, com fer que tot allò que cau en el pou de l’oblit i que de tant en tant sura no es perdi per sempre. Ell ho aconsegueix a través de la poesia. M’agrada aquesta iniciativa, la poesia de Ferrater s’ho mereix!

    Respon
  3. PilarNo Gravatar

    Guardar els instants que més ens agraden per poder recuperar-los quan volguem…Els millors acostumen a ser una descoberta.

    Respon
  4. Jordi DorcaNo Gravatar

    No l’hi sabia. I te l’agraïm.
    M’ha recordat, a més -i perdona la immodèstia-, un meu poemet d’adolescència que començava:

    “Escampo, si puc,
    els teus versos
    al taulell d’ahir…”

    Valgui, doncs, com a humil homenatge al gran Ferrater.

    Respon
  5. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Vaig llegir fa una colla d’anys Les dones i els dies. Sublim, en Ferrater! Recordo un poema, em sembla que es deia Octubre, que començava: Els vidres, nets del baf de llum calenta…
    Molt bona la tria de Si puc!!

    Respon
  6. Glo.bos.blogNo Gravatar

    Confesso que se m’ha passat aquesta data. I ho sento perquè Ferrater és un poeta dels que s’han de recordar i s’han de llegir.
    Mea culpa!

    Respon
  7. Quadern de motsNo Gravatar

    Gràcies a tots per passar-vos per aquí i afegir-vos al petit homenatge. Jo, no l’hagués fet si no n’hagués llegit un article a la revista Núvol i si no hagués tingut el llibre “Les dones i els dies” sobre la taula.

    El llibre junt a una dotzena més els vaig agafar de la biblioteca, de la pila que deixa la gent un cop ja no els vols. Em va sorprendre veure llibres dedicats, llibres curiosos i llibres que segur que han estat joies en les mans dels antics propietaris. Els tinc tots sobre la meva taula de treball, me’ls miro esperant el millor moment per llegir. I aquest divendres vaig trobar un d’aquells moments.

    Respon
  8. Olga XirinacsNo Gravatar

    D’un poeta s’ha de mirar que el que explica, sigui quina sigui la tendència que segueixi, estigui ben escrit.
    Ferrater va marcar escola per diferents motius, no tots literaris. Però en assaig i poesia escrivia bé.

    Respon
  9. BotikaNo Gravatar

    Sóc una absoluta ignorant en poesia. Potser comença a ser hora d’aprendre alguna cosa, i Ferrater pot ser un bon inici pel que veig en la ressenya i els comentaris.

    Respon
  10. EduardNo Gravatar

    No conec la iniciativa de què parles, però afortunadament s’uneix a moltes altres que pretenen que Gabriel Ferrater no caigui en l’oblit. I aquest és en efecte un dels grans temes de la seva poesia. Coneixia el bloc Un fres… però no la revista, gràcies!
    I un comentari: t’envejo que estiguis llegint ara un llibre tan sensacional com el que surt en l’apartat del que ara llegeixes, l’últim de Marías… Me’n recordo que com d’abduït em vaig sentir llegint-lo.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Enveja!!!, si tu ja l’has llegit. N’havia llegir alguna ressenya i tastat algun trosset, però no m’havia decidit a buscar-lo. L’altre dia a la biblioteca el tenien en el lloc dels preferents i el vaig agafar. Abduïda i seduïda estic per una prosa tan brillant i màgica, de frases inacabables i de pensaments encadenats. De moment és un molt bon descobriment.

      D’en Ferreter, crec que ha estat més una iniciativa per a twitter que per a blogs, però jo m’hi vaig voler apuntar des del meu blog. Com a excusa perfecte per descobrir . També aprofitant la casualitats de tenir “Les dones i els dies” sobre la taula sense haver-lo obert encara.

      Respon
  11. mafaldasNo Gravatar

    La poesía no es un género que me apasione pero, gracias a algunos blogs, me voy animando a leer algunos poemillas aunque todavía queda para que lea un poemario.
    El autor al que mencionas no lo conocía, como a la inmensa mayoría de los han escrito poesía. Investigaré a ver si encuentro algunos poemas por la red.
    Musus.

    Respon
  12. M. RoserNo Gravatar

    M’agrada molt aquest poema de’n Ferrater.Si puc, escriuré un vers i te’l duré cap a tu…
    Els companys de la feina em van regalar el seu poema, Els miralls, que ben emmarcat, el tinc al passadís de casa, i m’hi puc emmirallar quan hi passo per davant…
    Petons i felicitats pel premi”Liebster”…

    Respon
  13. mientrasleoNo Gravatar

    Pus te diré que es tu participación la que me ha descubierto al poeta. Me gustan los versos que has puesto, seguiré buscando sobre él.
    Gracias y besos

    Respon

Respon a Quadern de mots Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top