Un home malalt a qui acaben de fer una colostomia emprèn un viatge al seu poble d’origen per esclarir alguns secrets de família relacionats amb la Guerra Civil i els silencis habituals dels llocs petits. Estructurat en dos temps, els pocs dies que dura el viatge de retorn al poble i tota una sèrie de flashbacks, el relat ens va desgranant l’horror d’una vida trasbalsada per la intolerància i l’autoritarisme. Escrita amb sobrietat i elegància, la història va pujant d’intensitat fins a les escenes finals, que són terriblement colpidores.
Holliester 5320 és una novel·la intimista que ens narra l’últim viatge al poble del seu protagonista quan aquest, després d’una operació, encara la recte final de la seva vida. Un viatge físic i emocional al poble que suposarà una mena de repàs per evocar la seva infantesa i de retruc la seva existència a través dels morts de la família. Un repàs personal però que alhora se’ns presenta, també, com un recorregut als principals esdeveniments de la història del nostre país; Cuba, la Guerra Civil, la postguerra o la Gran Guerra.
Escrita en primera persona seguint els pensaments del protagonista, barrejant constantment d’una manera directe i sense avisar, vivències i records del present amb un passat viscut o escolta. Ara són els ulls del present qui ens narra, ara és el vailet qui explica el passat familiar, sempre amb un ritme pausat de qui sembla no tenir pressa. Daniel Palomeras fa servir en tot moment una prosa neta, sòbria, amb frases reflexives i contundents, on les descripcions són tant detallistes com curtes i efectives. Un relat on s’hi respira en tot moment una atmosfera de malaltia, tensió, secrets, records, dolor i sobretot fredor. L’aplom del protagonista, un cert suspens i aquesta manera d’escriure és precisament el que li dóna força narrativa i singularitat a tota la història.
Hollister 5320 és la vida del seu protagonista, una història personal però que en ocasions pot donar -m’ha donat- la sensació d’estar escrita des de la distància, en un to gairebé impersonal o passiu, com si els fets no anessin amb el protagonista, cosa que no és veritat..Tristor, fredor i soledat d’un personatge capaç de despertar certa empatia malgrat aquest viure tan gris i resignat que ha dut. La fredor i l’actitud autoritària de l’avi, la presència impertorbable de l’Agneta, el dolor i trastocament de la mare, el record constant del germà desconegut i assassinat, la figura difuminada del pare o la mateixa malaltia terminal del protagonista dibuixen una història familiar força pertorbadora i agre que en Daniel Palomeras ha sabut narrar, començant, ja d’entrada, amb la mateixa elecció del títol. Un títol que no és més que el nom de les bosses on una persona operada d’una encolostomia ha de dipositar els seus excrements, i que li fa dir al protagonista que ara, se sent com un mineral, incapaç de retenir res. Ara, ni en l’aspecte físic, la part emocional, que la fet ser com és, no sembla haver-la retingut gairebé mai. No us deixeu emportar pel que sembla una història poc atractiva, ans al contrari, és un bon relat i una bona lectura.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Hollister 5320, 2015 pàg. 191
Autor: Daniel Palomeras
Editorial: L’Altra Editorial
[/box]
Deixa un comentari