Amb quatre mots: sentiments, llengua treballada i viva (una dona, en una època, on “les emocions es callaven i els pecats es mataven”). 3Q
Recomanada per: després de descobrir el blog de la Núria Martí Constans vaig decidit llegir-ne un dels seus llibres.
Quan era a la biblioteca fent la tria de llibres ja anava amb la idea d’agafar un de la Núria Martí, quin? Això no ho tenia pensat. Agafo el primer i llegeixo
“L’aparició de son ídol l’encegà, i… aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments transcendentals de la passió, llança la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí.”
Narcís Oler, Pilar Prim
Ja no vaig buscar cap altre llibre, em vaig quedar amb Hores prohibides. Després de llegir el llibre, mentre preparava la ressenya em vaig trobar amb una entrevista que li fa la Jomateixa, vaig somriure amb la última pregunta. Jo sempre he dit que les casualitats em persegueixen.
Quina és la pregunta que no et fan mai i t’agradaria contestar?
La veritat, m’ho haig de pensar. Si que sé la que em fan molt i que no m’agrada (i que veig que no s’inclou en aquesta entrevista, que bé!): “què estàs escrivint ara?”
La que m’agradaria que em fessin podria ser una cosa així: “Per què cites Narcís Oller a l’inici de la novel•la?” (potser sí que me l’han feta, però un cop i prou, en tot cas) Respondria: “Perquè Pilar Prim és una dona valenta i Caterina també.
Jo tampoc li hagués fet aquesta pregunta, sí que li hagués dit que el fet de trobar un trosset d’en Narcís Oller em va agradar moltíssim.
La novel•la fa servir una prosa excel•lent, treballada i molt acurada, amb un llengua com diu Josep M. Fontanals “polida i dinàmica, viva, intensa” que se’ns dubte m’ha fet gaudir. I aquesta prosa ve acompanyada de brillants descripcions i, com ja ha dit la Jomateixa, en un to quasi poètic, que fan d’ Hores prohibides un llibre singular. Ens trobem amb una prosa lenta, molt adjectivada i rica en matisos. I aquesta prosa no decau al llarg de la novel•la, es manté amb la mateixa intensitat durant el relat, nodrint-se i donant-li aquest caràcter especial. Això fa, que malgrat que sigui un llibre curt i molt ben plantejat, pugi costar de llegir a determinats lectors, tot és opinable ja que en canvi, hi ha qui diu que és una lectura planera i senzilla. El llibre és de lectura agradable i plàcida però reconec, que hi ha algun episodi, on la lectura se m’ha fet un mica densa. Cada nou element li serveix a la Núria Martí per fer-nos una acurada descripció, ja sigui de l’hort, del dinar o del més petit esdeveniment i, així, ens trobem amb un munt de frases llargues i, sense que ens costin de fer passar, les llegeixes mentre veus el que et descriu.
Caterina i Anna, àvia i néta ens aniran ensenyant en què consisteixen les Hores prohibides. La Caterina en primera persona ens explica el seu desassossec, la seva lluita aferrissada contra el que primer van ser uns sentiments, després una passió i finalment un mal viure que la va acompanya la resta de la seva vida. I l’Anna, la néta, amb la seva lluita diària contra la malaltia que la té tancada a casa, ens anirà narrant, a través dels records que li dibuixen les fotografies velles, el seu present i, sobretot el passat de les dones de la seva família, centrant-se amb la Caterina, l’àvia sorruda, distant i misteriosa.
Intercalant narradors, ara la Caterina ara l’Anna, anirem fent un repàs del passat del nostre país i el d’una ciutat, Girona. Els esdeveniments històrics i són presents, en segon pla, encara que puguin marcar certs episodis de la vida familiar. La història familiar i la purga per haver viscut unes hores prohibides arrossegarà tota la vida de la Caterina, no aconseguint, mai, la pau i la tranquil•litat que desitjava. Perquè el pecat es paga, ella prou que ho sap, i resignada, viu sense viure. La família i la religió són els seus pilar però també les seves pesades llosses. Llosses que no l’han deixat viure com la noia alegre i divertida que havia estat. I tot això la néta no ho sap, perquè les hores prohibides i les seves conseqüències, la Caterina, les ha amagat sempre. Fins que al final, un rastre, en deixa veure tot l’entrellat.
Pàg. 12 “I llavors aquella olor particular als seus dits, fresca, intensa i lleugerament picant, de les tiges cruixents i de les fulles verdes i llustroses que perfumen les picades, la carn i els crespells de bacallà.”
Pàg. 26 “…i em faran fer llit, i sí que n’estic, sí, de malalta, i amb la voluntat perduda, però és un mal d’amor i de set i petenos i de carícies que sola no sé com curar.”
Tastets
>> cossisCossí m.|| 1. Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col•locar-hi la roba i fer la bugadaPàg. 32 “ …obrien l’estança cap al terrat, on a l’estiu posàvem a assolellar els cossis per banyar la canalla.”>> caganiuCaganiu || 3. El fill més petit d’un matrimoniPàg. 54 “… va veneri al món la mama, la Joaquima, el caganiu.”És un mot preciós, tendre i entranyable per això l’he volgut afegir als Tastets.>> cassussaCassussa f. Gana forta de menjar; fam.pàg. 65 “Si trobaven móres, desapareixien abans d’arribar a casa perquè la cassussa feia córrer les dents”>> Sense espina ni os (res a veure amb no ser ni carn ni peix)Sense espina ni os b) No tenir espina ni os: esser una cosa indubtable, que no admet discussió perquè és evident.Pàg. 56 “Malgrat que la contesta era sincera, molt en el fonts i dolent-li com una agulla clavada amb porfídia, el seu cor sabia que d’aquelles xiquetes que estimava, de les filles que tenia, només dues eren sense espina ni os.”No ser ni carn ni peixh) No esser ni carn ni peix: no tenir idees o conviccions ben definides; no esser ni d’una opini� o partit ni de l’altre.>> treballar al trosTreballar el tros 34. Tros de terra: porció de terreny considerat a part del terreny immediat, sia per a conrar-lo a banda, sia per a alguna altra finalitat.Es a dir que a part de treballar com a carboner conreava un tros de terra de la seva propietat.Pàg. 27 “Malgrat el geni, els roncs que els amollava i la seva tossuderia, però, com que cada dia a més també havia de treballar al tros, les dones, a gust o per força, no van tenir més remei que ajudar-lo…”>> fer veure la padrinaFer veure la padrina Fer molt de mal, causar dolor físic intensPàg. 85 “La naturalesa és misteriosa i, a aquestes altures, encara trobo inexplicable que pugui crear una vida quasi del no res, una vida que sento, que es mou, que em dóna coces a les costelles i em fa veure la padrina…”
També n’han parlar Racó del llibre, Roger Casero, Tumateix llibres,
Núria Martí Constans (calella de la Costa, 1966)
Llicenciada en Filologia Catalana s’ha dedicat a l’ensenyament des de l’any 1992, activitat que darrerament compagina amb l’escriptura. Hores prohibides va ser finalista del premi Just M. Casero l’any 2007 i es tracta de la seva primera novel•la.
(tret de la contraportada del llibre)
El seu blog Núria Martí Constans
El llibre
Hores perdudes, 2007, primera edició 2009 Amsterdam llibres, pàg.102
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari