Hores prohibides

Amb quatre mots: sentiments, llengua treballada i viva  (una dona, en una època, on “les emocions es callaven i els pecats es mataven”). 3Q
Recomanada per:  després de descobrir el blog de la Núria Martí Constans vaig decidit llegir-ne un dels seus llibres.

Quan era a la biblioteca fent la tria de llibres ja anava amb la idea d’agafar un de la Núria Martí, quin? Això no ho tenia pensat. Agafo el primer i llegeixo
“L’aparició de son ídol l’encegà, i… aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments transcendentals de la passió, llança la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí.”
Narcís Oler, Pilar Prim
Ja no vaig buscar cap altre llibre, em vaig quedar amb Hores prohibides. Després de llegir el llibre, mentre preparava la ressenya em vaig trobar amb una entrevista que li fa la Jomateixa, vaig somriure amb la última pregunta. Jo sempre he dit que les casualitats em persegueixen.
Quina és la pregunta que no et fan mai i t’agradaria contestar?
La veritat, m’ho haig de pensar. Si que sé la que em fan molt i que no m’agrada (i que veig que no s’inclou en aquesta entrevista, que bé!): “què estàs escrivint ara?”
La que m’agradaria que em fessin podria ser una cosa així: “Per què cites Narcís Oller a l’inici de la novel•la?” (potser sí que me l’han feta, però un cop i prou, en tot cas) Respondria: “Perquè Pilar Prim és una dona valenta i Caterina també.
Jo tampoc li hagués fet aquesta pregunta, sí que li hagués dit que el fet de trobar un trosset d’en Narcís Oller em va agradar moltíssim.
La novel•la fa servir una prosa excel•lent, treballada i molt acurada, amb un llengua com diu Josep M. Fontanals “polida i dinàmica, viva, intensa” que se’ns dubte m’ha fet gaudir. I aquesta prosa ve acompanyada de brillants descripcions i, com ja ha dit la Jomateixa, en un to quasi poètic, que fan d’ Hores prohibides un llibre singular. Ens trobem amb una prosa lenta, molt adjectivada i rica en matisos. I aquesta prosa no decau al llarg de la novel•la, es manté amb la mateixa intensitat durant el relat, nodrint-se i donant-li aquest caràcter especial. Això fa, que malgrat que sigui un llibre curt i molt ben plantejat, pugi costar de llegir a determinats lectors, tot és opinable ja que en canvi, hi ha qui diu que és una lectura planera i senzilla. El llibre és de lectura agradable i plàcida però reconec, que hi ha algun episodi, on la lectura se m’ha fet un mica densa. Cada nou element li serveix a la Núria Martí per fer-nos una acurada descripció, ja sigui de l’hort, del dinar o del més petit esdeveniment i,  així, ens trobem amb un munt de frases llargues i, sense que ens costin de fer passar, les llegeixes mentre veus el que et descriu.
Caterina i Anna, àvia i néta ens aniran ensenyant en què consisteixen les Hores prohibides. La Caterina en primera persona ens explica el seu desassossec, la seva lluita aferrissada contra el que primer van ser uns sentiments, després una passió i finalment un mal viure que la va acompanya la resta de la seva vida. I l’Anna, la néta, amb la seva lluita diària contra la malaltia que la té tancada a casa, ens anirà narrant, a través dels records que li dibuixen les fotografies velles, el seu present i, sobretot  el passat de les dones de la seva família, centrant-se amb la Caterina, l’àvia sorruda, distant i misteriosa.
Intercalant narradors, ara la Caterina ara l’Anna, anirem fent un repàs del passat del nostre país i el d’una ciutat, Girona. Els esdeveniments històrics i són presents, en segon pla, encara que puguin marcar certs episodis de la vida familiar. La història familiar i la purga per haver viscut unes hores prohibides arrossegarà tota la vida de la Caterina, no aconseguint, mai, la pau i la tranquil•litat que desitjava. Perquè el pecat es paga, ella prou que ho sap, i resignada, viu sense viure. La família i la religió són els seus pilar però també les seves pesades llosses. Llosses que no l’han deixat viure com la noia alegre i divertida que havia estat. I tot això la néta no ho sap, perquè les hores prohibides i les seves conseqüències, la Caterina, les ha amagat sempre. Fins que al final, un rastre, en deixa veure tot l’entrellat.
Pàg. 12 “I llavors aquella olor particular als seus dits, fresca, intensa i lleugerament picant, de les tiges cruixents i de les fulles verdes i llustroses que perfumen les picades, la carn i els crespells de bacallà.”
Pàg. 26 “…i em faran fer llit, i sí que n’estic, sí, de malalta, i amb la voluntat perduda, però és un mal d’amor i de set i petenos i de carícies que sola no sé com curar.”
Tastets
>> cossis
Cossí m.|| 1. Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col•locar-hi la roba i fer la bugada
Pàg. 32 “ …obrien l’estança cap al terrat, on a l’estiu posàvem a assolellar els cossis per banyar la canalla.”
>> caganiu
Caganiu || 3. El fill més petit d’un matrimoni
Pàg. 54 “… va veneri al món la mama, la Joaquima, el caganiu.”
És un mot preciós, tendre i entranyable per això l’he volgut afegir als Tastets.
>> cassussa
Cassussa f. Gana forta de menjar; fam.
pàg. 65 “Si trobaven móres, desapareixien abans d’arribar a casa perquè la cassussa feia córrer les dents”
>> Sense espina ni os (res a veure amb no ser ni carn ni peix)
Sense espina ni os b) No tenir espina ni os: esser una cosa indubtable, que no admet discussió perquè és evident.
Pàg. 56 “Malgrat que la contesta era sincera, molt en el fonts i dolent-li com una agulla clavada amb porfídia, el seu cor sabia que d’aquelles xiquetes que estimava, de les filles que tenia, només dues eren sense espina ni os.”
No ser ni carn ni peix
h) No esser ni carn ni peix: no tenir idees o conviccions ben definides; no esser ni d’una opini� o partit ni de l’altre.
>> treballar al tros
Treballar el tros 34. Tros de terra: porció de terreny considerat a part del terreny immediat, sia per a conrar-lo a banda, sia per a alguna altra finalitat.
Es a dir que a part de treballar com a carboner conreava un tros de terra de la seva propietat.
Pàg. 27 “Malgrat el geni, els roncs que els amollava i la seva tossuderia, però, com que cada dia a més també havia de treballar al tros, les dones, a gust o per força, no van tenir més remei que ajudar-lo…”
>> fer veure la padrina
Fer veure la padrina Fer molt de mal, causar dolor físic intens
Pàg. 85 “La naturalesa és misteriosa i, a aquestes altures, encara trobo inexplicable que pugui crear una vida quasi del no res, una vida que sento, que es mou, que em dóna coces a les costelles i em fa veure la padrina…”

També n’han parlar Racó del llibre, Roger Casero, Tumateix llibres,

Núria Martí Constans (calella de la Costa, 1966)

P1010768Llicenciada en Filologia Catalana s’ha dedicat a l’ensenyament des de l’any 1992, activitat que darrerament compagina amb l’escriptura. Hores prohibides va ser finalista del premi Just M. Casero l’any 2007 i es tracta de la seva primera novel•la.
(tret de la contraportada del llibre) 
El seu blog  Núria Martí Constans

El llibre

Hores perdudes, 2007, primera edició 2009  Amsterdam llibres, pàg.102

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

16 thoughts on “Hores prohibides

  1. AlyebardNo Gravatar

    Potser per gironí m’ha fet molta gràcia que destaquis paraules i expressions que per a mi són del més corrent :D. A la llista de pendents!

    Respon
  2. MBoschNo Gravatar

    Doncs té bona pinta! M’agraden, sobretot, aquests tastets. Normalment són de paraules i expressions que no diria mai però avui n’hi ha algunes que sí faig servir. Els cossis, veure la padrina, no ser ni carn ni peix.

    Per cert, que tinc a l’estanteria ‘El músic del bulevard Rossini’. Aviam quan el començo.

    Respon
  3. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Coneixia el llibre, tot i que no l’he llegit encara, per les referències del meu amic Roger Casero, però me n’has fet venir ganes.
    Alguns dels tastets em son familiars (fa més de trenta anys que visc en terres gironines).
    Felicitats per la ressenya, un cop més.

    Respon
  4. Glo.bos.blogNo Gravatar

    Aquest és el tipus de novel·la que m’agrada llegir. El poso a la llista!
    Per cert Pilar Prim va ser un llibre que em va impressionar quan el vaig llegir.
    Com sempre, gracies per les teves acurades ressenyes.

    Respon
  5. CarmeNo Gravatar

    Jo no sóc gironina com L’Alyebard, però les expressions per ami també són molt corrents.

    Em sembla que m’agradaria llegir-lo

    Respon
  6. Quadern de motsNo Gravatar

    Marcel, crec que no és massa del teu estil, però un no ho pot saber del cert fins que no llegeix el llibre 😀

    Espero que t’agradi “El músic del bulevard Rossini” ja em diràs.

    Respon
  7. Quadern de motsNo Gravatar

    Àngel, en Roger Casero fa un excel•lent ressenya de la presentació del llibre que es va fer a la Llibreria 22. El llibre m’ha semblat diferent al que he llegir darrerament, aquesta prosa tan acurada i de frases llargament descriptives és una joia. Encara que en algun moment li hagués dit a la Caterina, la protagonista, que donés un pas endavant, però l’època és la que mana. Bona lectura

    Respon
  8. Quadern de motsNo Gravatar

    Glòria, suposo que t’agradarà, té un cert to poètic. Jo és que Oller, Ruyra, Soldevila, Català… són dels meus preferits, la seva prosa m’enamora.

    Respon
  9. Quadern de motsNo Gravatar

    Carme, suposo que t’agradarà. Realment aquests tastes són molt coneguts però m’han agradat. El que no coneixia era cassussa ni l’expressió sense espina ni os. Sempre aprenent 😀

    Respon
  10. mientrasleoNo Gravatar

    Tengo pendiente a esta autora y creo que, a diferencia de lo que hiciste tú, yo iré con este libro anotado directamente. Me han gustado mucho las degustaciones y las puntualizaciones que le hiciste.
    Gracias.
    Un beso

    Respon

Respon a Quadern de mots Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top