Intèrpret d’emocions


Amb quatre mots: colors, sabors, sentiments, cultures (relats de qui viu entre dues cultures, a voltes enyorat, a voltes arrelat, amb els mateixos problemes aquí o allà. “un mirall al món contemporani ple de contrastos i paradoxes”).
Recomanada per:  trobada de casualitat a la biblioteca
El llibre
Títol original:Interpreter of Maladies, 1999
Premi: Pulitzer 2000 i Pen/Hemingway Award
Títol Traducció:Intèrpret d’emocions, 2000 Columna Col·leccio Clàssica. Traducció Andreu Garriga i Joan, pàg. 227
Un llibre de relats que se’ns presenten d’una manera exòtica, enriquits amb els detalls de la cultura Índia, que busquen, al meu parer, que el lector capti que en realitat són un testimoni de com els problemes quotidians formen part de l’ésser humà i que van més enllà del fet cultural de cadascú. En tot cas, els problemes hi són, només els ulls o el filtre que utilitzem per analitzar-los i/o resoldre’ls ens diferencia.

En el seu conjunt han suposat una lectura plaent, com ho és sempre el fet de descobrir altres maneres de veure les coses, en aquest cas el punt de vista de la cultura hindú. Un conjunt de nou relats que ens duran a conèixer personaltges molt diferents, lligats entre ells pel fet de ser residents hindus a la Nova Anglaterra. De tots els relats  em quedo amb els tres primers; “Una cosa temporal” com afrontar la pèrdua d’un fill, “Quan el senyor Pirzada venia a sopar” l’enyorament i, el que dóna nom al recull “Intèrpret d’emocions” l’adulteri per un costat (de la dona americana) i la insatisfacció per no assolir un somni (del guia que viu a l’Índia). Finalment, destaco l’últim relat “El tercer i últim continent”, on l’autora  ens fa adonar de la proesa i força que significa el fet d’immigrar per tots els que han de marxar del seu país cercant un futur millor. 
 

“Mentre que els astronautes, uns herois eterns, només van passar unes quantes hores a la Lluna, jo he viscut en aquest nou món durant gairebé trenta anys. Sé que la meva proesa és molt corrent. No sóc l’únic que ha anat a buscar fortuna lluny de casa seva ni, naturalment, no he estat el primer a fer-ho. (…) Encara que sembli una cosa molt corrent, de vegades supera la meva imaginació”
Tots els personatges dels relats són d’origen hindú, i en la majoria dels casos immigrants. En un cas ens trobem amb nord americans descendents d’immigrants indis que van a passar les vacances a l’Índia, curiosament, és el relat que dóna títol al recull “Intèrpret d’emocions”. Gent que viu als Estats Units que ha sabut integrat-se perfectament bé, però que d’una manera lícita, no ha deixat de pensar en tot el que han deixat enrere. Per això, se’ns presenten uns relats on els personatges viuen entre dos móns; un peu aquí i l’altre allà, un peu en el present i un altre en el record del passat, una vida nova amb noves tradicions i matisos i una mirada a les tradicions del país d’origen. Un mirar constant al què fan aquí, com resolen els problemes i com ho farien allà, en situacions similars. En definitiva “un mirall al món contemporani ple de contrastos i paradoxes”, com diuen a la contraportada, i que es fa extensible arreu del món, on les onades de la gent han omplert els racons de sensibilitats diverses.
Tots els relats ens presenten personatges que han de lluitar amb els seus problemes personals. Problemes tan transversals com: l’amor, l’enyorament, l’adulteri, mort d’un fill, la llibertat, divorci, la separació, el tirar endavant… però la diferència és que aquí ho fan posant l’accent en dues cultures, la dels personatges i la dels escenari on aquests es troben. L’orient i l’occident. Encara que els personatges no en siguin conscients del tot, batallen constantment entre la modernitat de la cultura occidental i l’arrelament de la cultura del seu país d’origen. En una batalla on els sentiments, les emocions i les petites accions ens dibuixen i ens situen en un país llunyà i exòtic com és l’Índia, plena del colors, olors, sabors i gestos, dins el país que els ha acollit: Estats Units. Uns relats que, encara que ens puguin semblar exòtics ens serveixen per afirmar que els sentiments i els problemes de l’individu són universals.
Un llibre que com s’ha dit “ens fa còmplices dels viatges emocionals dels personatges” tot buscant un amor o un sentit als seus problemes, als seu dia a dia, i és aquesta complicitat la que sedueix al lector, fen que els relats siguin entranyables. Un total de nou relats que en els fons són nou situacions diferents, nou problemes quotidians i existencials que cal encarar per poder seguir endavant. No tots m’han agradat igual, no tots han sabut atrapar-me i apropar-me als personatges, però en conjunt els he trobat interessants. 

Com diuen en algun apunt que he llegit, el llibre “s’adreça també a tots aquells que s’han sentit foraster a qualsevol banda” i com passa sempre, hi ha qui ho porta més bé que altres, tot és qüestió de trobar l’encaix adequat. En tot cas, un llibre senzill i prou seductor, per llegir de mica en mica, relat a relat, que ens serveix per afirmar que no tots veiem les coses igual, i que, la diversitat, enriqueix. Un llibre amb un títol prou captivador que invita a donar-li una ullada.

Jhumpa Lahiri (Londres, 1967)

JHUMPA-LAHIRIVa créixer a Rhode Island i actualment viu a Nova York, viatge constantment a l’Índia d’on són els seus pares. És llicenciada en literatura anglesa i doctora en estudis renaixentistes.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

28 thoughts on “Intèrpret d’emocions

  1. OffuscatioNo Gravatar

    Curiosamente podríamos decir que hoy hablamos de dos novelas muy dispares, pero que hacen alusión al concepto de “extranjeros en el mundo”. Si te soy sincera, hace bastante tiempo he leído muchos libros sobre otras culturas, pero los países árabes siempre han despertado más mi curiosidad que los países asiáticos. Puedo decir que poco o nada conozco sobre la cultura hindú. En cualquier caso, nos presentas una muy buena reseña. Yo todavía no consigo encontrar la forma de escribir sobre los libros de relatos que leo. Un beso.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      ¿Quien no se siente un poco extranjero en el mundo? Incluso los que no nos hemos movido más de unos quantos quilómetros.

      He leído uno poco de narrativa árabe y un poco de india, creo que las dos me atraen por igual y no me decanto por ninguna de las dos, de entrada, lo único que cuenta es si está bien escrita, la que forma parte de la buena literatura desde mi punto de vista como lectora.
      Es verdad, cuesta un poco (a mi también) hablar de un libro de relatos o cuentos, no todos me han gustado y en cambio hay algunos que los he encontrado muy buenos. Resumirlo siempre da la sensación de quedar cojo y me da la sensación de no decir todo lo que hemos encontrado.

      Respon
  2. Olga XirinacsNo Gravatar

    El gènere conte és molt atractiu i alhora difícil d’escriure: cada conte és una història sencera, amb el seu nucli, nus i desenllaç. Tohom s’hi atreveix però no tots se’n surten.
    Generalment no em sedueix la cultura índia, però una escriptora que ha nascut i viu a Amèrica deu haver adoptat altres aires encara que, com dius, els temes siguin indis. Deu ser interessant, doncs. Gràcies per l’exposició de l’obra.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      M’ha costar una mica saber entra, llegir i gaudir d’un recull de contes o relats. Aquest últims anys ho he fet i la veritat és que m’he trobat amb llibres sorprenents. Malgrat el que pugui semblar no ha de ser fàcil escriure’n.
      Aquest l’he trobat irregular, com suposo que la majoria de reculls, no tots els relats ens agraden de la mateixa manera. Si més no és curiós adonar-se com els referents culturals ens fan veure les coses diferents, estan plens de detalls.

      Respon
  3. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Son esas maneras diferentes de mirar las cosas lo que más me atrae aparte del sugerente título, me lo apunto sin dudarlo con la convicción de que también, a la vez que leo, aprenderé mucho. Lucha contra problemas vistos desdes dos perspectivas, oriente y occidente, muy interesante. Una abraçada 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      El título nos acerca bastante al contenido de los relatos. En general me han gustado y como lectura reposada para leer, no todos de golpe, está bien. Oriente y occidente siempre da mucho de sí.

      Respon
  4. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola bonica!

    Aquesta vegada no me l’apunto perquè els contes i jo no ens avenim gaire. N’hi ha d’haver gent per a tot, oi? Ji Ji Ji Em moro de ganes de veure què t’ha semblat la teva propera lectura!

    Una forta abraçada

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo fa poc pensava igual, m’ha costat descobrir i gaudir dels contes. Ara, de tant en tant, miro de trobar algun llibre de relats i cada vegada m’agraden més.

      El jersei, m’està agradant força. M’ha sorprès l’autora, no havia llegit res d’ella i ara ja en tinc un altre pendent a la tauleta.

      Respon
  5. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    A mí també em van agradar força aquests relats. Crec que la doble visió cultural y d’experiència de l’autora, americana i india alhora, enriqueix els matissos sentimentals dels seus personatges. Una abraçada!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Crec que el punt de vista personal de l’autora és bàsic. Igual m’equivoco, però hi ha detall culturals i emocionals que formen part de l’experiència i aquí en queden reflectits. M’ha agradat llegir-lo, encara que no tots m’hagin agradat igual.

      Respon
  6. pons007No Gravatar

    no m’agraden els rel·lats, perquè em costen molt els principis i soc propens a saltar al proper relat de seguida que no em fa el pes.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      A mi em va costar acostumar-me a llegir relats, com a text curt, sempre m’havien fet ràbia, sobretot en els casos més bons, s’acaben massa aviat. Crec que un cop saps veure-hi el límit, en pots començar a gaudir.

      A mi em passa una mica com tu en els principis, llibre que no m’entra de seguida em costa continuar i, més d’un cop i en més d’una ocasió, els he deixat, però això tant en les novel•les com en els relats. Impaciència???

      Respon
  7. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Hace poco ví en la biblioteca de mi barrio un libro de esta autora, “Tierra desacostumbrada”, y estuve a puntito de sacarlo pero no me decidí porque no sabía si me gustaría. Después de tu reseña creo que me apetece leer algo de esta autora, ya que desde que leí la maravillosa “El dios de las pequeñas cosas”, de Arundhati Roy, no he vuelto a leer algo de una autora hindú. Gracias por la recomendación. Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Al ser un libro de relatos lo puedes leer perfectamente bien alternando con otras lecturas, esa es una de las ventajas que le encuentro a los relatos cortos. No todos los relatos me han gustado pero en general está bien.

      Me apunto “El dios de las pequeñas cosas”, el título me suena, gracias.

      Respon
  8. DafneNo Gravatar

    Penso que m’agradarà perquè la cultura hindú em té captivada, la seva manera d’entendre qüestions quotidianes, i que a Occident en fem trivialitats, com tracten la mort, i l’amor, em té fascinada.
    Així, que ara mateix li encarrego a la meva llibretera que tomba pel facebook.
    Una abraçada!!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hola Dafne, fins ahir no vaig lligar el teu facebook a teu blog, mira que en sóc de despistada!!!

      Al juliol vaig ressenyar “El venedor de dolços” de R.K. Narayan és una petita historia on encara es veu més la diferencia i la lluita entre orient/occident però des de la pròpia Índia. Aquest voler avançar a l’estil occidental amb contrast amb el pes de la tradició. Al mateix temps que ens presenta una lluita generacional un tan especial. Crec que et pot agradar i aquest de relats, també.

      Respon
  9. BotikaNo Gravatar

    No acostumo a llegir llibres de relats curts, però la cultura hindú és una gran desconeguda per mi (i veig que no sóc l’única), espero trobar-lo un dia d’aquests a la biblioteca, la teva ressenya m’ha animat. Me l’apunto!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Fins fa relativament poc jo tampoc llegia relats curts, per pura ràbia. Em feia ràbia que quan el relat era bo acabés aviat, jo l’hagués seguit. De mica en mica he anat entrant i ara m’agrada llegir-ne de tant en tant.

      N’he descobert de molt bons, si en tens oportunitat t’aconsello “Jocs de llit” d’en Llorenç Puig i “Taula reservada” de la Dolors Borau, dels dos en tinc ressenya, molt diferents però que no deixen indiferent al lector.

      Respon
  10. CarolNo Gravatar

    Suelen gustarme mucho los libros escritos por autores hindúes que nos presentan un mundo tan diferente al nuestro. Yo también he encontrado auténticas joyas de casualidad en la biblioteca, a veces pienso que son ellos los que me encuentran a mí, llamándome de repente desde las estanterías 😀 Un abrazo

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No sé si hago bien o no pero cuando voy a la biblioteca me dejo seducir por la casualidad de ser encontrada por algún libro, me ha ido bastante bien.

      Siempre me han atraído las culturas más lejanas, árabes, hindús, japonesa, china… una visión distinta de ver las cosa que a veces encuentro muy seductora.

      Respon
  11. esborrallNo Gravatar

    Els contes o relats, formen part de les meves preferències literàries. Si a més a més juguen amb els contrasts i aconsegueixen que em qüestioni coses, millor.
    En prenc nota, per si de cas.

    Respon
  12. M. RoserNo Gravatar

    Me l’apunto, a partir d’ara miraré si els trobo a internet, perquè m’he comprat un llibre electrònic…Quines ironies, jo que sempre havia dit que no ho faria, però…Els culpables d’haver traït els meus principis, són els llibres de lletra massa petita!
    Petonets.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Com deia en Bond fa uns quants any no diguis mai, mai 🙂

      A mi em passa una mica el mateix, no he vist mai amb bons ulls els llibres electrònics i ara, els hi començo a veure una certa utilitat o avantatge. No tinc cap lector, tardaré en tenir-lo ja que la meva economia no m’ho permet però… ara ja sé que caurà.

      Espero que si el llegeixes t’agradi.

      Respon
  13. mafaldasNo Gravatar

    Aunque no suelo leer libros de relatos porque me suelen dejar con ganas de más, este que nos propones me llama la atención ya que en su momento también fui forastera en otro país y seguramente pueda sentirme identificada con algunas situaciones.
    Musus.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Es verdad da rabia cuando se termina pronto y el relato es bueno. A mi desde hace poco los libros de relatos los dejaba, pero en la medida que los he empezado a leer me voy encontrando más cómoda y me gustan.

      Más que por las situaciones es la manera de enfocarlas, superponer de alguna manera dos culturas muy diferentes. Estar aquí pero actuar en algunos casos como si estuvieras allí. Hay algunos relatos muy bonitos.

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top