Joc de Trons

Amb quatre mots:  espectacular, impressionant, magnífica, èpica… (m’he passat, ho reconec, però cada llibre em deixa amb aquesta sensació)
Recomanada per:  des de l’any que el meu fill va portar el primer llibre a casa que he tingut la necessitat de llegir els llibres.
El llibre
Títol original: A Dance with Dragons, 2012
Títol Traducció: Dansa amb dracs, 2012 Alfaguara. Traducció Mar Albacar, pàg. 1151

 

urlUn capvespre de fa molts anys es va presentar el meu fill a casa amb un llibre titulat Juego de Tronos, Canción de fuego y hielo, escassament un mes després començava el que seria una de les lectures més plaent i engrescadores que he llegit. Quan un s’enganxa, com jo ho vaig fer, a una saga, costa començar els llibres, simplement perquè saps (en aquest cas) que l’acabaràs i no en tindràs la continuació d’una manera immediata. Aquest és el gran inconvenient de la saga, aquest, en el meu cas és l’únic que retrec.
No he fet cap ressenya dels llibres anterior, car encara no tenia el blog, i ara, em veig incapaç de fer una ressenya com cal d’aquesta cinquena entrega. He llegit tot els llibres en castellà, tret d’aquest últim que, guanyat en un sorteig, vaig poder-lo llegir en català. Un cop rebut vaig tardar a començar-lo, el tenia sobre la tauleta, en espera. Esperava el millor moment. Esperava que fos una lectura lenta per no acabar-la. Esperava que es publiqués la sisena part. Finalment, el vaig obrir, llegir, gaudir i acabar. I ara, torno a esperar.

Són molts els aspectes que destaco de la saga i que van molt més enllà del relat. És la capacitat d’en Martin de confeccionar un enorme trencaclosques de peces irregulars, on totes tenen la finalitat de crear un conjunt homogeni i perfecte. Una trama que es molt més que una tela d’aranya ja que un sol fil és capaç de generar enormes teles diferents i complementaries alhora. És dividir un mapa, un territori, en cases (castells) amb personalitats pròpies, que es defineixen no només per un escut, un color o un lema sinó per una manera de fer i de ser que els hi dóna personalitat pròpies. És un joc on les traïcions i les aliances  marquen les normes i les pautes, fins que duren, perquè res és inamovible, tot es pot canviar. És veure un munt de personatges secundaris plens de vida, molts amb passat i present on no se’ns fa gens difícil posar-los-hi cara i veu i, fins i tot, conèixer els seus gustos culinaris o els glops de cervesa que són capaços d’engolir mentre parlen.
Crec que uns dels grans encerts de la saga és el fet de portar al lector on vol d’una manera subtil i, sense gairebé adonar-nos, ens fa saltar d’un tros de mapa a un altre, saltant d’una història a una altra, canviant constantment de personatges i punts de vista. On els bons poden no ser-ho tant i, mostrant-nos dels dolents, les seves cares més amables. On el que avui és blanc i clar, demà pot ser negre i obscur. On tot es relatiu i tot depèn del punt de vista de qui ens ho explica i fins i tot aquest, pot ser qüestionat.
L’estructura del llibre, aquests capítols protagonitzats per un dels seus personatges, els he trobat genials. Et permet veure la història a trossets i després lligar-los amb els trossets d’altres personatges. Creant una història lineal fragmentada que es va encaixant, fent-la més rica, més cargolada i més espectacular. I malgrat l’enorme quantitat de personatges, personatges i més personatges que entren i surten, sap, perfectament, com fer-ho perquè el lector no es perdi. En aquesta cinquena entrega la proliferació de personatges és majúscula i en la majoria de casos en llegirem detalls; d’on venen, qui són, o cap on volen anar, permetent-nos la seva ubicació i la seva relació amb la història sense masses problemes.
I si això no fos poc, cal esmentar la capacitat que té en Martin per cuidar els detalls. Una ambientació recreada minuciosament, tant de les estances dels castells, del paisatges que ens descriu com dels àpats que els nostres protagonistes gaudeixen a taula. Els lectors som capaços de veure els colors, sentir les olors i fins i tot tremolar per l’hivern gèlid que sempre s’acosta.
I en un món tant heterogeni, ple de gent diferent, de cultures, llengües i tradicions ancestrals, l’autor sap com fer-los conviure amb relativa calma, on només el poder –com sempre- i la necessitat de sobreviure els pot enfrontar. Coneixerem moltes cultures, aprendrem noves llengües i ens omplirem de matisos. Un món ple de personatges singulars i perfectament definits; traïdors, assassins, conformistes, desgraciats, espavilats, lliures, esclaus, vells, joves, nens, cavallers, senyors, servents, soldats… tots, fidels a ells mateixos, que no vol dir en cap cas fidels als altres. I els lectors sabrem agrair els constants girs argumentals, que contribueixen magníficament a crear, sempre, una atmosfera boirosa de clarobscurs que et fan pensar per on pot anar la narració fins que pam! canvia radicalment amb un assassinat, una traïció o un efecte màgic.
No sabria dir quin llibre m’ha agradat més, segurament el més especial ha estat el primer, per la forma d’arribar a casa i per l’aspecte sorpresa de la narració. El vaig llegir fa anys quan encara era pràcticament desconegut i per tant no estava influenciada ni condicionada per la crítica ni per l’excel·lent sèrie de HBO.  Després del primer llibre varen arribar els altres i el joc de taula. Si sou afeccionats als jocs de taula us recomano el Joc de Trons (amb dues expansions), espero que us facin passar una molt bona estona com ens ho fan passar a casa quan hi juguem tots.
Inevitablement tots tenim els nostres personatges preferits jo em quedo amb el cinisme i la intel·ligència d’en Tyrion, la valentia de l’Arya (encara que últimament no l’entenc gaire) i perquè no, amb la mala llet de la Cersei. I espero que mentre segueix acostant-se l’hivern no haguem de lamentar masses més pèrdues, però està clar que aquesta és una de les claus i gràcies dels llibres.

Ja he dit alguna vegada que m’agraden molt els llibres que tenen mapes, anar-los seguint i reseguint mentre llegeixo forma part d’un ritual lector que, en el meu cas, és molt engrescador. L’altre dia llegia una ressenya a fragments de vida i em vaig endur aquest preciós mapa de les cases del Joc de Trons.  
Crec que els llibres de Joc de Trons han sabut captar l’atenció d’un gran nombre de lector diferents, lectors de gustos i d’edats diverses que han descobert amb aquests llibres una bona lectura. Una lectura entretinguda, que enganxa i que permet sobretot parlar i opinar sobre els possibles camins de la trama. Això ha ajudat a crear nous lectors i aquest aspecte sempre és d’agrair. Ara, amb la magnífica sèrie, desitjo que els lectors potencials augmentin i que captivats per la sèrie s’engresquin amb els llibres.
 

No sóc massa de seguir les modes, sempre vaig al meu aire en tot, però Jocs de Trons està de moda i en aquest cas me n’alegro molt. Si us engresqueu, espero que en gaudiu tant o més que jo.
 
George R.R. Martin (Nova Jersey, 1948)

George-R.R.-MartinEscriptor de ciència ficció i fantasia, guionista i productor nord americà. Ha estat professor de periodisme i director de torneigs d’escacs.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

51 thoughts on “Joc de Trons

  1. OffuscatioNo Gravatar

    ¿Seré la única que no he leído ningún libro de esta saga? Veo la mayoría de los lectores completamente rendidos a los encantos literarios de George R.R. Martin, pero me temo que su corte fantástico no encaje con mis gustos. No lo sé…¡Feliz viernes! Un beso.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda, Offuscatio (que no te saludé ayer)

      Es corte fantástico es solo una parte, hay mucho, mucho más. Yo con el primer libro fui muy escéptica, pero fue empezarlo y engancharme enseguida.

      Respon
  2. racoperllegirNo Gravatar

    Vaig llegir el primer i em va agradar, però després va sortir la sèrie i vaig veure que era pràcticament igual al llibre de manera que vaig optar per seguir la història en format audiovisual en comptes de seguir llegint la saga. Ara m’adono que potser ha estat un error, perquè pel que dius l’obra de Martin és molt més rica i afavoreix que el lector aprofundeixi en el coneixement dels personatges. M’estic plantejant de reprendre els llibres, després de la teva ressenya. Molt bon escrit!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      He tingut la sort de llegir el quatre primers llibres abans de la sèrie i no m’han influenciat en res, simplement m’han servit de recordatori de personatges i accions. La sèrie és molt bona. Vaig seguir una mica el càsting dels personatges i realment estan ben trobats, tret d’en Jon Neu que me’l imaginava diferent.
      Ara, si m’ho permets, no cal dir que els llibres sobrepassen la sèrie, en diàlegs, detalls i descripcions. Et recomano llegir-los i encara que hi ha trossets que es poden arribar a fer feixucs, la lectura s’ho val.

      Respon
  3. MBoschNo Gravatar

    Quin tros de ressenya! Estic molt d’acord amb el que comentes. La saga de Martin va més enllà. No només són intrigues medievals sinó que té molta més profunditat. A mi m’han agradat molt tots els llibres publicats, encara que a vegades m’hagi perdut un pèl entre tants secundaris.

    Penso que l’encert més gran són els punts de vista. Emprenyen, a vegades, però és el que fa que la saga sigui tan impressionant. I pel que fa al problema més gran que tenen aquests llibres… jo diria que és l’autor, que és lent, lent, lent, molt lent escrivint. Si anés més de pressa els llibres no serien tan bons, d’acord, però, cony, posi’s les piles senyor Martin!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No sabria quin llibre triar com a millor, tots tenen elements o passatges memorables. Ara, en tots el pam! de sorpresa hi és, i això, els fa encara més engrescadors.

      Crec que els llibre sobrepassen la trama de guerres medievals, els detalls, els pensaments dels personatges i l’enginy d’en Martin per lligar-ho tot és espectacular. No ha de ser tasca fàcil treballar amb tants personatges i que ell, l’autor, no es perdi i que nosaltres, els lectors, el puguem seguir. Se’n surt prou bé.

      Lent, sí, moooolt lent, massa lent, però això, com apuntes, pot ser signe de qualitat i aquí si que no cal dir res, a esperar. Però que espavili que ja tenim ganes del sisè 🙂

      Respon
  4. ElfreelangNo Gravatar

    Quadern de mots no només escrius unes excel·lents i molt completes ressenyes sinó que tens encert a endevinar resultats futbolístics… vas dir 3 a 2! i així ha estat! la meva felicitació!

    Respon
  5. Quadern de motsNo Gravatar

    No m’ho puc creure!!!

    No vaig veure tot el partit, només la primera part, m’avorria i m’adormia. Aquest matí he vist que he guanyat la doble porra, la de casa i la teva. Al migdia miraré els gols.

    Visca el Barça!!!

    Respon
  6. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Tu també has caigut a l’encanteri del G. Martin!! És que és irressistible, sense remei. Jo vaig una mica endarrerida en la lectura pero comparteixo amb tu les impressions, sense dubte!! Ara a esperar la resta… Petons!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Fa temps que em vaig deixar seduir per aquest fabulós món, gaudeixo molt amb els llibres. Millor per tu si vas endarrerida, així encara et queden pàgines per descobrir i gaudir.

      S’acosta l’hivern i… 🙂 ja has vist que NO he explicat res de res i, hi ha mooolt per explicar.

      Respon
  7. myselfNo Gravatar

    Molt bona ressenya! Jo estic començant el 2n i hi estic completament enganxada! jo tampoc segueixo massa les modes però aquest em sembla molt ben escrit i si és un bestseller doncs millor per a ell. Com dius el llibre és més ric que la sèrie perquè hi ha molts matisos de pensaments que no es poden transmetre amb una simple imatge. I aquest també és el mèrit de l’estructura dels llibres: separada en punts de vista dels protagonistes.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ja has vist que m’he endut el teu mapa, em va meravellar, recorda al mapa del joc de taula, m’agrada.

      Els llibres són bons, en la mesura que enganxen i creen nous lectors. Hi ha un control molt bo dels personatges i de cadascuna de les accions, no crec que sigui fàcil d’escriure hi ha massa coses a lligar. Espero que t’agradin tots els llibres, ja llegiré les ressenyes.

      Respon
  8. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    No he leído los libros y sé que está mal por mi parte pero soy fan de la serie, he visto las dos primeras temporadas. Tengo amigos acérrimos de los libros que se pasan el día resaltando diferencias de guión e insistiendo en que lea los libros ya de una vez así que tendré que hacerlo. Un abrazo 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Bueno, tanto como mal no diría, pero sí que creo que tienes que poner remedio a eso. Los libros están muy bien y tienen todos los alicientes e ingredientes para que pases un buen rato leyendo (y no lo digo sólo por la cantidad de páginas eh!).

      Sin bromas, creo que te pueden gustar.

      Respon
  9. BotikaNo Gravatar

    Tanta gent i tantes bones crítiques… però no m’acaba de convéncer, el gènere fantàstic no m’agrada, i tantes pàgines i tants llibres… no sé, potser algun dia m’hi poso.
    Déu n’hi do, quina ressenya, has tornat amb ganes i traça 😉

    Respon
  10. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Ui, una saga! Ara mateix no em veig capaç de començar-la. Però m’ho plantejaré, pel que dius val la pena i de tu me’n fio.
    Gràcies, maca!
    Ah, i enhorabona per la porra. Quina vista!!!

    Respon
  11. mientrasleoNo Gravatar

    Bueno, no creo que te pueda decir mucho ya que hice hace poco una entrada para que la gente dejara sus teorías tras este ejemplar. Una pasada, eh?
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Muy buena saga. Y sí, con Martin la puerta siempre está abierta… a las sorpresas, a los giros, ya veremos como continua. Una auténtica pasada.

      Respon
  12. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Esplèndida la teva ressenya, com ja ens tens acostumats als fidels del teu Quadern.
    No he llegit mai res de Joc de Trons tot i la insistència de la meva jove que se’ls ha “zampat” tots i és que això de les sagues no m’acaba de fer el pes…
    Potser algun dia m’hi hauré de posar.
    Bentornada!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Fes cas a la teva jove, però ves en compte, si comences no crec que puguis parar.

      Són llibres molt entretinguts, de trama molt ben portada i amb una tècnica narrativa pel que fa a l’estructura dels capítols i, sobretot per la gran quantitat de personatges, que sorprèn. Res a veure amb el que llegeixes últimament, són llibres per capbussar-se en un món diferent, encara que l’enveja, el poder, la malícia, l’astúcia, la traïció i l’amor siguin també reals.

      Gràcies, necessitava parar.

      Respon
  13. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola i benvinguda de nou!
    Jo tenia pensat de llegir aquesta saga durant l’estiu perquè tothom en parla i molt bé. El problema és que he començat a veure la sèrie i no sé si amb l’enorme quantitat de llibres que tinc pendents paga la pena llegir-los. La sèrie m’està encantant tot i que és una mica complicat entendre en qui regne es desenvolupa l’acció en cada moment. Els personatges fantàstics tots, de veritat.

    Me n’alegro molt que estiguis gaudint de la lectura d’aquesta saga.

    Una forta abraçada

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No crec que veure la sèrie sigui un impediment, podria ser que t’ajudes a centrar-te amb els personatges, en els llibres hi ha més coses, diàlegs, escenes… La sèrie la trobo molt bona, tant l’ambient com la tria de personatges. Jo que l’he vist després de llegir els llibres he trobat els personatges gairebé fets a mida, tal com me’ls imaginava mentre llegia, tret d’en Jon Neu que el veia diferent.

      Anima’t!

      Respon
  14. PerkinsNo Gravatar

    Eiiii Carme,
    no saps la ilu que m’ha fet la teva resenya perquè tothom em recomana aquesta saga i de fet he vist la primera temporada de la sèrie i em va agradar però no sé, faltava algo, no? Pues com que em refio completament del teu criteri potser començo… però com diu la Sandra tinc tants llibres per llegir i tant poc temps….
    Petons!

    Respon
  15. El porquetNo Gravatar

    Saps que aquest divendres, per fi, em vaig decidir a comprar el primer llibre de la saga? De fet jo m’he enganxat a la saga a través de les dues temporades que ja han fet de la sèrie (estic esperant la tercera amb candeletes). I mira, per amenitzar l’espera he decidit passar a llegir els llibres! Com que vaig lent llegint no crec que em trepitgi amb el que ja han fet a la tele… si de cas segur que m’embolicaré més, ja que al llibre ja m’han dit que hi passen moltes més coses!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Porquet, benvingut.

      Sí, moltes, moltes coses, la sèrie és molt bona però els llibres ho són més. A mi em van sorprendre, sobretot el primer ja que era un pèl -força- reticent a llegir-lo i, ves per on, he acabat completament seduïda.

      Espero que t’agradi!

      Respon
  16. TrotalibrosNo Gravatar

    Jo tot just estic llegint Xoc de Reis! Però veig que no defalla al llarg de la saga!!! Uau! Un bloc de lectura en català! M’encanta! Et segueixo i em vaig passant!
    Un petó!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Mandra fuig!!

      Ja està, ara ja pots començar 🙂

      Reconec que tiren una mica enrere, una saga de llibres gruixuts però la veritat és que enganxen perquè estan molt bé. Crec que si comences amb un acabaràs engrescada.

      Respon

Respon a Eva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top