La descoberta d’un farcell de documents antics amagats al darrere d’un mur fa exclamar a la nostra protagonista “Jura’m que no ho diràs a ningú”. Un jurament que no es trencarà mai. Descobrirem com l’Almudena s’assabenta, en una reunió familiar, que a la besàvia Petra li deien “la Francesa”. Aquest fet desperta en ella la curiositat de saber l’origen d’aquest sobrenom. En una primera recerca troba una dona anomenada Pierrette que acompanyava les tropes de Bonaparte fent de bugadera. Per continuar la investigació demana ajuda a un professor d’història de la Universitat de Nanterre.
Jura’m que no ho diràs a ningú és una novel•la de ficció històrica que transcorre principalment a terres castellanes durant la invasió napoleònica i la Barcelona contemporània. Un relat plantejat com a recerca històrica, narrat des del passat i lligat des del present, com a conseqüència del seguiment que l’Almudena fa de la vida de la seva besàvia Petra, Pierrette, anomenada “la Francesa”.
Aquesta estructura clarament diferenciada entre el passat i el present, entre la història i la recerca o entre la Petra i l’Almudena es veu reforçada per la utilització de dues veus narratives pròpies. Un passat narrat de forma més clàssica en tercera persona i un present basat en l’intercanvi de correus electrònics, entre un culte professor francès de Nanterre i l’Almudena. Amb aquesta estructura la Carme Ripoll hi aporta originalitat, sobretot pels canvis de registres que comporta però també perquè li permet desenvolupar, en paral·lel i de manera també diferent, la vida de les dues dones. Així, a mesura que s’avança en el relat, el lector no trigarà en comprovar que realment segueix dues històries alhora.
Una part històrica centrada bàsicament en la vida de la família de la besàvia a Avinyó, en plena guerra del francès. Una família que veurà alterat el seu dia a dia amb l’arribada d’un jove i convalescent Napoleó que, mentre es recupera, començarà a escriure el pamflet “Le souper du Beaucaire” que més tard li donarà reconeixement i renom. Durant la seva estància mantindrà una relació amorosa amb Pierrette que mai oblidarà. Un cop separats per sempre, la història seguirà amb el fil de la Letizia, una altra de les dones importants de la novel·la. La part actual, escrita bàsicament en aquest format d’intercanvi de curts correus electrònics, començarà com un seguiment de recerca per anar canviant a poc a poc en el matís, allargant-los en extensió i fent-los cada cop més personals, fins el punt de permetre’ns dibuixar a trossets, la vida de l’Almudena. Dues dones allunyades en el temps però amb un mateix caràcter, el de seguir el seu instint que els durà a canviar el rumb de les seves vides.
Napoleó serà el personatge real, l’atractiu històric de la ficció qui, passejant-se per la novel•la, ja sigui dins la realitat del relat o dins els llibres que l’Almudena llegeix tot seguint pistes, embastarà la història, la lligarà. Un personatge prou potent que ens arriba del passat en la seva faceta més íntima i personal però que seguim des del present gràcies a la documentació com a militar que es conserva. En definitiva, un personatge singular del qual descobrirem, com tota història d’aquest tipus ha de contenir, secrets. Secrets que el lector coneix pràcticament des de l’inici i que la Carme Ripoll ha sabut embolcallar amb prou atractiu per mantenir l’atenció del lector i fer-ne una lectura original i entretinguda.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Jura’m que no ho diràs a ningú, 2015 pàg. 254
Autor: Carme Ripoll
Editorial: Editorial Gregal
[/box]
Deixa un comentari