La cara B

 

A València apareixen els cadàvers de dos polítics involucrats temps enrere en trames corruptes, quan un altre polític, un conseller d’alta volada, va fugir a l’altre cap de món abans de ser condemnat per aquests tractes il·legals. Ara totes les sospites recauen sobre el conseller que pot haver tornat a fer justícia, però ningú no sap on és. Ni tan sols la seua família.  El seu fill és un aspirant a novel·lista que vol escriure la seua gran obra a partir de la història del pare. La seva muller és una dona de classe alta vinguda a menys que viu en la inòpia des de la fugida del seu marit.

quadern-de-mots-la-cara-bLa Cara B és el dotzè llibre negre de l’Editorial del Delicte. Una novel·la negra centrada en el tema de la corrupció política al País Valencià, un tema que podria resultar avorrit i poc atractiu precisament pel bombardeig de notícies que ens arriben i ens desesperen de la manera de fer política del govern veí. El lector pot pensar, ostres més del mateix. I no. L’Esperança Camps sap esprémer un tema, malauradament, tan de moda i escriu una novel·la àgil, irònica, divertida, punyent i singular que es llegeix pràcticament d’una tirada. Una novel·la negra on podrem trobar els elements del gènere; assassinats, revenges, corrupció, política, periodisme, espies… condimentat amb un ventall de personatges diversos a qui l’autora els hi ha tret molt de suc.  

Amb habilitat narrativa, una escriptura molt atractiva, ben escrita, una trama entretinguda, interessant i ben lligada, un llenguatge dialectal que li dóna versemblança – i que sona d’allò més bé, i un estil narratiu, metaliterari, molt personal i ben portat que, lluny de fer-se carregós o complicat de seguir constitueix l’element que li dóna l’originalitat i el punt divertit al conjunt narratiu.

La barreja entre la creació literària, posada en mans d’un aprenent d’escriptor, sense ganxo ni força creativa, que mira de fer la seva novel·la estirant els fils de la vida d’un pare corrupte fugit a l’exili i la investigació d’uns assassinats presumptament relacionats amb el polític fugit, posa al descobert totes les cares dels seus protagonistes.

Escrita en primera persona, quan l’aprenent d’escriptor parla amb el lector o fa el seu propi seguiment de la investigació  i guiada per un narrador omniscient quan l’escriptor no intervé, en una alternança de la veu narrativa perfectament coordinada que demostren la qualitat i el domini literari i narratiu de l’autora. Un escriptor que ens parla de tu a tu, interactua amb el lector, ens mostra els retalls de la realitat, dels pensaments, de tot allò que va anotant a la seva Moleskine i es pregunta -ens pregunta- com aquests s’han de filtrar i lligar per escriure el que hauria de ser una bona novel·la negra. Ingenu, innocent -o no tant-, aprofitat, vividor i bona persona que mira de sobreviure als actes del pare però que en realitat viu gràcies a ells. Van bé les paraules de tinta per netejar consciències. Sobretot quan tens diners i saps que qualsevol daltabaix és transitori.(pàg. 13)

 Vaig anotar els noms dels agents que em van visitar perquè vaig trobar que eren molt novel·lescos. Fins i tot vaig pensar que eren inventats.

Vaig escriure aquest diàleg enmig de la presumpta novel·la que havia començat amb molt arrencada. No hi pintava res en el fil argumental, però vaig senti la necessitat d’obrir un parèntesi i escriure el que em sortia de dintre. (pàg. 121)

La cara B que ens mostra l’Esperança Camps comença amb el polític corrupte i s’estén a tots els personatges que directament o indirecta l’envolten, per corrupció, per conveniències o per supervivència. Dues cares la pública i la privada, la feliç i la resignada, la real o la desitjada. I la negre, que és la corrupte, manipuladora i en alguns casos l’assassina.

En què la cara A de la seua activitat era molt amable i que la cara B era molt lucrativa. Per això té el que té. Per això la seva dona viu com viu. I per això, l’animeta freda del seu fill pot jugar als escriptor. (pàg. 38)

Una novel·la que d’entrada pot tirar una mica enrere pel cansament d’un tema tan negativament actual però que es llegeix molt bé, en una lectura que va més enllà de la trama ja que la sobrepassa amb escreix. Una molt bona lectura.

 

El llibre: La cara B, 2015 pàg. 196
Autor: Esperança Camps
Editorial: Llibres Del Delicte

×

2 thoughts on “La cara B

  1. bruixetaNo Gravatar

    D’aquesta editorial en tinc molts de pendents, entre ells aquest. Els dos que he llegit m’han agradat molt, per lo diferents que arriben a ser tenint un mateix estil “Novel·la Negre”. Aquest pinta d’allò més bé, així que passarà a engreixar la meva llista.

    Respon
  2. Elfree langNo Gravatar

    la novel-la negra no és el meu genere preferit ni preferent , tot i així m’anoto el llibre , ets garantia gairebé segura que el llibre té qualitat gràcies!

    Respon

Respon a Elfree lang Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top