La carretera

Cormac McCarthy (Rhode Island, USA 1933)                   
03/04/11 Ja fa molt de temps que no he de llegir cap llibre per obligació – recordo les lectures avorrides, antipàtiques i massa vegades insulses – que ens feien llegir a l’escola. Ara, que puc decidir, què llegeixo i què deixo de llegir, trio i remeno i, si un llibre, per el motiu que sigui no m’atrau en aquell moment, el deixo per sempre o per més endavant. Això no vol dir que no em sàpiga greu, ans al contrari. És el que m’ha passat amb La carretera.
A la contraportada ja ho diu “Un dels millors llibres de la literatura universal”, no en dubto, però jo no l’he pogut acabar.
És un llibre feixuc, angoixant i trist. D’un sol color, el gris. Malgrat tot, crec que és un bon llibre – però no el meu en aquest moment -, que et deixa frases punyets i dures, d’aquelles que mai et poden deixar indiferent.
Pàg. 14 “Recorda que les coses que t’entren al cap són per sempre, va dir. Hauries de pensar en això que et dic.
            Però s’obliden coses ¿oi?
            Sí. S’oblida allò que es vol recordar i es recorda allò que es vol oblidar.”
Pàg. 32 “Si trenques les petites promeses, trencaràs les grans. És el que sempre dius.”
El mot:           
La fitxa:           McCarthy, Cormac. 2006 La carretera 3ra ed. 2007 Barcelona. Edicions 62, s.a. Traducció Rosa Borràs Montané.  236 pàg.
L’enllaç:
Valoració:        QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

11 thoughts on “La carretera

  1. AssumptaNo Gravatar

    Trobo molt encertada aquesta reflexió que fas sobre que un bon llibre, en determinat moment, pot no ser allò que vols llegir 🙂

    Eps… les frases que has remarcat són bones! Però si el llibre és angoixant i trist… uhmmm… tampoc és el que jo necessito ara 🙂

    Respon
  2. CescNo Gravatar

    Sovint l’estat en que ens trobem influencia a l’hora de llegir un llibre. Estic d’acord amb que el contexte serveix per deixar frases molt rememorables però n’hi ha moltes que formen part d’una cotidianitat formal que aprecio molt en aquest llibre. Aquesta mena de cotidianitat que no valorem perquè al contrari del que passa al llibre, encara no és la fi del món, encara no hem hagut veure, com ho fan els protagonistes del llibre, com s’ensorren els pilars de la nostra existencia, del nostre dia a dia.

    Respon
  3. Quadern de motsNo Gravatar

    Cesc, benvingut.
    Estic d’acord, crec que és un bon llibre i estic segura que quan trobi el moment adequat el llegiré i en gaudiré.
    Si, aquest diàleg sense embuts i sense enganys que mantenen pare i fill és boníssim i ,ara per ara , de la manera que sovint ens hem tornat es fan difícils de sentir, segurament la por al ridícul o la por a mostrar-nos tal com som, ens fan caure en el parany de la hipocresia.
    Agraeixo de tot cor el comentari. Espero tornar a sentir els teus mots.

    Fins aviat.

    Respon
  4. MartaNo Gravatar

    Jo també trobo que és un llibre excel·lent, però realment és molt angoixant, trist i esgotador emocionalment. A mi, per exemple, em va afectar moltíssim i durant molt de temps vaig tenir malsons relacionats amb la història (potser és que ens és massa proper…).
    Sabent això, cal llegir-lo si ens hi veiem amb cor.

    Enhorabona per aquest bloc tan interessant!

    Respon
  5. Quadern de motsNo Gravatar

    Marta, benvinguda.
    Doncs, sí, és angoixant , trista i dura, molt dura. Suposo que per aquests motius no la vaig poder acabar. Aquest estiu a casa van proposar mirar la pel•lícula i no l’ha vaig voler veure. Espero trobar l’estat d’ànim correcte per llegir-la.
    Ostres com has patit amb el llibre!!.
    Es curiós això de les lectures, hi ha cops que certes situacions dels personatges t’encongeixen el cor (encara que siguin previsibles), però si no ens emocionéssim, si no patíssim ni que sigui una miqueta voldria dir – crec- que no estem fent una bona lectura o alguna cosa no encaixa. Encara sort que no totes les lectures fan patir, també n’hi ha de divertides, les que et fan pensar, somiar… sort en tenim que podem escollir.
    Moltíssimes gracies per passar i comentar.

    Respon
  6. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Con McCarthy estoy de bajón lector. He leído mi tercero y me he quedado algo mal, he pasado por una pequeña crisis aunque ya está superada 🙂 Veo que es un autor un poco críptico 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Uf! Hay trozos de diálogos muy muy buenos, pero para mi gusto el libro se hace un poco repetitivo y aburrido. Sin embargo no dudo en que sea un buen libro.

      Respon
  7. GiselaNo Gravatar

    Bona tarda Marta,
    A mi el llibre em va encantar. És cert que quan el llegeixes tens una sensació monocromàtica i angoixant, però crec que és precisament el que buscava l’autor. Per mi una de les millors novel·les apocal·líptiques que he llegit mai. Espero que la puguis retrobar de nou d’aquí un temps 🙂
    Per cert, felicitats pel bloc!
    Gisela

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Bona tarda Gisela, gràcies pel comentari. No em dic Marta em dic Carme, però no hi fa res. 🙂

      És un bon llibre, ho reconec per això el vaig posar en el bloc, per no perdre’l. Els llibres que no acabo no els comento mai. És dur, molt dur i a mi, en el moment de llegir-lo se’m va fer molt monòton. M’he proposat tornar-ho a provar, ara falta saber quan.

      M’he passejat per la biblioteca juvenil de Parets. Felicitats, feu molt bona feina.

      Respon
  8. GiselaNo Gravatar

    Bona tarda Marta,
    Tens raó quan dius que el llibre et transmet una sensació monocromàtica i angoixant. Crec que aquesta era precisament la intenció de McCarthy. Per mi és una de les millors novel·les apocal·líptiques que he llegit mai perquè m’ha fet sentir com si fos allà. Sentir el fred, la desesperació, la por… Espero que puguis retrobar-lo en algun altre moment 🙂
    Felicitats pel bloc!
    Gisela

    Respon

Respon a Gisela Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top