“Barcelona, 1771. La jove Constança Clavé, de setze anys, deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis. Duu paisatges, gustos i textures gravats a la memòria, i viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat, la Constança somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes.”

la-cuinera-quadern-de-motsPerquè els somnis es facin realitat cal creu-hi, cal perseguir-los i cal lluitar per ells. I, quan els somni són els fogons, cal tastar, cal arriscar i sobretot no deixar de fer provatures i cuinar, però cuinar no només per menjar sinó cuinar per cercar l’excel•lència i la perfecció d’un plat rodó. El somni de la Constança és poder fer de cuinera amb la passió, amor, sensibilitat i dedicació tot seguint, en un principi, el quadern de receptes de seu admirat i estimat Antoine Champel, però sobretot per arribar a aconseguir el punt exacte, la mesura adient, l’ingredient selecte i la quantitat perfecte per arribar a la perfecció culinària que, en el seu cas, és la seva manera d’entendre la vida.

Aquest és el primer llibre que llegeixo de la Coia Valls i, encara que no m’agrada massa dir-ho per definir un llibre, és d’aquells que es llegeixen molt bé. Una història que atrapa des del principi on s’hi barregen elements d’aventura, amor i cert suspens amb la formació d’una noia de tot just setze anys que, orfe de pares, torna a la Barcelona que la vist néixer procedent de Lima on hi ha deixat el tutor i mestre però també l’amistat i l’amor de l’Iskay. Una Barcelona bruta, angoixant i convulsa que contrasta enormement amb l’ambient verd, fresc i exuberant d’on ve. Una noia que aviat es convertirà en una dona forta, tossuda i emprenedora que des del primer moment està decidida a no ser una simple dona als fogons, una personalitat decidida que sap ser constant i pacient mentre aprèn l’art culinari tot estudiant la millor manera per d’arribar on vol.

“Veritablement, el que més plaer proporciona no és el saber, sinó l’estudiar; no la possessió, sinó la conquesta; no l’estar aquí, sinó l’arribar allà.”

Carl Friedrich Gauss (1777-18555)
matemàtic i físic

Aquest és un dels textos que introdueixen cadascuna de les cinc parts amb les que es divideix el llibre, en concret aquesta pertany a la tercera part, i resumeix perfectament l’actitud i la vitalitat de la jove cuinera. Una narració lineal en l’espai i en el temps, que arranca a Lima el 1771 per acabar a Barcelona el 1180 amb la última carta en forma d’epíleg adreçada al seu gran amic i amor Iskay. Aquesta linealitat en la narració només és interrompuda a mode de flashback, en la part central, on la Constança li cal retornar al passat tot recordant converses i situacions viscudes amb l’Iskay, cosa que ens permet endinsar-nos una miqueta més en els referents i en la personalitat creixent de la protagonista.

La cuinera, evidentment, és un llibre de cuines, fogons, olors i sensacions però també un llibre de contrastos, podríem dir, exagerant un a mica, entre els que viuen per menjar i els qui mengen per viure, i la Constança es mou contínuament entre aquests dos mons. La divisió de les classes socials segons els plats que tenen a taula; el poble que menja ranxo per sobreviure i l’alta societat que degusta les delicadeses de l’alta cuina d’autor, en aquest cas l’elaborada cuina de la Constança. La cuina és un art que es nodreix tant dels ingredients com de la manera d’utilitzar-los i que forma part de la cultura dels pobles, però sobretot de la cultura familiar, la de cada llar, i aquest aspecte, important per la Coia Valls, és el que transmet perfectament la manera d’entendre la cuina la Constança. Al segle XVIII, pel que fa a l’art culinari, s’enriquirà amb els productes d’ultramar, que li donaran el punt d’exotisme -la xocolata-, però també dels gran productes de subsidència, com ens recorda el llibre en l’episodi que ens parla de la patata. El llibre està dedicat a una de les dones més importants de la cuina, la xef Carme Ruscadella.

Una narració centrada en la cuina però molt ben ambientada a la Barcelona del segle XVIII, en una ciutat plena de contrastos entre els qui viuen en l’opulència i els que sobreviuen i miren de lluitar per sortir-ne. Una protagonista envoltada de personatges històrics i ficticis, entre personatges bons i dolents que serveixen a la Constança per formar-se com la dona de caràcter que arribarà a ser; Iskay, el baró de Maldà, el xef i mestre Antoine Champel, la minyona Vicenta, l’avi Ventura, l’àvia Jerònima o la Cecília. I tot amb una prosa molt planera que fa que sigui una lectura amable i agradable.

“Beu de totes les fons! No et cenyeixis al que està de moda o al que altres et diuen que ho està. No hi ha només un paisatge, ni tampoc n’hi ha un de superior. Llança’t a descobrir-los tots i no en menyspreïs cap per la seva aparent senzillesa o extravagància. (…) La cuina, com la vida és moviment. lligar-te a les receptes que jo et lliuro seria renunciar a la invenció i tancar-te portes a seguir aprenent.” (pàg. 257)

Li escriu el seu mestre i tutor, el xef Antoine Champel al quadern. I ella, la Constança, ho aplicarà tant a la cuina com a la vida.

 

Què atrapa?

La mateixa arrencada de la novel•la, aquest viatge per ultramar per tornar a Barcelona, genera expectatives al lector que no sap cap on anirà la història.

Atrapa la fluïdesa en la narració, el punt de suspens de determinats esdeveniments, l’ambient de la Barcelona del segle XVIII, l’acurada descripció de determinades escenes i la barreja de personatges i fets històrics.

Atrapa la perseverança, la paciència i la constància de la seva protagonista que va creixent al llarg de tot el relat. Fent un paral•lelisme amb el món culinari, la Constança, és fa a foc lent, a poc a poc, amb la mateixa paciència que es necessita per cuinar un bon plat.

Què m’ha quedat?

Un llibre ple de detalls culinaris, d’aquells que cada cuinera pot recordar tot cuinant. Un llibre que ens parla de la cuina com un petit i personal laboratori, on les provatures ens evoquen record o noves sensacions. Un llibre on el menjar és un plaer delicat i suggerent tant per la vista com pel paladar. Un llibre on ens mostra que la cuina del dia a dia pot ser també estimulant, creativa, bona i diferent. Però també és un llibre on la perseverança i la paciència per aconseguir un objectiu es poden veuen recompensats. Un llibre que ens acosta a l’ambient de la Barcelona del segle XVIII a través de les tradicions i les innovacions dels seus fogons.

Entrevista

Us deixo una interessant entrevista que li fan a L’illa dels llibres.

 

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: La cuinera
Autor: Coia Valls
Editorial: Ediciones B, 2014, pàg. 393

[/box]


Comentaris

7 respostes a «La cuinera – Coia Valls»

  1. De la Coia he llegit ” Les torres del cel” que també en va atrapar des de les primeres planes amb la seva narració. La cuinera és un dels llibres pendents de lectura, ja en tenia moltes ganes de llegir-lo però desprès de la teva ressenya encara més. M’agrada la cuina tal com tu la descrius, com un petit laboratori de provatures i m’agraden els llibres de caire històric, crec que aquest té elements suficients per què m’agradi i molt

    1. carme

      Bon dia bruixeta Núria, has estat la primera a fer un comentari al nou blog. Moltíssimes gràcies!!!

      Quan érem joves, la meva germana i jo li varem regalar un petit quadre de fusta a la meva àvia que va penjar a la cuina, hi deia Laboratori, i, és que la cuina és una mica això.

      El llibre és molt agraït de llegir, entretingut i amb elements força interessants. Jo vull llegir “Les torres del cel”, espero no tardar a trobar-lo.

  2. Comentario sobre el diseño hecho en el blog pertinente te digo que a mí estos libros que describen sensaciones, percepciones, que actúan sobre los sentidos me encantan… estoy leyendo uno ahora así. La historia y una trama histórica casan bien. Una abraçada.

  3. Gràcies!!!

    Moltíssimes gràcies per aquesta magnífica ressenya i per una lectura tan curosa!
    Com m’agrada que t’agradi! Saber que la Constança ja forma part del teu imaginari, que has assaborit els seus plats però també atrapat la seva essència, viatjat tan lluny… sempre m’emociona.

    Enhorabona per aquest “Quaderns de mots” La feina de tants blocaires que dediquen temps, energia i passió a apropar i divulgar la literatura, no té preu!

    M’agrada la citació amb la que encapçales el FB “… vaig deixar que els llibres entressin dins dels meus somnis, i de vegades somiava que jo era dins els llibres …” Firmin, Sam Savage.

    Llarga vida als llibres, als lectors i a vosaltres que construïu ponts d’encontre!

    Una forta abraçada.

    Coia Valls

  4. Bona nit, Carme!
    Et fecilitem per aquesta nova llar.
    Endreçadíssima, dóna gust de passejar-s’hi.

  5. Pues este libro no sé si me gustará, pero lo cierto es que me gusta la cocina y esa parte me parece muy llamativa.
    La reseña es realmente minuciosa y el nuevo diseño web me encanta
    Besos

  6. Una estupenda y completísima reseña pero de todos modos no tengo muy claro que la lectura me interese, Carme.
    Por cierto, me encanta el nuevo diseño del blog. Mucho.
    Bicos,

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *