La inundació

Amb quatre mots: reflexió personal, llibre sentit i crític (un llibre testimonial, una necessitat de l’autora barrejant, com ella sap fer-ho, sensibilitat i delicadesa amb  “una crítica àcida i lúcida.”)
Recomanada per: un deute que tenia pendent m’ha fet arribar al llibre. Gràcies. 
El llibre: La inundació, 2012 Cossetània Edicions 2012, pàg.182.

 

“¿Quants significats pot tenir una inundació? Aquí se n’expliquen alguns, i també, amb força, el que entenem per inundació com a fenomen meteorològic” Així comença una petita entrada que l’autora, l’Olga Xirinacs, fa en el seu blog per presentar-nos el llibre. És evident que en el llibre hi trobem tot tipus d’inundacions, com en la vida de qualsevol de nosaltres, les externes, que són productes de la pluja i les interiors, producte dels sentiments, patiments i també, alegries.

 

Abans de llegir el llibre n’havia seguit alguna ressenya i totes en destaquen dos aspectes fonamentals: per un costat l’ambient buscat i retrobat on es refugia la protagonista i per altre l’estil de l’autora; és una novel·la de reflexió i segurament per això és trista. El seu personatge principal, l’escriptora Maria Romana, viu en un estat de melangia que la duu d’una manera inevitable a la depressió, fruit dels desenganys personals i professionals. Es sent oblidada i en certa manera arraconada, segurament per això es refugia al poble on creu que pot trobar la pau interior que necessita. L’altre aspecte és l’estil de l’autora, una prosa neta, ben feta, on la delicadesa en la descripció dels detalls, l’amor per la cultura i la vida intel·lectual, sustenten tota la novel·la. No hi falta, però, l’element crític que l’autora embolcalla amb un tel agredolç.

 

Ens trobem davant un llibre ple de paral·lelismes entre la vida de l’autora i la protagonista de la novel·la, i a vegades, es pot fer difícil saber destria què hi ha de real o de ficció. Temes importants per l’autora com el món editorial, la crítica literària o el reconeixement públic que poden marcar la carrera d’un autor és barregen amb temes de caire més personal com poden ser el desengany amorós, la fidelitat d’un amic o fins i tot el suïcidi. Qui conegui una mica la trajectòria professional de l’autora o una mica la seva vida privada estarà al cas de tot el què angoixa a l’Olga quan parla en nom de Maria Romana.

 

Encara que el personatge central és la Maria Romana, crec que aquesta no seria el què és sense l’acompanyament i suport de la Lola. La Lola sap com fer més plàcida la vida a la senyora i l’acompanya i cuida en tot moment (personatge real segons l’autora i una de les seves millors amigues). És directe quan cal, fidel i amiga, confident i consellera, és el suport de qui sempre hi és. I les veus, constants, com el murmuri de l’aigua de qui viu de cara al riu o el mar. La veu interior de la Maria que ens acompanya en tot el llibre és la única que ens explicarà la realitat d’aquest profund patiment de la protagonista, la veu que no es sent obligada a callar ni per educació ni per delicadesa, una veu que pren el to irònic i crític que l’Olga manté quan escriu en els blogs. Una veu que respon, que aconsella i que sembla anar davant dels fets. Una veu, però que la Maria coneix però que no ha sabut o volgut escoltar del tot.

 

La Maria Romana educada i culta, viu amb l’estil burgés com ho varen fer els seus pares, en una posició que no la fa altiva, sinó respectada per la gent que la coneix de sempre, en un món on les aparences encara compten. En el poble ella és la senyora, l’escriptora,  tothom la té en estima, la veneren una mica a l’estil d’abans i ella es deixa embolcallar sabedora de la fal·làcia amb que la rodegen. Necessita escalf humà, però sap que d’amics n’hi ha pocs, els únics que no demanen res, els que només donen, en forma d’amistat, converses o presència, com la Lola, l’estimat doctor Octavi Porta, o l’apreciat Llorenç i pocs del món literari.

 

Com diria la mateixa autora la ment i el cos s’han de saber alimentar, per això la protagonista és una incansable lectora, ens ho demostra al llarg de tot el llibre fent-nos referències al món literari i mostrant-nos la importància de l’estudi com a lloc de pau i reflexió. Referències encaminades a un sol tema; la mort i en concret el suïcidi; El conte dels morts de Joyce, poemes de Pedro Salinas, Virginia Woolf, Jorge Manrique, Marguerite Yourcenar, Thomas Mann o Tolstoi. Com a bona lectora sap alimentar la seva ment amb llibres però també amb música; Bach, Mendelson o Wagner.

 

“…m’’hauria agradat que Visconti m’hagués donat la mà per fer-me entrar en una vida de música, de llibres, d’amors que fan morir, com havia mort Gustav von Aschenbach, l’alter ego de Thomas Mann.” pàg. 166.

 

La cuina és un lloc central i important: “cuina nutrícia i càlida”, on es cuinen els àpats, no qualsevol menja, sempre són delicadeses escollides a la perfecció per la Lola, que sap en cada moment quines són les necessitats de la senyora. L’hort també és un espai important i, en una de les seves estades, l’autora hi dedica l’únic capítol subtitulat del llibre: Pastoral, on hi ha espai per la contemplació i la reflexió.
“La bassa té l’aigua freda i de color verd fosc, compacta sota l’ombra del gran codonyer. De la bassa surt el petit rec que s’arrecera per tot el jardí com una cinta de seda, entre llenties d’aigua, els fils de verdet i algun capgròs que, quan creixi, raucarà durant les nits verdes i negres de l’estiu.” 
“¿Per què es pensa que sóc aquí? Per estar més a prop de la terra, més… a punt per aquell moment que arribarà potser sense avisar. Com un lladre, diu també la Bíblia. I és veritat. pàg.76

 

Però ella no és la mateixa, està vençuda, decebuda, derrotada i només busca refer-se “recollir els seus bocins. Però és tard, massa tard per canvia o redreçar el rumb, fa massa temps que lluita a contracorrent i això cansa. I plou, amb una pluja que ho amara tot, el cos i l’ànima. I la Maria Romana espera sense forces la inundació definitiva, la que s’ho endugui tot d’ella. La força de les riades neteja, però el preu és alt i ella està decidida, ara sí, a deixar-se portar riu avall fins a la tranquil·la riba, seguin com sempre ha fet els versos del poeta Manrique.

 

“No pot arribar a pensar, abans de morir, que, en efecte, la mort arriba com un lladre, i prova d’articular una sola paraula però la sang flueix entre fang i les matèries fecals i li priva de dir l’únic que se li ocorre, covat des de fa uns quants anys. ¡Gràcies!” pàg. 178

 

És segurament un dels llibres que més m’ha fet patir i del que més m’ha costat fer la ressenya. Des que he començat a gaudir de les converses amb l’Olga per email he anat copsant una mica d’ella i, aquest llibre, és ella. Li vaig dir, no et conec però te t’he vist en el llibre i, m’ha fet patir molt. La inundació l’he trobat un llibre testimonial, una necessitat de l’autora de fer aflorar el què ha viscut i el com ho ha viscut, barrejant, com ella sap fer-ho, sensibilitat i delicadesa amb  “una crítica àcida i lúcida.”
“Per la Maria el cant de la merla és un encantament que la porta cap a la mort serena, quan el morat a l’horitzó promet una llum impossible que ningú sap si tornarà a veure” pàg. 78
“A cada suïcida li dedico  una estrofa del llibre de cantates de Bach que t’he dit abans. O sigui que l’acompanyo en una mort que sempre va ser solitària; l’entenc, cosa que segurament no van fer el que vivien al seu volant. O potser sí.” pàg. 85

“S’asseu a la butaca giratòria i escriu, la pluja i ella deixen anar paraules avall, avall, acumulen paraules al paper, als rius, rieres, torrents i escorrancs mentre es fa fosc i ja fa estona que els llums són encesos.” pàg. 169

Segurament us pot interessart les converses amb l’Olga Xirincas a partir del seu llibre Setmana de difunts. Aquí

Tastets
 
Rellotge de ratera
“El rellotge de ratera és el que té una caixa decorada, i dins un mecanisme que fa baixar uns pesos; se li dóna corda cada nit apujant els pesos de nou. També té un pèndol normalment daurat, que va fent el tic-tac cada segon. Se’n diu de ratera perquè sembla que té la forma, per dins, d’antigues rateres, i es van començar a fer a Alemanya ja a l’època medieval. N’hi ha de molt decoratius. Jo ja estava acostumada al so metàl·lic de les hores; n’hi ha que no s’hi acostumen.” M’explica l’Olga.
“Un glop i el rellotge de ratera que toca dos quarts d’una. Un altre glop, tic-tac, i passa una estona, amb la Terra que gira lentament, migdia just, l’hora dels déus que deia Valéry…” pàg. 122
Xicranda f. Fusta fina, generalment negra o molt fosca, procedent d’arbres tropicals del gènere Jacaranda, usada en ebenisteria;
“L’estudi té un sofà, dues butaques i una tauleta alta, una calaixera de xicranda amb marbre al damunt…” pàg. 13
Vesta || 3. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa;
“… i les vestes, algunes de vellut blau de nit, allà es quedaran, penjades com fantasmes, que és el que són , fantasmes de temps pretèrits, però amb un significat primari per a la gent, a qui la consciencia antiga encara mana venerar.” pàg. 64
Escorranc m. Xaragall, aigua que corre pel camp (Campmany)
“… malgrat el desglaç a alta muntanya, que engreixa els cabals i baixa amb força per barrancs, fondals, escorrancs i rieres fins torbar afluents i rius que dibuixen un teixit irregular de fil continu sobre terra.” Pàg. 69
Brostar v. intr. Treure brosta
Brosta f. || 1. Branqueta tendra i prima (Cat., Mall.);
“la Lola baixa l’escala a poc a poc i s’asseu a la vora del brollador, entre els geranis, que comencen a brostar després del fred.” pàg. 77
Envitricoll
Envitricollar v. tr. Embullar; mesclar confusament (Mall., Men.)
“… i així arribem al cap del carrer i al final de l’envitricoll” pàg. 126


Olga Xirinacs Díaz (Tarragona, 1936)

olga-xirinacsÉs l’única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.  Recentment, al febrer de 2012,  ha rebut la menció del Gremi de Llibreters per la seva obra i el seu suport a la llengua catalana. 

Veure el seu blog aquí.

38 thoughts on “La inundació

  1. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Te ha quedado una reseña muy emotiva, se ve que el libro te ha llegado,que has conectado con lo que la escritora quiere contar, aunque quede un poso de tristeza al leerlo. Busqué en mi biblioteca los libros de la autora y solo tenían libros infantiles y juveniles, pero seguiré buscando porque me gustaría leer algo de la autora. Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No encontrar el libro que queremos leer en la biblioteca da mucha rabia, a mi me pasa en ocasiones. Este en concreto creo que no está traducido al castellano.
      Si quizá me ha salido una reseña emotiva pero es que tanto el libro como su lectura me han llegado hondo gracias a poder gozar de las pequeñas conversaciones con su autora.

      Respon
  2. CarmeNo Gravatar

    L’he llegit fa un parell de mesos. Trobo que l’expliques molt bé. (com sempre, vaja!)

    M’ha agradat molt la complexitat d’aquesta protagonista i la profunditat dels seus pensaments i sentiments.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Les reflexions que fa l’Olga en el seu blog són les mateixes que trobem en el llibre, les del blog segurament més desenfadades o iròniques i aquí adquireixen un to més profund.

      Respon
  3. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Ja em va cridar poderosament l’atenció “Setmana de difunts” d’aquesta autora, crec que començaré per aquest llibre per conèixer-la una mica. I “La inundació” me l’apunto per quan estigui esmorzadeta. Petons!!

    Respon
  4. El porquetNo Gravatar

    El vaig llegir ja fa uns mesos i trobo que n’has fet una descripció molt i molt acurada (per bé que dius que t’ha costat molt fer-la). Certament és un llibre que no és còmode pel lector. La història supura tristesa constantment. Però a mi em van atrapar la gran quantitat de detalls que ja esmentes. Detalls que, malgrat la possible fredor que desprenen les paraules, mostren un món càlid, de confidències i de gent que desprèn escalf, sense esperar res a canvi.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No sé, crec que aquesta comoditat o no del lector només bé determinada per si aquest coneix una mica la trajectòria professional de l’autora. Si el lector no busqués paral•lelismes entre protagonista i autora en faria, potser, un altre tipus de lectura.

      L’Olga és una mestre amb els detalls, sense enfarfegar, són brillants i fan que la novel•la guanyi moltíssim. Tens raó hi ha molts moments càlids, en els silencis i en les converses entre certs personatges.

      Respon
  5. BotikaNo Gravatar

    Només he llegit “No jugueu al cementiri”, bé i prou, encara que em va agradar la manera d’escriure de l’Olga. Potser més endavant n’agafaré un altre, però no aquest, que és molt trist pel que dius, i amb la tardor ja en tinc prou de tristesa.
    Una magnífica ressenya, com sempre.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No he llegit “No jugueu al cementiri”, tots els que he llegit de l’autora m’han agradat, duen el seu segell.
      Anem al revés a mi m’agrada molt la tardor!!!

      Respon
  6. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Me gusta todo de este libro, inundación por fuera y por dentro y los dos personajes principales, las citas son impactantes y directas, este es uno de esos libros que puede que me marquen así que me lo apunto. La reseña además es magnífica. Una abraçada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Este creo que te gustará. Con las citas ya te puedes hacer una idea de los pensamientos que envuelven a su protagonista. Son duros en ciertas ocasiones pero llenos de lucidez.
      Creo que no está traducido al castellano, así que, como ya haces prácticas en el blog podrás aventurarte con el catalán. No crec que et sigui difícil, ja t’he deixat una mica de vocabulari 🙂

      Respon
    • Yossi BarzilaiNo Gravatar

      Puc probar però em fa por que no entenc tot jajaja. La sección de vocabulario me encanta y me fijo muchísimo en los tiempos verbales que suele ser lo más difícil, nada de traductor. Si no está en castellano lo tendré que leer en catalán, el caso es que lo leeré. Se me pasó por la cabeza leer Yo confieso de Jaume Cabré en catalán pero me lo pensé mejor y una gran amiga bloguera me lo mandó en castellano, poco a poco 🙂

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ya sabes, si lees este o cualquier otro en catalán, cualquier duda me preguntas. De todas formas no todos los libros en catalán son difíciles de leer ni entender por un castellanoparlante, todo depende del tipo de léxico utilizado por el autor. Pero reconozco que leer un libro en una lengua que no conoces bien es muy exigente y seguramente no te permite gozar tanto de la lectura.

      Una abraçada.

      Respon
  7. Olga XirinacsNo Gravatar

    La inundació, en aquest cas, serà simbòlica, perquè estic contenta de la feina magnífica que has fet, ja t’ho de comentat per carta. I no ploraré, no em deixaré inundar de llàgrimes.
    ¿T’has fixat que hi ha moltes obres tristes que la gent llegeix o contempla sense fer escarafalls? “Madame Butterfly”, per exemple. En general totes les òperes i les obres que les han originades. I tothom que pot se les mira i escolta. Obres sobre la guerra civil, que n’hi ha a patacades. Pel·lícules de sang i fetge amb gran mortaldats, que se n’han de fer seqüeles perquè no en tenen prou amb la primera… Els crims nòrdics amb sagues que no s’acaben… I en canvi no llegeixen una novel·la perquè, diuen, sembla trista… “Bonjour, tristesse”, deia Sagan.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hi ha molts tipus de tristeses, de dolors i de sang i fetge, com també hi ha molts tipus de llibres i lectors. Crec que no tothom ha de voler ni ha saber llegir de tot, cal triar segons els gustos de cadascú.
      Però sí, tens raó, en general hi ha tristeses o dolors que no fa res compartir-los en les lectures i altres que et fan costar d’agafar un llibre.

      Un petó!!!

      Respon
  8. TrotalibrosNo Gravatar

    M’encanta el teu blog, sempre ens portes llibres desconeguts per la majoria. I aquesta ressenya, encara m’ha agradat més. Potser m’hi animo.
    Petons

    Respon
  9. mafaldasNo Gravatar

    Me ha encantado la reseña que has hecho porque entran unas ganas tremendas de adentrarse en La inundación. No sé si estará disponible en castellano, habrá que investigar.
    Musus.

    Respon
  10. M. RoserNo Gravatar

    Tinc el llibre fent cua per ser llegit, em sembla que després de gaudir d’aquesta ressenya, el deixaré que es coli…M’ha agradat molt el fragment de la bassa.
    Coneixia brostar i envitricollar!
    Petonets.

    Respon
  11. OffuscatioNo Gravatar

    Hoy, como casi todos los días que vengo a visitarte, me presentas a una nueva autora y a un libro totalmente desconocido. A mí, personalmente, me encanta encontrar en las páginas de una novela referencias literarias..ahí puede estar una gran recomendación que de otra forma se quedaría olvidada en las estanterías de cualquier librería. Por otra parte, resulta interesante ese paralelismo entre el personaje y la vida de la propia autora. En conclusión, nos traes un libro de corte realista (aunque la portada me llevaría a pensar todo lo contrario)..de esos que a mí me suelen gustar. ¡Gracias! Buenas noches.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No he comentado nada de la portada, ahora te lo digo: no me gusta.
      Las referencias literarias son constantes y todas encaminadas hacia el tema de la muerte y en concreto del suicidio y creo que eso aún les da más fuerza. Creo que puede gustarte.

      Respon
  12. ToniNo Gravatar

    Ja he vist que t’ha impressionat molt la novel·la. També impressiona la ressenya; m’ha fet venir ganes de llegir Olga Xirinacs, malgrat la tristesa. Les cites també hi han ajudat. Crec que he vist per casa Una llosa al cap, un altre llibre de l’autora: puc començar per aquesta.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Anava recollint trossets de llibre i quan els he tingut tots escrits he pensat uf! són dels durs, però aquesta ha estat la meva tria. En aquest sentit és un llibre dur.
      Començar amb el seu gran èxit és una molt bona elecció. Jo el vaig llegir fa mooolts anys, segurament m’animaré a rellegir-lo més endavant.

      Respon
  13. ElfreelangNo Gravatar

    Com sempre una magnifica i completa ressenya ! lamento no gaudir de temps per llegir el que tinc pendent però me’l apunto ! les xicrandes uns arbres preciosos ….a la plaça Urquinaona de Barcelona n’hi ha!

    Respon
  14. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola!
    Només volia felicitar-te per la ressenya. Com sempre, molt engrescadora. I volia aprofitar per dir-te que “A sang freda” em va entusiasmar des de la primera pàgina quan el vaig llegir i encara en guardo un molt bon record. Una magnífica elecció! Em moro de ganes de llegir què t’ha semblat …

    Molts petonets, guapa

    Respon

Respon a M. Roser Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top