La librería de las nuevas oportunidades

Amb quatre mots  càlid agraïment als llibreters (homenatge als llibreters que condueixen les seves llibreries no només com a mers negocis econòmic, sinó com a “venedors de somnis”)
Recomanada per:  la vaig apuntar a la llibreta després de llegir-ne la ressenya de María Aixa Sanz del blog Reseñando.
la-librer-25C3-25ADa-de-las-nuevas-oportunidades-para-RESE-25C3-2591ANDOFeia poc havia llegit una curta però seductora ressenya del llibre i al passar per la biblioteca a fer el meu intercanvi de llibres, tenien, com si es tractés d’un aparador de dolça pastisseria, les novetats que incorporaven just el dimecres abans de Sant Jordi. Me’l vaig endur i vaig començar la lectura aquella mateixa nit.  És un llibre previsible però carregat de màgia, dolçor i amor, no només pels llibres i per un determinat tipus de llibreries, sinó sobretot, per l’ofici de llibreter.
La Jasmine torna a l’illa on va néixer per fer-se càrrec de la vella i polsegosa llibreria que té la seva tia Ruma. Hi va per no ferir a l’estimada Ruma, però també fugint d’un divorci que l’ha portat a una inestabilitat emocional i econòmica. La llibreria té una aparença caòtica, desordre, pols, no hi ha novetats però la gent que hi entra sap que la seva llibretera els hi trobarà just el llibre que estan buscant. És l’art del llibreter. De mica en mica la Jasmine haurà d’aprendre a escoltar no només el què demanen els clients sinó a sentir les seves necessitats.
“-Ruma sabe verlo, intuye cosas sobre la gente, sobre lo que quieren y lo que necesitan. Tiene una especie de tercer ojo (…)
-Quieren un libro, tú se lo das. Así averiguas qué quieren.
-A veces la gente no sabe lo que quiere. Paciencia, cortesía, entusiasmo. Compasión. Hacen falta todas esas cualidades para este trabajo.” Pàg.85
 

La llibreria passarà a ser la protagonista de la novel·la i els esperits dels autors i la màgia del local dibuixaran una entranyable llibreria, on cada racó traspua lletres i amor per la literatura. El racó infantil, la sala del club de lectura, la sala on fan constantment el te… tot té un sentit i la Jasmine aprendrà de mica en mica a trobar-lo. I mentrestant, hi haurà temps per tornar-se a enamorar, primer d’un personatge i d’una història que li serviran, per trobar el punt d’inflexió que la seva vida necessita, un amor especial, envoltat de l’aura de la llibreria (no puc dir més). Després, qui sap si de l’amor definitiu.
 
L’esperit dels escriptors vindrà en la majoria de casos precedida per un aire fresc o una suau fragància, després el xiuxiueig d’un suggeriment, d’una recomanació o simplement d’un agradable acompanyament. L’autora neix a l’Índia i això es notarà en l’ambient de colors i aromes que impregna tota la novel·la.  L’olor a pluja, a espècies, a aromes dels menjars Orientals tenen també una agradable presència. I els colors dels saris, les teles volàtils i suggerents que evoquen la tradició, ens recorden la procedència de l’escriptora. Una barreja entre Orient i Occident, entre el ritme ràpid i el anar fent sense presa, entre la modernitat i la tradició, entre la immediatesa i el saber esperar, entre els clàssics i les novetats…  

Una llibreria i uns llibres que ens serveixen de pont entre les dues ribes on cadascú de nosaltres hi fem estades. Com diuen en El blog de librerías Tintas “cada persona tiene un libro esperándole en alguna librería, un libro que le llenará tanto que conseguirá enderezar el rumbo más torcido y que le enseñará a volar.” Qui no creu que això pugui ser veritat que, sempre tinguem un llibre que ens està esperant i qui sap si la seva lectura serà el pont que ens portarà a l’altra riba i, a volar, somiar…

He dit que és un llibre previsible, crec que si, això no vol dir que sigui un mal llibre, és com aquelles pel·lícules que de seguida que comencen ja te n’adones de com acabaran i que, malgrat tot, les mires perquè tenen un ritme agradable i et deixes portar. Aquesta és la sensació que m’ha quedat. No m’ha decebut però segurament m’esperava que la narració anés cap un altre camí. Crec que es un llibre no només pels llibreters sinó per tots els qui gaudim de la màgia i del misteri que es pot produir quan entrem en una llibreria. No, rectifico, a segons quines llibreries.

 “-Este, por favor, por favor. Solo cuesta siete dólares.
-No, cariño, no –contesta el padre, distraído-. Es tirar el dinero.
-¿Para cuántos paquetes de tabaco daría, papá? – replica la pequeña.
Se hace un silencio, solo roto por una risa que llega atenuada desde la habitación contigua. El padre coge el libro y lo lleva hasta la caja.” pàg. 76
 
 
“Los libros son más que meras mercancías. Contienen nuestra cultura, nuestro pasado, otros mundos, el antídoto contra la tristeza.” Pàg. 86
 

 

>Tastets
>Beben los vientos
Beber los vientos por algo. fig. Desearlo con ansia y hacerlo todo para lograrlo.
“Dilip y ella siempre se han llevado de maravilla, están perdidamente enamorados, beben los vientos el uno por el otro.” pàg.51
 
>UNA, de les mil i unes maneres, que tenim de demanar un llibre al llibreter.
“-Era un libro grande, tirando a cuadrado. En la cubierta salía la foto de un plato, ¿un cuenco de curry, quizá? La cubierta puede que fuera de verde intenso. Colorida. ¿Arroz, quizá? O también podría ser fideos. La composición era perfecta, y toda la comida parecía de lo más apetitosa, irresistible.” Pàg.82
 
Qui no ha demanat mai un llibre fent servir descripcions similars perquè no recordava (o no sabia) ni l’autor ni el títol?. Evidentment la Jasmine –la llibretera- trobarà el llibre, només cal paciència i gaudir amb l’ofici.

Anjali Banerjee (Alaska, 1966)
 
Neix a la Índia però es va criar al Canadà, viu a Califòrnia i està llicenciada a Berkeley.
Dedica el llibre a “Dedico aquesta novel·la a tots els llibreters, estiguin on estiguin. Ells són els qui mai es cansen de vendre somnis”.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

42 thoughts on “La librería de las nuevas oportunidades

  1. fanal blauNo Gravatar

    A mi és dels que en veure’l, em va picar l’ullet!
    El llegiré!!! I després de llegir-te, més convençuda encara!

    Bon matí de dilluns, Carme!

    Respon
  2. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Yo lo tenía apuntado pero con dudas. El tema me atrae, y supongo que lo leeré, pero es que tengo tantos pendientes que tendrá que esperar su turno. Un beso

    Respon
  3. ·M·No Gravatar

    Maravilloso! Tu reseña ha sido muy muy acertada, me ha gustado mucho! Y las frases muy bien seleccionadas!
    Es magia ¿verdad?

    Un besazo!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ves, no coincidir en la valoración no significa nada, es solamente una apreciación subjetiva. Me ha gustado pero no entusiasmado. Intento ser siempre muy objetiva, aunque no siempre lo pueda conseguir.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Acabo de veure-la ara, no me n’havia adonat.
      Hi ha una política a les biblioteques que no acabo d’entendre, o si, que passen com a normals i no ho són. En aquest cas, mira, pots donar l’excusa que vulguis per no portar-lo també en català. Però jo em vaig trobar “El mercader” de la Coia Valls en castellà com a únic exemplar a la taula de novetats i, tot i volent-lo llegir no el vaig voler agafar (no és el primer cop que em passa). No tinc res en contra del castellà, encara que la meva preferència sigui el català. En aquest cas ha estat una lectura plaent, he descobert mots nous i m’ha agradat.

      Respon
    • EduardNo Gravatar

      Només pretenia ampliar informació. cadascú pot triar la traducció que li vingui de gust, el problema seria que se n’escamotegi alguna. O que hagis de triar una traducció quan pots recórrer a l’original, com en el cas que apuntes.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      M’ha semblat entendre’t amb la teva primera observació, no passa res. La veritat és que només havia llegit ressenyes en castellà i creia que no hi havia traducció al català.

      Evidentment que tothom és lliure de triar l’idioma que vulgui alhora de llegir un llibre. Jo prefereixo sempre fer-ho en traducció catalana, el que no faré mai és llegir un llibre català traduït al castellà i, reconec que, al reves ho he fet. El que em fa molta ràbia és la política d’adquisicions de les biblioteques públiques, n’he deixat de llegir uns quants per aquest motiu.

      Gràcies per passar i per tornar.

      Respon
  4. BotikaNo Gravatar

    Què maco, no? Carregat de romanticisme, me l’apunto ja mateix, surto a buscar-lo aquesta tarda, segur que trobo una llibretera simpàtica i empàtica que me’l posi a les mans.
    Gràcies per la recomanació!

    Respon
  5. montselladoNo Gravatar

    Ves, jo pensava que “beber los vientos” volia dir sospirar… bé potser aquesta interpretació també hi cap una mica agafada pels pèls 😉

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      M’ho has fet tornar a mirar, que el primer cop he anat molt ràpid.
      Si, crec que vol dir el que he posat i també estar molt enamorat d’algú (suposo que sospirar).

      Sembla que prové dels gossos de caça copio wikio: “Parece ser que el origen de la metáfora “beber los vientos” procede, según Julio Cejador y Frauca en su Historia de la lengua y literatura castellana (1915), de los perros de caza venteadores, que, al olfatear el aire, parece como si lo estuvieran bebiendo”.

      Aquí queda dit 🙂

      Respon
  6. mientrasleoNo Gravatar

    Siempre pico en los títulos que incluyen la palabra libro o derivadas en su título.
    ;e gustó, no diré que no, pero me dejó esa sensación de … “dentro de unas semanas ni me acordaré” que no he conseguido despegarme
    Besos

    Respon
  7. M. RoserNo Gravatar

    A mi m’ha passat varies vegades que tenia clar quin llibre volia, però el títol o l’autor no els trobava a cap raconet de la memòria, aleshores he de fer mans i mànigues per intentar que a la llibreria sàpiguen interpretar la meves minses pistes…Normalment ho aconsegueixo.
    He trobat un expressió en un comentari que tampoc havia sentit a dir mai, “beure’m el vent”…Ara, beber los vientos , por alguien sí, que també és correcte dir, sospirar per algú…
    M’ha agradat això dels llibreters “venedors de somnis”…A veure si algun em ven aquest somni.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      He trobat molt divertida la manera que té la clienta de fer veure a la llibretera quin llibre vol. A mi algun cop m’ha passat i m’he sentit un pèl ridícula. Suposo que els llibreters es troben amb molts tipus de clients i han de tenir paciència.

      “beber los vientos” no l’havia sentit a dir i m’ha agradat.

      Ben mirat, els llibreters , són una mica venedors de somnis, els que nosaltres trobem quan llegint els llibres.

      Respon
  8. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola!
    Aquesta novel·la espera des de fa uns dies el seu torn a la meva pila de pendents. Té molt bona pinta, la veritat. Quan la llegeixi tornaré i et diré què m’ha semblat.

    Petonets

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Fes com diu la cançó… lluita pels teus somnis… i , qui sap. Si ho aconsegueixes m’ho dius que passaré a tafanejar, a comprar de moment no que la meva economia no m’ho permet.

      Gràcies a tu per passar i parlar tan bé de les ressenyes.

      Respon
  9. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Vaig una mica atrafegat i no he pogut entrar fins avui. Com que quan torni a néixer o quan sigui gran (?) vull ser llibreter, me l’apunto per llegir-lo d’immediat. (Encara no he fet el meu Sant Jordi…)

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Àngel, el llibre està bé i punt, a mi m’ha agradat sense entusiasme. Sincerament no crec massa que sigui del teu gust.

      Tinc la sensació que les meves ressenyes només provoquen efectes positius en els llibres i jo no pretenc això, intento ser objectiva i crec que no me’n surto.

      Respon
  10. Jordi DorcaNo Gravatar

    M’has fet pensar en com havia estat la feina del llibreter tradicional. I sobretot en un cas ben particular: el d’una poetessa molt coneguda que durant molts anys va poder mantenir la llibreria que tots nosaltres sempre voldríem trobar. La del llibreter que estima apassionadament els llibres i que sap posar-se en la teva pell de lector.
    Suposo que en queden pocs, d’aquesta mena de llibreters. I potser és que els lectors tampoc són com eren els d’abans. En fi, em quedo en la nostàlgia d’aquells llocs idíl·lics on podies somniar tant volies.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Tot canvia, i la manera d’arribar als llibre, també.
      Ara, és tot més impersonal i moltes vegades es trien els llibres segons l’opinió dels “llibreters” que hi ha a la xarxa, encara que, cal anar amb compte. Sort, però, que encara hi ha llibreters dels d’abans.

      Respon
  11. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Hola!! Et torno la visita. Tenia curiositat per veure què t’havia semblat aquest llibre. M’encanta la manera com el vas trobar, a l’aparador de les novetats, “com si es tractés d’un aparador de dolça pastisseria”. És que és un dolç!!! A què si?
    És tal com tu dius, un bon i tendre homenatge als llibreters però també als compradors de llibres, com aquest nen que demana si us plau un llibre al seu pare.
    Molt bon blog, una abraçada!!

    Respon

Respon a Elfreelang Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top