La mà de ningú

Amb quatre mots: àgil, intrigant, ben resolta (una mà, que atrapa als personatges i als lectors alhora)
Recomanada per: just quan vaig acabar El músic del boulevad Rossini l’autor va treure aquesta novel·la. Des d’aleshores que he tingut ganes de llegir-la.
El llibre: La mà de ningú, 2011 Proa Col·lecció a tot vent, pàg. 237
La-ma-de-ningu“Un matí com qualsevol altre, André Labarbe, un pagès de setanta-sis anys d’un petit poble del nord de França, surt de casa amb el seu tractor i el seu fidel gos Doudou per anar a treballar els camps. Una trobada inesperada, però, alterarà la plàcida rutina diària d’André: una mà amputada a l’alçada del colze que es troba al mig del camí i l’obliga a tornar a casa i avisar la policia.”
I aquest, que podria ser el començament d’una investigació policial, resultarà ser el començament d’una novel·la negre que no segueix els esquemes de les típiques novel·les d’assassinats. La novel·la transcorre en només sis dies, del 25 al 30 d’un final de novembre. D’aquests , només coneixerem el que passa el 25 i 26, en diferents capítols (començant ja pel dia 26), on l’acció transcorre endavant i enrere entre aquest dimecres i dijous, per acabar lligant-ho tot el dia 30. I dins dels capítols diaris, ens trobarem amb l’aparició de sis personatges sense aparent relació entre ells -un jubilat, una okupa, un immigrants, un camioner, un metge i una dona destructurada- que, com en un trencaclosques d’aquells un pèl complicats, sabem que acabaran encaixant totes les peces però no sabem el com. 
 
Una estructura on, els salts temporals i la vida que se’ns mostra de cadascun dels protagonistes, ajuden a crear una atmosfera de tensió, d’intriga, fent-la àgil de seguir al mateix temps que t’acosten a una fosca, fosquíssima, trama, que va molt més enllà d’una simple mà trobada a l’atzar. No ens cal una investigació policial a l’estil tradicional, en els fragments que ens van deixant els personatges de les seves vides hi trobarem les traces que, com qui no vol la cosa, els uneix a la mà i a cadascun d’ells. “Una bufetada argumental que flirteja airosament amb els cànons del gènere.” Ens diu en Xavier Aliaga des de Sota la creueta. I sí, és això, sense assistir a una clara investigació policial anirem descobrint aquesta “bufetada argumental” que el lector de mica en mica pot deduir, descobrir i que sens dubte li costarà de pair.
 
Sis protagonistes que quedaran atrapats per aquesta mà de ningú, de la mateixa manera que els lectors queden atrapats a la força de la narració. La seva lectura sedueixen de seguida, ben escrita, amb un bon ritme, i que sap donar les dosis justes al lector perquè aquest pugui deduir i lligar caps, deixant-nos pel final el tancament del cercle,  just quan descobrirem (o ens mostrarà) la última relació entre dos dels seus protagonistes. “Vides senzilles que pivoten al voltant d’un crim, que al seu torn revelarà una trama de gran abast, vinculada a un episodi fosc de la història recent d’Europa” ens diu Vicent Usó i, aquest episodi és realment la fosca trama os es sustenta el llibre i on el lector veurà fins on pot arribar la misèria de la condició humana. No fa pas massa llegia un llibre de l’Olga Xirinacs Setmana de difunts on també parlava d’aquest tema tan esgarrifós i malauradament actual, “la sinistra extracció clandestina d’òrgans”.
Les dues novel·les que he llegit d’en Vicent Usó, El músic del boulevad Rossini i La mà de ningú, segueixen aquest particular esquema de fragmentació temporal del text, aquest anar endavant i enrere en la narració que ajuden a crear, segurament, una visió nova de la trama a mesura que l’anem llegit, en una forma subtil de lligar les coses i deixant que sigui el lector qui lligui el què ha llegit amb el que acaba de llegir. Un recurs que aquí, li dóna força a la tensió i en definitiva, a la narració.

També n’han parlat Llegir en cas d’incendi, Llorenç Capdevila a LLetra de batalla i Xavier Aliaga a Sota la creueta.

 
Vicent Usó (Vila-real, 1963)

vicent_usoLlicenciat en història contemporània, ha conreat el periodisme (com a crític literari, periodista cultural i columnista d’opinió) i els guions de cinema i televisió, però s’ha dedicat sobretot a la narrativa. Forma part del col·lectiu Unai Siset.

 
Web de l’autor aquí
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

40 thoughts on “La mà de ningú

  1. El porquetNo Gravatar

    No he llegit res d’aquest autor. Per ser més sincer… no l’havia sentit ni anomenar. Sort que et tenim per aquí per a fer-nos veure la llum! 😉

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo vaig arribar a l’autor a través un homenatge blogaire. Sempre són bones les descobertes que es fan a la xarxa, ja sigui perquè ens acaben agradant o per descartar-les. Dels dos llibres que he llegit de l’autor crec, que t’agradaria més aquest.

      Respon
  2. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Per sort, és freqüent trobar llibres que saben que els lectors no tenen perquè ser receptacles passius de les seves lletres. Pels teus comentaris, veig que Vicent Usó és un escriptor que requereix del lector per construir el llibre, i això sempre resulta estimulant. Tinc ganes de llegir-lo. Petons!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aquest t’intriga perquè desconeixes del tot la relació que hi ha entre els personatges (tret de dos que ja d’entrada es coneixen), m’ha agradat molt aquest anar endavant i enrere per ajudar-te a lligar caps. Ha estat una bona lectura.

      Respon
  3. CarmeNo Gravatar

    La novel·la negra sempre em fa una mica de mandra… però aquesta, tal com l’expliques, és temptadora.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aquesta està classificada com a novel•la negra però realment surt dels seus esquemes més clàssics. La fosca trama fa esgarrifar, però ho lliga tot d’una manera impactant. Igual t’agrada.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No, l’autor de “Tota d’un glop” és Pasqual Alapont.

      Per cert, gràcies per fer-me buscar la novel·la, me l’he apuntat a la llista, m’ha semblat interessant. L’has llegit??

      Respon
    • JosepNo Gravatar

      Sí, deixa anar un parell de coses interessants sobre el món editorial. Com també va fer amb EL PREMIO en Manuel Vázquez-Montalbán.
      Cap de les dues és una novel·la brillant, però les novel·les que parlen de literatura són tan limitades com les pel·lícules que parlen del món del cinema.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Si que n’hi ha de llibres que parlin de literatura o llibres, però en general, ho fan d’una manera un pèl ensucrada, perquè així agradin als lectors. Intueixo que aquest “glop” és un llibre força crític i això el fa interessant.
      El proper llibre que ressenyaré també parla de llibres i del valor de la literatura, és un llibre diferent, igual t’agrada. “Una solitud massa sorollosa”.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sí, ja ho sé, vaig llegir la teva ressenya quan la vas penjar. Els aspectes que a tu no t’agraden a mi no m’han molestat, els he trobat ben encaixats en la descripció del personatge.
      Jo m’he fixat més en la trama i en la subtil manera d’anar lligant tots els personatges. Trobo molt més repulsiu el perquè dels assassinats, fets que ,malauradament,poden ser i de fet, són reals.

      La pluralitat és molt saludable, ens enriqueix sempre 🙂

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      T’enganyaria si et digues que em sap greu, però no, no em sap greu. No pretenc convèncer a ningú i menys al Sr. Pons 😛

      Jo m’ho he passat molt bé llegint la novel·la i això és el que compta 🙂

      Respon
  4. OffuscatioNo Gravatar

    Aunque la estructura resulta original, tengo el género negro algo abandonado. A principios del año 2012 he leído algunas novelas policíacas, pero, poco a poco, las novelas de corte realista se han apoderado de mi estantería. En cualquier caso, gracias de nuevo por presentarme a una nueva pluma. Un abrazo,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Pues yo, sin proponermelo, he empezado el año con aires negros 🙂

      Me ha gustado y creo que seguiré hasta que me canse, eso si, son libros escogidos de una forma muuuy personal. Gracias a ti por pasarte por aquí.

      Respon
  5. TizireNo Gravatar

    No conocía al autor, pero lo que cuentas me ha gustado lo suficiente como para incluirlo en mis futuras lecturas. Gracias por presentármelo. 1beso!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Vicent Usó escribe en catalán y aunque tiene algo traducido al castellano este no lo he encontrado. De todas formas si tienes oportunidad de leerlo creo que te puede gustar.

      Respon
  6. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    A mí también me gusta el thriller y veo que en todo el territorio penínsular está viviendo su auge, en castellano, en portugués y ahora veo que también en catalán. Me da a mí que viene del éxito cosechado en Escandinavia y de los bien que se ha adaptado “la novela que viene del frío” a estas tierras más cálidas. Lo dices al principio, la estructura es muy original y creo que esto es lo que se pide en este tipo de novelas, que no caigan todas en lo mismo. Una abraçada 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Tenemos muchos autores catalanes de novela negra, este año me he propuesto leer unos cuantos, así que si quieres te vas preparando 🙂

      Este fin de semana se ha celebrado en Tiana (población cercana a Barcelona) el primer festival de novela negra en catalán (no he ido) y pronto se celebrará en Barcelona el BCNEGRA dedicado a la novela negra en general.

      En fin, de material para leer hay mucho y muy variado, por suerte.

      Respon
  7. JaumeNo Gravatar

    Fa bona pinta, me l’apunto per llegir properament… Ara fa una temporada que m’ha donat per la novel·la negra. Per cert el primer cop que sento a parlar de l’autor. Ara seguiré el teu enllaç per conèixer més d’ell.

    Salut!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Entre les meves lectures sempre he anat llegit novel·la negra, m’agrada, encara que no tota.
      Aquest és el primer llibre que escriu l’autor de novel·la negra. Si t’agrada el gènere, però vols esquemes diferents, segurament t’agradarà.

      Respon
  8. mientrasleoNo Gravatar

    Parece un libro interesante para los que somos aficionados a la novela negra. Empezamos a agradecer que los autores innoven
    Lo buscaré
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Tienes razón, los cambios en los esquemas se agradecen, hacen disfrutar más al lector (al menos en mi caso). Espero que lo encuentres y sobretodo que te guste!

      Respon
  9. mafaldasNo Gravatar

    Me gusta la novela negra y está bien encontrarse con obras que se salen de los cánones establecidos. La que nos reseñas no tiene mala pinta y los personajes son de lo más variopinto, no sé qué puede unirles.
    Miraré a ver si está editada en castellano.
    Musus.

    Respon
  10. Olga XirinacsNo Gravatar

    Gràcies per l’esment de ‘Setmana de difunts’, Quadern de Mots. I per la recomanació de Vicent que promet, pel que expliques.
    Sembla que ningú dels organitzadors de ‘negres’ han llegit mai cap de les meves negres. Per exemple ‘No jugueu al cementiri’, Premi Sèrie Negra de Planeta. Deu ser un club molt restringit. O curtet.
    Petonets sempre.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Si en tens ocasió llegeix el llibre, crec que t’agradarà.

      M’hagués agradat anar a Tiana negra, però no ha pogut ser. Aquest any llegiré novel·la negra de casa, m’apunto “No jugueu al cementiri”

      Respon
  11. TrotalibrosNo Gravatar

    Realment els salts temporals, si són ben utilitzats, poden ser una gran eina argumental. Té molt bona pinta però la novela negra no m’acaba d’arribar. Ara m’estic llegint Toni Hill a veure què tal.
    Petons!

    Respon
  12. ElfreelangNo Gravatar

    segurament deu ser una novel.la molt bona….i tu en fas un brillant comentari i ressenya …el tema ara mateix no em tira….gràcies!

    Respon
  13. BotikaNo Gravatar

    Ep! El meu gènere favorit i una trama d’allò més diferent, i amb autor de casa. Me l’apunto, gràcies per la recomanació, segur que m’agradarà.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Crec que t’agradarà. Doncs aquest any vull descobrir i redescobrir el gènere, sobretot el que es fa a casa. He de preparar la ressenya de “Fronts oberts” d’en Pau Vidal i tinc pendents un munt d’autors.

      Cap consell?????

      Respon
  14. ToniNo Gravatar

    Ja tenia apuntada El músic del boulevard Rossini per la teua ressenya anterior i ara m’anote també aquesta. Fa temps que vull llegir Usó, perquè a més és un autor valencià, i no trobe el moment. Quasi m’atrau més aquest llibre que l’anterior. Tu quin em recomanes per començar o quin prefereixes?

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hola Toni, són llibre molt diferents però que, segons com, poden tenir una estructura similar (malgrat totes les diferències). Si t’agrada la novel·la negra jo triaria aquest, l’he trobat molt original en l’estructura i molt rodó. És de lectura àgil, d’aquells que atrapen de seguida. M’ha agradat llegir novel·la negra diferent dels esquemes convencionals.
      El boulevad Rossini em va costar una mica saber on anava, però l’Usó té una manera d’escriure molt propera i alhora seductora.

      Triar… per mi, La mà de ningú.

      Respon

Respon a Elfreelang Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top