La maternitat d’Elna

Amb quatre mots: memòria personal, memòria històrica (un document imprescindible per a entendre què significa una guerra)
Recomanada per:  lamentablement fa més de 5 mesos que la tenia pendent de llegir, me’l va deixar la Montse, després de deixar-me Pa, crosta i molla. El llibre és de la Carme que ha tingut la paciència d’esperar a que la llegís. Gràcies a les dues.
 
 La-maternitat-dElna“És un llibre que s’ha de llegir, no es pot explicar…” Això deia al principi de la meva valoració del llibre Pa, crosta i molla i ara ho torno a subscriure. És un llibre important, però la manera que té l’Assumpta Montellà d’enfocar-lo li dóna un caliu i una força que fa que visquis la lectura quasi com si fos en primera persona.
Reprodueixo un trosset de la introducció per explicar d’una manera clara què va ser La Maternitat d’Elna “Aquest llibre recull la història de cinc-centes noranta-set persones anònimes nascudes a la Maternitat d’Elna, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, en el període comprès entre gener de 1939 i l’abril de 1944. La majoria d’elles són filles de mares exiliades i refugiades als camps d’Argelers, Sant Cebrià, El Barcarés i Ribesaltes. El caràcter excepcional d’aquest maternitat és que gràcies a la seva directora, Elisabeth Eidenbenz , i el seu equip es van poder salvar aquests nounats d’una mort segura…”
Gràcies a la tenacitat de l’Assumpta s’ha desenterrat i recuperat de l’oblit uns fets prou importants no només per a la gents que els va viure de primera mà, sinó per tots aquells que d’una manera o una altra formem part de la història, perquè no oblidem que tots hem patit d’una manera directe o indirecte aquesta absurda guerra.
La clau del llibre, com també ho va ser Pa, crosta i molla és el fet de dóna veu a la gent anònima que va viure de primera mà tot aquell calvari. Tres dones ens explicaran les seves sensacions, d’angoixa i por però també de felicitat. La felicitat que els hi va proporcionar una dona com l’Elisabeth que, amb la seva personalitat i força va impulsar un lloc que ella mateixa anomenava “una illa de pau en un oceà de destrucció”. Un lloc on poder donar a llum amb la dignitat que tota dona es mereix, amb atenció i amor, amb netedat i afecte. Per això, la majoria dels nens que hi van néixer són conscients que han tingut dues mares; la biològica i l’Elisabeth.
Mentalment m’he dividit el llibre en tres parts; els camps de concentració, la Maternitat i els fills de la Maternitat. Dels tres la primera part és la que més m’ha impactat, els records que en tenen les tres dones dels moments viscuts en el camp de concentració. Por, misèria, fred, gana… deixant-me una sensació de buidor, de tristor en els ulls que m’he imaginat de tota aquella gent, persones tractades pitjor que animals. Em quedo amb detalls, imatges, paraules, gestos que m’han encongit el cor. En la segona part ens trobem amb l’experiència de les mateixes tres dones un cop dins la Maternitat per donar a llum els fills que esperen, tres històries d’alegria i dolor alhora, de satisfacció pel nou fill que arriba i patiment per tots els que han hagut de deixar al camp. I ja per acabar, en la tercera part ens parlen els tres fills nascuts a la Maternitat, els fills que hem vist néixer i que ara ens expliquen els seus sentiments, aquella sensació de no ser d’enlloc, de formar part d’una generació desarrelada i perduda, Són els nens  de l’exili, fills de l’èxode més gran de tota la història de Catalunya, una generació perduda… amb l’estigma del l’expatriació forçosa.”
L’altre dia en l’homenatge blogaire que se li va fer a la Teresa Pàmies en el dia de la seva mort vaig llegir una frase de la Pàmies que em va recordar els llibres de l’Assumpta Montellà, on el valor de la paraula transmesa de la gent que ha viscut la història queda amb molta més facilitat i força que el que ens pugui explicar un llibre d’història -o en aquest cas el polítics-  (mireu Diccitionari). Per això, donar veu a la gent anònima i fer-ho d’una manera senzilla i sobretot molt humana és el millor que es pot fer. Escoltar i deixar parlar. “La memòria oral ha de servir per sumar i per tant, ha de ser complementària a les altres eines d’investigació.” ens diu l’Assumpta Montellà en una entrevista que se li va fer des del blog Estigues al dia

 

Suposo que no és fàcil recordar quan el que recordes et fa mal, per això la valentia de totes les mares que han explicat aquelles vivències i dels fills que les han continuades és molt valuós.  La Remei Oliva, la María Garcia i la Joana Pasqual, amb els fills respectius Rubén Oliva, Felipe Sáez i Pere Pasqual. Ara, l’Assumpta prepara un segon llibre, amb nous testimonis que suposaran, sens dubte, una ampliació del valuós material.
L’Assumpta Montellà va tenir la sort de poder comptar amb material que li va subministrà la mateixa Elisabeth Eidenbenz i com recorda en el llibre “Per a un historiador és excepcional trobar material de l’època tan ben ordenat i documentat. Això sol ja descriu la capacitat organitzativa de l’Elisabeth, que tant li va servir en els seus anys com a directora de la Maternitat d’Elna.” Però, sincerament, el material per si sol té poc valor, és la manera d’utilitzar-lo i la forma tan senzilla d’explicar les històries les que realment arriben i queden al lector.
He de dir que, aquest cop l’Assumpta Montellà no m’ha sorprès en la dedicació que fa del llibre, ja ho va fer en Pa, crosta i molla i ara, ja estava preparada. Si un pensa en tot el què va fer una dona com l’Elisabeth Eidenbenz, des de l’amor i la humilitat hauria de suposar que el llibre li fos un càlid homenatge, que ho és, però l’Assumpta Montellà el dedica a tot els que no van poder superar el tràngol, a les víctimes més petites. Encara que creia que estava preparada, m’ha tornat a emocionar.
“Per al nen enterrat a la sorra d’Argelers, per al fill de la miliciana enterrat a la platja, i per a tots els nens que no van sobreviure; per a tots ells, que serveixi aquest llibre com el meu homenatge particular.”  
Hi ha molta informació i ressenyes per la xarxa, avui només uns deixo l’entrevista que li varen fer des del blog Estigues al dia.Gràcies Fanal Blau, en el seu dia no vaig veure el post, ara l’enllaço com a document gràfic. Les descripcions de camp de concentració és el que més m’ha impressionat. Dol, dol moltíssim la imatge que hi veus, els sorolls que hi sents, la fredor que hi palpes…
 

Tastets
>Elisabeth Eidenbenz
Va treballar en diferents escoles de mestre a Suïssa i Dinamarca fins l’any 1937, any en que es traslladar a Burjassot coma voluntària dins de l’Associació d’ajuda Suïssa als Nens víctimes de la guerra. Va col·laborar en tasques d’ajuda humanitària en la guerra civil espanyola dins de la zona republicana i l’any 1939 va passar a França. Allà va fundar la Maternitat d’Elna del 1939 al 1944, any en que els alemanys la varen clausurar. Va continuar treballant com a voluntària en les colònies infantils al nord de França. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1946, es va establir a Viena com a responsable d’uns menjadors per a la mainada amb l’ajuda de l’Església evangèlica suïssa. El 1975 es va retirar a Rekawinkel (Àustria). Va morir a Zuric el 23 de marc del 2011.
>La Maternitat
La Maternitat d’Elna, de la qual Elisabeth Eidenbenz en va ser al directora, va funcionar des del desembre del 1939 fins l’abril del 1944 (data en què fou clausurada pels alemanys). Hi van néixer 597 nens, la majoria fills de republicanes, però també infants jueus i d’altres procedències.

 

> Pau Casals
Enviava diners a la Maternitat des de l’exili. Sapiens ha recuperat una carta manuscrita datada el 17 de marc de 1940, on el músic dóna les gràcies a l’Elisabeth per la seva valuosa tasca.
“Qui sí que ajudava, dins les seves possibilitats, totes les mares que li escrivíem era en Pau Casals. Estava exiliar a Prada de Conflent, relativament  a prop d’Elna. Sempre que rebia carta d’una mare, li enviava tres-centes pessetes per a la manutenció del nen. Una vegada en Pau Casals es va desplaçar per a conèixer la senyoreta Elisabeth, volia felicitar-la per l’ajuda que donava als seus compatriotes però aquell dia estava ajudant en un part i finalment no es va poder conèixer.” (relat de la Joana Pasqual)
També us pot interessat:

Assumpta Montellà a Òmnium Sabadell

El llibre

Títol: La maternitat d’Elna, 2005, Ara llibres sèrie H, pàg. 170

 

 Assumpta Montellà i Carlos (Mataró, 1958)
 P7240016-2Ha cursat la llicenciatura en Història a la UAB en l’especialitat d’Història Moderna i Contemporània. Col·labora en la revista Sapiens i altres publicacions locals de temàtica històrica.

Blog de l’autora Sentiments a flor de pell

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

36 thoughts on “La maternitat d’Elna

  1. fanal blauNo Gravatar

    Tinc la lectura del llibre pendent, Carme. Però el desembre passat vaig visitar la Maternitat d’Elna i si mai tens ocasió, et recomano anar-hi. Em va impressionar molt, molt. A l’espai s’hi escolta el plor dels nadons i el traginar de l’Elisabet i les dones que va acollir…i…bufff…un munt d’emocions…
    http://fanalblau.blogspot.com/2011/12/entre-lhorror-i-lesperanca.html

    Com sempre, despertes les ganes de llegir. I aquesta lectura crec que és imprescindible per no oblidar.
    Una abraçada.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gràcies per l’enllaç, en el seu dia no el vaig veure.

      No sé si aniria, m’esgarrifen massa aquestes imatges i els records que si palpen. L’altre dia ho deia en un altre blog referent als camps de concentració d’Alemanya. Cal, però, no oblidar.

      Respon
  2. ElfreelangNo Gravatar

    Gràcies per l’esplèndida ressenya…un llibre imprescindible sí . el recull de les veus de les vides passades i presents gràcies a la maternitat ….quants nens salvats!! quantes mares! és impressionant i emotiu, totes aquestes petites grans històries personals formen part també de la història oficial, no hem d’oblidar , hem de recordar i homenatjar a tants homes i dones anònims i anònimes que han trencat el seu silenci per fer-nos saber allò que hem de retenir en la nostra memòria…

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sí, és més que emotiu, quan llegeixes les vivències personals te n’adones realment del patiment, cruel i injust de tot el què els hi va toca viure . Les petites històries són un gran llegat per no oblidar, el llibre n’és un bon document per la memòria.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Em va sorprendre més “Pa, crosta i molla”, segurament per ser el primer que vaig llegir de l’autora. Aquest té la mateixa estructura, deixar parlar i escoltar, hi ha moments molt durs. T’agradarà.

      Respon
  3. L'Espolsada llibresNo Gravatar

    Et recomano visitar l’edifici de la Maternitat amb aquella cúpula que deixa entrar una llum molt especial. Un lloc pràcticament buit però que fa posar la pell de gallina.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No sé si podria visitar-lo després de llegir el llibre, uf, encara tinc emocions a flor de pell, sobretot de la platja d’Argelers, que de fet, és el que més m’ha impactat.

      Respon
  4. MontseNo Gravatar

    El llibre deu ser magnífic perquè només de llegir-ne la ressenya ja m’he esborronat. Això d’anomenar-ho una illa de pau en un oceà de destrucció ja diu molt, oi?

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Montse, llegeix-lo, t’agradarà.
      És impactant, perquè qui parla són els les dones que hi eren, les que han patit la desfeta d’una guerra i, al mig de tanta crueltat, una espurna de felicitat i vida.

      Respon
  5. mientrasleoNo Gravatar

    Esta vez quedo indecisa sobre la historia. No se si leer o no, me ha parecido impactante y dependería mucho del tono en el que me la fuera a encontrar.
    Investigaré un poco más.
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Es impactante por lo que significo, las vivencias de una guerra. Pero está escrita de una forma muy humana ya que son las propias protagonistas quienes nos relatan sus vivencias. Duele al imaginarte como se debían sentir en aquellos momentos, si es que realmente nos lo podemos llegar a imaginar.
      Es un buen documento para no olvidar y recordar que hay gente buena que ayuda al prójimo sin egoísmo, sólo por convicción. Toda una lección de humanidad.
      Hay mucha información, si tienes tiempo y ganas pásate por la web de la autor.
      Un abrazo.

      Respon
    • mientrasleoNo Gravatar

      Ahora me paso, venía hoy precisamente a buscar tu respuesta. No me gustan si caen en sensiblerías, parece que no es así.
      Gracias
      Un beso

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Es un relato historico puesto en boca de las personas anónimas que lo vivieron. La autora, que es historiadora, recopila magistralmente la información, dando voz a los protagonistas.
      Estremece porque lo sucedio es real, no por sensibleria. Creo que puede gustarte.

      Respon
  6. racoperllegirNo Gravatar

    Com bé dius, és un llibre que impacta però a la vegada és molt recomanable. De fet, jo no en coneixia la història fins que vaig llegir-lo. Mentre que altres llibres de l’autora no m’han agradat, d’aquest si que en guardo un bon record. Bona ressenya!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo tampoc coneixia la història fins que vaig llegir-ne el llibre, és admirable la tasca que va fer desinteressadament la senyoreta l’Elisabeth (com li diuen les mares en el llibre).
      El primer que vaig llegir de l’autora va ser “Pa, crosta i molla” i em va impactar ja que no m’esperava un llibre així, escrit d’aquesta manera, aquest no m’ha sorprès tant en aquest aspecte, sí en les dimensions dels fets.
      gràcies.

      Respon
  7. ToniNo Gravatar

    Un llibre dur, però dels que cal llegir. Contra la tendència general a triar frívolament l’oblit de la nostra història, crec que aquests fets s’han de conèixer. L’altre llibre que citaves, Pa, crosta i molla, també em va semblar interessant quan el vas comentar. Sols em falta trobar els llibres i el moment. Bona ressenya!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Els llibres tenen la mateixa estructura, escoltar i deixar parlar als protagonistes. Segurament em va impactar més el primer, que no m’esperava, però tots dos, crec que cal llegir-los per recordar i mai oblidar.

      Espero que els trobis i que t’agradin.

      Respon
  8. Jordi DorcaNo Gravatar

    M’has fet pensar en això. En l’oblit. I en totes les formes de l’oblit. Oblidar -me n’adono- no és inofensiu. L’oblit pot ser temible. Més que un llop: esborra el dolor, la vida, i tot allò que ens projecte en el futur com a espècie. És un gran quid el que ens proposes. I jo ho he volgut llegir entre línies.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Crec que no s’ha d’oblidar mai, sempre és important tenir en la memòria personal tot el que ens ha marcat, tant el que és positiu com el negatiu, això forma part de cadascun de nosaltres i en certa manera ens defineix.

      Tens raó quan diu que hi ha moltes formes d’oblit, però crec que només és lícit quan és un oblit personal, el que cadascun podem triar i que només ens afecta a nosaltres. No hi pot haver oblit de cap fet col•lectiu, això no és un oblit, això no és inofensiu. En aquest cas, no s’ha d’oblidar per respecte a tota la gent que va patir.

      (sempre em fas xerrar i reflexionar, esta bé)

      Respon
  9. M. RoserNo Gravatar

    Aquest si que l’he llegit i el vaig trobar tendre i impactant, alhora. A més és una part de la nostra història, que coneixia poc, o sigui que també va ser instructiu…Després vaig assistir a una conferència de l’Assumpta Montellà, que ens ho va explicar tot molt bé.
    Per cert, has llegit “el setè camió” de la mateixa autora’ també és molt interessant. El “pa crosta i molla” , el tinc però encara no l’he llegit.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Quan em van deixar “Pa, crosta i molla” (que segur que t’agradarà) vaig tafanejar pel blog de l’Assumpta i em va cridar molt l’atenció aquest “setè camió”, fins i tot més que la Maternitat. Però em van passar la Maternitat primer i el vaig llegir.
      Com tu dius és un trosset d’història que cal conèixer, jo l’he descobert ara, amb la lectura del llibre.

      Respon
    • Glo.bos.blogNo Gravatar

      Aquest si que l’he llegit i em va agradar, és dur, però son coses que s’han de saber.
      La ressenya, no cal ni dir-ho, com sempre, magnífica.

      Respon
  10. BotikaNo Gravatar

    No l’he llegit encara, i crec que trigaré a fer-ho, ja n’he sentit a parlar, d’aquest llibre, però ara no estic per llegir històries com aquesta, que toquen tant el cor.
    Magnífica ressenya, molt complerta, felicitats.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ells llibres i les lectures tenen el seu moment en el temps, cal que cada lector trobi el seu, si no ho fem, correm el ris de no gaudir dels llibres. A mi m’ha passat força vegades que les propostes no arriben en el moment oportú, no passa res, si cal ja el trobarem.

      Respon
  11. AssumptaNo Gravatar

    Aquest fa temps que em volta pel cap… N’he vist moltes ressenyes i la teva és molt bona, com les fas sempre :-) però tinc por que faci patir massa… Segueixo indecisa.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Patir no, a mi em va impactar quan les mares descriuen les vivències del camp d’Argelers, tots els petits detalls del què deixen, amb el què es trobem i com ho viuen, intentes imaginar l’horror i la veritat que se’m va fer dolorós. Les experiències dins la Maternitat són “com un oasi de pau” sort en varen tenir. És, sens dubte, un bon document històric.”

      Respon
    • AssumptaNo Gravatar

      Ostres… la veritat és que crec que al final aquest caurà :-)

      He de fer-me una nova i bona llista de biblioteca. En vaig començar una i no sabia on l’havia escrit… uns altres mirava de recordar-los de memòria… i al final ja m’he fet un embolic. Més val que comenci de nou i bé. Vaig a buscar que aquí al teu blog en tenia un i no recordo el títol! (Quin desastre!!) Un sobre llegir, d’un pare… ja el trobaré, ja :-)

      Respon
  12. Pingback: La Maternitat d’Elna | La Maternitat d'Elna

  13. Pingback: REFERÈNCIES | La Maternitat d'Elna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top