Amb quatre mots: memòria personal, memòria històrica (un document imprescindible per a entendre què significa una guerra)
Recomanada per: lamentablement fa més de 5 mesos que la tenia pendent de llegir, me’l va deixar la Montse, després de deixar-me Pa, crosta i molla. El llibre és de la Carme que ha tingut la paciència d’esperar a que la llegís. Gràcies a les dues.
“És un llibre que s’ha de llegir, no es pot explicar…” Això deia al principi de la meva valoració del llibre Pa, crosta i molla i ara ho torno a subscriure. És un llibre important, però la manera que té l’Assumpta Montellà d’enfocar-lo li dóna un caliu i una força que fa que visquis la lectura quasi com si fos en primera persona.
Reprodueixo un trosset de la introducció per explicar d’una manera clara què va ser La Maternitat d’Elna “Aquest llibre recull la història de cinc-centes noranta-set persones anònimes nascudes a la Maternitat d’Elna, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, en el període comprès entre gener de 1939 i l’abril de 1944. La majoria d’elles són filles de mares exiliades i refugiades als camps d’Argelers, Sant Cebrià, El Barcarés i Ribesaltes. El caràcter excepcional d’aquest maternitat és que gràcies a la seva directora, Elisabeth Eidenbenz , i el seu equip es van poder salvar aquests nounats d’una mort segura…”
Gràcies a la tenacitat de l’Assumpta s’ha desenterrat i recuperat de l’oblit uns fets prou importants no només per a la gents que els va viure de primera mà, sinó per tots aquells que d’una manera o una altra formem part de la història, perquè no oblidem que tots hem patit d’una manera directe o indirecte aquesta absurda guerra.
La clau del llibre, com també ho va ser Pa, crosta i molla és el fet de dóna veu a la gent anònima que va viure de primera mà tot aquell calvari. Tres dones ens explicaran les seves sensacions, d’angoixa i por però també de felicitat. La felicitat que els hi va proporcionar una dona com l’Elisabeth que, amb la seva personalitat i força va impulsar un lloc que ella mateixa anomenava “una illa de pau en un oceà de destrucció”. Un lloc on poder donar a llum amb la dignitat que tota dona es mereix, amb atenció i amor, amb netedat i afecte. Per això, la majoria dels nens que hi van néixer són conscients que han tingut dues mares; la biològica i l’Elisabeth.
Mentalment m’he dividit el llibre en tres parts; els camps de concentració, la Maternitat i els fills de la Maternitat. Dels tres la primera part és la que més m’ha impactat, els records que en tenen les tres dones dels moments viscuts en el camp de concentració. Por, misèria, fred, gana… deixant-me una sensació de buidor, de tristor en els ulls que m’he imaginat de tota aquella gent, persones tractades pitjor que animals. Em quedo amb detalls, imatges, paraules, gestos que m’han encongit el cor. En la segona part ens trobem amb l’experiència de les mateixes tres dones un cop dins la Maternitat per donar a llum els fills que esperen, tres històries d’alegria i dolor alhora, de satisfacció pel nou fill que arriba i patiment per tots els que han hagut de deixar al camp. I ja per acabar, en la tercera part ens parlen els tres fills nascuts a la Maternitat, els fills que hem vist néixer i que ara ens expliquen els seus sentiments, aquella sensació de no ser d’enlloc, de formar part d’una generació desarrelada i perduda, “Són els nens de l’exili, fills de l’èxode més gran de tota la història de Catalunya, una generació perduda… amb l’estigma del l’expatriació forçosa.”
L’altre dia en l’homenatge blogaire que se li va fer a la Teresa Pàmies en el dia de la seva mort vaig llegir una frase de la Pàmies que em va recordar els llibres de l’Assumpta Montellà, on el valor de la paraula transmesa de la gent que ha viscut la història queda amb molta més facilitat i força que el que ens pugui explicar un llibre d’història -o en aquest cas el polítics- (mireu Diccitionari). Per això, donar veu a la gent anònima i fer-ho d’una manera senzilla i sobretot molt humana és el millor que es pot fer. Escoltar i deixar parlar. “La memòria oral ha de servir per sumar i per tant, ha de ser complementària a les altres eines d’investigació.” ens diu l’Assumpta Montellà en una entrevista que se li va fer des del blog Estigues al dia
Suposo que no és fàcil recordar quan el que recordes et fa mal, per això la valentia de totes les mares que han explicat aquelles vivències i dels fills que les han continuades és molt valuós. La Remei Oliva, la María Garcia i la Joana Pasqual, amb els fills respectius Rubén Oliva, Felipe Sáez i Pere Pasqual. Ara, l’Assumpta prepara un segon llibre, amb nous testimonis que suposaran, sens dubte, una ampliació del valuós material.
L’Assumpta Montellà va tenir la sort de poder comptar amb material que li va subministrà la mateixa Elisabeth Eidenbenz i com recorda en el llibre “Per a un historiador és excepcional trobar material de l’època tan ben ordenat i documentat. Això sol ja descriu la capacitat organitzativa de l’Elisabeth, que tant li va servir en els seus anys com a directora de la Maternitat d’Elna.” Però, sincerament, el material per si sol té poc valor, és la manera d’utilitzar-lo i la forma tan senzilla d’explicar les històries les que realment arriben i queden al lector.
He de dir que, aquest cop l’Assumpta Montellà no m’ha sorprès en la dedicació que fa del llibre, ja ho va fer en Pa, crosta i molla i ara, ja estava preparada. Si un pensa en tot el què va fer una dona com l’Elisabeth Eidenbenz, des de l’amor i la humilitat hauria de suposar que el llibre li fos un càlid homenatge, que ho és, però l’Assumpta Montellà el dedica a tot els que no van poder superar el tràngol, a les víctimes més petites. Encara que creia que estava preparada, m’ha tornat a emocionar.
“Per al nen enterrat a la sorra d’Argelers, per al fill de la miliciana enterrat a la platja, i per a tots els nens que no van sobreviure; per a tots ells, que serveixi aquest llibre com el meu homenatge particular.”
Hi ha molta informació i ressenyes per la xarxa, avui només uns deixo l’entrevista que li varen fer des del blog Estigues al dia.Gràcies Fanal Blau, en el seu dia no vaig veure el post, ara l’enllaço com a document gràfic. Les descripcions de camp de concentració és el que més m’ha impressionat. Dol, dol moltíssim la imatge que hi veus, els sorolls que hi sents, la fredor que hi palpes…
Tastets
>Elisabeth Eidenbenz
Va treballar en diferents escoles de mestre a Suïssa i Dinamarca fins l’any 1937, any en que es traslladar a Burjassot coma voluntària dins de l’Associació d’ajuda Suïssa als Nens víctimes de la guerra. Va col·laborar en tasques d’ajuda humanitària en la guerra civil espanyola dins de la zona republicana i l’any 1939 va passar a França. Allà va fundar la Maternitat d’Elna del 1939 al 1944, any en que els alemanys la varen clausurar. Va continuar treballant com a voluntària en les colònies infantils al nord de França. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1946, es va establir a Viena com a responsable d’uns menjadors per a la mainada amb l’ajuda de l’Església evangèlica suïssa. El 1975 es va retirar a Rekawinkel (Àustria). Va morir a Zuric el 23 de marc del 2011.
>La Maternitat
La Maternitat d’Elna, de la qual Elisabeth Eidenbenz en va ser al directora, va funcionar des del desembre del 1939 fins l’abril del 1944 (data en què fou clausurada pels alemanys). Hi van néixer 597 nens, la majoria fills de republicanes, però també infants jueus i d’altres procedències.
> Pau Casals
Enviava diners a la Maternitat des de l’exili. Sapiens ha recuperat una carta manuscrita datada el 17 de marc de 1940, on el músic dóna les gràcies a l’Elisabeth per la seva valuosa tasca.
“Qui sí que ajudava, dins les seves possibilitats, totes les mares que li escrivíem era en Pau Casals. Estava exiliar a Prada de Conflent, relativament a prop d’Elna. Sempre que rebia carta d’una mare, li enviava tres-centes pessetes per a la manutenció del nen. Una vegada en Pau Casals es va desplaçar per a conèixer la senyoreta Elisabeth, volia felicitar-la per l’ajuda que donava als seus compatriotes però aquell dia estava ajudant en un part i finalment no es va poder conèixer.” (relat de la Joana Pasqual)
També us pot interessat:
Assumpta Montellà a Òmnium Sabadell
El llibre
Títol: La maternitat d’Elna, 2005, Ara llibres sèrie H, pàg. 170
Assumpta Montellà i Carlos (Mataró, 1958)
Ha cursat la llicenciatura en Història a la UAB en l’especialitat d’Història Moderna i Contemporània. Col·labora en la revista Sapiens i altres publicacions locals de temàtica històrica.
Blog de l’autora Sentiments a flor de pell
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari