la merceria

A la Barcelona de principis del segle XX, un pobre idealista salva un ric d’una mort segura. L’amistat que els uneix a partir de llavors li canvia la vida per sempre; a ell i a les futures generacions, ja que gràcies a aquell gest altruista aconsegueix obrir el negoci familiar que sempre havia somiat: una merceria. A La merceria viurem de prop els fets històrics més significatius per a la ciutat i el país, així com els daltabaixos econòmics de la petita empresa familiar. Descobrirem que tota decisió té repercussions, que els diners no ho poden tot; coneixerem l’ambició, el dubte, l’enveja, l’odi, la por… I recordarem que l’única resposta a tots els problemes és l’amor.

quadern-de-mots-la-merceria-teresa-roigLa merceria és una novel·la històrica, propera. I dic propera en un sentit ampli, que va del record -viscut o no- d’un temps i d’un país compartit per per gran part dels lectors, a la manera emotiva -no sentimental ni lacrimògena- en que la Teresa Roig ens apropa a tots els seus personatges. És la història de tres èpoques, tres generacions, tres dones i la crònica d’una ciutat i d’un país. Vides que dibuixen, o millor dit, embasten a través dels pensament, mirades i existències els últims cent anys del nostre país.

I la merceria és el lloc, l’espai de connexió, l’encantadora botiga on pivota tota la trama argumental del relat. Un escenari que fa alhora de protagonista però que funciona com agafador, com a lligam dels personatges i reclam del lector. La merceria serà el puntal on els petits detalls, els sentiments, les il·lusions i les frustracions hi tenen cabuda, on les alegries i els dolors es reparteixen a parts iguals a cada costat del taulell.

La merceria és més que una botiga. Ho ha estat sempre. Terapèutica, com un balneari o anar al psicòleg (pàg. 231)

Recullo el concepte de MacGuffin -per mi desconegut- que apunta Grisela Martín en la seva ressenya. I sí, la botiga, -la merceria- és un MacGuffin, que funciona com a pretext, com a centre d’atenció i d’interès. Aquí, la Teresa Roig ha escollit una merceria, però ni la trama, ni els personatges, ni la mateixa història, es veurien pràcticament alterats si la botiga fos un forn, una sabateria o qualsevol altre botiga o ofici de caire familiar que es pogués heretar de pares a fills i que permetés evolucionar al ritme que els nous temps marquen.

La Teresa Roig sap filar molt bé els seus personatges, són creïbles i evolucionen al ritme del temps en el que viuen sense perdre mai la seva personalitat. La merceria broda un retrat fidedigne de la societat catalana a l’estil de L’auca del senyor Esteve…” en aquest viatge pel recorregut vital de tres generacions, però, a diferència de La Puntual, L’Amistat esdevé el flotador emocional de les tres generacions. Una novel·la que comença com un relat entre l’amistat de dos homes, en Tonet i l’Eudal i que acabarà esdevenint un reconeixement a la tenacitat de totes aquelles dones fortes i agosarades que lluny d’arronsar-se davant les adversitats saben, a la seva manera, adaptar-s’hi per mantenir dempeus somnis, família i l’amor.

Amb un vocabulari de “betes i fils,” que anirem trobant al llarg del relat, ens ajudaran a a visualitzar, de manera simbòlica i exquisida, l’homenatge, a través dels mots, que la Teresa Roig ret a l’ofici de vendre rodets de fil i botons:  fil eixut, engegar-los a filar, diner de fil, posar fil a l’agulla, és més llarga que un diner de fil, dues agulles perdudes en un mateix paller, estrènyer la bossa i treure els biaixos, escapar llàgrimes per les costures, no tenir res a filar… En una merceria que com moltes de les botigues d’abans -i algunes d’ara-, sap vendre i donar a parts iguals, tant gènere com paciència, amistat i consol.

La merceria podia haver esdevingut una novel·la romàntica, sentimental i testimonial d’una època i d’una família, i poc més, però esdevé un relat costumista amb ànima. On la presència del relat històric a càrrec del narrador, que puntualment ens posa en antecedents, ens ajuda a comprendre part de la personalitat de cadascuna de les dones de la família. Tres dones, àvia, mare i filla que la Teresa Roig ens teixeix amb mestria, de manera profunda, emotiva i sobretot realista. Tres mentalitats forjades en els seus temps que arrosseguen el pes feixuc del dolor i del secret però que alhora comparteixen un mateix amor pels que han estat els puntals de les seves vides: la família, l’amor i la merceria. A parts iguals. Una bona lectura.

 

-Cap home és el que té. Ni tu ni jo -contesta en Llorenç (…) -Qui no és feliç amb poc, no ho serà mai amb molt. (pàg. 116)

-En aquesta vida, tot té una sola direcció, encara que vagi en un o altre sentit. Facis el que facis, dolent o bo, t’ho fas a tu… O almenys això crec. (pàg. 142)

-L’oblit ens permet sobreviure -diu, mirant-la fixaments als ulls-. Com podríem seguir vivint amb el llast de la vida, de totes les vides, si no…? (pàg. 254)

-Tot torna -repeteix la Feliça, igual que feia abans l’àvia. (pag. 279)

Però, per a elles, la botiga és més que un negoci. És part de la seva vida. de la història familiar, del barri, de la ciutat. Una illa. El flotador. Casa. Seva.

-Tot té un principi i un final… -resol la Mercè, en un moment de claror. (pàg.285)

 

Tastets

ésser un barret de rialles No prendre’s res seriosament,
-Ets un barret de rialles! – exclama ella, que no pot parar de riure. (pàg. 26)

 

El llibre: La merceria, 2015 pàg. 360
Autor: Teresa Roig
Editorial: Columna Edicions

×

One thought on “la merceria

  1. BotikaNo Gravatar

    Aquest sí que me l’apunto! Ja he llegit algunes altres ressenyes i pinta molt bé.

    Respon

Respon a Botika Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top