La mort del corredor de fons


Amb quatre mots: acció i reflexió, una bona història (una narració que conté els elements necessaris per enganxar als lectors)
Recomanada per: seguir el blog de l’Anna Villalonga, A l’ombra d’un crim, és seguir la trajectòria literària d’en Jordi de Manuel. Així, quan he tingut l’oportunitat de llegir un llibre de l’autor no ho he dubtat.

 

El llibre: La mort del corredor de fons, 2011 Proa Col·lecció a tot vent, pàg. 237
LA-MORT-DEL-CORREDOR-DE-FONS1“Mentre passeja el gos per la serra de Collserola un metge jubilat troba unes restes humanes. Les despulles revelen indicis sobre un nou tipus de crim a Barcelona. L’inspector Marc Sergiot, amb l’ajut de l’agent Carles Fortiana, s’encarrega de la investigació. Alhora, en un altre barri de la ciutat, un seguit d’assassinats en sèrie sacsegen la xafogor estival. La caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, de la brigada d’homicidis dels Mossos d’Esquadra, sospiten que els casos estan relacionats.

Les vides de tres homes -Hakim, un jove marroquí que arriba a la ciutat fugint de la misèria; Leo, un petit delinqüent barceloní, i Zoran, un georgià immers en el crim organitzat- s’entrecreuen i es barregen en una història dura i trepidant.”
La saga de comissari Sergiot no comença ni acaba amb aquesta novel·la, tot i així, no impedeix llegir-la d’una forma independent ja que la trama de la investigació comença i acaba en les seves pàgines. Només la curiositat de saber una mica més del personatges que ja venen d’altres llibres ens pot crear la necessitat de seguir l’ordre de la seva creació. Sense poder comparar amb cap altra novel·la de l’autor ja que aquesta ha estat la meva primera aproximació als seus llibres, queda clar que en Jordi de Manuel té un estil net i directe, sense retòrica, que fa que el llibre es llegeixi d’una manera fluida, al mateix que sap crear la tensió i la dosi d’intriga necessària per fer-la additiva i interessant de seguir.
La trama comença en dos lloc diferents de Barcelona, la serra de Collserola, on es troba el cos d’un mort en rares circumstàncies i l’atracament, amb trepidant persecució, d’un suposat repartidor de pizzes per part d’un lladregot de poca estopa. Com previsiblement ja pot deduir el lector, els lligams entre els dos casos seran una de les claus de l’argument. Tot i així, viatjarem al passat dels seus personatges i anirem descobrint com les casualitats i les fatalitats els acaben acostant encara que les seves vides, aparentment no tinguin res en comú. 
El centre d’interès de la novel·la no és tant la investigació policial com les particularitats de les vides de tres dels seus protagonistes, un lladregot sense pretensions que sobreviu robant als repartidors de pizzes per aconseguir diners per droga, un pobre noi immigrant que deixa el seu país per buscar una oportunitat i poder fer realitat els seus somnis – ser un corredor de fons-  i un perillós delinqüent de la màfia russa. Com apunta l’Anna Villalonga, gran coneixedora de l’obra d’en Jordi de Manuel, Com passa sovint, les seves novel·les tenen diversos nivells de lectura i d’interpretació. Així, hom les pot llegir en clau més lleugera, purament criminal, o aprofundint en la volada que, en realitat, les obres posseeixen.” I ajuntant aquests nivells d’interpretació, ens trobem amb una novel·la de lectura àgil i ràpida que conté els fils argumentals que inviten a reflexionar sobre aspectes poc agradables de la nostra societat, i que són els que li serveixen a l’autor per crear la base del relat.

La novel·la transcorre al llarg d’una setmana, fet que agilitza els esdeveniments, l’acció i un cert suspens, i li són suficients a l’autor per explicar-nos, a un ritme més pausat, no només la vida dels seus protagonistes sinó per afegir-hi un tema tan actual com ara la immigració. I més concretament, la diferència de qui ve sense res, a qui ve formant part d’un engranatge d’extorsió. I tot lligat amb un tema tan sòrdid i l’esgarrifós com és el comerç il·legal d’òrgans. Com tota novel·la negre hi intervindran els agents policials, aquí dos cossos de policia que busquen no només les pistes per resoldre el cas sinó l’equilibri entre ells per no trepitjar-se competències al mateix temps que cerquen les seves estabilitats personals.
Encara que el comissari Sergiot intervé en la resolució del cas, en La mort del corredor de fons, no hi té un paper principal. Desconec si això també passa en la resta de la saga, aquí, apareix d’una manera directe cap a la meitat del llibre. Aquest aspecte m’ha sorprès una mica perquè anava convençuda que el punt de vista del relat seria la investigació del comissari Sergiot, en canvi, el punt de vista varia en funció de qui ens explica la seva part de la història; ja sigui els records de la infància d’en Hakim, el passat d’un Zoran, el dia a dia d’en Leo o els problemes personals de cadascun dels policies. I aquest aspecte l’he trobat tot un encert.
I un final ràpid i trepidant com ho havia estat el principi, amb persecucions i tensions com apunten en alguna ressenya al “millor estil cinematogràfic”. I si l’autor tanca el tema del cos trobat a Collserola, deixa oberta alguna via o preguntes de l’estil “i aquest què?” o “què passa amb això?”, però en cap cas, vol dir que la novel·la no estigui acabada o que quedi coixa, és simplement una forma de donar al lector la capacitat d’arribar al seu final, perqué ell, en Jordi de Manuel, ja ens ha explicat el que realment li interessava.

Us recomano llegir la ressenya d’en Jordi Cervera, en ella hi inclou “la versió de la jugada” del propi autor: el gènesi de la novel·la. Jo l’he llegit abans de preparar la ressenya i la veritat és que m’ha fet gràcia descobrir el punt de partida, l’anècdota d’on arrenca l’argument i també la part més seriosa i compromesa de l’autor, la vocació “… d’escriure sobre dilemes morals, comprometre’s amb posar la lupa a les escletxes més fosques de la nostra societat.”.  
Jordi de Manuel i Barrabín (Barcelona, 1962)
jordi-de-manuelDoctor en biologia, professor de secundària i escriptor. Ha escrit diversos contes i novel·les per a infants i adolescents i novel·les i narrativa per adults. La seva pàgina web aquí.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

26 thoughts on “La mort del corredor de fons

  1. TizireNo Gravatar

    Me llama mucho la atención el título, aunque hasta ahora no había leído ninguna reseña al respecto. Creo que este es un libro que me podría gustar. 1beso!

    Respon
  2. OffuscatioNo Gravatar

    Una reseña impecable, como siempre. Aunque me suena muchísimo el título, no he leído nada del autor. Otro dato interesante es la cantidad de nombres que están ganando relevo dentro del género en España. Cuando vuelva a la novela negra, intentaré hacerle un hueco. Gracias por traerlo aquí,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Creo que el título que te suena es “La soledad del corredor de fondo” de Allan Sillitoe de Impedimenta. Nada que ver con este :-)

      Aquí, en Catalunya, hay mucha novel·la negra de calidad, lo que passa es que al no traducirse se desconoce bastante. Una lástima. Si te animas en catalán, te ayudo en las dudas que te puedan surgir :-)

      Respon
  3. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Fa poc que vaig llegir un llibre del Jordi de Manuel, “Cabells porpres”, i em va agradar força, més per l’atmosfera i el seu detectiu Sergiot que no pas per la história en si mateixa (podria haver donat molt més). Veig que a tu t’agradat força la história d’aquest altre cas.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sí, recordo la teva ressenya. Jo fa temps que tenia pendent llegir alguna cosa de l’autor, volia començar amb “L’olor de pluja” (que tampoc és el primer de la saga) ja que el títol m’agrada molt, no el vaig trobar. Finalment he començat per l’últim. És una novel·la que enganxa, i la història o històries estan bé lligades.

      Respon
  4. M. RoserNo Gravatar

    Sembla un llibre interessant…Jo acostumo a fer passejades per Collserola, a veure si algun dia faig alguna troballa he, he…
    Petonets.

    Respon
  5. CarmeNo Gravatar

    A mi també em sembla que m’agradaria… llàstima que en tinc tants de pendents! No sé que em passa aquest any 13, que no enllesteixo les lectures com sempre… :)

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      A mi també em passa el mateix, aquest any estic llegint moooolt poc. No només em costa trobar llibres que m’enganxin sinó el temps per llegir i gaudir. Últimament estic força desconnectada.

      Crec que et poc agradar, encara que la novel·la negra no t’entusiasmi massa.

      Respon
  6. Aprendiz de muchoNo Gravatar

    Doncs sembla que no té cap pega, així que quan torni a la biblio faré una repassada a veure què en trobo de l’autor; i també li passo la resenya al meu compi, que aquest és un gènere que li agrada força.
    Salutacions

    Respon
  7. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Sembla molt interessant. Últimament he llegit novel·les d’aquest tipus i m’agraden força. La llegiré.
    Com sempre, gràcies, Quadern.

    Respon
  8. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Me suena mucho el título, debe haber un título similar porque una vez leída la reseña no me suena mucho el argumento. Me lo apunto, es un género que me gusta y al que volveré en verano. una abraçada :)

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Creo que te pasa como Offuscatio, que la has confundido con “La soledad del corredor de fondo” de Allan Sillitoe de Impedimenta. pero no pasa nada, te puedes atrever con esta que seguro que te gusta.

      A mi cada vez más me gusta más el género negro, i aquí, tenemos muy buenas novel·las, este año estoy empezando a descubrirlas.

      Respon
    • Yossi BarzilaiNo Gravatar

      Exacto, justo eso es. Estaré pendiente a las que reseñas y si no son muy difíciles me atreveré con alguna, desde que reseñas menos se me está oxidando el catalán jeje

      Respon
  9. ElfreelangNo Gravatar

    M’anoto la recomanació lectora, com habitualment fas ho brodes, excel·lent ressenya amb referencies d’altres blogs gràcies! bones lectures!

    Respon
  10. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Este tipo de novelas negras me gustan mucho, y mejor si es una serie, así que miraré por si la hubiera en castellano. Además, me interesa descubrir autores que no conozco. Besos

    Respon
  11. Olga XirinacsNo Gravatar

    Deu ser de bon llegir, si tu ho dius…
    Això de manllevar títols pot donar bon resultat si la gent et confon amb un clàssic.
    Salut sempre.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      A mi m’ha agradat, sí, és de bon llegir.

      El títol és adequat per la trama, no crec que sigui cap còpia del clàssic, una coincidència que segurament l’autor ha volgut mantenir.

      Salut sempre!

      Respon
  12. carinaNo Gravatar

    El tinc a la llista, fa temps que tinc ganes de repescar algun autor català i si és de novel·la negra més. Però no sé que em passa que em tiren els nord-americans i no acabo mai de fer el pas. He de vèncer els prejudicis. Pe que dius, però, té molt bona pinta.
    El teu blog continua amb un gust i una perfecció immaculats. Com m’agrada passar per casa teva!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Va ho has de provar, fora perjudicis, jo et vaig fer cas i he llegit “
      Patrimonnio” d’en Philip Roth, ara et toca a tu llegir-ne un de casa. :-)

      Sempre ets benvinguda, encara que amb el look de la foto no t’he conegut :p

      Respon
  13. BotikaNo Gravatar

    Aquest m’agradarà segur, ara estic de ple en el món de la novel·la negra local. I gràcies per l’enllaç a la web de l’autor 😉

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top