La néta del senyor Linh

Amb quatre mots: sentiments, valor del llenguatge, prosa poètica (“un text curt, dens, al·legòric. Per llegir-lo lentament o, per què no, rellegir-lo sabent-ne el desenllaç sorprenent”. De la contracoberta)
Recomanada per:  un intercanvi de llibres com excusa per conèixer a la Núria Pujolàs del blog Miramelsmots m’ha portat a la lectura del llibre. Un agradable encontre per parlar de llibres, blogs i literatura. Gràcies.
El llibre
Títol original:La petite file de Monsieur Linh, 2005
Títol Traducció:La néta del senyor Linh,  2011 La Magrana. Traducció Lourdes Bigorra. Pàg. 117
“Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altre braç sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû. El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats.”
Tendresa és segurament el més repetit alhora de parlar del què inspira la novel·la als lectors. Tendresa és el que ens arriba dels senyor Linh quan, enfilat a un vaixell va rumb a un país occidental, sense definir, escapant del dolor, la soledat i la tristesa del qui ho ha perdut tot víctima de la guerra. Tendre és la imatge que se’ns dibuixa al començament de la història, la d’un avi i una petita néta obligats a fugir del seu país, però junts ja que són l´únic que tenen. 
”És l’únic que sap que es diu així, perquè tots els que ho sabien van morir al seu voltant”. (pàg.7) i com diu la Núria Pujolàs a llapis al costat del text “quina manera + literària i bonica de dir q no li queda ningú” i és veritat, petites frases que et fan aturar, i rellegir. 
No s’ha de confondre, aquí, la tendresa amb sentiments ensucrats i lacrimògens, car no tenen res a veure. Els petits detalls, les imatges que ens deixen els silencis, les frases, els moviments i els records dels personatges estan escrit de tal manera que t’arriben i fan que aquesta curta narració et sigui intensa.
I el senyor Linh tindrà la sort de compartir un banc, la companyia i l’amistat, d’un home del país que també es troba sol, el senyor Barak. Una amistat que neix amb timidesa però que creix amb la força de la comprensió i del respecte.
Amb una prosa poètica plena de sentiments, la novel·la o el conte (com alguns la defineixen per la seva brevetat)  va descabellant, al ritme lent del tarannà oriental, els temes que componen la novel·la; soledat, exili, incomunicació i vellesa, al mateix temps que la companyia, la comunicació i l’amistat creixen per donar força al relat. La soledat quedarà compensada pel respecte i la sinceritat de la companyia de dos homes que, encara que diferents, comparteixen uns mateixos sentiments de solitud. L’exili de qui es veu obligat a marxar del seu país on ja no li queda res ni ningú, només l’amor a la néta que representa el passat i el futur alhora, té la capacitat de donar-li la força per sobreviure. La incomunicació que pateix el senyor Linh pel desconeixement d’una llengua, esdevé  comunicació mitjançant “la música de les paraules i la timidesa dels gestos”i faran aflorar els sentiments, la comprensió i respecte dins la diferència. La vellesa del senyor Linh és la memòria, el record i la tradició que cal transmetre al nadó, perquè no perdi la llengua, les olors, els colors, ni el record de la gent del país que la va veure néixer. I l’amistat, incondicional, de dos homes sols, que no es coneixen, que no parlen la mateixa llengua, que no tenen els mateixos costums però que tenen l’únic valor que els queda, humanitat per seguir gaudint d’infinits moments tendres.
És, com diuen molts dels seus lectors, una petita joia, plena de fragilitats i d’ambigüitats que s’embasten en un relat ple d’emocions pel que ens explica però també pel que cadascun de nosaltres podem arribar a copsar. Una història que transcorre a dos ritmes, el lent on es va forjant l’amistat entre els dos homes i el ràpid on la necessitat de retrobar-se després d’haver ingressat al senyor Linh precipita el desenllaç. I un final, que ara no cal descobrir, que m’ha sobtat, no me l’esperava, encara que trossets de la narració podessin donar-nos alguna pista.
Una novel·la del tot recomanable, és de les que els seus personatges t’acompanyen més enllà de la darrera pàgina.
També n’han parlat Maite Salord, Sandra club de lectura.
“No hi ha res que s’assembli al que ell coneix. És com arribar al món per segona vegada.” pàg. 15
“Quan el senyor Barak parla, el senyor Linh l’escolta molt atentament i el mira com si ho entengués tot i no volgués perdre ni una engruna del sentit de les paraules. El que percep l’home gran és el to de la veu del senyor Barak indica tristesa, una melangia profunda, una mena de ferida que la veu subratlla, que acompanya més enllà de les paraules i del llenguatge, alguna cosa que la recorre per dins com la saba recorre l’arbre sense que ningú la vegi. “ pàg. 33
Tastets
Broida || 2. Broida femella: planta de la família de les compostes: Santolina Chamaecyparissus. Coneguda també com a camamil·la, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola (a Maó), herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet.
“La sopa és com l’aire de la ciutat que ha respirat mentre baixava del vaixell. No té olor de debò, no té un gust de debò. No hi coneix res. No hi troba el deliciós pessigolleig de la broida, la dolçor del coriandre fresc, la suavitat de les tripes cites.” pàg. 10
Philippe Claudel (França- Nancy,1962)
philippe_claudelProfessor, guionista de cinema y televisió. Va donar classes a la universitat de Nancy d’Antropologia Cultural y Literatura. Va donar classes a algunes presons i altres centres per a gent amb dificultats,
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

31 thoughts on “La néta del senyor Linh

  1. CarmeNo Gravatar

    Aquest llibre el vaig llegir fa un temps, em va agradar molt…

    Ara ja m’agradaria repetir d’autor, a veure quin altre títol em busco. En coneixes algun altre d’aquest autor?

    Respon
    • QuimNo Gravatar

      arme, puc dir que aquest autor és un dels meus autors predilectes. N’he llegit els tres llibres que han sortit publicats al nostre país i tots m’han encantat; fins i tot diria que aquest és el més fluix. Les ànimes grises i L’informe de Brodeck són extraordinaris.

      Et passo un enllaç al meu bloc on en parlo, per si vols fer-hi una ullada.

      http://retallsdepensaments-quim.blogspot.com.es/2010/06/philippe-claudel.html

      A més, curiosament, l’última entrada del meu bloc és una fragment curtet de L’informe de Brodeck.

      Si en tens l’oportunitat llegeix-los, de veritat!

      Respon
    • QuimNo Gravatar

      Carme, puc dir que aquest autor és un dels meus autors predilectes. N’he llegit els tres llibres que han sortit publicats al nostre país i tots m’han encantat; fins i tot diria que aquest és el més fluix. Les ànimes grises i L’informe de Brodeck són extraordinaris.

      Et passo un enllaç al meu bloc on en parlo, per si vols fer-hi una ullada.

      http://retallsdepensaments-quim.blogspot.com.es/2010/06/philippe-claudel.html

      A més, curiosament, l’última entrada del meu bloc és una fragment curtet de L’informe de Brodeck.

      Si en tens l’oportunitat llegeix-los, de veritat!

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Carme, aquest és l’únic llibre que he llegit de l’autor. El Quim et dóna un parell d’opcions.
      Ja en buscaré algun per repetir amb Claudel que m’ha agradat.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvingut Quim,

      Com que jo també em dic Carme he fet cas dels comentaris que li feies a l’altre Carme :-)

      Ja he passat pel teu blog i he llegit algun post. “Que ningú et salvi la vida” l’he acabat fa molt poc, molt bo. Ens llegim!

      Respon
  2. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Claudel em va sorprende molt amb aquest llibre perquè el que havia llegit d’ell fins ara era molt més “dur”. Em va sorprende per la delicadesa dels seus mots, de les imatges que creava i, com tu dius, la tendresa ben entesa. Petons!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo tot just l’he descobert ara i m’ha agradat força, m’apunto a llegir alguna altra cosa d’ell. Sembla, pel que comenteu que té un estil força personal.

      Respon
  3. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Wow, lo tengo apuntado pero ya desde las cuatro palabras me lanzas a por él. Acabo de leer “La buena novela” de Laurence Cossé que pone sobre la mesa grandes nombres de la literatura francófona. De Claudel leí en su día Almas grises y me gustó muchísimo, repetiré con este, ternura, soledad, vejez… tiene muchos elementos que me atraen. Gràcies per la ressenya i una abraçada :)

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Al final si que leeré “La buena novela” después de tantas opiniones positivas, el otro día lo tuve en las manos y al final no me decidí.

      Me apunto todos los libros que me indicais del autor y veré que encuentro. Gràcies!

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Glòria, sento dir-te que mai, mai arribarem a posar-nos al dia amb les llistes de llibres pendents. En el fons és una sort, encara que faci certa ràbia. :-)

      Crec que t’agradarà.

      Respon
  4. M. RoserNo Gravatar

    Carme, a mi em va enamorar aquest llibre, com molt bé dius tu , és molt tendre però no ensucrat…I amb un final que et sorprèn per l’inesperat i rodó.
    Petonets.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hi ha qui abans d’acabar el llibre ja havia deduït el final, jo no, encara que després te n’adones de certes coses que t’anaven donant pistes. Sí és tendre no ensucrat, les coses i els llibres ensucrats no m’agraden gens.

      Respon
  5. mientrasleoNo Gravatar

    Me encantó este libro. Me parece que tiene una ternura tremenda y un final perfecto. Pero perfecto! con todo.
    Esa relación entre los ancianos es verdaderamente espectacular
    Besos

    Respon
  6. TizireNo Gravatar

    Hace justo un año que me lo recomendaron y aún no lo he leído! Pero gracias a tu reseña voy a intentar ponerle remedio cuanto antes, que me ha gustado mucho todo lo que dices sobre la prosa del autor. 1beso!

    Respon
  7. Pilar GonzálezNo Gravatar

    A mí también me gustó mucho esta historia. Me quedé tan prendada que leí enseguida “Almas grises” y no me gustó tanto, aunque reconozco que tiene calidad también, pero la historia no me llegó tanto. Besos

    Respon
  8. BotikaNo Gravatar

    Autor i llibre desconeguts per mi, però una bona recomanació que m’apunto ara mateix. I més si no és ensucrat, com dius.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gràcies a tu per passar-me el llibre.

      L’he deixat a una bona amiga lectora i també li ha agradat moltíssim, tant que per Sant Jordi s’ha comprat “Les ànimes grises”. Ja el tinc a la llista pendent per llegir.

      Respon
  9. CarolNo Gravatar

    A mí me gustó mucho esta novelita, de momento sigue siendo mi favorita del autor y la recomiendo mucho porque creo que es de esas que gusta tanto a lectores como no lectores. Un abrazo

    Respon
  10. PerkinsNo Gravatar

    A mi també em va agradar molt. Vaig trobar que la durada era la perfecte, més pàgines hagués sigut massa per a mi. Bona lectura!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top