Susan Vreeland (Barcelona. 1960)
La casualitat, l’atzar o l’eventualitat m’ha posat aquest llibre a les mans. Em va atreure el quadre de la portada per un motiu molt concret: Relats conjunts. Encara que fa poc que hi participo, és una de les propostes d’aquest blog. Em va fer gràcia que, no només pogués inspirar una novel·la sinó també un munt de bons i imaginatius relats. Un cop acabada la lectura, vaig descobrir que el quadre únicament inspira els relats de Relats conjunts. El quadre que inspira la novel·la no és cap dels quadre de Johannes Vermeer, és un colage fet de diferents quadres del pintor, de fet, l’autora sembla haver escollit tres o quadre quadres del pintor per a dibuixar el seu quadre literari. Jo no he sabut trobar la pintura que tan detalladament se’ns descriu en la novel·la, en tot cas no hi fa res, no li treu ni un punt de bellesa a la novel·la, només ha estat un bon recurs literari. “Al segle XVII, a Holanda, el famós pintor Johannes Vermeer va pintar un quadre de la seva filla Magdalena en el que intentava copsar per a l’eternitat la inquietud i la passió interior d’aquesta. La noia de blau és la història d’aquet quadre i la vida dels vuit propietaris que l’adquireixen al llarg del temps…”
Vuit capítols que, són vuit històries que, són vuit vides diferents, unides únicament i exclusiva per la passió que els ha despertat als seus propietaris la força de la pintura i, en especial, la de la jove que hi és pintada. El lector farà un recorregut que anirà del present al passat, fins arribar a l’origen, que és el moment quan es pinta el famós quadre.
Vuit històries que poden funcionar perfectament aïllades, el fil que les uneix és tan sols el quadre i el lector pot intuir subtilment els motius que han portat la pintura a viatjar de mà en mà. Al meu parer aquesta és una de les gràcies de la novel·la, l’altre seria aquest anar enrere en el temps. Un pintor pinta un quadre i aquest viatja de mà en mà fins els nostres dies, aquí l’autora ho fa magistralment al revés. En el primer capítol ens trobem el quadre i el seu propietari als Estats Units, en un temps indefinit però contemporani, finals del segle XX. En el següent capítol ja anirem a Holanda, on passen la resta d’històries, fins arribar al màgic moment d’ésser pintat, segle XVII.
Cada propietari, indirectament, ens endinsarà en un trosset de la història d’Holanda, des del segle XX al segle XVII, però només ho fa de passada, com a testimoni que serveix per emmarcar la vida del propietari, perquè el que realment compta és l’estreta relació que tenen tots i cadascun dels diferents propietaris amb el quadre. De fet, en certa manera, La noia de blau marca les seves vides, és el punt per sostenir-se i la força que, en alguns casos, els permet continuar endavant.
La noia de blau, és un quadre bell i ple de llum. La seva protagonista és la filla adolescent del pintor. Pàg. 166 “La va estirar fins a la taula del costat de la finestra i la va fer seure, va acostar el cosidor i li va posar a la falda una camisa del seu germà amb botons per cosir, va moure la finestra fins que va descobrir que a un cert angle, la seva cara es reflectia. –Si t’asseus aquí a cosir, et pintaré… (…) Es va estremir en pensar que totes aquelles coses que ella havia tocat, que li eren familiars com la seva pròpia pell, poguessin ser contemplades, admirades, i potser fins i tot estimades per la gent que un dia es miraria aquell quadre.” La Magdalena, hauria de saber que tota la gent que va posseir i admirar el quadre també el va estimar. El quadre i, en particular la noia de blau, va provocar en cada un dels propietaris la necessitat de parlar-li, d’admirar la seva força i de fer-la còmplice no només seus pensaments més íntims, sinó també de despertar la curiositat i l’interès per descobrir quin futur li havia esperat a la jove de blau.
Detallista. Tots els relats contenen els elements necessaris i imprescindibles per crear un ambient i una atmosfera que fan que el lector es trobi de seguida proper i immers en cada una de les històries. L’angoixa que es respira a Una nit diferent de totes les altres queda perfectament reflectida en el tràgic desenllaç dels coloms o en la manera que té la família de fer els preparatius de la festa de Pasqua. En Adagia, per exemple, el to és més suau i fins i tot diria que en certa manera sensual, sobretot en la forma subtil d’acabar o tancar un tema del passat, una atmosfera com aquesta: Pàg. 53 “En aquella atmosfera velada per la tènue boirina que s’escampava, els vímets s’inclinaven en un murmuri que li va semblar fantasmal.” Cada relat està envoltat d’un clima de sensacions que els fan especial, la desesperació davant les terribles inundacions que van patir al nord d’Holanda en el relat, Resplendor del matí., l’ambient altiu, aristocràtic i fals de Blaus de jacint, les injustícies en la caça de bruixes de Dels escrits d’Adriaan Kuypers… fins arribar al sorollós ambient de la família del pintor, una casa petita amb onze fills que no paren d’entrar i sortir.
Pàg. 43 “ Ara la Hannah veia ben clar que l’atreia de la noia del quadre. Era el seu silenci. (…) La seva cara li deia que segurament desitjava alguna cosa tan profunda i remota que no gosava ni pronunciar-la…”
Pàg. 63 “-Si en lloc de mirar tant per la finestra, aquesta noia mirés a dins, ens mirés a nosaltres, estic segur que pensaria que som unes criatures envejables.”
Pàg. 80 “… no podia apartar els ulls de la noia del quadre. On abans hi havia vist buidor ara hi veia una innocència irrecuperable i una profunda serenor que em va causar una gran pena. No eren només els trets de la seva joventut, sinó alguna cosa més subtil i delicada, una naturalesa ingènua, sense artifici. L’hi podia veurà als ulls.”
Pàg. 100 “La història que s’havia imaginat se li feia cada dia més real. (…) Era una dona desesperada, amb febleses i temptacions com les seves; una dona que tenia necessitats i estimava fins el punt de deixar de ser ella mateixa; una dona que potser plorava massa, com ella, una dona espantada…”
Pàg. 118 …l’Aletta plorava davant del quadre… Volia entendre per què una cosa tan bonica la podia afligir tant. La dolçor de l’expressió de la noia indicava que el quadre havia estat pintat amb tendresa i afecte, qualitat que suposo que mancaven del tot en la vida de l’Aletta Pieters.
Tastets
>> mots
Peloia Pela (pell, escorça, especialment la separada de la fruita, de la planta)
Pàg. 38 “La mare li va donar peloies de patata seca com a menjar alternatiu per als coloms durant la celebració”
Trinxant Moble de menjador, en el qual es posen les viandes que hom ha de trinxar abans de servir-les a taula.
Pàg. 38 “La Hilde va tamborinar els dits sobre el trinxant com per donar més èmfasi.”
Llibre original i de bona lectura. És delicat, com la pintura que viatja a través del temps i de les famílies on és acollida. Vuit relats diferents –uns més entranyables que els altres- que s’uneixen per formar una bonica història. Aferrar-se a la força, la delicadesa, la serenor o la gràcia d’un determinat objecte, en aquest cas d’un quadre, com l’element puntal que ajuda a tirar endavant. Cada història a la seva manera. Un únic quadre i vuit visions per gaudir-lo. No és una novel·la històrica, però els vuit relats ens descobreixen fets rellevants de la història d’un país, en aquest cas d’Holanda.
El mot:
La fitxa: La noia de blau, Susan Vreeland, 1999. 1ra ed. 2001 Edicions 62, S.A.. El Balancí. Traducció de l’anglès Núria Penedès València. 172 pàg.
L’enllaç:
Valoració: QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari