La novel·la de Dickens

Amb quatre mots: Senzilla, deliciosa, agradable, recomanable (que no vol dir ensucrada).

Recomanada per:  El Bloc del CAL 

He aparcat un llibre per llegir-la, he aparcat dues ressenyes per poder-la penjar, sí, m’ha agradat. Sense haver llegir res d’en Dickens i, llevat d’algun petit aspecte que et fa ràbia no poder identificar del tot, m’ha semblat una bona novel•la, d’aquelles que es deixen llegir molt bé, que en fas via sense adonar-te’n i quan acabes et deixa una sensació agradable perquè t’ho has passat bé llegint.La novel•la ens parla de la vida de la gent que no ho té fàcil, de gent que per diferents motius ha d’aprendre a sobreviure i a lluitar per aconseguir, o no, el que tant desitja.  Ens parla de l’esforç, de la força de voluntat i  sacrifici, del que costa tenir el què un vol, de compartir sense demanar res a canvi, de l’autoestima, de la tenacitat, de la lluita, de les il•lusions, de la felicitat, del desengany… de tots aquests aspectes que Dickens ens parlat en els seus llibre.

I la novel•la és la història d’un personatge marginal, na Blanca; divorciada, sense feina, sense diners, amb una filla adorable, una veïna amiga que vol ser miss i un veí amic que és metge. Na Blanca arrossega la història del seu passat i ens el va explicant de mica en mica a mesura que llegim el llibre i ens adonarem, que comparteix tots els trets dels personatges de les novel•les de Dickens. Núria Canyelles ha transportat un dels seus personatges i l’ha fet viure i reviure en el nostre món actual –i amb tot el que això comporta- , amb les misèries i amb l’atur, amb els pocs diners i les il•lusions escapçades i, descobrim, que na Blanca hi encaixa perfectament bé.  La vida, no són ni flors i ni violes per a molta gent.
Però l’autora no s’acontenta en traslladar al personatge, també ens porta al mateix Dickens. Hi apareix cada cop que na Blanca té les fortes migranyes. I ens apareix com a una al•lucinació però, hi ha cops que ens fa dubtar, sembla talment que existeixi de veritat. Hi parla, comparteixen berenar –galetes de mantega- i sobretot comparteixen la lectura del llibre que els uneix “Grans esperances”. La relació és tant forta que a na Blanca no li importa tenir migranya, necessita estar amb en Dickens, perquè és l’únic que la pot comprendre.
I na Blanca, escriu. De tot en por arribar a fer un bonic conte. Contes que tant li serveixen per capgirar els seus malsons diaris i quotidians, com per veure els personatges i els elements necessaris de la novel•la que tan desitja escriure. Els escriu per perdre’ls al moment, un cop ha obtingut el consol que hi buscava. I són, els retalls d’aquests contes, el que l’apropen a la literatura del seu admirat Dickens. Buscar o millor dir, trobar en la gent del carrer, els trets que només ella sap veure, de bondat, mala sort i sobretot d’esperança. L’únic que sembla que no perd mai na Blanca, és aquesta esperança, per poder tenir diners i comprar el tutú a la seva filla, l’esperança d’arribar a final de mes d’una manera tranquil•la, l’esperança de poder escriure i viure d’escriure… petites però grans esperances. Per això no és d’estranyar que na Blanca sempre justifiqui les seves desgràcies.
En l’autobus:
Pàg. 11 “És afortunada de no haver trobat cap seient lliure. Es veu reflectida en els vidres, entre les lletres que diuen finestra de socors. En el fons no té mala sort per haver d’estar dreta. Alguns passatgers queden atrapats i ella mira enrere, però ha de seguir endavant perquè la seva filla l’espera.”
Un estil, senzill, net i acurat com els seus personatges que, fan d’aquest llibre, una lectura plàcida, tranquil•la i molt agradable. 
Aquest any és el bicentenari del naixement de Charles Dickens, una excusa com una altra per llegir alguns dels seus llibres.
 
Tastets (gairebé tots de Ses Illes)
> mots 

>> doblers
Dobler || 6. pl. Moneda en general; riquesa amonedada (Mall., Men.);
Pàg. 10 “Quan he entrat ha tirat el sobre amb els seus estalvis damunt la taula…. Té, ha dit, doblers.”

>> guardapits
Guardapits. || 1. Armilla (Mall.);

Pàg. 23 “Jo crec que llegia en públic, perquè anava mudat amb un guardapits i un vestit de diumenge.”

>> espenyat
Espenyar / Espanyar v. Tr. || 2. Fer malbé; posar en un estat més dolent (Mall., Men.);

Pàg. 23 “Allà on jo vivia només hi havia aquest llibre, i ens l’anàvem passant. Estava tot espenyat.”

>> descambuixats
Descambuixar v. tr. Treure el cambuix a una dona; despentinar, especialment barallant-se (Mall., Men.);
Cambuix o gambuix m.|| 1. Cobricap de tela fina que portaven les dones i els infants de mamella, aquelles per subjectar-se els cabells, i aquests per tenir el cap dret;

Pàg. 75 “Les tires del pal de fregar són com els cabells descambuixats de les nines de l’orfenat, que no sortien mai.”

>> llenegadís
llenegadís adj. Que llenega fàcilment;
llenegar v. intr. Relliscar, escórrer-se;

Pàg. 121 “Era un matí gris, de pluja intermitent. Queien només gotes, d’aquelles que molesten i fan llenegadís el terreny.”

 
Llenegues de El Vell Papiol

>El bolet que rellisca

>>Llenega f.|| 1. Bolet agaricaci de l’espècie Hygrophorus limacinus, negre i llepissós per damunt, blanc per sota, comestible i molt saborós (Vallès, Segarra, Cardona, Solsona, Bellpuig, Sta. Col. de Q., Tarr.).

De llenegadís m’ha vingut al cap la llenegadisca llenega.

També n’han parlat a : Benzina, bloc del CAL llegit, Time Out, Lletres en bloc, Nosaltres llegim.

Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966) 
Llicenciada en Filologia Hispànica i va estudiar la carrera de piano. Ha publicat els llibres Neu d’agost. Un llibre de memòries (Premi Bearn de Narrativa 1997), Els vidres nets i altres contes (2002), i les novel•les Cap d’Hornos (Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma 2002) i L’alè del búfal a l’hivern (Premi El lector de L’Odissea 2006 i finalista del Premi Llibreter 2007). Un dels seus relats ha estat inclòs a l’antologia de nova narrativa catalana Veus de la nova narrativa catalana, de Lolita Bosch, publicada també en castellà. Escriu articles i reportatges al diari Última Hora, de Palma.

Proa

Com podeu comprovar he fet uns quants canvis en el blog  i també en l’estil de les ressenyes.  Espero que us agradi. (no hi ha res definitiu). 


Aprofito l’entrada per animar-vos a entrar al Club de lectura 2012 que ha proposat el blog  TERRA DE LLIBRES.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

26 thoughts on “La novel·la de Dickens

  1. Jordi DorcaNo Gravatar

    Me l’apunto en un lloc destacat. Per recomanació teva. Sóc, a més, un enamorat de l’obra de Dickens.
    Pel que fa als tastets, em quedo amb la bonica sonoritat del verb DESCAMBUIXAR, que no s’adiu gaire amb l’acció que denota.
    Torno de seguida.

    Respon
  2. ElfreelangNo Gravatar

    Ves per on! quina gràcia m’ha fet que el llibre , la novel.la es titules precisament la novel.la de Dickens…l’Assumpta n’és
    una gran lectora i jo ara em començaré a llegir Grans esperances de Dickens…ah i per descomptat tindré molt en compte la teva recomanació!

    Respon
  3. AssumptaNo Gravatar

    M’has convençut, Quadern, el llegiré!! ;-))

    I bé… després d’aquest llibre, no t’han entrat moltíssimes ganes de llegir al gran Dickens? :-)

    Són molts els autors que citen obres de Dickens a les seves pròpies obres i, precisament, molts d’aquests parlen de Grans Esperances (el mateix Ruiz Zafón fa aquest sigui el llibre que ha llegit set o vuit vegades el nen protagonista)

    Un altre és El senyor Pip i, també, aquest que ara tu ressenyes.

    Quan al blog “Mots Emblocats” (que, tristament, ja fa temps que està inactiu) vaig veure que el llibre que en Ma-Poc recomanava era com un homenatge a “Grans esperances” vaig decidir llegir-lo primer, per saber de què anava… i llavors me’n vaig enamorar :-))

    Des de llavors no he parat de llegir Dickens, porto ja sis llibres seus i en tinc uns quants més ja aquí a casa (un és el que llegeixo ara: “Los papeles póstumos del Club Pickwick”) i cada dia m’agrada més!

    Veure la forma en que tu parles d’aquesta novel•la em convenç que segur que m’agradaria… i, com aquest és l’any Dickens, aviat, molt aviat, faré una proposta al meu blog, a veure qui s’anima! ;-)))

    Respon
  4. PerkinsNo Gravatar

    Quina resenya tan bona! m’ha agradat molt! jo tampoc conec Dickens, no he llegit res. Ja arribarà, aquest any crec que els clàssics tindran un lloc preferent a les meves lectures, em venen bastant de gust.
    El nou aspecte m’agrada força, el veig més ampli.

    Una abraçada!

    Respon
  5. Quadern de motsNo Gravatar

    Jordi, jo no he llegit res d’en Dickens i segurament aquest any m’hi posaré.
    Descambuixar, sí, té una bonica sonoritat i no la de la baralla. 😀

    Elfreelang, no ho he dit a la ressenya però na Blanca el que més desitja és escriure una novel•la a l’estil d’en Dickens.

    Ja m’havia passat per ca l’Assumpte, gràcies

    Núria, espero que t’agradi, gràcies a tu per passar.

    Glòria, gràcies. Ens llegim.

    Assumpte, jo em perdo amb els noms dels personatges d’en Dickens, espero que aquest any pugui llegir-me alguna de les seves novel•les. Aquesta, segur que t’agrada i m’aventuro a dir que molt.

    Perkins, any de clàssics, sí, pot estar bé. Gràcies.

    Respon
  6. montselladoNo Gravatar

    Temptador, molt temptador. Del tast de mots em quedo amb espenyar perquè a casa sí el fem servir, però -i no sé dir per què- només per referir-nos als panys de les portes.

    Per cert, he trobat a faltar quantes “Q” n’hi dones; és part del canvi de “look”? (a mi m’anava molt be perquè confio en el teu criteri).

    Respon
  7. Quadern de motsNo Gravatar

    Hola Montse, ja fa mesos que estic pensant amb el tema de la puntuació, crec que amb les Q a vegades pots ser una mica injust, de fet, l’any passat ja em va passar en alguna lectura. Volia fer una puntuació numèrica de 1 al 10, però a l’últim moment m’ho he repensat.
    De moment, la meva puntuació l’he començat a fer d’una manera radicalment diferent. “Amb quatre mots” que vol dir molt, o molt poc, depenent de com es miri. Encara tinc un bon embolic amb la puntuació. No sé què fer.

    Aquest llibre te’l recomano de totes totes, segurament l’any passat li hagués posat QQQQ, per ser una lectura molt agradable, senzilla, gens complicada i al meu criteri ben escrita. Per passar una bona estona llegint, què més es pot demanar??

    Respon
  8. llunaNo Gravatar

    Amb aquesta magnífica ressenya m’han entrat moltes ganes de llegir-lo. Penso que m’agradarà. Me l’apunto a la llarga llista de pendents. Gràcies per la recomanació!

    Respon
  9. AssumptaNo Gravatar

    Ooooh!! M’ha cridat l’atenció això que has dit: “jo em perdo amb els noms dels personatges d’en Dickens” perquè et vaig a confessar una cosa: a mi em passava el mateix!! ;-))

    El primer que vaig llegir (Grandes Esperanzas) em vaig adonar que els noms eren molt complicats i que hi sortia molta gent, així que vaig agafar una llibreteta i me’ls anava apuntant:
    – Pip: Nen orfe que comença el llibre quan va al cementiri a posar flors a la mare.
    – Joe Gargery: Marit de la germana gran de Pip. És ferrer. És molt bona persona i estima molt a Pip.
    – Mrs. Gargery: Germana gran de Pip, molt “mandona”…

    I així amb tots… perquè, a més, Dickens té el costum que, personatges seus que surten al principi, estan molta estona sense sortir i després tornen a aparèixer i el lector es pregunta “ai, aquest nom em sona… però… qui era?” :-)) llavors, tenir la llista va genial.

    Amb una bona llista podràs seguir perfectament qualsevol llibre de Dickens, gaudir dels seus arguments, emocionar-te, riure, reflexionar… i sense patir per haver de recordar qui era qui :-))

    Si t’apuntes, tu que ets tan bona lectora, he fet una proposta, i si no et ve de gust, doncs no passa res ;-))

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    Assumpta, si no he llegit res d’en Dickens i només he vist les pel•lícules que han fer de Oliver Twist o David Copperfield i he llegit fa un munt d’anys les versions de les seves novel•les a “Joyas literarias”, és lògic que em perdi. Encara que no surten gaires noms en aquesta novel•la i no t’impedeixen, en res, seguir-la, m’ha fet una mica de ràbia no poder-los ubicar correctament. Això és tot.

    Jo faig servir una llibreta sempre que llegeixo i en alguns casos també m’hi apunto els personatges. 😀

    Tenia pensat llegir alguna cosa d’en Dickens aquest any, però m’he apuntat al Club de lectura de TERRA DE LLIBRES i no crec que arribi a temps pel dia 7 de febrer. En tot cas si pogués ja t’ho faria saber.

    Respon
  11. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    He llegit alguna cosa de Dickens, però res de la Núria Canyelles.
    La passió de la teva ressenya fa que l’apunti a la llarga llista de pendents.
    Bé pels canvis en el format del blog.

    Respon
  12. Quadern de motsNo Gravatar

    Bajoqueta, benvinguda.
    Crec que l’important dels llibres és que et facin sentir bé quan els llegeixes, tan és que siguin senzill, complexos o tinguin més o més valor literari. Si un llibre et porta a un altre per a mi ja té molt de guanyat. I si et fa passar una bona estona, que més pots demanar!!

    Respon
  13. Quadern de motsNo Gravatar

    Àngel jo no havia llegir res de la Neus Canyelles, també tinc apuntat a la llibreta el seu “Alè de búfal a l’hivern” premi Odissea 2006, però per més endavant.

    Respon
  14. ToniNo Gravatar

    M’ha semblat que has explicat la novel·la molt bé, amb molta passió: convides a llegir-la de seguida. Gràcies per citar-me i, pel que fa la puntuació, pense que el sistema de Q és molt gràfic i molt eficient, però crec que té el problema que entre 3 i 4 Q no permet matisos, i a voltes ens caldria dir 3 Q i mitja. Pot ser que sobre 10 fóra més equitatiu. De fet, jo he dubtat molt a usar-lo de vegades, però no estic convençut del tot encara.

    Per cert, els canvis m’agraden.

    Respon
  15. Quadern de motsNo Gravatar

    Hola Toni no m’has de donar les gràcies, vaig descobrir el llibre llegint la teva ressenya.

    Entre tu i la Montse Lladó m’heu fet aparèixer altra vegada les Q, però en aquest cas, miraré de filar més prim, o si més no, no quedar-me tant amb la sensació de no ser prou justa. 😀

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top