La papallona negra

Amb quatre mots: visió del món rural des de dins (”…retrat panoràmic iniciat en Terres de lloguer, sobre les brutals transformacions econòmiques i socials que experimenta actualment la nostra pagesia” Tret de la contraportada)

Recomanada per:  lectura pendent després de llegir Terres de lloguer i de llegir la ressenya de Racó per llegir
 
…perquè un pagès que és pagès de veritat no s’avorreix mai de la vida i, si ho fa, mal senyal, vol dir que és una pagès que no va a l’hora i que té, segurament, els dies comptat com a tal.” (pàg. 40)

 

Diria que és un llibre que conté dues històries, les quals, podrien funcionar perfectament soles i desenvolupar-se com a novel·les diferents.   El món de pagès i la seva reconversió en forma de turisme rural i, una història d’amor passional. El resultat, però, és una novel·la que es fa servir d’aquest dos elements per mostrar-nos un món que l’autor domina a la perfecció; la relació entre el món rural i la ciutat, entre la pagesia i la urbanitat, entre dues maneres de ser i de viure.

 

En un primer pla ens trobem amb la lluita d’una pagesia que no vol abandonar la terra perquè li agrada fer de pagès però que cada vegada es troba més ofegada i veu, com el seu ofici es mort, en una agonia lenta de qui any passa any empeny. Renovar-se o morir. I si en Terres de lloguer els pagesos –masovers- que ens descriu l’autor acaben marxen del mas, aquí, els pagesos –propietaris- es reconverteixen en hotelers. Sense deixar ni les terres ni la pagesia, inverteixen per atraure gent i diners, mitjançant el turisme rural, ara tan de moda.
I amb el turisme arriba la gent. Gent de ciutat que busca tranquil·litat, desconnexió i trepitjar terra, cansats de tant asfalt.  I entre tots els hostes arriba la Martina, una estudiant jove, de bellesa seductora, enigmàtica i inquietant que enamorarà i s’enamorarà d’en Jordi, l’hereu.

 

El lector ja sap que aquest amor que crema, ple de rauxa i passió, no pot arribar gaire lluny. Un amor passional, amb una alta càrrega d’erotisme, d’anades i vingudes de l’hereu que, cec d’amor, desatén la seva feina, per satisfer una relació, que l’omple, com mai cap altra ho havia fet. I quan creus que la relació s’ha de trenca, fruit del caràcter i maneres de viure tan diferents, d’aquesta dicotomia que sembla unir-los al mateix temps que els separa, la relació de parella s’ensorra i es trenca per un problema de gelosia. Es a dir, una ruptura que no te res a veure amb viure a ciutat o viure a pagès, és un tema estrictament de parella. És lícit que sigui així, només faltaria, però m’ha sobtat. I quan la relació s’acaba, apareix l’obsessió, que crema encara més que la passió i, aquesta, només s’aturarà en forma de doble tragèdia, la mort de l’hereu i el futur incert del mas, que és com dir de la pagesia.

 

Aquí, com ja havia fet en Terres de lloguer,l’Antoni Pladevall ens mostra una llengua molt rica i viva, plena d’una sonoritat que cada vegada costa més d’escoltar. “…riquesa verbal que ni els millors diccionaris poden capturar. Em refereixo a una mena de lèxic i de girs i de registres lingüístics, malauradament poc explotats en literatura, que van des del cultisme vulgaritzat fins al col·loquialisme espontani i l’exabrupte més descordat”. reprodueixo el que ens diu Jordi Cervera en la seva ressenya. Llegir aquest tipus de llibres és recordar o descobrir, segons la procedència  de cada lector, la riquesa cultural del nostre país. Un país carregat de matisos, de sonoritats i de paisatges que, cal cuidar i no deixar ni malmetre ni perdre.

 

L’autor, a vegades, despista al lector quan fa parlar als personatges de coses que només ells saben, fets que encara no han estat explicats al lector. I el lector, pacient, sap que tard o d’hora tot lligarà. Aquest recurs l’empra durant tota la novel·la, de fet, en el primer capítol, descobrim un fets que, només coneix en Quirze de primera mà i no serà fins el final que en descobrirem l’entrellat, de fet, el tràgic desenllaç. La novel·la està dividida en 12 capítol, tots tenen un títol significatiu i una llargada similar, tret del primer i l’últim que són curtíssims i que són els que marquen i emmarquen tota la novel·la. 

 

En les dues novel·les l’Antoni Pladevall ens parla d’una pagesia que es perd o es reinventa, d’una pagesia que te ganes de continuar fent de pagès però que es veu massa vegades ofegada pels entrebancs. I si abans aquests eren passatgers, deguts principalment a les inclemències del temps, ara, són de caire administratiu; subvencions que no arriben, especulacions del terreny o preus que no surten rendibles. 
És curiós, però, que en les dues novel·les l’autor no ens hagi plantejat obertament que són els propis pagesos els qui marxen, pleguen, o simplement no tenen continuïtat, malgrat que en tots els casos es tracte d’un fet traumàtic. En Terres de lloguer el pagès ha de plegar fruit de l’especulació, però, és que el masover tampoc tenia futur al mas, en els dos casos no hi ha hereu que pugui continuar, o perquè ha marxar a ciutat o perquè no té descendència. Aquí, en La papallona negra passa el mateix, després de sobreviure a la immobilitat de l’avi i mirar cap endavant obrint-se amb l’agroturisme, el mas es torna a quedar sense hereu. Sense futur.

 

Veure la vida de pagès, des de dins, amb tot un ventalls de personatges, compartir el dia a dia d’un mas, els petits i grans problemes quotidians, el bestiar, els camps, els racons de la casa pairal, els esmorzars… i explicat d’una manera brillant, de veritat que fa goig de llegir.

 

També n’ha parlat Els trencaclosques de la Dolo, el blog de Jordi Cervera i Racó per llegir, entre d’altres.
 
Tastets
>>Audi A3
Quan l’hereu es desplaça per anar amb la Martina, a festejar, sempre agafa l’Audi A3 –ens recorda en totes les ocasions l’autor-. El primer cop que vaig llegir la marca i el model del cotxe em va sobtar, com si estès fora de lloc.  Però suposo que és per emfatitzar el contrast del cotxe esportiu amb la vida que duen a pagès, on fan servir el Mitsubishi, vell i atrotinat. Es a dir, la modernitat ha arribat a pagès i aquesta, forma part també dels canvis, com ho seran més tard no només la construcció dels allotjaments sinó la utilització d’internet, les pàgines webs o els mòbils. Ser de pagès no vol dir no estar al dia tecnològicament.  

>>Mots

Flingant
Flingar v Esser flexible, vinclar-se
“… i el davantal sempre posat, fos hivern o fos estiu, acompanyant el ramat dels ànecs fins a la bassa amb un flingant…” (pàg. 43)
“ser del mateix rem”
L’avi Josep, en canvi, no era pas del mateix rem.” (pàg. 44)
Capbussons
Capbussó o cabussó|| 2. Acte de caure de cap i fer la volta (or., occ., val., eiv.);
“… quan no es queixa d’una cosa es queixa d’una altra, des del dia que va baixa a capbussons tots els graons de la de casa seva.” (pàg. 46)
Neulit
Neulit adj. (part. pass. de neulir) Marcit, debilitat lentament; aflaquit;
“Ni els camps de blat de moro neulits, mort de set, que s’estenien avall i que ja seguen amb la picadora i ensitgen amb la recança inesquivable d’una collita més pobra.” (pàg. 82)
Rossolar
Rossolar v. intr. Davallar lliscant per un rost
“…al ritme cada vegada més alentit del seu braç cansat, comença a rossolar tobogan avall de la memòria passada de la que és, sens dubte, la seva millor amiga…” (pàg. 85)
Xarbot
Xarbot (i dial. xarabot). m. || 1. Esquitx violent (Empordà, Garrotxa, La Selva, Lluçanès)
“…quina vergonya si li hagués endevinat una mica, tan sols una mica, el xarbot incontrolable de la gelosia que torna miserable qualsevol amistat.” (pàg.88)
Embosta
Embosta o ambosta || 1. Quantitat que cap dins les dues mans juntes;
“·..des d’abocar una embosta més de pinso la menjadora d’un gabial…” (pàg.107)
Ennovava
Ennovar || 2. Donar notícia; comunicar una nova
“…i encara que no els volia espantar més del compte, els ennovava de l’últim i significatiu detall que havia descobert…”
Te’n faràs l’aresta!
Fer-se’n l’aresta Loc.—a) Fer-se’n l’aresta: morir-se (Gir., Olot).
“Home:no menges,no dorms,no parles…Te’n faràs l’aresta!” (pàg. 194)

Antoni Pladevall i Arumí (Taradell, 1961)

Doctor en filologia clàssica i professor de grec i de llatí. La poesia, la narrativa. La crítica literària i la historiografia cultural són els àmbits de la seva dedicació a l’escriptura i la investigació.

Terres de lloguer Premi Pin i Soler 2005 i Premi Amat-Pinella 2007.

La papallona negra, Premi Carlemay 2008.

El llibre

Títol :La papallona negra,  2008, Columna edicions, Pàg. 239

Premi: Premi Carlemany de novel·la 2008

38 thoughts on “La papallona negra

  1. Jordi DorcaNo Gravatar

    Els finals de Pladevall són sempre d’aquesta mena, molt durs, un esclat de desesperació. Sempre. L’acabament del món rural, irreconciliable amb la cosa urbana, malgrat les provatures i els festeigs. Interessant, també políticament parlant.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Els dos llibres m’han agradat, encara que hi ha aspectes que no els he trobat del tot creïbles, però es clar això només són opinions, d’una que viu a un poble/ciutat i que només a gaudir d’una part –molt petita i indirecte – de l’ambient de pagès.

      Respon
  2. FerranNo Gravatar

    Una certa vida de pagès vaig viure, de resquitllada, de nano. I no pocs anys. Em semblava una vida dura de debò, però darrerament em dóna per pensar si aquells pagesos de vida dura no eren més llestos que nosaltres, urbanistes estressats i, en aquests últims temps, profundament cabrejats.

    Perdona, no és ben bé el tema. O sí.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      A mi la vida de pagès sempre m’ha fascinat i agradat, però s’ha de dir que, l’he vist només de passada, com a observadora. Una vida dura, sacrificada i poc agraïda, però crec que carregada d’una gran riquesa d’esperit i en certa manera, envejable. Hauria de veure quants dies aguantaria a pagès (m’agradaria provar-ho,però) 😀

      El tema és aquest o el que vulguis, el que la ressenya, el llibre o el moment d’entrar al blog t’inspirin i et facis escriure. Sempre ets benvingut. Gràcies Ferran.

      Respon
  3. MontseNo Gravatar

    Me l’apunto, me l’apunto! Vaig patir molt amb Terres de lloguer (en el benentès que vaig patir per l’argument, però m’ho vaig passar d’allò més bé amb la novel·la) i ara no puc deixar passar aquest altre. Suposo que per ser filla de qui sóc entenc el món pagès no com una forma de guanyar-se la vida, sinó com una forma de vida. Haurà d’esperar una mica perquè tinc una petita llista que s’allarga desesperadament, però quan l’hagi llegit tornaré per casa teva.

    PS: tinc la sensació que el blogger està barallat amb el wordpress… no em deixa comentar amb el perfil que ho feia fins ara 🙁

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sabia que t’agradaria. Repassant la ressenya de Terres de lloguer hi apareixes i m’ha fet gràcia recordar els comentaris. Apa ves-hi i tafaneja 😀

      Els dos llibres m’han agradat, però. Sí, sempre trobo peròs a tot, sóc molt punyetera. Hi ha certs aspectes que no m’han acabat de convèncer. Ens parla de l’ofegament al que la pagesia està sotmesa, però en els dos llibres aquesta pressió no és la conseqüència directa de l’acabament de la pagesia dels masos dels quals ens parla. En aquest llibre hi ha una relació de parella que pretén ser món rural vs món de ciutat i pel meu gust no ho és. Paro perquè sembla que els llibres no m’hagis agradat i és tot el contrari. Cuida tot una sèrie de detall, com cuan fan un diar al mas, els esmorzars, quan neteja els vidres dels allotjaments… uf!

      Espero la teva tornada.
      PS: si crec que el blogger i el wordpress estan barallats o enfadats no veig la teva curllereta blanca 🙁

      Respon
  4. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Carme, jo que en soc de pagès, aquest llibre em crea un desassossec potser paradoxal: no m’atrau. Sé com és la vida dura a pagès i no m’atrau que me l’expliquin des de fora. Terres de lloguer em va semblar un llibre fluix, lleuger, potser perquè no em deia re que jo no sabés, que no hagi viscut en la meva pròpia carn.
    Pot ser un llibre interessant pels urbanites, per aproximar-los a la dura realitat del camp, però repeteixo, no m’atrau.
    D’altra banda, la ressenya esplèndida, com sempre. 🙁

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      El món rural en literatura sempre m’ha fascinat i agradat molt. I els caràcter sorrut, trempats, desenfadats, o esquerps dels seus personatges, i els camps i les muntanyes m’han atret moltíssim. Però tot això és només literatura per a mi. Jo no he viscut la vida dura de pagès, malgrat que ser que ho és i, molt (tampoc sóc una urbanita).

      Respecto moltíssim totes les opinions i més quan es tracte d’un món tan subjectiu com la literatura. Veus, jo he posat que el llibre parla de la pagesia des de dins i tu dius que no t’agrada que te l’expliquin des de fora. Genial!, ho dic de debò. Els punts de vista són sempre molt importants i més venint d’un bon lector com tu. Gràcies.

      Respon
  5. carinaNo Gravatar

    Com el Sam Emfot, jo també vinc de pagès i tampoc m’interessa massa aquesta història ni pel que tracta ni per com ho tracta. Crec que sé tot el que cal saber sobre aquesta manera de viure i no em ve de gust llegir aquest tipus de llibres. I continuo subscrivint el Sam, la teva ressenya, com sempre, sensacional, tot i que el llibre del que parles no el llegeixi mai. Una abraçada fortíssima

    Respon
    • CarmeNo Gravatar

      Jo no he llegit cap llibre d’aquest autor, si són molt durs me’ls deixaré per més endavant… quan acabi el pilonet que tinc…

      Em fa il·lusió quan conec gairebé tots els mots que cites de la lectura. Aquest cop, excepte flingar… els he conegut tots…

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Carina, primer et diré un secret que jo vaig tardar a descobrir i si t’ho dic, crec que no s’enfadarà, El Sam Emfot és diu Àngel , t’ho explico perquè és més ràpid d’escriure :DD

      Et dic el mateix que l’Àngel, fes com si t’hagués copiat el comentari.

      Cadascú té les seves sensacions i totes són respectables i igual de bones. Em fa l’efecte, sempre vist des de fora, no com a dona de pagès, que no deixa malament ni a la pagesia ni a la seva gent, pinta uns personatges reals amb unes inquietuds i unes problemàtiques també molt reals. Després, intervé el gust del lector i aquí si que cadascú hi diu la seva. Gràcies guapa.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hola Carme, ens em creuat amb els comentaris.

      Els llibres NO són durs. Ens parlen de l’ofegament que pateix la pagesia. En aquest, ens parla de com el pagès busca en l’agroturisme un ajut a la seva subsidència i que li permeti seguir al mas i fent el que realment li agrada. Però, com sempre passa no tot són flors i violes, i les coses no sempre van alhora.

      He agafat el llibre de la biblioteca de Sabadell i algú que el va llegir abans que jo va anar marcant -en llapis- paraules i frases suposo que desconeixia, em va fer gràcia. Els meus tastes no sempre són de paraules que no conec, són mots que m’agrada guardar. Són de sonoritats boniques. Aquest flingar tampoc el coneixia :DD

      Respon
  6. llunaNo Gravatar

    D’aquest llibre ja me n’havien parlat bé, però ja no me’n recordava. Després de llegir aquesta fantàstica ressenya encara veig més clar que me l’hauré de llegir. Me l’apunto!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ja ho veus que, cadascú hi diu la seva, amb això dels gustos, el ventall és molt obert. A mi m’ha agradat, el tema m’agrada i sobretot aquesta aposta per la riquesa de la llengua.

      Espero que en gaudeixi’s.

      Respon
  7. Glo.bos.blogNo Gravatar

    Em sembla que m’agradarà! L’apunto. En tinc forces per llegir, pero mica en mica vaig gaudint de la bona literatura. Gracias a tu, Quadern!

    Respon
  8. Quadern de motsNo Gravatar

    M’afalagues, moltíssimes gràcies Glòria.

    No t’explico la meva llista, llibres a la tauleta de nit, llibres a la taula i apunts a la llibreta, uf! no se pas quan em posaré al dia i si és que ho arribo a fer. Espero que t’agradi.

    Respon
  9. mientrasleoNo Gravatar

    Lo que más me gusta de venir aquí es que siempre te desmarcas con lecturas poco habituales. Este título si que lo conozco, lo cual es de agradecer ya que incrementas mi lista de pendientes rápidamente.
    Es una buena recomendación.
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Para una buena lectora como tú, el hecho de sorprenderte me alaga.

      En mis lecturas me dejo llevar por la curiosidad o simplemente por autores y libros que me atraen sin más, aunque ya sean de años anteriores. Pero también me gusta seguir los blogs para aprender y conocer a través de ellos, aunque tengan gustos muy distintos a los míos, y siempre encuentro buenas recomendaciones.

      Gracias nuevamente por pasarte. Espero que te guste cuando la leas.

      Respon
  10. ToniNo Gravatar

    Ha sigut un plaer llegir la teua ressenya perquè, no sé per quina raó, tenia la impressió que aquest llibre no era gens atractiu (potser pel títol, que no em diu gran cosa). En canvi m’ha resultat interessantíssim, pel que contes. M’has convençut. Com que sóc urbanita, les coses dels pobles m’encanten, i si amés hi ha una passió ben narrada…

    Per cert, crec que vas encertar afegint les biografies. En aquest cas, el fet que siga doctor en filologia clàssica, per exemple, ja em fa donar-li un plus més a la novel·la, que la imaginava més lleugera, més de consum. Moltes gràcies per descobrir-me el text i l’autor.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hola Toni, hi ha un primer llibre “Terres de lloguer” que no és una primera part. Aquí hi fa una petitíssima referència que, per qui no l’ha llegit no la troba, però en tot cas, no és cap element que no et pugui fer seguir aquesta papallona negre. El títol és prou significatiu, però no rellevant pel que volia explicar, quan el llegeixis ja ho veuràs. Com ja he comentat els temes rurals m’atrauen força i per mi són quasi un valor afegit.

      Vaig afegir el tema de l’autor perquè en alguns blogs que segueixo veia que ho feien i em va semblar interessant posar-hi ni que sigui una petita pinzellada de l’autor, al capdavall, d’ells són les obres. Una referència i una foto per tenir-lo present , així ens hi apropem més.
      Espero que t’agradi.

      Respon
  11. LaMirandolinaNo Gravatar

    Jo no he llegit res del Pladevall, però la temàtica m’interessa i tothom sempre n’ha destacat la vivesa de la llengua. Veig que també va publicar, ambientada a pagès, Massey Fergusson 35. O sigui que si t’ha agradat, també et pots apuntar aquest a la llista.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Si la temàtica del món rural t’agrada crec que aquest dos llibre t’agradaran. En quan al tema de la llengua, és viva perquè fa servir el parlar –les expressions i el tarannà- de la gent de pagès i de poble, tal com raja.
      Ja he buscat informació sobre el Massey, aquest tractor vermell, l’apunto per més endavant, gràcies.

      Respon
  12. M. RoserNo Gravatar

    He llegit els dos llibres i m’han agradat molt…Segurament perquè sóc filla de pagesos, aquest tema és dels meus preferits. Jo recomano els dos, és una manera de conèixer aquest món. També estic d’acord amb tu que els llibres no són durs, és que la vida a pagès, abans, no era gens planera.
    El fragment que has posat del llibre penso que és ben bé així, a la realitat és tal qual.
    Jo, a l’autor, l’he vist alguna vegada per Taradell…

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      El tema del món rural m’atrau moltíssim, ple de detalls, escenes i paisatges. I és que la gent de pagès té un aire especial, almenys per mi, que respecto i admiro moltíssim.

      Si has llegir el comentari anterior al teu, la Mirandolina, em recomanava un llibre, no sé si l’has llegit, “Massey Ferguson 35” jo ja el tinc apuntat “El tractor, vermell com la sang, que revolucionarà el camp a les darreries dels anys cinquanta esdevé el motor de la desgràcia al mas Miravalls”.

      Una abraçada i gràcies per passar.

      Respon
  13. AnonymousNo Gravatar

    ma encantat mel comprare petons
    deuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Respon
  14. bruixetaNo Gravatar

    m’has convençut! Estava esperant a que demà m’arribés “ofrenda a la tormenta” per encetar nova lectura, però crec que vaig a començar aquest d’en Pladevall ara mateix 🙂

    Respon

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top