Paolo Giordano ( Turí, Itàlia, 1982 )
Com diu la contraportada del llibre, és una novel·la que es llegeix d’una sola tirada. Ens mostra la soledat d’uns personatges tristament marcats des de la infància, la soledat com a element que els uneix i al mateix temps els separa. És la soledat de qui es sent diferent als altres i, encara que vulgui pertànyer a algú o algun lloc, una força interna els arrossega sempre més endins d’un mateix. És dur no encaixar.Ella, l’Alice, és anorèxica i ningú l’ajuda, ell, en Mattia, és un superdotat en matemàtiques. Tots dos és complementen i necessiten perquè no s’han d’amagar ni justificar res entre ells, encara que tinguin secrets que no es diuen.
L’autor és llicenciat en física teòrica, es nota i es palpa en cada pàgina, en cada comentari reflexió o reacció d’en Mattia, la física i l’objectivitat del personatge hi és sempre present, aquest detall lluny de ser fred, endolceix.
Deixa un comentari