L’altra – Marta Rojals

Amb quatre mots: actual, moderna, àgil, dura (En la vida, com en les persones, quan l’energia manifesta contraresta l’altra -la fosca- s’assoleix l’equilibri).
Recomanada per: llegir a la Marta Rojals era un dels meu objectius d’aquest any. Montse, novament, gràcies per passar-me el llibre.
 
El llibre: L’altra 2014 RBA La Magrana. pàg. 332

 

“Amb el teló de fons de l’actualitat més omnipresent i fent gala de l’estil fresc i personal, el sentit de l’observació afinat i la bona orella per al diàleg que ja van captivar a Primavera, estiu, etcètera, Marta Rojals desplega present i passat com un mecanisme exacte al voltant d’una protagonista plena d’arestes i ofereix una novel·la extraordinària sobre secrets, relacions i la necessitat d’oblidar.”
No he llegit Primavera, estiu etcètera, així doncs, m’estalvio tot tipus de comparació entre les dues novel·les de l’autora, Sé, però, que qui n’ha llegit la primera, repeteix. Què té la Marta Rojals per seduir tant a un determinat tipus de lectors?, això és el que em preguntava abans i això és que he acabat descobrint ara: actualitat, frescor, simpatia i empatia. Amb un estil fresc, desenfadat i treballat que et fa llegir el llibre amb ganes.
El lector no tarda en endinsar-se en el llibre, en part, gràcies a aquesta estructura viva i àgil on els canvis entre el present i el passat fragmenta el relat al mateix temps que lliga i confecciona la història. I així, a poc a poc però mantenint el ritme del dia a dia del relat anem captant els petits tastets del passat que serveixen per adonar-nos d’on venen alguns dels alts i baixos emocionals dels seus protagonistes, que a voltes poder resultar puerils, irracionals o simplement salvavides. I al final, la Marta Rojals es guarda el millor gir, el que et permet veure la història sota un nou prisma, el que pet permet veure el dur joc d’equilibris de la seva protagonista. 
 “Cada secret que es manté ha de tenir un contrasecret que el neutralitzi, i quan no és així, ve l’explosió, les víctimes, el dolor. Hi ha d’haver-hi un misteri que mantingui aquest equilibri, perquè tanta energia en tensió, alliberada de cop, podria acabar amb el món en dos dies.”
Per això cada Anna, Annona, Nona ha de tenir una altra Anna, Nannona, Nona i el manteniment d’aquest equilibri pot arribar a ser tan esgotador i angoixant com alliberador, només cal tenir clar on ets en cada moment, si pots. I la no comunicació que es vesteix en forma d’engany, mentida o silencis és el que ajuda a crear aquesta doble imatge de cadascun; l’Anna, el Manel o la Cati amaguen coses, coses que els serveix per equilibrar el seu jo i l’altra. Secrets i contrasecrets que en definitiva tots tenim.
La novel·la ens parla d’una parella de prop de quaranta anys, l’Anna i en Manel, dos personatges molt diferents que fan de les seves diferències el puntals per seguir endavant. Ambientada en la Barcelona més actual on la precarietat laboral, els acomiadaments, els lloguers i les perspectives de futur, trontollen al ritme que trontolla les seves vides. I on les xarxes socials, la maternitat o la infidelitat suposen punts d’arribada o d’encontre. I la supervivència consisteix precisament en els equilibris: de parella, laborals, socials i sobretot personals, on el passat no hi acaba de fer net. I on partir de zero “la necessitat d’oblidar” és una de les millors opcions.
Segurament, un altra dels aspectes que fan que la novel·la funcioni tan bé és la utilització, sense cap tipus de complex, d’un llenguatge oral ple de castellanismes i fases fetes de rabiosa actualitat, on els diàlegs funcionen -són realment directes, curts, frescos i divertits-, perquè els personatges parlen de la mateixa manera que ho fem en incomptables ocasions. Fa temps, referint-me a un altre llibre, parlava d’aquest tema i no m’acabava de convèncer, prou malament que parlem en general, només falta que els llibres també ho facin. Sincerament, en certa manera em dol, però ens agradi o no forma part de la nostra realitat.
L’Altra, malgrat aquesta aparença, digem-ne, alegre, desenfadada, moderna i amb sentit de l’humor, és en molts aspectes un llibre dur, perquè a la duresa emocional en la que viu l’Anna cal afegir-li la duresa del moment actual; precarietat i inseguretat laboral i economia de supervivència, on un planter de joves qualificats es queda sense perspectives de futur. Tot plegat la trista realitat del moment. Un llibre de lectura engrescadora i atractiva que m’ha servit per descobrir a la tan aclamada Marta Rojals. Ara em caldrà llegir l’altra, Primavera, estiu, etcètera…
“L’Anna aspira a una futura vida sense riscos, a ser pilot d’un simulador de vol”(pàg.36)
“Vèncer la ràbia, de vegades, només és un exercici de memòria. És recordar el Nel recitant-li La vaca cega amb dues Oreo als ulls.” –per exemple- (pàg. 128)
 
Tastets
>Recollint insults.
Fa tot just quatre dies llegia un excel·lent article a Núvol d’en Pau Vidal, Pau Vidal contra l’insuls insult. i em va fer pensar en la forma que tenim, en general, d’insultar. Mentre llegia l’article repassava els insults que apareixen a L’altra, de fet, només he recollit els que es diuen constantment els germans, el Manel i la Laura que tenen el seu origen en la manera de parlar del poble: coliflor, capsigrany, cap de suro, carallot, peix bullit, cap d’olla, pòtol, figaflor, borinot… Insults, tots ells, dits sense intenció d’insultar. Realment bonics.

Afegeixo aquest altre article que acabo de veure ara. L’altra i aquesta., també d’en Pau Vidal

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

20 thoughts on “L’altra – Marta Rojals

  1. CarmeNo Gravatar

    L’estic llegint, jo sí havia llegit Primavera, estiu… i em va agradar. Aquesta me la vaig comprar en versió iBook per l’iPad i tot just és el segon llibre que llegeixi així i se m’està allargant un munt. Paral·lelament llegeixo un Murakami en paper i li guanya sempre la partida… el paper… més encara que Murakami. Però m’agrada, m’està agradant força. Ara mateix li estàs donant una bona empenteta amb això de la necessitat d’oblidar. És un tema que m’interessa.

    Ah! aquests insults, en el fons són encantadors… estic d’acord amb tu.

    Respon
  2. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    No m’atreu gaire aquesta história, així que la deixo passar. Però això dels insults sí que m’ha fet molta gràcia, és cert que destil.len carinyo. Recordo dos germans que s’estimaven molt i en deien l’un a l’altra “ets un trunyet” :-))

    Respon
  3. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Me gusta, muy actual, fácil identificarse, por experiencias propias o por la de gente cercana, un matrimonio de 40 años, a esa edad en la que parece que tienes que decidir el resto de tu vida, existe ese sentimiento, aún no sé muy bien por qué pero me temo que es así.

    Bueno, si las lecturas de mi blog son más arduas quizás algún día te apetezca alguna y me sorprendas, aún me queda a mí también sorprenderte a ti con una lectura en catalán pero tienes que publicar más, estoy perdiendo la práctica 🙂 Una abraçada.

    Respon
  4. dsdmonaNo Gravatar

    És una escriptora de la que tinc moltes ganes de llegir elaguna cosa, va en boca de tothom i vull descobrir el perquè. De moment està complicat perquè a les biblioteques està molt demanadada però ja l’he posat a les meves reserves així que d’aquí poc segur que t’en puc dir quelcom més.

    D.

    Respon
  5. TizireNo Gravatar

    La novela pinta interesante, así que la tendré en cuenta. Y el apunte final que haces sobre los insultos me ha parecido la mar de curioso. 1beso!

    Respon
  6. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Tinc encara molts llibre per llegir, però aquest sembla interessant. M’agraden les novel·les amb diàlegs. El posaré a la llista.
    Gràcies per la teva acurada ressenya!

    Respon
  7. Mientras LeoNo Gravatar

    Pues parece interesante, no conocía a la autora pero me gusta lo que comentas. Y ahora que estoy quitándome el óxido a leer en catalán… 🙂
    Besos

    Respon
  8. ElfreelangNo Gravatar

    llastima que enguany el meu pressupost per llibres és una mica limitat ara dubto en si firar-me aquest a l’anterior del barri del sorral, gràcies!

    Respon
  9. BotikaNo Gravatar

    M’alegro que l’hagis llegit i t’hagi agradat 😉
    Tot i que per mi és molt bona novel·la, la tristor profunda que amaga i la seva duresa em van deixar una mica tocada. “Primavera, estiu, etc” la vaig trobar més optimista, esperaré que la llegeixis per saber la teva opinió.
    Una ressenya fantàstica!

    Respon
  10. Carmen ForjánNo Gravatar

    Esa naturalidad en los diálogos, el lenguaje coloquial,… la hacen atractiva, pero temo, de todos modos, que esté en exceso pegada a la realidad…
    Besos,

    Respon
  11. Jordi DorcaNo Gravatar

    Insults cordials, com una carícia, un toc d’amic. M’agrada ‘cap de suro’. Per si algú vol dir-m’ho. M’ho emporto a can Facebook. Amb el teu permís, Carme.

    Respon
  12. Pilar GonzálezNo Gravatar

    El tema me llama la atención, y sería una buena ocasión para aprender vocabulario y frases hechas en catalán que no se suelen ver en el lenguaje escrito, y que perderán la gracia al traducirse.
    Feliz Semana Santa. Besos

    Respon

Respon a Pilar González Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top