L’ànima de l’assassí

Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjan segle XIX, L’ànima de l’assassí teixeix una trama entre la resolució d’un crim esdevingut en el si d’una família benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia. Al bell mig de tot plegat, el científic Mariano Cubí i Soler mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.”

quadern-de-mots-lanima-de-lassassiL’ànima de l’assassí és una novel•la històrica basada, principalment, en la vida, i sobretot, en els estudis que Mariano Cubí i Soler va fer sobre la frenologia. Una novel•la que combina la documentació de personatges reals i frases literals, extretes de textos de l’època, amb un relat de ficció que comença amb l’assassinat, a casa seva, d’una jove benestant en la Barcelona de 1857 .

Una novel•la que, d’entrada, pot arribar a confondre al lector, sobretot als qui, com jo, entren en el relat i s’hi capbussen esperant que la ciència, la frenologia en aquest cas, sigui el lligam de pistes i d’estratègia per resoldre el crim que succeeix just al principi, com passaria en una novel·la de gènere. I ho és, però no de la manera que un espera. M’explico.

Després de l’assassinat i un cop presentats els protagonistes, el relat canvia de direcció per resseguir la trajectòria professional -i vital- de Mariano Cubí, deixant aparcada, d’una manera directa, tota la investigació. En una mena de parèntesi que li serveix a Toni Arencón, per viatjar enrere en el temps i per posar-nos en antecedents sobre el científic. Seguirem a Mariano Cubi per tertúlies, conferències i embolics amorosos i sabrem què en pensen els seus contemporanis d’ell, dels seus llibres i de les seves investigacions.

No serà fins que l’inspector Claramunt li demana ajut, després de detenir a quatre sospitosos, que la investigació de l’assassinat pren protagonisme, fet que, de mica en mica i amb força, condueix el relat cap el gènere negre, amb una dosi de suspens i una tensió argumental que ja no deixarem fins el sorprenent final. Un final que com dic m’ha sorprès i que, al meu parer, és el que avala aquest parèntesi del que us parlava abans. L’ànima de l’assassí és d’aquells llibres que guanyen un cop acabat, quan el lector coneix tota l’argumentació i pot valorar l’estil i la manera d’exposar de l’autor.

Cal tenir present, però, que no estem davant d’una novel·la negra, encara que una de les seves línies argumentals sigui resoldre l’assassinat. Mariano Cubí i els estudis de frenologia són el centre de tot el relat. Una novel·la històrica que l’autor ha documentat extensament , on els personatges històrics intervenen amb “llurs pensaments i expressions, han estat extretes, la gran majoria literàriament, de les obres que van escriure i publicar en vida” així com les descripcions i llocs de d’època, les relacions del científic fins i tot els procediments judicials i la base de l’argumentació fiscal que trobem en la part del judici. Es tracte d’un excel·lent treball de recerca que ha sabut utilitzar i combinar, amb encert, amb una línia argumental de ficció perfectament creïble.

Toni Arencón ha escrit una novel·la ben treballada i molt documentada que sorprèn, sobretot, als qui només coneixíem al doctor Mariano Cubí, com a un personatges que ha donat nom a un carrer de Barcelona. Ara ja podem recordar-lo, també, com el científic que va mirar de provar com l’estudi del cervell és determinant  a l’hora de preveure la conducta humana, i en concret per determinar qui ha estat l’autor d’un crim, així com també comprovar si aquesta conducta es pot curar o no. Una lectura interessant.

Un criminal en potència, jo? Un homicida per segona intenció? Reflecteix, la forma anòmala del meu cap, l’exacte, inevitable i concret aspecte del crani d’un criminal? Et factum est ita? Era, per tant i irremeiablement, la seva ànima eterna, humana naturam propeter interfector, l’ànima definitiva d’un assassí? (pàg. 194) Això només ho podreu saber al final del llibre.

 

Frenologia

La frenologia (del grec: φρήν, frēn, “ment”; i λόγος, logos, “coneixement”) considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d’una persona es poden determinar en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més o menys desenvolupades. (web del llibre)

 

El llibre: L’ànima Lde l’assassí, 2015 pàg. 194
Autor: Toni Arencón Arias
Premi: XXXII Premi Narrativa Ribera d’Ebre

Editorial: Cossetània Edicions

×

5 thoughts on “L’ànima de l’assassí

  1. BotikaNo Gravatar

    Quina opinió més diferent la teva i la d’en Xexu. Tot i això, com he dit en el seu blog, no la descarto però ara mateix no.

    Respon
  2. GlòriaNo Gravatar

    Doncs sembla un tema molt atractiu, penso que m’agradarà. El llegiré tan punt acabi el que estic acabant ara.

    Respon
  3. olgaNo Gravatar

    Curiós. Acabem de reveure “La memòria de l’assassí”. Hi ha “Els ulls de l’assassí”, “L’ombra de l’assassí” i, a aquest pas veig que els autors, ben originals, acabaran disseccionant l’assasí a peces.
    “A “La memòria de l’assassí”, l’assassí amb Alzheimer la fa ben interessant.

    Respon
  4. AnnaNo Gravatar

    A mi m’ha encantat, Carme. M’ho va regalar el meu company pel meu aniversari… i m’ho vaig llegir en unes sis hores. Volia parar, però del final d’un capítol enganxava amb el següent. Apassionant tota la trama relacionada amb la frenologia. I la part històrica, molt ben documentada, descrita en una clau molt irònica. El vocabulari és d’un cultisme poc habitual en la literatura catalana actual (d’una mediocritat penosa especialment en els periodistes pseudoescriptors mediàtics idolatrats per la Corpo, i no dic noms per no ofendre ningú, però si el nivell que volem és el de Geronimo Stilton, doncs res, benvinguts al club dels ratolins, que són dos dies). En definitiva, que m’ha encantat.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top