Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d’un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el “regal” sorpresa que li vol oferir l’ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls. Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada.
Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s’encreuaran les seves vides?
“Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d’una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar.”
L’aniversari és una novel·la intrigant que a poc a poc es va tornant angoixant, gràcies, sobretot, al tens suspens que de mica en mica envaeix l’escena i la trama. Una novel·la que comença amb dues històries en paral·lel que d’entrada no semblen tenir relació fins que un dels protagonistes decideix explicar, i desvetllar-nos, com n’estan de lligades.
Un matrimoni que sembla que ha tocat fons i va directe a la ruptura és l’excusa, el punt de partida per iniciar el relat. L’aniversari, la celebració, que ha de ser el punt d’inflexió de tantes coses, es converteix en l’inici del drama. I el regal serà el detonant, el que d’entrada trencarà el silenci que durant tantes setmanes la parella té pactat. I tot això passarà dins del cotxe, al mig del bosc, on ell busca el lloc ideal per refer el matrimoni, en un entorn carregat de records. Paral·lelament, i en capítols alternatius, seguirem l’altra història, la de dos nens que es coneixen per casualitat però que de seguida compartiran una passió, la de viure, gairebé al peu de la lletra, les lectures que fan. Recreant diàlegs, personatges i situacions, talment com s’ho visquessin. I ara és el torn de representar Moby Dick, la del mariner a la recerca de la blanca balena. I serà, també, en l’aniversari d’un d’ells on es desencadenarà l’altre drama.
No es pot explicar massa ni l’argument ni la trama per no trencar el misteri ni el suspens, ja que part de l’atracció del relat recau en el que d’entrada no sabem. Una barreja on imaginació, ficció, silencis, mentides i realitat poden arribar a confondre’s, ja sigui per voluntat pròpia o no, i són la clau per entendre, i arribar a comprendre, la càrrega que arrosseguen els personatges. I aquest joc entre realitat i ficció o imaginació i mentida és el que captiva al lector i l’arrossega en una lectura de ritme creixent que atrapa fins el final.
La Imma Monsó ha creat uns personatges especials, únics, ànimes solitàries que viuen atrapades en els seu món particular, i que com equilibristes, transiten sobre una fina línia que separa la realitat de la imaginació. I com un joc, l’autora invita al lector a descobrir la història i a mirar d’entendre en quin cantó de la línia s’està en cada moment, mentre ens mostra el per què. I ho fa de manera brillant, seduint al lector amb una prosa que flueix lleugera i eficaç al ritme del suspens però sobretot al ritme d’unes vides amb un complex, i ric, món interior.
La paraula, la comunicació, sigui creativa o purament objectiva, és també un element important en la novel·la per això quan el matrimoni arriba al punt de no saber què dir-se, per por, per no saber com fer-ho o simplement per comoditat, l’autora inicia el camí del diàleg, de la volta a la comunicació com la única manera de sobreviure al “terror conjugal”. I ho fa en un espai reduït, aïllat, sense escapatòria, i la paraula, a poc a poc esdevé comunicació i alliberació personal. Una molt bona lectura.
-Digues, què pot fer algú sense imaginació, sense el do de delirar, sense fantasia, què pot fer quan se li demana una aventura nova i sorprenent? (pàg. 95)
Romanen en un silenci opac (pàg. 135)
El punt de partida de la novel·la
El making of de la novel·la es troba en una peça teatral que li van encarregar a l’autora per fer una representació al teatre Grec de Barcelona. L’únic requisit era que l’obra havia de durar uns 12 minuts i l’escena s’havia de desenvolupa dins d’un cotxe. La novel·la ens desvetllarà, l’inici, el per què s’ha arribat a l’escena del cotxe. Ho he trobat mentre preparava la ressenya i penso que, encara que no influeix per a res en el relat, és una dada prou curiosa per posar-la al llibre i que la majoria de lectors agrairà.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: L’aniversari, 2016 pàg. 298
Autor: Imma Monsó
Editorial: Edicions 62 – Columna
[/box]