L’aprenenta de llevadora

Karen Cushman (Ilinois, Chicago1961)   
Títol original: The Midwife’s Apprentice, 1995
Premis:          Newbery Medal
Traducció :      Anna Gasol
Editorial:        Edebé. 1era edició 1998.
Pàgines:        95.
Tema:             Relat realista ambientat al S.XIV
Contraportada
Un fred matí d’hivern de principi del segle XIV, en un poble d’algun indret d’Anglaterra, una noia dorm enterrada en un munt de fem per tenir una mica de calor, com un animal ferit… Quan obre els ulls, descobreix la cara de pocs amics d’una dona amb el nas afilat que l’observa. És Jane, la llevadora.
Així comença la commovedora història d’una noieta abandonada, que no té nom ni llar, i que gràcies a la seva força de voluntat aconseguirà trobar un lloc en el món.
Estructura
Aquesta novel·la té tot just 95 pàgines, incloent-t’hi al final, una breu nota de l’autora sobre la professió de les llevadores. 
La novel·la està dividida en 17 capítols, cadascun amb un títol prou significatiu que, ens dóna les pistes del què se’ns explicarà. Una estructura que segurament invita a la lectura en el cas d’aquells que els hi costi posar-se a llegir, ja que en cada capítol hi podem trobar algun element o escena simpàtica.
Temps:
Em refereixo al temps meteorològic, si fa referència en tots els capítols, sempre hi és present el referent a la temperatura, ja sigui perquè fa fred, plou o per indicant-nos l’arribada del bon temps.  També marca la vida del poble i sobretot la vida de pagès, temps de  “llaurar els camps fangosos de cara a les collites de l’estiu”, “en arribar la primavera , van arribar els suaus ventijols  i va créixer el verd als camps”  “La primavera va volar cap el maig quan els arbres floreixen” … Son pinzellades que segurament acosten al lector a l’escenari, o simplement intenten donar una sensació de realitat, trobo que es molt encertat.
Espai:
Som en plena Edat Mitjana, en un petit poble de pagès. La gent és bruta, pobre  i malviu de la terra. La vida la marca les estacions i la feina al camp. Son gent supersticiosa que creuen amb els encanteris i els conjurs.
Els escenaris seran, la casa de la llevadora, un parell de cases del poble, la casa del baró i l’hostal.  Els afores del poble, com el riu o certs racons del voltant també ens els trobem en la petita història.
Personatges
L’aprenenta; és el personatge principal. No té nom ni llar, per la majoria serà la Mocosa, Escarabat, Babaua o Cervell de mosquit.  Però un bon matí la confonen amb algú altra i l’anomenen Alyce. El nom li agrada i se’l queda. El nom la refà i l’ajuda a tirar endavant.
És l’únic personatge que evoluciona en tota la novel·la, els altres simplement entren i surten al voltant de l’aprenenta. Passa de no sé res a ser respectada, tenir un nom, saber llegir i ocupar un lloc dins la societat.
El gat: company inseparable de l’Alyce des que ella el salva de morir ofegat. L’anomena Miau.
Jane: l’autèntica llevadora del poble. Jane Punxa, li diu l’Alyce a causa del seu nas punxegut i l a seva mirada penetrant. Dona solitària, que no només és llevadora sinó que també fa tasques de remeiera i en ocasions sembla mig bruixota. Recull a la protagonista i li ensenya -amb una metodologia molt barroera -,  l’ofici de llevadora. 
El noi / Edward: Noi perdut i orfe que es troba l’Alyce. Intenta ajudar-lo enviant-lo a casa del baró, on sap que es podrà aixoplugar i no passar gana. Vol per a ell el que ella no ha tingut, però se n’adona que no tothom és igual, hi ha qui no te les mateixes necessitats d’evolucionar o millorar.
La resta de personatges són del tot secundaris, encara que d’una manera o altra, la seva aparició, suposarà un ajut per la petita aprenenta en la recerca dels seu camí. El comerciant del mercat, en Will que és un dels nois del poble, la Jennet de l’hostal o el Mestre Reese que l’ensenya a llegir.
Què hi trobem en la novel·la?
La necessitat d’esser algú, de sentir-se valorat. La por a equivocar-se. La constància en aprendre. L’esperit de superació. El no ser rancorós però ser intel·ligent per tornar les males jugades, tendresa, ràbia… i tot en un ambient medieval magníficament descrit.
Però també se’ns ensenyarà que les coses no venen soles, cal esforç i sacrificis que, no tot surt a la primera i que, quan no hi arribes ho has de tornar a provar. El què traslladat a l’actualitat, referent als estudiants, en diríem la “llei de l’esforç”, tan utilitzat per parlar-ne però tan poc valorat.
En plena Edat Mitjana i amb un ofici com el de llevadora pot costar una mica que el jovent s’hi identifiqui, podríem dir que és la necessitat de supervivència i de reconeixement.
“Puc fer tot el que em diguis i prendre el que em doneu, sé provar i arriscar, fallar i tornar-ho a provar sense rendir-me. No fugiré.”
Després de fallar, de fugir i d’aprendre per millorar i ser algú, la petita llevadora torna per ocupar un lloc, el lloc que ha triat ella per viure i ser algú.
Valoració
Personal
Puc dir que a mi m’ha agradat. La posada en escena, és a dir, l’ambientació l’he trobat molt adequada, et situes realment en un petit poble de pagès de l’Edat Mitjana. Hi veus desfilar la gent; bruta, inculta, supersticiosa, però contenta, cadascú amb el seu rol. El color de la novel·la és el terrós del camp, de la pols, del camí, el que marca els canvis d’estacions, aquest és un detall molt ben cuidat. 
És una petita i tendra novel·la que et fa passar una bona estona.
Al jovent
Està clar que a qui li agradi llegir segurament li agradarà i fins i tot se li poden fer curts certs episodis.
A qui no li agradi llegir, ni gaire ni massa, hi trobarà una extensió i una estructura que passa força bé, ja que la temàtica no crec que atregui massa el seu interès.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

12 thoughts on “L’aprenenta de llevadora

  1. Jordi DorcaNo Gravatar

    A mi em passa com a la Carme, però el cas és que m’agraden els colors de la novel·la. I el ressò de Dickens, la veritat. La continuïtat. La història.

    Respon
  2. carinaNo Gravatar

    Una novel·la molt curteta, no? Pinta bé per passar una estona, tot i que la novel·la històrica no és el meu fort, veurem. De moment, a la llista de futuribles.

    Respon
  3. Quadern de motsNo Gravatar

    Carme, l’esperit és el què compta, això dic jo ;D.

    Àngel, motíssimes gràcies (com sempre).

    Glòria, si ho fas crec que et pot agradar.

    Jordi, es una petita novel•la però molt ben ambientada, colors, olors, la gent, l’he trobat acollidora.

    Carina, curteta no, curtíssima i molt fraccionada. Una estructura que permet al jovent que li costa llegir, llegir-la, encara que la temàtica no els hi entusiasmi.

    Respon
  4. Quadern de motsNo Gravatar

    Montse, a tu crec que t’agradarà.
    Si t’has fixa’t no l’he puntuat, és molt difícil puntuar una novel•la sabent que va dirigida a un altre tipus de públic (ja se’m fa difícil a vegades puntuar els altres llibres). La novel•la està força bé, cuida uns tipus de detalls que m’han agradat, però a mi. La meva filla petita té 16 anys i li agrada llegir, si pot triar prefereix llibres de temàtiques realistes més que de fantasia. Aquesta no l’ha llegit, si ho fes diria “Si, està bé, però bueno no mata.” (amb aquell to… ja m’estens oi?).
    L’avantatge del llibre és l’estructura, de capítols curts on hi passen coses i, algunes d’elles divertides. Odio dir això però si són nens (no nenes) i llegir no els hi fa massa el pes, crec que no els hi agradarà. No hi ha ni l’acció ni la rapidesa que moltes vegades busquen, i la temàtica tampoc acompanya. 🙁

    Respon
  5. ElfreelangNo Gravatar

    Jo et contractaria per parlar de novel.es i literatura als joves i no tant joves…ho fas molt bé…m’agafen ganes de llegir els llibres que ressenyes…

    Respon

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top