L’estiu que comença

 L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.

quadern-de-mots-estiu-que-comencaL’estiu que comença és una novel•la d’aquelles que es llegeix amb fluïdesa, amable i agraïda, on la vida passa entre felicitat, dolor, tristesa o amargor, segons els moments vitals dels protagonistes. Seguirem la trajectòria dues famílies, els Reig i els Balart durant cinquanta anys, a través de les vides de dos dels seus fills; la Júlia i l’Andreu, en un estiu que comença en cada revetlla de Sant Joan, tot celebrant l’aniversari de la Júlia. Com diu la mateixa Sílvia Soler, una novel•la que segueix el curs de la vida, “amb gent normal, on no hi passen grans coses, però hi passa de tot, com la vida”.

Amor i amistat que es barregen i complementen, entranyables tradicions que es mantenen, pèrdues a les que cal sobreposar-se o entrebancs personals que s’han de superar, en un viatge que ens mostrarà, amb eficaç senzillesa, la quotidianitat de la vida i les emocions del seus protagonistes.

Serà, però, el bonic jardí de la casa de familiar de l’Andreu, l’espai bucòlic ple de magnòlies i frescor on, any rere any, estiu rere estiu, en una litúrgia plena de records i emocions on es reuniran les famílies. En una nit que comença dolorosament tràgica i que a poc a poc, el pas del temps, li tornarà el caràcter festiu que li pertany. Una nit festiva que, pels Reig i els Balart, estarà per sempre més impregnada de colors, olors i sons d’un passat sempre present, i on els records, confidències i silencis mantenen el caliu que ha estat encès durant tots aquests anys malgrat llurs bagatges personals o les cicatrius enquistades que els han acompanyat sempre. I el temps que tot ho cura o, simplement, els situa on sempre han volgut estar, malgrat la pugna que han mantingut amb el destí.

Inevitablement, tendim (tendeixo), de manera involuntària, a comparar les novel•les d’un mateix autor. Petons de diumenge, malgrat aquest títol tan ensucrat, em va captivar per la singular fortalesa, d’aparença fràgil, de la seva protagonista. I, qui sap si per culpa de seguir la força destí, L’estiu que comença, m’ha resultat previsible i un punt tova, un caure constant pels sotracs durs que et dóna la vida, sabent, però, que per molt malament que els hi vagi, ells, la Júlia i l’Andreu, sempre en sortiran vius i esperadament junts.. En tot cas, però, es tracte d’una lectura d’aquelles on capbussar-s’hi resulta fàcil i força plaent.

 

 

El llibre: L’estiu que comença, 2013 pàg. 223
Autor: Sílvia Soler
Premi: Premi Ramoin Llull 2013
Editorial: Editorial Planeta

×

4 thoughts on “L’estiu que comença

  1. bruixetaNo Gravatar

    Jo els vaig llegir amb l’ordre invers al teu. Recordo que “petons de Diumenge” me’l vas recomanar tu. Aquest, quant el vaig llegir, em va agradar força i em va deixar un bon regust de boca. Cer és que “petons de diumenge” em va captivar molt més. A veure si el pròxim llibre de la Sílvia “un any i mig” també ens captiva.

    Respon
  2. Carme RosanasNo Gravatar

    Estic molt d’acord amb el que dius i si bé els vaig gaudir tots dos, Petons de diumenge té alguna cosa que li dóna un plus…
    A veure el proper…

    Respon
  3. BotikaNo Gravatar

    No vaig acabar “Petons de diumenge”, malgrat les bones crítiques no em va entrar ni em venia de gust una història tan trista. Sí que he llegit i vaig riure una bona estona amb “39+1” i “Una família fora de sèrie”, tot i que no són grans obres literàries.
    Si em decideixo a agafar-ho serà quan comenci l’estiu, jeje.
    I molt bona ressenya, com sempre.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top